Aquest matí de divendres es constitueix
al Parlament de Catalunya de la vuitena legislatura.
Avui, doncs, al matí de Tarragona Ràdio,
seguirà en directe aquest acte institucional
buscant, sobretot, les opinions i les valoracions
dels diputats per Tarragona.
La sessió constitutiva començarà d'aquí poc menys de mitja hora.
Està prevista per dos quarts d'onze del matí.
Aquesta hora, però, connectem ja, fem una primera connexió
amb el Palau del Parc de la Ciutadella, Barcelona,
per veure, per conèixer, perquè ens expliquin
els nostres companys en viatges especials
l'ambient que es respira al Parlament de Catalunya.
Tenim, justament, en aquest indret de Barcelona,
els nostres companys Teresa Ortega i Lluís Comas.
Teresa, bon dia.
Hola, bon dia des del Parlament de Catalunya,
des de la sala de premsa.
Poc a poc han anat arribant ja els 18 diputats
per la demarcació de Tarragona,
que avui prendran possessió dels seus respectius escons.
Estan citats a les 10 i 25, 5 minuts abans que comenci la sessió,
per posar i fer la foto de família dels diputats tarragonins.
En tenim dos aquí mateix,
un d'antic debatarà ja al Parlament de Catalunya,
l'altre que s'estrena precisament avui mateix.
Comencem pel novell, pel Carles Sales,
president del Consell Comarcal del Tarragonès,
és, a més, regidor de Joventut a l'Ajuntament de Tarragona,
i era el número dos de la llista de Convergència i Unió per la Demarcació.
Carles Sala, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tenim també al nostre costat Josep Bargalló,
exconseller d'Ensenyament,
exconseller primer de la Generalitat,
i anava també de número dos de les llistes
d'Esquerra Republicana de Catalunya per la demarcació de Tarragona.
Senyor Bargalló, també bon dia.
Hola, bon dia.
El Carles Sales s'estrena avui al Parlament de Catalunya.
No sé com se sent,
quines sensacions ha tingut a l'entrar al Parlament?
Bé, vam poder vindre ja abans d'ahir,
amb la primera reunió del grup de Convergència i Unió,
i per tant, home, avui veus que és un dia molt protocolari,
on un acte realment molt oficial,
la de la presa de possessió de diputat.
I bé, les sensacions avui són una mica contradictòries,
perquè la mort d'en Joaquim Chicoi,
ahir em va sobressaltar,
va, com vaig assabentar, portar molts records
i entrar avui, precisament,
que coincidís en el dia de l'elecció
del que ha de ser president del Parlament,
realment crea aquest sentiment.
Des del punt de vista personal, evidentment,
content per poder prendre possessió,
intentar treballar molt, fer-ho el millor possible,
sobretot intentar fer feina de carrer,
defensar els interessos dels ciutadans
en el cas de les comarques del Camp de Tarragona,
i suposar que tenim per davant per quatre anys
per dur a terme aquesta feina.
Josep Bargallós s'estrenava en el seu escudet diputat
del Parlament de Catalunya,
ens ho confirmava abans l'any 92.
Recorda com va ser aquell dia,
com va ser aquella primera vegada?
Sí, l'any 92,
en la quarta legislatura,
que va ser la darrera legislatura,
en què Joaquim Chicoi va ser president del Parlament,
aquesta era una casa molt diferent.
Molt diferent perquè estava molt enterraïda en infraestructures,
els diputats no tenien despatxos,
no tenien material,
era una casa on estava molta cosa per fer,
com a bona part de l'autonomia,
però també hi havia la il·lusió
que sempre hi ha en el començament d'una legislatura,
perquè s'obre un treball polític molt interessant.
Jo he estat diputat aquí al Parlament del 92 del 2003,
la passada legislatura no ho vaig ser,
ja ara ho torno a ser.
Jo crec que, més enllà de qualsevol altra cosa,
el Parlament de Catalunya representa la sobirania del poble a Catalunya,
per tant, jo crec que per una persona que es vol dedicar a la cosa pública,
segurament l'orgull màxim que pot tenir
és ser present en el lloc on la sobirania del seu poble
té erradicada la seva representació.
Va començar com a diputat a l'oposició,
l'anterior legislatura va ser número dos del govern de la Generalitat.
Canvien molt les coses, estar en un cantó o l'altre?
Canvien moltíssim.
Sí, perquè hi ha una cosa que sent conseller,
jo que havia estat 12 anys fer interpel·lacions a consellers,
sent conseller, hi ha una evidència,
és que el conseller té l'última paraula
i molt sovint en la vida parlamentària
acaba, entre cometes, guanyant l'últim que parla.
L'avantatge del conseller és que tu ja pots parlar el diputat,
perquè quan acaba de parlar el diputat parles tu.
I això, diguem-ne, després de 12 anys,
veiem com guanyava l'altre, perquè parlava l'últim,
la visió és absolutament diferent,
a més els taceus eren uns bancs diferents,
el que passa és que la visió del Parlament sent conseller
és una visió de venir i marxar.
Vens per la teva interpel·lació i te'n vas.
I, en canvi, la visió del diputat
és una visió del treball dia a dia, d'hores i hores.
Per tant, el membre del govern és un visitant del Parlament,
no és un membre actiu del Parlament.
Jo, aquests últims tres anys,
el Parlament l'he vist de passada.
No hi he treballat com hi va treballar els dos anys anteriors.
Carles Sarangabe serà diputat a l'oposició,
ja ho ha sentit, sempre serà el conseller
el que tindrà l'última paraula.
Sí, dins de la meva trajectòria a la vida pública,
que ha estat en aquest cas l'Ajuntament de Tarragona
i el Consell Comarcal del Tarragonès especialment,
doncs a mi sempre m'ha tocat estar al govern.
I, efectivament, tot i el respecte i l'orgull,
com molt bé deia en Josep Bergalló,
que suposa estar entre les 135 persones
que representen la sobranía del poble català,
doncs m'estreno amb una acció
que és la de l'oposició.
I, per tant, també suposa tot un repte personal
i tot i que el conseller o consellera pugui tenir la darrera paraula,
intentarem, doncs, això, intentar fer-ho el millor possible
per demostrar que en certes qüestions que interpel·larem
i farem preguntes per escrit
o proposarem actuacions legislatives,
doncs, de donar a entendre que aquí tenim la raó en aquest cas
som nosaltres en allò que defensem.
Últimes preguntes.
Des que es va conèixer la Constitució del Govern d'Entesa Nacional de Progrés,
vostè ha sortit en diverses travesses,
ja sigui per ocupar el càrrec de conseller
o un altre al càrrec dins el nou govern de la Generalitat.
Com observa totes aquestes especulacions?
On està vostè? On espera trobar-se?
A mi em sembla que acceptar rei i president de la Generalitat
la premsa m'ha posat en qualsevol de les travesses,
que ja em sap greu perquè, diguem-ne,
també em poguéssim posar tota la travessa de president de la Generalitat.
Ara, bromes a banda, aquesta vegada jo crec que el govern està mantenint,
el govern entrant està mantenint una postura molt clara
de ni confirmar ni desmentir,
doncs jo, diguem-ne, mantinc, ni confirmo ni desmenteixo
qualsevol de les informacions que han sortit.
Jo avui prenc posició del meu escó com a diputat
i si el president Montilla
m'ha fet alguna proposta,
doncs ja l'estudaré i ja respondré.
Però ja sé que vull dir que el Carles Sala
és el meu president perquè ell
és president del Consell Comarcal del Tarragonès
i jo vaig ser durant 5 o 6 mesos vicepresident.
Vau coincidir.
Vaig ser vicepresident seu, per tant, diguem-ne, és el meu president.
Soltem, una de les enteses,
jo ho reconeixo, una de les enteses
d'aquesta darrera legislatura del Consell Comarcal del Tarragonès
va ser fruit de que en Josep Bergalló
va vindre's en el seu moment
a fer possible aquest pacte de tothom
de gestió del Consell Comarcal
i, per tant, jo crec que aquí també venim a fer molt això,
interpel·lar, però sobretot dialogar.
I, doncs, tot i que uns facin paper de govern,
nosaltres d'oposició,
intentar arribar a acords que el que hagin de fer
en definitiva sigui beneficiar
a la ciutadania de Catalunya.
Un desig per la ciutat de Tarragona,
per aquesta legislatura.
Els agradaria que s'acabés què?
Home, jo crec, una cosa política i personal,
que les feines que es van i s'ha passat a la legislatura
sobre la façada marítima s'acabin d'una vegada.
Jo ho vaig dir en la pre-campanya,
ho torno a dir ara,
tot està perquè tot acabi bé.
Carla.
Una sola?
Doncs ja que ella ha dit façada marítima i coincidim,
doncs direm que a nivell d'infraestructures
millorin per tota la necessitat de mobilitat
que avui mateix al dematí, fins i tot per venir per aquí,
s'ha demostrat el greu dèficit que patim a la nostra ciutat
i a la nostra comarca.
Carles Sala i Josep Bargalló,
moltes gràcies per haver atès els micròfons de Tarragona Ràdio
i molta sort en aquesta legislatura,
la vuitena que avui comença.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Doncs eren els primers testimonis d'aquesta prèvia
de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya.
Marxaven ràpidament, abandonaven la sala de premsa.
Com us hem dit, a les 10 i 25 estan citats a les escales d'accés
al Parlament de Catalunya per fer-se aquesta fotografia de família
als 18 diputats per la demarcació de Tarragona.
Això és el que ha donat de ser la primera connexió, Ricard.
Molt bé, doncs d'aquí uns minuts tornarem.
Recordem que la sessió plenària,
la sessió constitutiva del Parlament,
començarà a dos quarts d'11 del matí.
Gràcies, Teresa Ortega.
Gràcies també, Lluís Comas,
a la part tècnica des del Parlament de Catalunya.
Tornarem d'aquí uns minuts.
Ara anem a la publicitat i també de seguida
amb la professora de Dret Constitucional
de la Universitat de Rovira i Virgili, Laura Román,
us explicarem com es posa en marxa
aquesta nova legislatura al Parlament
i els passos que es faran justament
al llarg de la sessió d'aquest matí
i en els pròxims dies, quan recordem,
la setmana vinent se celebrarà
la sessió d'investidura
del nou president de la Generalitat.
Passa un minut d'un quart d'11 del matí.