Exactament tres quarts d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i canviem completament de qüestió.
Deixem ja davant de la política la gestació d'aquest nou govern.
Ara volem parlar d'unes altres qüestions de caire ben diferent,
de caire social en aquesta ocasió.
Aquesta setmana s'ha presentat en Societat la Fundació Bona Nit,
una entitat que vol oferir un allotjament digne a Tarragona
a un mínim de, com a mínim, 16 sense sostre,
entre moltes d'altres qüestions.
Aquesta possiblement és la qüestió més llaminera, més cridanera,
però hi ha un projecte molt interessant al darrere.
Volem parlar d'aquesta qüestió,
volem parlar també d'una realitat que llegeix
i que segurament molta gent desconeix,
que és la realitat d'aquesta gent que viu
en condicions molt difícils en la ciutat de Tarragona.
Per parlar d'aquestes qüestions ens acompanyen d'una banda
la Carme Bourbonés, ja la coneixen,
ella és la directora de Caritas i Ucestana Tarragona.
Carme, benvinguda.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la directora de la Casa del Transaunt,
la Mercè Navarro.
Mercè, bon dia, també benvinguda.
Hola, bon dia.
Primer que tot, Carme, podríem explicar
què és exactament la Fundació Bona Nit
i quins són els seus objectius.
Bé, la Fundació a mi també m'agradaria,
en primer lloc, ressaltar que va ser una idea
del senyor Antoni Coll,
amb un col·lectiu de persones que estàvem preocupats.
Senyor Antoni Coll, per qui no el tinc ubicat,
va ser durant molts anys director del diari de Tarragona.
Exacte.
Llavors estàvem preocupats perquè veien aquesta gent
que està al carrer,
dormint en els queixis automàtics,
dormint en els bancs de la Rambla.
I es va pensar que,
malgrat que hi havia tota una sèrie de tensions organitzades,
que feia Càritas,
i que la Mercè us ho explicarà ara,
encara calia fer un esforç més.
I en aquest sentit,
doncs va sortir aquesta Fundació.
Insisteixo que neix de la iniciativa privada,
però si apleguen també dues institucions altament compromeses
amb el que és els serveis socials,
com és la xarxa sanitària Santa Tecla,
per la seva història,
i Càritas perquè estem treballant continuant amb aquesta gent.
I la voluntat és, doncs,
d'unificar esforços
per buscar més persones que vulguin col·laborar
des de la societat civil
a fer realitat aquest això plug
a persones que tenen dificultat
per no tenir sostre.
Vostès ofereixen,
volen oferir un allotjament,
unes mínimes condicions,
facilitar, en certa manera,
les condicions de vida
a un nombre,
al màxim possible,
d'un moment crec que s'apropa a la quinzena
doncs a aquestes persones sense sostre, no?
Efectivament,
és facilitar-los una miqueta més,
insisteixo,
perquè, com us ho explicarà la Mercè,
de fet,
aquí, a través de la gàstia del Transjunt,
ja la fem, aquesta tensió,
però aquesta tensió
ha de tindre una rotació,
clar,
ha de donar molts més serveis,
i aquí volíem una miqueta,
diguéssim,
ampliar el,
poder atendre amb més temps
i amb més flexibilitat
aquestes circumstàncies personals
tan vulnerables.
Parlem d'aquesta realitat, Mercè,
aquestes persones sense sostre,
no sé,
que suposo que no sé
si estan comptabilitzades,
si estudis en aquest sentit,
però quanta gent calculeu vosaltres
que pot viure en aquests moments
al carrer a la ciutat de Tarragona?
Bé, jo penso que aproximadament,
com deia l'altre dia el senyor Coll,
entre les 20 i les 30 persones.
De forma regular.
De forma regular, sí.
Llavors, aviam,
el plantejament del projecte Bona Nit
va ser una miqueta
pensant en un projecte de baixa exigència.
Quan nosaltres tenim un projecte de baixa exigència,
nosaltres,
a la casa de Collada de Transauns,
el que intentem,
bé,
a part de la gent que està 3 dies,
vull dir que per la seva situació,
doncs,
no volen remerir,
estan 3 dies i marxen cap a una altra banda,
només volen descansar,
l'altra gent,
els demanem uns mínims,
els exigim,
aquesta exigència que dic de baixa exigència,
doncs,
demanem uns mínims,
doncs,
d'higiene,
de comportament,
de no beure alcohol,
uns mínims,
vull dir,
que han de complir.
Llavors,
queda una població
com a oblidada,
com a...
Nosaltres,
des de la casa,
no fem treball de carrer.
Per exemple,
en altres ciutats es fa treball de carrer,
llavors,
doncs,
es pot tenir més comptabilitzada
la gent que hi ha,
però,
aquí sí que ja s'han agidi,
que sí que va una miqueta pel carrer,
però,
vull dir,
no som nosaltres.
Llavors,
aquesta població,
que per nosaltres és desconeguda,
perquè no s'apropen tampoc al nostre servei,
doncs,
era poder oferir aquest espai,
doncs,
que és un llit,
un menjar,
una dutxa,
i que,
en el fons,
d'entrada,
quan comences a treballar amb ells,
no els demanes res.
Vull dir,
si venen beguts,
doncs,
doncs,
posen a dormir beguts.
Vull dir,
si un dia no venen a dinar,
doncs,
no venen a dinar.
i, mica en mica,
vas entrar,
vas coneixent,
et vas apropant,
i potser,
a la llarga,
després d'un temps,
es poden passar,
amb el tipus de projecte que tenim a la casa,
el de mitja estada,
i poden,
doncs,
canviar una miqueta la seva situació.
En qualsevol cas,
la casa del Transdebut
té una capacitat,
una capacitat limitada,
té unes condicions molt determinades,
s'exigeix,
doncs,
aquest tipus de rotació,
en un nom,
en un percentatge important,
i potser a moltes ocasions
no es podia donar acollida,
no es podia donar cabuda
a moltes d'aquestes persones
que viuen a la ciutat,
no?
Sí,
perquè són 24 places,
estan pensades aproximadament,
són flexibles,
vull dir,
a vegades,
doncs,
un amunt o un avall,
unes 11,
doncs,
per persones de pas,
unes 7,
per mitja estada,
i de 4 a 6,
doncs,
per la gent que fa inserció laboral,
però,
precisament ara,
en aquests moments,
tenim moltíssima gent
que està buscant treball,
que està en una etapa
una miqueta ja
com a més estructurada,
que no necessita,
doncs,
un tractament d'alcohol,
o, llavors,
doncs,
ara tenim en aquests moments
molta gent que està buscant treball,
doncs,
aquestes 4 a 6 places,
doncs,
potser s'han ampliat una mica
i hem reduït de les altres.
Aquest nou centre
de la Fundació Bona Nit,
on està ubicat?
Més que un nou centre,
el que és un espai
que,
normalment,
és provisional,
perquè,
com a la Mercè,
tenim l'espai que tenim,
ho resoldrem aquest any,
perquè no volíem esperar més temps,
amb un conveni,
amb unes pensions
que acolliran aquestes persones,
i a curt termini
buscarem un local provisional,
estem acabant de pensar,
encara no ens podem pronunciar
perquè no tenim
el vestit plau exacte,
però també sí que,
a mig termini,
també la mateixa casa de transgents,
també s'ha de remodelar,
pensem que s'ha de fer una de nova,
perquè també pugui acollir,
en moltes més circumstàncies,
de les que pot acollir ara,
perquè,
com explicava la Mercè,
canvia molt la tipologia de la gent,
i necessitem un espai nou,
i es calcula que seria,
segurament aniria cap allà,
a la zona del Camp de Mart,
cap allà on hi ha el dipòsit de cotxes,
però això encara no està pensat.
Ara parlant de diferents tipologies,
suposo que darrere cada persona
que viu al carrer
hi ha una història personal,
una història segurament dura,
en moltes ocasions,
però si s'hagués de definir
un retrat robot,
un perfil de la gent
que viu en aquestes condicions,
quins són els trets
que hi ha en comú, Mercè?
Aviam,
d'entrada,
normalment,
són tres factors
que fa que la persona
es quedi al carrer.
Normalment és un trencament
amb relacions familiars,
o algun tipus d'addicció,
l'alcohol,
alguna toxicomania,
i la pèrdua de treball.
Mai se sap
quina és primera,
quina va segon,
quina va tercer,
però quan tu fas
una miqueta d'història de vida
veus que aquests tres factors hi són.
No saps si és que ha perdut la feina,
s'ha separat de la dona
i s'ha quedat al carrer,
o si hi ha causa
que havia començat a veure,
doncs va perdre la feina.
Van entrelligats a moltes coses.
Totalment entrelligats.
I actualment,
el perfil que tenim,
bueno,
hi ha molta senyora,
cada vegada hi ha més senyora.
Normalment s'havia associat
la figura del sense sostrar
a l'home de mitja edat.
Sí, sí,
i més joves,
o sigui,
la franja d'edat que tenim
amb més gent
és dels 30,
als 45 anys.
Em sembla que
alguns d'aquests joves
fins i tot
és gent amb estudis,
que pot sorprendre,
amb algú de home,
és gent amb estudis,
que possiblement
hauria de tenir
més facilitats
per trobar feina,
però fins i tot
hi ha drames en aquest sentit.
Sí,
no n'hi ha molts,
però n'hi ha alguns,
sí, sí,
que estan
en aquesta situació,
que no han sabut gestionar
la seva...
de vegades és un seguiment
de festes,
vull dir que van
seguint un tipus de vida
i no s'en donen compte
i es queden...
Normalment hi ha
alguna toxicomania
per això associada
amb aquests casos.
Les administracions,
Carme,
no tenen prou cura
d'aquestes situacions?
És per això
que s'han de constituir
iniciatives des de Càritas
o iniciatives privades
com també era
aquest projecte
de la Fundació Bona Nit?
Bé,
jo el que entenc
és que les administracions
ja van fent,
però en aquest sentit
és Càritas
que ja està més prop,
està a peu d'obra,
que diem,
tenim molta més facilitat
per acollir a les persones
i llavors som les que
el primer que tot els acollim
i després ens comuniquem
amb les administracions
i plegats intentem
buscar solucions,
és a dir,
sensibilitzem,
una de les funcions de Càritas
és sensibilitzar la societat
en aquest cas
i l'administració també
perquè vagin tenint curé,
vagin buscant respostes
per aquesta gent.
Certament a la Casa d'Atenció Unes
com la Mercè ho administra,
ho sap molt bé,
tenim convenis
amb l'Ajuntament de Tarragona,
de fet nosaltres fem
aquesta atenció
per encàrrec
de l'Ajuntament de Tarragona,
també amb els Consells Comarcals
i amb alguns altres
ajuntaments de l'entorn,
però d'alguna manera
ja està blind.
Nosaltres la feina
des de Càritas
també la fem
amb col·laboració
i amb el suport
i la subvenció.
També tenim un fort suport
de l'administració de l'Estat
que també tenim
tot un programa
que se'n diu, no, Mercè?
Arraigo.
o arreglament
que és que la gent
es pugui tornar a encardinar.
Per tant,
entendria un altre
que Càritas
està en aquest espai
borrós
entre el que és
la societat
i la realitat
de cada dia
i les administracions
que van cercant
en cada moment
doni una resposta,
però a vegades
nosaltres tenim
aquesta funció.
Carme Borbonés,
Mercè Navarro,
un plaer poder comptar
amb vostès
una vegada més
per aquesta explicació.
Més breu segurament
del que haguéssim volgut,
però avui el temps
ens ha jugat una mala passada
en qualsevol cas
que crec que ha quedat
força clars
i ens tenen una idea
de quina és la feina
que fa Càritas,
de quin és el projecte
que es fa des de la casa
del Transaú
i quins són els objectius
d'aquesta nova entitat,
aquesta Fundació Benenit
a la qual li desitgem
els nostres millors desitjos.
Gràcies i felicitats
per la feina que esteu fent.
Moltíssimes gràcies.
A veure, bon dia.
Adéu.