Passen tres minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem enrere les qüestions polítiques
i ara abordem altres temes d'actualitat.
Parlarem de literatura i dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
I ho farem als propers minuts amb dos convidats
i amb el nostre company Jordi Sorinyac.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Efectivament, la litúrgia dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
assenyala que, més o menys per aquestes dates,
hi ha un acte que serveix per presentar els llibres,
les obres guanyadores de l'any anterior
i al mateix temps serveix per presentar les bases de la nova convocatòria.
De tot plegat en parlem ara a l'estudi
amb la Rosa Comas, la coordinadora dels Premis.
Rosa, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Tot a punt per aquest vespre?
Tot a punt, ja.
Un acte a les vuit del vespre,
sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona,
conduït pel periòdus Pagaspernàndez,
que d'aquí uns instants podrem saludar telefònicament
i en que vaja serveix per presentar de forma oficial
les obres guanyadores de l'any passat.
Sí, com tu dius, és un altre dels moments importants de l'any,
en el sentit dins del que és l'àmbit dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Un és l'acte del lliurement, que va ser el novembre,
i ara és la presentació del resultat d'allò,
o sigui, dels llibres que es van premiar.
Diríem, ja els tenim a les mans, diríem, ja surten editats.
Els tenim ja calents, encara sortits a impremta?
Sí, sí, perquè n'hi ha algun que fa alguns dies,
però alguns que surten...
Ahir, o sigui, que dius és allò que...
Ja, ja.
Coses que passen sempre a l'última hora.
Si et sembla, em sembla que ja podem conversar
telefònicament amb el periòdista Gaspernàndez,
segurament vostès l'escolten.
Actualment condueix el programa
Una nit a la terra a les matinades de Catalunya Ràdio.
Gaspernàndez, hola, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Quina és la participació, quina serà la participació de Gaspernàndez
en aquest acte d'aquest vespre?
Doncs, lògicament, jo faré el que sé fer, que és moderar.
Nosaltres farem una tertúlia amb els guanyadors
i, per tant, l'acte d'avui, pel que tinc entès,
varia sensiblement respecte a altres actes,
en el sentit que no és un monòleg meu,
tot i que hi haurà alguna petita explicació inicial
que serà una mica provocadora,
sinó que serà, sobretot, una tertúlia entre els guanyadors
a partir d'un tema relacionat amb els premis literaris.
El que farem és patar la xerrada sobre un tema molt específic
i, bàsicament, en això consistirà l'acte
que durarà al voltant de... no arribarà a tres quarts d'hora.
El tema d'aquesta xerrada, el tema d'aquesta tertúlia,
em sembla, creiem, que és el paper dels premis literaris avui en dia
i abans em comentaves que hi ha la voluntat de fer aquesta primera aportació inicial
una mica provocadora, comentaves.
Sí, efectivament.
Parlarem dels premis literaris avui en dia
perquè ens trobem en l'acte de lliurement de publicació d'uns premis literaris
i els premis literaris de vegades tenen mala fama,
però, en canvi, estem parlant d'uns premis literaris amb molt de prestigi.
No només en l'àmbit de Tarragona, sinó a nivell de Catalunya.
Arriban els premis literaris Ciutat de Tarragona al seu ressò,
arribant aquí a Barcelona?
Sí, sí, perfectament.
Vaja, jo he llegit alguna de les obres abans,
fins i tot de tenir l'oportunitat de llegir-les,
perquè l'organització me les havia fet arribar,
a través d'alguna crítica o ressenya literària
que ha arribat a Barcelona
gràcies, efectivament, al ressò
que permeten uns premis literaris d'aquestes característiques
que, a més, tenen prestigi.
N'hi ha d'altres que són desprestigiats,
però, en aquest cas, estem parlant d'uns premis amb prestigi.
El paper dels premis literaris avui en dia, però,
quin és, pel teu parer?
Bé, sobretot, és fer arribar al gran públic una obra literària
en un moment en què costa moltíssim,
en un moment en què, com comproverem aquest Sant Jordi,
els llibres gairebé, sembla que els aparadors de les llibreries
es clavin ganivetades per veure quin aconsegueix
està mínimament col·locat, perquè hi ha un allau
i un volum extraordinari de llibres.
Aleshores, fer promoció d'un llibre,
quan hi ha tantíssims llibres, costa molt,
i un dels pocs vehicles que hi ha per fer-se un forat
en la ment del lector són els premis literaris.
Realment funciona aquest arreclama, aquesta etiqueta,
aquesta franja vermella que sobreposa a la coberta dels llibres,
guanyadors de Premi Literari Ciutat de Tarragona,
o el que sigui, realment funciona?
Com a lector de llibres, com a gran lector de llibres,
funciona aquest arreclama, creus, Gaspar?
Jo crec que no funciona tant.
O sigui, el que funciona, quan hi ha el arreclama
de les fàixes aquestes vermelles o d'un altre color,
és quan hi ha tot de crítics que van dient
que aquella obra és extraordinària, o escriptors famosos.
La circumstància que hi ha tres llibres que són novetat per Sant Jordi
i que tots porten una frase del Premi Nobel Coetze
dient que són obres extraordinàries.
Vull dir que Coetze realment ajuda molts escriptors
i troba moltes obres extraordinàries.
Llàstima que la seva última no sigui precisament extraordinària,
malgrat que tingui el Nobel.
Però bé, digressions a part,
el que sí que ajuda el premi és que els mitjans de comunicació
ens en fem ressò.
I gràcies a aquest ressò dels mitjans,
aleshores, el premi és conegut pel gran públic.
Les obres premiades són conegudes pel gran públic.
Comentaves ara, feies una petita predicció,
de com podria ser la situació en els aparadors
d'aquí tot just un mes mal comptat a la Dia de Sant Jordi.
Com veus el panorama?
És difícil poder treure un llibre ara per aquestes dates
i que tingui el ressò adequat,
si no compta amb això, amb el reclam d'un llibre,
amb el suport d'una gran editorial
o l'etern debat de si ets un autor mediàtic?
Doncs sí, costa molt, crec que costa molt,
no només ara, sinó durant tot l'any,
però ara en aquesta poca costa més encara.
Es publica moltíssim
i hi ha un accés d'informació literària
que provoca desinformació.
Aquesta és una frase molt seva,
que l'havíem escoltat en algun dels seus programes
de Catalunya Ràdio.
Sí, la veritat és que no tinc tantes frases originals
i les poques que tinc, clar, les vaig repetint.
Per tant, resumint, el panorama és complicat
i els premis són una plataforma.
Fins i tot molts escriptors ho diuen, no?
És que si no arribo a guanyar aquest premi,
doncs és impossible que es publici aquest obre.
Aquesta situació es produeix.
Sí, efectivament, els premis són un estímul d'una banda,
perquè gràcies a ells hi ha més ressò,
i d'altra, el fet d'haver estat premiat
amb un jurat independent i amb un jurat també de prestigi,
com és el cas dels Premis de Tarragona,
fa que hi hagi molta gent que els vegi com un objectiu.
O sigui, la teva obra serveix per, entre altres coses,
complir també uns terminis que et permetran
amb una mica de sorguanyar un premi,
i això és un gran estímul.
De vegades tinc la sensació que és més important,
en alguns casos, guanyar el premi
que no pas que la mateixa obra surti publicada,
molt ben entès, que evidentment s'escriu per publicar, no?
Però guanyar el premi, com ha explicat,
em sembla que era Maria Mercè Barroca,
moltes vegades t'ajuda a organitzar-te,
a tancar l'obra en un període determinat de temps,
a fer-la possible en definitiva, no?
Vull dir que l'estímul va més enllà que el de la promoció.
Quan parlaves abans d'alguns premis literaris desprestigiats,
ens hem quedat amb les ganes de saber
si són alguns premis anònims,
o et referees a algun d'aquests grans premis
que caparan al gran ressò mediàtic?
Sí, sobretot, a veure,
em referia a alguns d'aquests grans premis,
ja sé que potser la gent pensa en el més gran,
però no, em referia a alguns grans premis
que s'associen sempre a vendes massives
i que no tenen, en el meu entendre,
el prestigi que seria directament proporcional
al volum de vendes que tenen.
Per cert, ja per acabar,
quin llibre dels Premis Literaris Ciutat de Terra
no havia caigut a les mans de Gas Fernández?
Mira, m'han caigut tots, o sigui que...
Ara m'ho imagino que li han caigut tots,
però no sé, abans comentava que havia tingut
l'oportunitat de llegir-ne algun,
no sé quin havia tingut l'oportunitat
de fullejar amb més deteniment.
Me'ls he llegit tots,
perquè la veritat és que no sé com...
o sigui, no sé parlar de llibres
ho consideraria una injustícia
sense haver-los llegit
i estem acostumats amb en Jordi Llavina
amb el qual fem el programa
Albuquer Insigne
no parlar dels llibres és una norma que tenim
si no ens els hem llegit abans
i per tant me'ls he llegit tots,
tot i que em tenteixo de cantar-me per la ficció,
però la veritat és que me'ls he llegit tots,
tot i que sí que vull avisar
que demà no parlarem dels llibres,
perquè si d'un llibre se'n pogués parlar
en un acte que durarà entre mitja hora i tres quarts
potser no valdria ni la pena haver-lo escrit.
La gràcia és que la lectura sigui en soledat
i que sigui un acte enriquidor i interior.
Que cadascú el degusti segons el seu gust.
Senyor Gaspar Hernández, moltes gràcies.
Agraïm de veritat que hagi atès la trucada de Tarragona Ràdio
i si li sembla ens veiem aquest vespre.
Fins aquest vespre.
Hem pogut segreçar, moltes gràcies Gaspar,
el Gaspar Hernández durant cinc minuts
amb el comptatge d'una reunió a Barcelona.
Rosa, ha deixat força bé els Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Sí, trobo que sí, molt bé.
Fantàstic.
Té tota la raó, de fet, crec, en tot el que està dient,
perquè hi ha molta competició realment ara,
a més ara, que és aquest moment del Sant Jordi,
però és que ara és una competició brutal
i més en un moment en què el món dels llibres
es regeix per la llei del mercat,
és un negoci i, per tant, és per l'èxit comercial,
podríem dir, per la promoció que hi ha darrere,
el màrqueting, i crec que té raó amb això.
Suposo que serà molt interessant el que dirà.
Tothom se n'adona, però vaja, sense anar més juny,
allò, experiència en primera persona aquests dies,
les editorials també, 25.000 llibres, 25.000 convocatòries,
és un allau impressionant i fins i tot perquè a la ràdio
és molt complicat poder decidir de quin llibre creus que has de parlar,
de quin llibre no, perquè l'allau és tan gran...
I tots caiem, diríem, en el que té més suport,
de màrqueting, podríem dir, de promoció darrere,
i, esclar, això a vegades tampoc és una mica esbiaixat,
perquè n'hi ha d'altres que són molt bons
i que queden més desapercebuts, i és una llàstima, no?
Però bé, ja se sap, és la selva, això.
En Caspar Mendes comentava
que els Premis Literaris Ciutat de Tarragona
arriben a Barcelona, que tenen rassó,
que són uns premis ben considerats,
i moltes vegades potser aquí a Tarragona
no sé si en som prou conscients, no?,
que és difícil assolir aquesta distinció exterior.
Sí, és molt complicat,
perquè actualment se'n convoquen moltíssims de premis,
molts, és a dir, més de 1.400 premis,
és a dir, que és una passada.
1.400 premis a nivell de Catalunya?
Sí, o sigui, catalans, és a dir,
estem parlant d'una quantitat de premis increïble,
i és molt complicat.
Realment és complicat.
Suposo que també és molt a base de temps,
és a dir, de tota la trajectòria que hi ha darrere dels premis,
que sigui una trajectòria constant,
que la feina es faci, es vagin fent bé, diríem,
i això va agafant com entre la gent,
entre el públic,
que és potencialment,
doncs això,
que es pot presentar potencialment als premis,
doncs que es creï, doncs,
una opinió, doncs, d'acord,
que són rigorosos,
i que estan bé, diríem.
crec que és molt això,
la història que hi ha al darrere,
hi ha també, doncs,
el prestigi que donen els membres dels jurats,
dels premis,
això també és important,
quins jurats hi ha,
quines dotacions,
hi ha molts factors, no?,
és a dir,
quines editorials publiquen aquests premis,
quina distribució tenen aquests llibres,
i llavors són una suma de factors, no?
Però bé,
si la feina es fa bé,
diríem,
i es va fent i es fa bé,
diríem,
doncs crec que,
bueno,
al final s'aconsegueixen i un cert reçó,
no?
Un jurat precisiós,
competent,
que si ha de declarar desert algun premi,
el declara,
i així et pots evitar,
per exemple,
problemes com en l'última edició del Planeta,
no?,
que tothom es queda una mica descol·locat.
Sí, exacte,
clar,
jo crec que sí,
jo crec que uns premis han de ser,
abans que res,
rigorosos,
sobretot uns premis que es convoquen des d'una institució,
val?
Jo crec que hi ha diferències,
és a dir,
un editorial per fer el que vol,
és a dir,
és un negoci.
No deixa de ser una empresa privada
i pots fer el que vulgui amb els seus carrers.
Exacte,
i pots fer el que vulgui,
que és el que ha passat,
que hi ha hagut un,
els premis han evolucionat actualment,
no deixen de ser en alguns casos operacions de màrqueting,
clarament,
doncs això,
són,
són,
doncs,
una operació més,
no?,
perquè són en promoció.
Unes plataformes excel·lents.
Exacte.
Però, clar,
això és legítim des del punt de vista d'un editorial
que pot fer el que li doni la gana,
diríem,
però una institució ha d'intentar
que els seus premis siguin rigorosos
i que el que potenciïn sigui la creació,
el que estimulin la creació,
els nous valors,
és a dir,
sobretot això,
la qualitat,
i crec que,
jo ho tinc molt clar això,
crec que s'ha d'anar cap aquí
i espero que continuï,
no?,
d'aquesta manera.
Des del mes de novembre,
que es van donar a conèixer els noms dels guanyadors,
la gent ja ha tingut temps per parir-los,
segurament els coneixen,
però potser no seria més poder repassar
alguns dels guanyadors,
els Premis Literalitat de Tarragona,
2005,
per poder pensar
quan has d'anar a la llibreria
i què has de demanar.
Sí,
avui es presenten sis llibres,
que no corresponen exactament
a tots els guanyadors de l'any passat,
perquè n'hi ha dos de Premis,
que són el Vidal Alcuber
i el Gramont i Sobiela,
de traducció i d'història,
que, bé,
són projectes,
i aleshores els guanyadors
el que fan és elaborar,
diríem,
l'obra l'any següent
o fins a dos anys després
del lliurement del Premi.
Reben com una mena de subvenció
per poder desenvolupar correctament.
És com una beca, podríem dir, no?
I en els altres casos,
doncs sí, esclar,
ja els tenim al mercat,
ja els tenim aquí,
que són, per exemple,
el Terres de Lloguer,
de l'Antoni Pladavall,
que és el Premi Pini Soler de Novela.
que ve a ser una mica
el book insigne dels premis.
Sí,
o podríem dir que és el més ben dotat,
jo sempre dic això,
no crec que ni sigui el més important,
ni el que...
És a dir,
és el que està més ben dotat
i el que...
A veure,
dintre d'aquest món
ja se sap que els premis de novel·la
doncs estan molt més ben dotats
que els de poesia,
que això potser d'alguna manera
és una injustícia
o d'altres tipus de gèneres,
però bé,
és el que està més ben dotat.
Però dintre del conjunt de premis
sempre ens agrada dir
que tots són importants
i és veritat,
perquè per nosaltres ho són.
El que passa és que té el columna darrere,
té un editorial
que té molta distribució
i bé,
doncs aquest és un dels llibres.
I després hi ha
el de Cossetà en Edicions,
el del Comas i Maduell,
de poesia,
que és el
Les ciutats imaginades
de Miquel López Crespí.
També tenim el Premi Tinet,
que també el publica Cossetània,
que és un conjunt de relats.
Hi ha el relat guanyador,
que és de Lluís Olivan,
però llavors hi ha
tota una sèrie de relats
que el jurat va seleccionar
d'entre els millors.
Recordem que són
el Premi Tinet,
són aquestes narracions,
narracions curtes
que s'envien a través
de correu electrònic
i d'aquí ve el seu nom.
I el llibre,
clar, no es publicarà
un llibre amb un relat,
amb una historieta
de deu pàgines,
sinó que són una selecció
del bo i millor.
Sí, perquè aquests relats,
a més a més,
les tenim en dues versions.
És a dir,
tenim l'edició de Cossetània
en paper,
però també el podrem trobar
a Tinet,
a la Tinet Biblioteca,
que també el publica
en format digital.
És a dir,
tenim les dues maneres.
No s'ho perdim
si tenen l'oportunitat
de donar-hi un cop d'ull
perquè hi ha relats
que són fascinants.
Sí, està molt bé.
Normalment,
els del Premi Tiret
acostumen a ser
bastant divertits
i molt enginyosos.
I fins i tot
hi publiquen això,
autors d'aquí,
el Jurep Gironès,
la Concepció Jiménez,
el Jaume Calatayut,
són alguns dels autors
del Camp de Tarragona
que també han estat...
Escriptors que no tenen
problemes en publicar
en paper,
doncs que també
s'han de tenir
a les noves tecnologies.
Sí, i tant.
I bé,
llavors també tenim,
a veure,
si us recordo,
el Rubí i Virgili
de biografies,
autobiografies,
memòries i dietaris,
és el Premi,
que el va guanyar
el Josep Gironès
amb el Planys de Figuerablanca.
Aquest és un...
Està bé destacar-lo
perquè és el primer any
que aquest Premi
es concedeix
amb aquest gènere.
Fins ara havia estat assaig,
però l'any passat
el vam reorientar
i vam pensar
a encaminar-lo cap aquí,
que és biografia,
és a dir,
és gènere
entre la realitat
que va a cavall
de la realitat
i la ficció,
perquè sobretot
es valora
el valor literari
que té l'obra en si,
és a dir,
ja es barreja
en elements de ficció
i realitat.
I després també tenim,
a veure,
el Joan Amades
de Cultura Popular,
que és una guia
sobre el drac de Banyola,
sobre l'Estany,
i bé,
diríem,
gira al voltant,
és de l'Àngel Vergés
i el Jordi Garcia.
I gira al voltant,
doncs això,
és una mica una guia,
uns itineraris
al voltant de l'Estany
relacionats
amb material etnopoètic,
és a dir,
llegendes,
cançons,
tot de material,
diríem,
de la cultura popular.
I finalment,
tenim també
el Travessant Fronteres,
que és,
finalment surt,
que és un,
diríem,
un dels projectes
que va quedar,
és el projecte finalista
del Premi Vidal Alcubé
de traducció
de l'any 2000,
estem parlant
de molt enrere.
És una traducció
del Xavier Ferrer,
un escriptor
del Camp de Tarragona,
i bé,
és la traducció
de poemes
de Miuoix,
que és un poeta,
doncs,
nascut a Lituània,
però que va escriure
en polonès
i ara,
i a més,
és el Premi Nobel,
vull dir que és realment
un volum important,
i és això,
una antologia poètica
de l'autor,
i crec que és una fita,
diríem,
és un dels llibres
que s'ha de destacar
en el sentit que...
Fa especial il·lusió.
Clar,
fa molta il·lusió
perquè fa molts anys
que ja està,
diríem,
en projecte
i que està...
Ha sigut...
Ell ja el va,
diríem,
en dos anys,
però bé,
per problemes editorials,
doncs,
finalment no ha pogut sortir
fins ara,
els drets i totes aquestes coses,
i bé,
doncs,
fa il·lusió,
tenir-lo.
A partir de demà mateix
aquests llibres
ja es podran trobar
a les llibreries?
Sí,
sí,
sí,
alguns ja s'hi troben,
fins i tot,
el Terres del Lloguer
i el de les Ciutats Imaginades
ja el podem trobar,
però vaja,
aquesta setmana ja els tenim,
o sigui que podem accedir
i fins i tot avui,
si veniu a la presentació,
doncs,
allí es vendran
i els podreu adquirir.
I a més a més,
podran adquirir també
l'assignatura de l'autor
i de la persona
que es presenta,
la qual cosa
sempre pot fer especial il·lusió.
I coincidint,
les llibres guanyadors
de l'any anterior
sempre s'aprofita
aquesta oportunitat
per presentar
les bases
dels Premis Literaris 2006.
Un no parar,
que ja tenim les bases
d'aquí s'han editat
òbviament els díptics,
els tríptics
i tot el material habitual
i són les bases
que el titular Rosa
seria que no presenten
excessius canvis
respecte als anys anteriors.
No,
de fet,
potser és l'any
que en presenten menys canvis
perquè,
doncs bé,
el canvi més destacable
és un canvi d'editorial
en el cas del Vidal Alcuber
de Traducció
que hem incorporat
Edicions 1984,
un editorial
que està instal·lada
a Barcelona,
que bé,
ens van fer la proposta
ells d'encarregar-se
del premi,
ens van fer,
doncs això,
van veure molt bona predisposició,
una oferta bona,
perquè ells,
doncs,
tenen una col·lecció
de traducció important.
Bastant prestigiosa.
Bastant prestigiosa,
que es diu Mirmanda,
i nosaltres vam pensar
que era una manera
també d'impulsar-lo
una miqueta més,
perquè ara fins ara
el publicava Columna,
però Columna
està més centrada
en el Pini Soler,
que potser és més interessant
en la seva línia editorial.
I la traducció
sempre quedava
una mica més
que era més,
s'havia de publicar
d'acord
amb els moments
més bons editorialment,
diríem,
podríem dir.
I aquesta editorial
es farà càrrec
de la publicació
i nosaltres estem contents
que hagin entrat
i és una editorial
més que entra,
també és bo.
Aquestes diversificacions
d'editorials
també fins a cert punt
és positiu,
perquè permet
que a cada editorial
és més fàcil
aconseguir un compromís
per part de cinc
o sis editorials diferents
que donarà
el màxim
de difusió possible
d'aquest volum.
Exacte,
i cadascú també està
especialitzat en coses,
és a dir,
que jo crec que és molt bo
agafar,
doncs això,
contactar amb editorials
que puguin tenir
una línia
de digital determinada
i que li puguin donar
la sortida adequada.
Ara ja tenim això,
Arola,
Cossetània,
El Mèdul,
com a editorials
del Camp de Tarragona
que sempre han estat
vinculades als premis
i Columna
i Edicions 1984
i penso que poden
fer una tasca
en aquest sentit
més especialitzada.
Això és el que ens interessa,
que arribi
al públic adequat,
és a dir,
si 1984
està especialitzada
en traducció
arribarà
a aquell públic
que pugui interessar
la traducció
i això és el que és bo.
Per acabar aquest capítol
de novetats,
a banda de la incorporació
d'algunes persones
en els diferents ajudats
de cadascuna
de les convocatòries,
també val la pena assenyalar
que el Premi
d'Investigació Arqueològica
Pondicart
desapareix com a tal
perquè
aquest premi
passa a ser
una de les subvencions
d'una de les beques
que atorga l'àrea de cultura.
Sí, perquè amb la remodelació
que es va fer
l'any passat
del que són
les ajudes
de cultura
hi ha una sèrie
de beques
de recerca
que, clar,
evidentment
acullen molt millor
aquest tipus de premi,
és a dir,
aquest premi
estava dintre del cartell
dels Premis Literaris,
era el Premi
d'Investigació Arqueològica,
era ja
per obres tancades,
és a dir,
ja finalitzades,
què ens passava?
Que, clar,
rebíem
molt pocs
originals
ja tancats
d'una investigació,
és a dir,
potser en rebíem
dos,
tres,
i creiem
que reconduint-lo
i posant-lo
dintre del que és
tot el que és
les subvencions
generals de recerca
es premiaran projectes
i això
afavorirà
el fet
que es presenti
més gent.
També ho van fer
això amb el Domènech
si us recordeu
l'any passat
ja també va passar
a formar part
de les beques
de creació
de l'àrea de cultura
per a autors inèdits
i llavors,
bé,
és una mica
reconduir-ho,
posar-ho al seu lloc
una mica tot.
Pere Gimferrer,
Manuel Delgado,
Josep Anton Baixera
són alguns dels noms
que integren els diferents jurats
cadascuna especialitat
en la seva àrea.
Complicat
poder reunir
cinc o sis personatges
de fora de Tarragona,
de dins de Tarragona,
vinculats tots
d'alguna manera
en l'àmbit literari,
és complicat?
Té la seva complicació,
sí que la té,
perquè el que passa
és que hi ha bastant
bona predisposició
en general,
és a dir,
és bastant fàcil
poder contactar
amb aquestes persones
i que diguin que sí,
perquè d'alguna manera
suposo que ja forma part
de la seva activitat
de participar en premis
i bé,
en el sentit
de reunir-los físicament,
podríem dir,
doncs clar,
també tenim,
clar,
els premis estan convocats
no només per l'Ajuntament,
també hi ha Òmnium Cultural,
hi ha el Centre de Normalització Lingüística
i per exemple,
Òmnium Cultural,
molta part dels secretaris
dels premis
són d'Òmnium
i els secretaris
són els que fan
aquesta feina
de reunió física,
diríem de dir,
de convocar-los,
de reunir-los un dia,
de fer la reunió
de deliberació
i vull dir
que hi ha tota una
maquinària darrere,
que està bé,
però en el sentit
de poder comptar
amb aquesta gent,
doncs sí,
és complicat,
però també a l'hora
també et diré
que hi ha molta
bona predisposició
en aquest món,
vull dir que està bé.
Segurament la millor manera
de poder fer-se
amb les bases
és agafar un del material
publicat que hi ha
o bé connectar-se a internet
premisliteraris.org
que la pàgina
està actualment
actualitzada
constantment.
Rosa Comas,
coordinadora dels premis,
moltes gràcies,
un plaer,
un any més podríem dir
que ens hagis acompanyat
a l'estudio
de Tarragona Ràdio
i ens veiem aquest vespre.
Gràcies a vosaltres.