Pràcticament un quart d'onze del matí.
Estem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta setmana, prèvia al referèndum de l'Estatut del proper diumenge,
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
estem convidant els diputats per Tarragona del Parlament de Catalunya,
diputats de cada formació política,
perquè ens expliquin justament les raons, els arguments
que exposen els ciutadans de cara a aquest referèndum de l'Estatut.
Avui, dijous, ens acompanya aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
el diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament
i també alcalde de Reus, el senyor Lluís Miquel Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Molt bon dia i moltes gràcies per la invitació.
Quines són les raons bàsiques, després ja entrarem en alguns detalls,
quines són les raons, els arguments principals
que els socialistes catalans posen damunt la taula
per demanar als ciutadans de Catalunya
que aquest proper diumenge votin sí a aquesta proposta d'Estatut?
Bé, la raó principal és que és el compliment del nostre programa electoral.
nosaltres vam concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya
que van donar un gir a la política catalana
precisament amb un objectiu principal
que era confegir un nou estatut
i perquè creiem que aquest estatut
actualitza la carta magna catalana
a quina és la realitat de la societat.
Per això, pel que sabem i per la intuïció política que tots tenim,
estarà àmpliament referendat per la societat catalana
perquè sintonitza amb els seus anells, per molt que alguns vulguin dir el contrari.
La realitat catalana d'avui no és la de l'any 79,
no cauré amb el recurs aquest fàcil dels 600 i tot això, que està molt bé per exemplificar-ho,
però jo crec que hi ha altres aspectes que ens afecten molt més diàriament
que hem de tenir en compte, com per exemple que l'any 79
el fenomen de la immigració no existia
i avui és una realitat present que cal regular
i que és bo que es reguli a través dels contractes de treball,
l'inspecció de treball, per part de la Generalitat,
per part del nostre govern,
que té una visió molt més acurada de quina és aquesta situació concreta,
que a diferència de l'any 79,
la societat catalana té noves necessitats,
de l'any 79 no se'n parlava,
del fenomen de la globalització econòmica,
ara és una realitat present
i una necessitat de regulació
i per tant d'intervenció en l'economia,
allò que al PP no li agrada,
l'intervencionisme,
però si no, ja sabem,
hi haurà deslocalitzacions
i per tant s'ha de fer un intervencionisme econòmic
i també, a diferència del 79,
ara hi ha unes noves sensibilitats socials,
només cal parlar d'un aspecte que aquí a Tarraora
es té molt viu,
primer perquè hi ha una costa
i en definitiva hi ha un lloc privilegiat,
per poder-ho dir,
però per l'altra banda perquè també hi ha
unes indústries químiques i petrolioquímiques a la vora,
que és la sensibilitat mediambiental,
i podíem parlar d'aspectes de la conciliació
de la vida laboral i familiar,
de la igualtat de gènere, etcètera,
que de cap manera,
en aquell moment, l'any 79,
o els legisladors de l'Estatut,
doncs ho podíem preveure
perquè no estava a flor de pell de la societat catalana.
La societat catalana ha canviat,
ha adquirit aquestes sensibilitats,
té aquestes necessitats,
hi ha una altra realitat,
i les lleis estan per interpretar la realitat
i mirar de regular-la en cada moment.
La proposta de nou Estatut d'aquest 2005
parla, i molt, de tema de finançament.
De fet, aquesta ha estat una de les qüestions clau
i de més debat en aquests dos anys i mig,
pràcticament, de debat entre les forces polítiques.
Alguns dels que pregonen el no,
dels que demanen el no en el referèndum del diumenge vinent,
diuen que no canvia res en el tema del finançament.
En canvi, vostès diuen que sí,
que hi ha un canvi substancial respecte al sistema actual.
Quines són les claus pels socialistes catalans
de millora en el tema del finançament del govern de Catalunya?
Prou que canvia, prou que canvia el model, clar.
Abans no hi havia unes regles del joc preeminents
per part de l'Estatut,
tot s'ho metia amb una llei orgànica,
també com l'Estatut, que és una llei orgànica espanyola,
però que tenia preeminència sobre la catalana.
El que l'Estatut no pregona és un concert econòmic,
aquest és un mecanisme previst
per les comunitats de caràcter foral,
que no és la nostra...
Els nostres drets històrics no venen
d'uns furs medievals existents,
neixen de nou pel fet que hi hagi
unes institucions pròpies, un dret propi,
una cultura i una llengua pròpia.
Aquesta és la nostra identitat
i, per tant, el sistema de finançament també és diferent,
és un altre sistema, no?,
que és el que ens vam dotar l'any 79
i ara perfeccionem.
Per què perfeccionem?
Per què delimitem de nou?
Doncs perquè l'Espanya de l'any 2006
tampoc ja no és la del 79.
Els desequilibris territorials que hi hagi en el 79
no són els de l'any 2006.
Nosaltres anem a Andalusia, anem a Castella,
anem a Extremadura i veiem que allí hi ha
noves infraestructures, hi ha autovies,
hi ha escoles, hi ha universitats, hi ha de tot, no?
Segurament encara hi ha en termes de renda per càpita
un diferencial, però l'efecte de la solidaritat
interterritorial directa entre les comunitats
i aquella que mana de l'Estat i aquella que mana d'Europa
ha anat posant les bases d'aquest equilibri.
i això és un progrés de tots i n'hem d'estar orgullosos, no?
Ara el que cal és fixar encara més aquest flux de solidaritat
perquè no es produeixi allò del desequilibri fiscal.
I per tant hi ha dos conceptes bàsics
que fan que aquesta aportació solidària no sigui desmesurada
i en la mesura que no és desmesurada
vol dir que hi haurà més diners que es quedaran a Catalunya
i no pas se n'aniran, diguem-ne, per aquests objectius.
El primer és una descoberta que varen fer a Alemanya
en el procés d'unificació de l'Alemanya de l'Est amb la de l'Oest, no?
Hi havia tal flux d'aportacions solidàries entre l'Oest i l'Est
que hi havia alguns landes de l'Est
que acaben tenint una renta per càpita superior a l'Oest.
Doncs aquest és un principi d'ordinalitat que diuen els economistes.
El que es tracta és de transferir recursos
sense perdre el lloc, el rànquing de la renta per càpita
de cadascuna de les comunitats
perquè si no estàs convertint les que aporten en més pobres
que no pas que les que reben
i això és un principi de distorsió evident.
I per l'altra banda,
que aquests recursos de solidaritat interterritorial
no es puguin gastar en qüestions superflues,
sinó que igual esforç fiscal de cada comunitat,
vol dir utilitzant les capacitats normatives d'igual manera
sobre els impostos propis o cedits,
el que hi hagi és un finançament d'aquelles infraestructures
de caràcter bàsic com són sanitàries, educatives
o en definitiva les que composen l'estat del benestar.
Per tant, tenim, igual esforç fiscal,
una cobertura de serveis de benestar equivalent
per a totes les comunitats,
que és el que se'n diu solidaritat.
La dedicació de recursos que venen d'altri
per algunes actuacions que no són
per marcar aquest llindar de benestar
doncs realment són injustes
i van en detriment del que aporta.
Per nosaltres, senyor,
tindrem més recursos,
que és el que es pregunta el ciutadà de Carmen.
Evidentment, si es limita,
se posen uns paràmetres limitatius
a les transferències a altres comunitats,
aquests altres diners els tindrem nosaltres
i aquesta és la mare dels ous de la fórmula.
Tindrem més recursos i els tindrem més aviat,
o sigui, tindrem més liquidesa
perquè el percentatge de participació
amb els impostos estatals,
principalment el de la renta que tots paguem,
l'IVA o el de consums d'alcohols, de tabac o de carburants,
ja no faran el viatge d'anar a higiene solves,
sinó que ja quedaran aquí
i, per tant, seran d'una disposició més immediata.
El que s'acaba amb aquest sistema
són les subvencions de nivellació.
ja hi haurà un flux suficient
de participació en la recaptació
que autofinançarà
l'igenda de la Generalitat.
I en el capítol de competències,
els socialistes, senyor Pérez,
on consideren que, en fi,
que rauen les principals claus
justament per demanar el sí,
per considerar que aquest estatut
és molt millor que el del 79?
Hi ha algunes competències
especialment simbòliques
de millora per l'autogovern de Catalunya?
Amb dos aspectes, jo diria
que rau aquest convenciment de votar sí.
Un, pel que fa referència a les competències.
I l'altre, pel que fa referència
a la clarificació d'aquestes competències.
La clarificació, algú us n'hi diu en blindatge.
Ah, jo què diuen blindatge.
De competències n'hi ha de tres tipus.
Les competències exclusives,
les compartides
i aquelles que se'n diuen executives.
Les exclusives són les teves.
Les compartides són les que
talment té dret a tirar-la endavant
l'Estat com la Generalitat
i aquelles que són de l'Estat
però ejecuta la Generalitat.
Per tant, això s'ha de clarificar
i per això aquest estatut,
entre altres coses,
és més llarg que l'anterior
perquè explica cadascuna de les competències
amb gran concreció
perquè no sigui susceptible
de recursos d'interpretació
al Tribunal Constitucional
com passava fins ara.
Que el govern Zapatero,
quan va entrar,
com a fórmula de bona voluntat,
va retirar tots els recursos
que hi havia pendents
i eren més de 200.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
clarifica.
Des del punt de vista substantiu
de quines són les competències,
jo en posaria tres
damunt de la taula,
com un exemple.
Primera,
i que està molt relacionada
amb els aconteixements
que han passat aquestes últimes setmanes
en relació a la seguretat.
el president de la Generalitat de Catalunya
serà el president
de la Junta de Seguretat de Catalunya.
No que semblava que no podia ser
que el president del nostre país
no fos el president
de la Junta de Seguretat,
per tant,
qui impulsa
i coordina les polítiques de seguretat
que hauria de compartir
amb el delegat del Govern Central.
Doncs no,
a partir d'ara
serà la presidència
en definitiva,
estaran sota el seu càrrec,
no amb un comandament funcional,
però sí operatiu,
totes les forces de seguretat.
Un altre,
les rodalies de Renfe.
Tot el sistema metropolità
i més enllà,
a la segona corona,
de trens
que fan una funció
de transport gairebé diari
dels ciutadans,
és lògic
que depengui
d'aquell territori
i, per tant,
de les institucions
d'aquell territori
als quals serveix,
no?
No té cap raó
que les rodalies,
diguem-ne,
de Sant Vicenç de Calders
a Passeig de Gràcia
doncs estiguin,
diguem-ne,
organitzades,
dirigides,
doncs per Renfe
a nivell estatal,
Renfe o a DIF,
no sé ben bé ara
com se diu això.
I un altre,
que no,
jo crec que va faltar
sensibilitat
o tacte
per incorporar l'Estatut
que és
sobre les grans
infraestructures
aeroportuàries
i portuàries.
De totes formes
ja hi ha una iniciativa
política
per part del Partit Socialista
de Convergència
i Iniciativa
que ho promourà això,
no?
De fet,
l'article 140.3
ja ho permet,
però explícitament
hi havia una adicional
que,
bé,
ho concretava més,
allò de les negociacions,
en què
els aeroports catalans
i els ports catalans
dependran
de la Generalitat
en un procés
també
de
liberalització
i incorporació
de capital privat.
L'única excepció
és que a Barcelona
encara hi ha
una presència estatal
en forma de consorci
amb la Generalitat
perquè,
doncs,
bé,
allà,
a part d'operar
l'aeroport
també té
les responsabilitats
d'un control aèric
d'una zona molt gran
en la qual
hi ha d'haver
una presència
de l'organisme
que controla
l'espai aèric.
Aquests són
tres exemples
i són ben concrets
i ben factibles.
Ara estem ja
a la recta final
de la campanya.
Segurament,
a mesura que han anat
passant els dies,
l'ambient s'ha escalfat,
sobretot pel que fa
a la participació
que fa una setmana
semblava que podria ser
molt baixa,
pels socialistes catalans,
senyor Pérez,
quin seria el millor resultat
de les urnes
del proper diumenge?
Bé,
el millor resultat
és el que comportés
primer,
més participació
que, per exemple,
l'anterior
i més vots positius.
Jo crec que estem
en el camí.
Un sí abassegador?
Jo penso que hi haurà,
la veritat és que,
fermament,
penso que hi haurà
un sí molt important
en relació al no.
No perquè ho diguin
les enquestes,
sinó perquè és molt difícil
votar que no,
amb un estatut
que et plantegi un abans,
potser limitat,
segons el criteri d'alguns.
Des del meu punt de vista,
no.
L'estatut,
des de la primera paraula
fins a l'última,
jo l'escric
i és suficient
perquè és fruit d'un pacte
entre dos parlaments
i, per tant,
s'ha de respectar aquest pacte
en un moment històric.
Per tant,
hi vaig sense complexos,
de cap manera,
a votar
i a votar que sí.
I pel que jo he pogut
anar veient,
ja fa deu dies
que estic fent campanya,
i també li he de dir
que no he fet cap pacte
amb menys de 100 persones,
fins i tot a Prades,
el diumenge passat,
el dematí.
Hi ha una forta receptabilitat
per part dels ciutadans
a votar que sí,
els que ja tenen decidit
d'anar a votar.
És molt difícil
plantejar un no,
sobretot si és un no
amb alguns aspectes agressius,
com ha fet el PP,
o desorientat,
com és evident
que Esquerra té.
Aquí el repte principal
és que els ciutadans
agafin consciència
de la transcendència històrica
del moment
que poden viure,
que és la de participar
en el seu refrèndum
en una llei
que incidirà
d'una manera directa
en la seva vida
per tota una generació.
No és una llei
allò sectorial,
que, bueno,
mireu...
No, no,
és una llei
que reclama
la participació directa
dels ciutadans
perquè afectarà
la seva vida.
I el gran repte
és la participació.
Si hi ha una participació
elevada,
hi haurà un sí
esclatant.
Si no és tan gran
la participació,
també hi haurà un sí.
Però un sí
més matitzat
que podrà ser utilitzat
pels adversaris
de l'Estatut
per argumentar
davant del Tribunal
Constitucional
o del que sigui
una possible
alteració
dels continguts.
Per tant,
jo penso,
sense por
d'arriscar-me,
que hi pot haver
una participació
pel damunt
del 55%.
Jo crec que
estarà
per aquí
entre 55%
i 60%.
Desitjaria
que superés
el 60%,
però tampoc
no sóc tan
agosarat
avui per avui.
Tot i que la tendència
és a l'alça,
jo crec que
un 3 de 4
ciutadans
que vagin a votar
votaran que sí.
Amb aquestes dades
seria
relativament fàcil
de gestionar
el proper Estatut
pel govern que sigui.
És a dir,
tindria prou força
per ser defensat
a Madrid.
Jo penso que
un sí
de 3
de cada 4
vots
és un
suport important
i una participació
d'aquest tipus,
tot i que
sempre dirà
que si no hi ha
el 80%
i no sé què,
però això és molt complicat
amb una cosa,
amb una pregunta
i amb un referèndum
que la majoria
de la gent ja sap
que sortirà
i per tant
tindrà la temptació
d'anar-se
a la platja.
Però
sobre aquestes
referències
percentuals
jo penso que
es pot
gestionar,
es pot blindar
l'Estatut
a possibles
recursos
i es pot
reformar
de cara
a les negociacions
que s'hauran de fer
per tal
de treure suc
a tots els seus
continguts
i competències
que s'haurà de fer
durant una sèrie
d'anys
amb un nou govern
que hi haurà a final d'any
i que
avui
i abans d'ahir
quan hi ha
relacions
entre partits polítics
i declaracions
amb alguns
se pensen
que ho tenen
tot guanyat
i jo els auguro
que
seguiran
a l'oposició.
Alguns partidaris
del no,
especialment els d'esquerra
diuen que
amb un sí esclatant
quedem
els catalans
lligats de peus i mans
amb aquest estatut
per molts i molts anys,
per moltes dècades.
És que jo crec
que és bo
que els ciutadans
se sentin vinculats
i estiguin vinculats
per aquest estatut
per moltes dècades
per una generació.
Jo crec que és bo
perquè els continguts
són positius.
De totes maneres,
vull dir,
la iniciativa
diguem-ne
popular
que representa
la sobirania
del poble
amb un estatut
amb un Parlament
decidirà
el moment
de fer
una altra
proposta d'estatut.
però lo lògic
i normal
és que els estatuts
durin això
una generació
i aquest té
totes les garanties
des del meu punt de vista,
potser no per un independentista,
però en aquesta societat
és brou conegut
que els independentistes
són
legítimament defensors
de la seva causa,
això no ho digui ningú
des del punt de vista democràtic,
però que són una minoria
molt minoria.
Altres partidaris
del no,
els del Partit Popular
han acusat
aquesta última setmana
de campanya
els socialistes
d'estar al darrere
d'aquests intents
de boicot
que hi ha hagut
alguns actes
on ha participat
el president
del Partit Popular
Mariano Rajoy
aquí a Catalunya.
El lema dels socialistes
en aquesta campanya,
el lema central
de la campanya
dels socialistes
mereix algun tipus
d'autocrítica,
senyor Peret,
creu que vostè?
Amb el sí guanya Catalunya,
amb el no guanya el PP?
Jo crec que reflecteix
quin és l'estat de coses,
vull dir,
el Partit Popular
ha escollit
el terreny de joc
de l'Estatut
com també ho fa
amb el terreny del joc
de la possible
diguem-ne
consecució
de la pau a Euskadi
un terreny
de confrontació política
i ells ho han escollit
i si han escollit
aquest terreny
de confrontació
han de saber
que els altres
s'han de defensar
i el Partit Popular
no ha entrat
en els continguts
de l'Estatut
més enllà
d'aquest intervencionista
i no sé què
han anat
a la desqualificació
de la majoria
governant avui
a Catalunya
la que governava
fa uns mesos
i fins i tot
a Feixinti
la que representa
Convergència
per tant
una part molt important
en definitiva
el gairebé
el 90%
que va aprovar
aquest Estatut
per tant
pot ser
és contundent
dic
que és contundent
però
la gent l'entén
i sap ben bé
el que vol dir això
no per desqualificar
el PP democràticament
però és que
els ideals de Catalunya
la manera d'entendre
la Catalunya
de majoria
de la gent
ha estat agredida
d'una manera
sistemàtica
amb una voluntat
partidària
pel Partit Popular
la qual cosa
no justifica
de cap manera
cap tipus d'agressió
que es pugui fer
aquests dies
que han pogut
veure
pels mitjans de comunicació
escoltar
per la ràdio
el cas
d'Igualada
si no m'equivoco
Granollers
Granollers
Mataró
això no és
però
veient
també les persones
que hi ha allí
podem veure
per les identificacions
que porten
i tot plegat
que són persones
de grups
molt i molt
i molt radicals
que fins i tot
no tenen una referència
parlamentària
i per tant
home
s'ha de veure
qui és el que t'agradeix
i per tant
tampoc no fer
d'aquestes agressions
que afortunadament
només passen
no passen
de tirar ous
i així
doncs el gran drama
nacional
que no es pot vindre
democràticament
a explicar
les dades
no és així
la veritat
no és així
ara
qualsevol agressió
verbal
física
per petita que sigui
és repotjable
amb aquesta referència
acabem
senyor Lluís Miquel Pérez
diputat socialista
al Parlament de Catalunya
alcalde de Reus
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí
a la Sintònia
de Tarragona Ràdio
gràcies a vosaltres
i bon final de campanya
espero que s'acabi aviat
gràcies
bon dia