D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui és dimarts dia 7, demà serà dimecres dia 8 de març.
És el Dia Internacional de la Dona,
el Dia Internacional de les Dones,
seguint d'alguna manera ara el llenguatge, en fi,
que està més vigent últimament.
Volem parlar justament en una data com la d'avui,
la prèvia a la celebració, a la commemoració
del Dia Internacional de les Dones.
Volem parlar amb la nova representant territorial
al camp de Tarragona de l'Institut Català de les Dones.
Avui hem convidat Isabel Sales al matí de Tarragona Ràdio
per parlar del moment actual de l'Institut
i també de les seves perspectives de futur,
de les seves línies de treball en les quals vol incidir.
Isabel Sales es va incorporar la setmana passada a aquest nou càrrec
i, per tant, en fi, s'acaba d'estrenar al capdavant de l'Institut
aquí a les comarques del camp.
Isabel Sales, bon dia.
Bon dia.
I benvinguda i felicitats.
Gràcies.
Molta feina per davant, no?
Molta feina i espero que d'aquí a un any em tornis a felicitar.
En fi.
Perquè això voldrà dir que haurem fet tot el que es pugui
i amb una bona direcció.
Demà comencem pel mes immediat,
que és demà la commemoració,
el recordatori del Dia Internacional de les Dones.
Ahir començaven les activitats,
les institucions, el Govern de la Generalitat,
els ajuntaments, els sindicats,
entitats de tota mena aprofiten aquests dies
per fer conferències, activitats, tallers de tota mena,
per, en fi, parlar d'aquesta temàtica,
perquè se suposa que encara avui, segle XXI, any 2006,
encara s'ha de continuar recordant aquesta data i fer activitats?
Es recorda aquesta data,
però les activitats d'aquest dia van sortir una mica d'una manera espontània,
en una època en què no teníem tantes llibertats com teníem ara,
i, per exemple, fa 10 o 15 anys era molt bonic,
per exemple, passejar per Santa Coloma de Gramenet
i veies que tots els restaurants i tots els bars
estaven plens de les dones
i celebraven el seu dia.
No ho feien ni les institucions ni les associacions,
i me'n recordo que vaig preguntar a unes i vosaltres
qui sou, diu, nosaltres som les vecines del bloque.
És a dir, que s'havien ajuntat
perquè era el dia que tenien el seu espai.
I, a partir d'aquí, doncs, clar,
més que recordar un fet, la veritat, bastant trist,
és recordar que hem de pensar
que en aquest món hi ha homes i dones.
Molta gent diu, i el dia dels homes?
Bé, si volem el fem,
i celebrem el que vulgueu,
perquè per celebracions i passar
les coses de la vida
amb comunicació i distrets ja està prou bé.
Ara, la necessitat ha arribat a recordar
d'una manera un succès bastant tràgic,
doncs unes dones amb una fàbrica fent vaga,
tancades i cremades,
i bé, encara a hores d'ara,
tot i que figura que és el país aquest gran
de les llibertats i que tot al llarg del temps
s'arriba a saber, no s'ha sapigut mai
qui va clavar foc en aquella fàbrica tèxtil de Nova York.
Quin sentit ha de tenir aquest 8 de març
per l'Institut Català de les Zones del Govern de Catalunya?
Per nosaltres ha de tenir el sentit de reflexió
i de parar i de dir, bueno,
com ho portem això, què estem fent, què falta i per què passa.
És a dir, hi ha moltes coses i dins d'aquestes coses són coses
de processos lents, d'evolutius del que és la societat occidental,
que és la nostra, i sobretot del que és un estat de dret.
És a dir, un estat de dret es basa en la ciutadania
i la primera que hem de tenir molt clar
és que aquesta ciutadania no és homogènia.
Tenim una diversitat i la primera gran diversitat
per qüestió d'espècie,
l'espècie humana té un dimorfisme sexual
i té mascles i femelles
i aleshores l'estat de dret
ha de contemplar aquesta diversitat
i aquesta diferència amb tota normalitat
sense que això marqui desigualtats.
En el moment que ens marquen desigualtats
doncs tenim lleis
com la que ara l'Estat central traurà
que és la llei que ja va anunciar,
la llei d'igualtat.
Bé, si totes les lleis ja es fessin
amb una visió de no marcar desigualtats
potser aquesta ens l'hauríem estalviat.
Aleshores crec que la direcció és bona,
estem en un moment en què la gent això
no els hi sona estrany,
ho veuen com una...
no necessitats sinó com una cosa ja
més habitual a dins del que és les polítiques
i si tot evolucionés
i tinguéssim un estat de dret
i una democràcia més madura
suposo que l'Institut Català
les dones hauria de desaparèixer
perquè voldria dir que tots els diferents departaments
de gestió ja cobririen
i ja atendrien a tota la diversitat
i pluralitat de la ciutadania.
De moment però l'Institut no desapareix
perquè segurament hi ha molta feina per fer
i ara parlarem dels objectius que es marca
la nova representant territorial aquí a Tarragona
però primer parlant del que fa ara.
L'Institut en aquests moments
s'es dedica bàsicament a vetllar
per l'oportunitat d'igualtats
home-dona
encara treballa molt
i sobretot en temes de violència
d'agressió
de violència domèstica
d'agressió a les dones
quina és la tasca principal
que ara fa l'Institut aquí a Tarragona?
La tasca principal que fem aquí a Tarragona
és intentar equilibrar
totes les diferents tasques
però hi ha la d'emergències
la de parar al cop
i aquí ve donat les xifres
amb el que portem de l'any
ja són 16 dones
3 nens i un home
això el 2006
Això aquí a Tarragona?
No, a Espanya
És a dir, que vull dir
que no anem bé
Aleshores, el primer
és donar suport a les víctimes
i després intentar
que aquestes víctimes
puguin sortir del risc
i del perill
És a dir, tenim unes assessories psicològiques
unes assessories jurídiques
i actualment hem incorporat
unes assessories laborals
perquè aquestes víctimes
d'aquest tipus de violència
puguin reincorporar-se
el més aviat possible
a la normalitat
Més els casos hi ha
de tenir
que treure-les del medi
perquè el risc
ja és d'una
potencial
massa imminent
i aleshores tenir els pisos
d'acollida
on poder
salvaguardar
mares, fills
i estructures
molt, molt, molt
en perill
i fer
que a partir d'aquí
se sentin
recolzades
que se sentin
com una via d'ajut
que no se sentin
ni tancades
ni aïllades
i sent la víctima
sóc jo la que m'he d'amagar
és a dir
se'ls ha de donar
el que és
un altre cop
una vida
de normalitat
com hagués tingut
qualsevol persona
que no hagués
per desgràcia
patit
un succés
d'aquesta
magnitud
Aquestes intervencions
de cop directe
per evitar
un cas d'emergència
van a més
o van a menys
per les estadístiques
i per les dades
que vostès tenen
a l'institut?
Per un cantó
diríem que van a més
perquè les denúncies
han augmentat
és a dir
les denúncies
on l'any 2004
van ser
13.242
aquí a Catalunya
i el 2005
van ser
15.000
que hagin augmentat
no vol dir
que n'hi hagi
més ni menys
perquè això
es calcula
que només reflecteix
un 10%
és a dir
només es denuncia
un 10%
és a dir
que la multiplicació
és molt fàcil
val més no fer-la
per no esgarri fan-se
aleshores
si hi ha més denúncies
però aquí
hem d'anar
a l'altre concepte
és a dir
és a la prevenció
informació
formació
arribar
a totes
les institucions
que estan més pròxides
amb els ciutadans
perquè ja puguin
anar vetllant
i puguem anar posant
un granet
de sorra
a tots
perquè és una qüestió
social
i totes les qüestions
socials
no es canvien
perquè ho posi un paper
sinó que es canvia
perquè les actituds
i les activitats
i la convivència social
ens porta cap allà
aleshores
això
és un procés
llarg
però
jo sóc bastant
optimista
perquè
vull dir
difícilment
abans
la gent
em parlava
d'aquests casos
i ara
més o menys
algú
si té algú
del seu entorn
que ha patit
aquest tipus
de violència
ja no ho calla
i ho amaga
sinó que
senzillament
ho manifesta
i inclús
la indignació
ja
de la societat
fa dos dies
aquí a Tarragona
al balcó del Mediterrani
es reclamava
l'aurora
bé
quantes aurores tenim
amb el que és tot l'estat
és a dir
és una manera
en què
si ja diem prou
potser
a poc a poc
a dins de les nostres
unitats convivencials
familiars
de barri
de poble
de les institucions
que tenim més pròximes
com poden ser
els ajuntaments
les col·legis
dels nostres nanos
els instituts
dels nostres joves
ja hem d'anar
introduint
eh
aquest
evitar
aquesta mena
d'intentar
comunicar-se
amb l'agressió
i amb la violència
i deixar-la
com una cosa
molt residual
i descartable
i que senzillament
no ho vegin
com una normalitat
no podem tenir
com
en el Telenotí
si és normal
eh
que cada setmana
o cada tres dies
ens diguin
que una nena
està en coma
a l'Hospital del Vall d'Hebron
amb cinc anyets
eh
perquè estava en mans
amb perdó
d'unes persones
que no tenien
aptituds ni capacitats
per estar-hi
i que prèviament
abans
ja hi havia hagut
una advertència
això s'ha d'acabar
i aleshores
si això
ens esgarrifa
ens ha de fer moure
i ens ha de fer moure
a cada una
de les nostres cases
aleshores
és quan canvia
i aleshores
aquests canvis
són difícils de fer
Isabel Salles
com dèiem
és la nova representant
territorial
de l'Institut
des de la setmana passada
quins objectius
es marca doncs
a partir d'ara
i tenint en compte
que això
que estem parlant molt
d'aquests dies
al Dia Internacional
de les Dones
demà dimecres
què és el primer
que vol fer
quines són les prioritats
que s'ha marcat
al cap de l'Institut
aquí al camp
aquí les prioritats
m'han vingut marcades
una mica pel calendari
primer em vaig incorporar
l'1 de març
i el 8 de març
estava a sobre
això d'entrada
després ara
estem en una fase
en què l'Institut
ha creat dues línies
d'ajuts
de subvencions
una que s'acaba demà
al plaç
per la presentació
que són les subvencions
a les associacions
a les entitats
de dones
i l'altre
que durarà
fins al 25 de març
que és
una línia
d'ajuts
cap als ents locals
entenent
els ents locals
els ajuntaments
i
les institucions
supramunicipals
tipus
consells comarcals
aleshores
en aquesta
segona línia
la dels ents locals
l'ambició
és senzillament
que facin
un pla
de polítiques
per dones
a cada
situació
i a cada
peculiaritat
d'aquell municipi
o d'aquell territori
en aquest cas
doncs
les comarques
aleshores
el que es necessita
és fer tot un estudi
de diagnòstic
per saber
en quines situacions
estan
des de
qüestions
molt senzilles
com
que aquestes són les més fàcils
en el món laboral
si tan aturat
no aturat
si quantes dones
tenen
per la mateixa feina
un salari menys
o no menys
etcètera
etcètera
després
en el que entrem
en el món rural
si el món rural
ja està una mica
deixat
i oblidat
doncs la dona rural
també
penseu que
moltes vegades
les dones
del món rural
treballen
però no
treballen
és a dir
sobre paper
no treballen
però les collites
es posen
a dins del sac
i això
en part
són braços
de dones
i això encara existeix
tot i que el sector primari
s'ha mecanitzat molt
i hi ha coses
que les màquines
encara no fan
és a dir
que hi ha una gran diversitat
i aquesta diversitat
l'hem de reflexar
i les petites
diversitats
aquestes
també les hem de contemplar
a l'hora d'aplicar
les nostres
polítiques
de dones
i a part
anar a aquestes institucions
que són les més pròximes
als homes
i les dones
de la nostra societat
que són els ajuntaments
per un altre cantó
també és més difícil
perquè per exemple
en qüestió
de paràmetres
i de números
de dones
en el món local
doncs
encara estem
en uns paràmetres
bastant baixos
jo sóc l'única alcaldessa
de la meva comarca
perquè a part
de coordinadora
de l'Institut Català
de les Dones
aquí
a la demarcació
de Tarragona
sóc alcaldessa
d'un poble molt petit
que es diu
Bé Clara
i de la meva comarca
que és la Conca de Barc
soc l'única alcaldessa
i de conselleres comarcals
dels 22
en som dos
aleshores
encara
tenim un paper
no diria
els fogons
perquè els fogons
també són molt bonics
i molt creatius
i un bon àpat
està molt bé
però
encara
estem
potser
una mica
el procés
encara és més lent
és a dir que
i potser
encara
em trobaré
i segur que em trobaré
perquè ja he treballat
amb ells
i ho han d'entendre
i els hi costa
eh
de que
ara ens venen
amb aquests problemes
no n'hi ha per tant
bueno
ja està
llavors
la globalització
arriba
i normalment
va més ràpid
la globalització
de les coses
dolentes
que no pas
de les coses
diguéssim
en positiu
Montblanc
fa uns mesos
una dona
va ser
senzillament matada
pel seu
nòvio
pretendent
sortidor
no sé
és a dir que
o dolent
va ràpid
i s'estén
com una taca
per tot el territori
ara
canviar les maneres
de fer
i anar introduint
aquestes modificacions
que són difícils
són difícils
perquè
són
intentar
que la gent
en pensi
en reflexioni
i es sensibilitzi
per uns temes
que moltes vegades
no ens agrada mirar-los
perquè
ens esgarrifa
i moltes vegades
és més fàcil
girar el cap
estem d'altra banda
senyora Sales
en un moment
de canvis legislatius
vostè abans comentava
la llei d'igualtat
aprovada pel govern central
l'avantprojecte
també en l'àmbit de Catalunya
en l'àmbit del govern
hi ha canvis
o hi ha propostes
de lleis
una anomenada
llei
de la violència masclista
si no m'equivoco
aquest és el nom
aquesta i altres possibles
novetats legislatives
que han de suposar
o que han de
que han de marcar
quina és la seva
la seva filosofia
la llei
que acabes de mencionar
sobre
les violències
masclistes
aquesta
és senzillament
és una llei
d'urgència
és una llei
d'urgència
per
per al cop
per al cop
o senzillament
perquè no podem
anar més
no podem anar més
i
clar
les lleis es fan
després
el seu seguiment
el seu compliment
és el que realment val
i si és una llei
d'urgència
o per atacar
situacions d'urgència
què preveu?
què es preveu?
el que es preveu
és
si una llei
no va darrere
d'un pressupost
anem malament
llavors aquí
el que s'està fent
en l'Institut Català
de les Dones
amb això
s'ha intentat tocar
molt de peus a terra
i primer
s'ha de pensar
el que es vol
i després
els diners
amb què ho vols aplicar
perquè sí
tens moltes lleis
però després
no tens el pressupost
corresponent
per aplicar-ho
és com si no fessis res
aleshores
tenim que
per l'any que ve
el govern
destinarà
48,8 milions d'euros
a les polítiques
de dones
aquests 48,8 milions
d'euros
a les polítiques
de dones
està repartit
en l'Institut Català
de les Dones
en els departaments
de benestar
i família
departament
de treball
i indústria
política territorial
i obres públiques
salut
educació
agricultura
remaderia i pesca
secretaria de joventut
etc.
és a dir
no és
la nostra feina
és recordar
que els temes
aquests
d'àmbit social
i en aquest cas
en el cas
de la política
de les dones
ha de complir
un eix transversal
i aquest eix transversal
ha d'agafar
diferents departaments
diferents conselleries
i posar-les
a treballar
en equip
en aquest sentit
en el moment
que això
ho hagin anat
assolint
la nostra feina
ja s'anirà reduint
aleshores vol dir
que haurem arribat
a un estat de dret
més de dret
perquè haurem
contemplat la diversitat
i fent referència
per acabar
amb aquesta llei
sobre la violència
masclista
i tenint en compte
que com deia vostè
pretén atacar
de manera frontal
els casos més urgents
aquí que es pregunten
més infraestructures
de cases d'acollida
en la pràctica
això què vol dir?
més infraestructures
de cases d'acollida
més suport
més àgil
per d'això
atenció
amb les recaigudes
perquè clar
aquí tenim un problema
que després
fan les paus
és a dir
la víctima
i el maltractador
és una relació
tan complicada
i en alguns moments
tan perversa
que després resulta
que de molts esforços
de moltes vicissituds
que ja han perdut
moltes vegades
la custòdia dels fills
etc.
que inclús
el maltractador
ha estat en presó
etc.
i després resulta
que surt
i reconcilien
aleshores
dura el que dura
i tornem a començar
és a dir
són processos
que ens podem trobar
amb uns feedbacks
que això et dona
que un tirar enrere
un tirar enrere
tornem a tirar endavant
és a dir
que no és
jo de dir
no
anem cap endavant
sempre camines
i arribaràs al final
de la cursa
de la carrera
o dels 100 metres
o del que sigui
no
és a dir
un cop està la cosa
encarrilada
és intentar
que aquelles persones
tinguin una seguretat
que
allò no pot ser normal
o sigui
no pot ser normal
ni justificable
l'actitud
del que
senzillament
t'està
manllevant
les teves llibertats
en fi
hi ha moltes coses
per parlar
Isabel Sales
com a representant territorial
s'incorpora
es va incorporar
la setmana passada
per tant tindrem temps
d'aprofundir
en les polítiques
i en els objectius
que es marca
l'Institut Català
de les Dones
però avui l'havíem volgut
convidar justament
per això
per la seva incorporació
i per la commemoració
demà 8 de març
del Dia Internacional
de les Dones
d'aquesta llei
que parlàvem
la previsió
és que l'avantprojecte
es pugui aprovar
per part del govern
el proper mes de maig
així que
d'aquest canvi legislatiu
i d'altres novetats
en podrem parlar
més àmpliament
més endavant
de moment
ens quedem
amb els trets en general
i amb els objectius
en general
que es marca
l'Institut aquí a Tarragona
Isabel Sales
molta sort
que vagi molt bé
la feina
la tasca
i fins la propera oportunitat
gràcies a vosaltres
i a la vostra disposició
adeu-sia
bon dia
bon dia