El matí de Tarragona Ràdio
Ara passen sis minuts de les dotze del migdia,
encetem la sisena hora del matí de Tarragona Ràdio,
en aquesta ocasió en directe des del Centre Penitenciari
de la ciutat de Tarragona amb molts convidats,
però sobretot amb un públic molt especial,
els interns del Centre Penitenciari,
que avui ens han volgut acompanyar i compartir aquest espai,
no només com a públic, sinó també com a protagonistes,
perquè ells també estan llegint contes, poemes, creacions
que ells mateixos han creat.
Seguim endavant, hi haurà més música amb l'Olga i el Toni,
parlarem amb el Rafa, el Josep, aviam com s'organitza
tot el tema d'algunes que altres celebracions
i activitats nadalenques, però ara, aviam,
jo no sé si entre les persones que aquí ens acompanyen
per horaris, etcètera, i per afició,
aviam, que hi ha molts seguidors del Nàstic, segur,
el que jo no sé si hi ha tants seguidors de la ràdio,
si escolten la ràdio, quina ràdio, com que això no és una enquesta
ni és un concurs, jo us explicaré
que a Tarragona Ràdio cada dilluns fem un espai
que es diu El Futbolí.
I el que ve és una mica recollir talls de veu
i situacions que s'han creat
en l'encontre que ha fet el Nàstic
en la jornada anterior.
Com que ahir el Nàstic va jugar a partit de Lliga,
vam pensar que un d'aquests futbolins
no estaria gens malament traslladar-lo avui
aquí a aquest escenari del Saló d'Actes del Centre Penitenciari.
Per això ha vingut el Quim Pons,
que és company de la redacció d'Esports
i és la persona que recull aquells moments
o talls de veu, situacions que
puguin treure una miqueta de dramatisme
o de ferro, si és que és possible,
no ho sé, Quim.
El Nàstic cada cop ho posa més difícil,
poder fer bromes, però en fi, ho intentarem.
Buen equipo,
claro que es buen equipo, lo que pasa aquí últimamente...
Ai, ara levanteis la mano para hablar del Nàstic
i quan estava a Serrano, no.
Nosaltres no tenim arguments per parlar del Nàstic.
També, del Nàstic i del Madrid.
El futbolín lo hacemos los lunes a la una.
A la una, una i diez.
No sé si és l'hora que estáis en el comedor.
Me parece que sí.
Mira, ja suena la sintonia.
Empezamos.
Quim Pons, havia de dir bon dia
perquè normalment ens saludem a la una,
tot i que ens veiem ja des de primera...
Re bon dia.
Re bon dia.
Re bon dia i és una manera de parlar
perquè ahir el fred no va ser precisament
el que us va deixar glaçats.
No, va ser un gol de Marcos Assunçal,
però és que avui hem decidit fer un futbolí especial.
Doncs sí, perquè l'ocasió ho mereix.
Ja que era l'últim futbolí de l'any
i l'ocasió ho mereixia,
doncs hem dit vinga, anem a recopilar una mica
tot el que hem fet aquesta temporada primera en aquest futbolí
i primer això sí,
hem tret un tallet d'ahir perquè no es digui,
perquè no diem que no traiem res del Betis,
que ahir el Nàstic va perdre 0-1 amb el Betis
amb aquest gol de Penal de Sussal.
Tot el que ho vulgueu oblidar,
la memòria s'ha de tenir present encara.
Però és que el tall no té res a veure amb el partit.
Ja t'ho dic directament.
Però bé, l'Elder abans del partit
tornava de les seves vacances
i estava entonat.
I què va fer?
Se'n van a veure els patges dels Reis de l'Orient
que ahir estaven al nou estadi
recollint desitjos de do de l'afició del gimnàstic de Tarragona.
Si et sembla que escoltem
què li explicaven els patges de Sa Majestat
dels Reis d'Orient a l'Elder Moia,
ja et dic jo que massa, massa confiança
no podem tenir.
Escolta.
Tenim avui tres visitants il·lustres.
Són ni més ni menys que els tres patges dels Reis Mags
que dues setmanes abans ja s'han presentat, volíem dir,
aquí al nou estadi per recaptar aquests desitjos
que tots els afeccionats més menuts i més grans del nàstic
volen demanar.
Si sempre li farem una pregunta a cadascun d'ells,
comencem primer pel que està aquí a la meva esquerra,
pel patge del rei Baltasar.
Patge del rei Baltasar, bona nit.
Bona nit.
Escolta, els tres punts avui t'haig de posar un paperet
aquí a la cistella perquè ens els donin o no?
Yo creo que sí que no lo vamos a llevar.
Escolta, el patge és del nàstic, no?
El patge és del nàstic, és del nàstic.
Mira, ja tenim un desig, ja tenim un desig concedit.
Ara anem al patge del rei Malció,
aquest en anglès, el de Urbana.
Sí, sí, no, no, aquest en català,
que és català, que és de la terra.
I li preguntarem pel tema fitxatges,
patge del rei Malció.
Ens portaran molts fitxatges o molt carbó, al gener?
Bona nit.
Jo suposo que molts fitxatges.
Esperem que molts fitxatges,
jugadors joves, bons...
Ha vingut ja el Josep Sicara a deixar-te aquí el paperet
amb els noms dels fitxatges que vol portar de cara al gener o no?
No, encara no.
Encara no ha arribat, estem esperant-lo,
però no crec que tardi gaire.
Gràcies.
I l'últim...
Escolta, Hélder, diga'ls-hi que hem fet tots molta bondat, sobretot.
Sí, sí, sí, tothom.
Perquè s'ho apuntin, això.
Home, però pensa que aquí la cistella dels desitjuts ja està plena,
vull dir, d'aquí no l'haurem de renovar, si sembla.
Acabem per la patja femenina, en aquest cas, del rei Gaspar.
Bona nit.
Bona nit.
Com està això de la permanència?
Molts afeccionats i socis del nàstit t'han portat paperets
demanant que ens quedem a primera o no?
Sí.
I ho aconseguirem?
Jo crec que sí, però els reis no m'han dit res.
Bueno, bueno, escolta, els reis de moment encara estan descansant,
que queden dues setmanes.
Estaven reposant, el reis diu l'Elder.
Està bé, no?
Parlar amb els patges.
S'han de fiar, aquests patges?
Jo no m'enfiaria massa.
Jo tampoc, francament.
Jo massa no m'enfio, després de dir-nos que ahir trauríem els tres punts.
Això era ahir, eh?
Un dia del Betis hem dit, va, traguem alguna cosa d'ahir per dir allò que no han tret res?
Doncs ja ho hem tret, ja està.
Molt bé, ja està, ja està.
Anem a repassar el que ha estat fins ara aquesta primera divisió.
Abans el Xus ens explicava que això de la primera és una cosa especial,
que és la Lliga de les Estrellas.
Segurament tothom sap que estem a la màxima categoria del futbol estatal,
però això, tot això va començar a finals d'agost,
a l'estadi Lluís Companys, a l'Olímpic de Montjuïc,
en un partit on el Nàstic va aconseguir guanyar.
Ara ens sembla molt lluny i que això de guanyar només ho vam fer de xurro.
Doncs aquell dia vam guanyar.
Vam guanyar amb un gol de Campano,
però abans d'aquest gol, escolta, què dèiem d'Alejandro Campano?
Aquest campano no ha entrat en joc en cap moment, eh?
No.
A la primera pal ha semblat en un parell de jugades.
Sí, però poc, poc, poc.
Hi ha aquest còrner que ha tret, que ha hagut de treure la zabaleta des de la mateixa línia.
I és un jugador que té que dir molt amalgàstic, eh?
D'acord, això és el que dèiem de Campano, i després va passar això.
La pilota per Abel Boades, dona Lleida a la banda,
a la passada de Llanca, intenta buscar Campano,
Atenció Campano, al davant de la porteria, el xuta Campano!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
No hi ha com rajar d'un jugador?
Sí, però sempre hem dit que com a pitonissos no us guanyeu la vida.
No ens serveu com a previsions? No.
Res, res, res.
La primera ens està servint això sí, no per guanyar, però sí per aprendre.
Diuen que és bo aprendre de les coses, aprendre una mica de tot.
I hem anat aprenent de moltes coses aquesta temporada.
La primera era de música, a l'estadi del Mestalla.
Allí sonava una banda, a l'estadi del València.
Allí juga el València, ens en va acordar quatre aquell dia, però bé, és el de menys.
I vam aprendre una mica de música.
I, vaja, així explicàvem com sonava aquesta banda al Mestalleta.
I ara mateix amb la banda que està interpretant aquí a la peu de Gespa.
És l'himne del València.
L'himne del València, eh? La Montvalència.
Qui ho canta, Jordi?
Home, el germà de Francisco.
Juan Ramon.
Exacte.
Que Francisco li va aprendre, crec que el dia del centenari, no sé exactament quan va ser.
Crec que Francisco interpreta l'himne del Regne de València, que podria ser l'himne de València.
Doncs, això era una mica de música al Mestalla, Jordi Blanc.
Mira que són animats els partits, eh?
Són animats, són animats.
Però hem seguit aprenent, eh?
No només de música.
Hem après també de menjar.
És una temporada especial.
A veure, perdona, tots els canals, tots els programes tenen una secció de cuina,
una retransmissió esportiva també l'havia de tenir, no?
També tenim la secció de cuina patrocinada pel senyor Telepizza i per Àngel García,
que coneix més pizzas que totes les pizzeries de Tarragona juntes.
A mi crec que una capritxosa ara vindria, doncs molt bé, eh?
La capritxosa pel... Mira que buscar una capritxosa, eh?
Doncs vinga, que la demana és Jordi, ara va.
Una altra capritxosa.
Hòstia!
Tindrem que demanar, doncs, una calçona ben bona.
Portem-me una, aviam, com te diré, una Vesuvio.
Aquesta és nova.
Àngel, els senyors de la pizza ja sap que existeixen aquestes pizzas.
L'Àngel es deu repassar totes les pizzas del món mundial per demanar-les...
Totes les pizzas del món mundial ara les passa a l'Àngel García per demanar pizzes,
però ens va bé perquè anem aprenent.
Ara quan anem a una pizzeria ja no és allò que et quedes mutat.
Diuen quina pizza vols?
Dius una de pernil.
No, ja li saps posar nom.
Ja dius la Vesuvio, la capritxosa, vaja, la que sigui.
Ja pots demanar amb criteri gràcies a l'Àngel García.
Hem batit arbitratges també en afastos durant aquesta arrencada de temporada.
Hi ha molts àrbitres que són molt dolents, hem de ser sincers.
I un d'ells va ser el Carlos Mejia Dávil en aquell partit de l'Atlètic Club de Bilbao
que es va viure d'aquesta manera als micròfons de la Tarragona Ràdio i al nou estadi.
Doncs aquest és el recadet per Mejia Dávil, que vagi prenent nota.
Sí.
I de pas que li doni records al seu germà.
La pilota que la posarà.
Han jocat altra vegada a l'Atlètic de Bilbao.
Jo crec que la mare dels Mejia Dávil és de les més recordades de l'afició del Nàstic.
Segurament.
De totes maneres jo diria que són dolents i a més és que no en saben més.
Pateixen les famílies dels àrbitres, eh?
I més que haurien de patir, crec.
Però va, vinga, va.
També hem après idiomes.
Hem après a parlar diferents idiomes.
Vaja, n'hi ha alguns que n'han après ni altres que potser s'han quedat una mica amb allò
que dèiem l'altre dia del Masi, i amb Vic, i amb Gruin i tot això.
Perquè l'Elder Moy ja intenta entrevistar un aficionat anglès que passava per allí.
com diu la cançó.
I això és el resultat d'aquesta entrevista de l'Elder Moy ja.
Escolta.
Have less English, senyor.
Home, una miqueta.
I vostè?
Have less English.
Ara la liem.
Ara la liem.
Hello.
Hello.
Nàstic de port.
Sí, first time.
Premier time.
La primera vegada que ve.
La primera, that's right, sí.
¿Sabe que aún no hemos ganado en el nuevo estadio?
Collons, quina anglès.
No.
¿Qué quieres hacer?
Bueno, és la primera vegada que ve.
Suposo que sabrà que encara no hem guanyat cap partit a casa, que només hem empatat un.
Dificultats amb l'anglès.
Això sí, el portugués el tenim, Iolanda.
El tenim, el portugués?
Quan el Nàstic participi en alguna lliga europea, qui anirà parlant amb l'anglès?
No, no, però parlarem en portugués.
Escolta, escolta, mira quin portugués tan finet.
Gil, contenten este primer jogo aquí en casa?
Gil, ¿qué fue lo que pasó en un juego con Lich?
Fue George Lugan, no Lich, disculpa.
Ens equivocem de jugador, però l'idioma ve.
Normalment diuen que per parlar idiomes o els has d'estudiar o has de tenir molt de morro.
Sí, vaja.
Són les dues opcions, plan A i plan B.
O ha de ser segona llengua materna, com és aquest cas de l'Élder, que té com a segona llengua el portugués
i el parlar realment bé el nostre company, l'Élder Moyà.
Hem viscut també un canvi a la banqueta i massa clar no ho teníem.
Te'n recordes d'aquell dia, del Paco Fú?
Paco Fú, Paco Fú, Paco Fló, Paco Fú...
Doncs mira, escolta, escolta.
Camarreta grana, pantaló blanc i veiem ja a Paco Fuentes, segut a la banqueta del Nàstic.
Paco Flores.
Paco Flores, perdó, Paco Fuentes.
Records a Paco Fuentes, si ens escolta.
Paco Fuentes, eh?
Per cert, aquí veiem...
Paco Flores no porta el tranjo oficial del club, eh?
Aquí veig molt còmodes el Quim, eh?
Sí, per cert, Tere, creus que ens està escoltant el Paco Fuentes o no?
Podria ser, a vegades des de l'Io sí que ho escolta a través de la web,
enviat allò missatges...
Paco Fuentes, vam rebatejar el Paco Flores, actual entrenador al gimnàstic de Tarragona
i lògicament Paco Fuentes...
És que és molta la pressió que patiu en les altres missions, eh?
Ja s'entén aquest tipus d'errors.
Segurament deu ser això. Paco Fuentes va contestar, eh? Per això. Mira, mira.
Últim mail de Paco Fuentes. Records per Jordi Blanc i record especialment l'etapa que vau viure i treballar conjuntament Antena 3.
Antena 3 Ràdio, sí senyor.
Allí eres disjockey, no?
La desapareguda d'Antena 3 Ràdio. No.
Allí li donava pas al butano.
Allí fèiem programació esportiva amb uns mitjans bastant precaris, aquella.
Muy buenas noches, don Jordi.
Muy buenas noches.
No era així?
Més o menys, eh?
Més o menys.
Vaja, tothom té un passat, Iolanda, i el Jordi Blanc també.
Per cert, tenim una cinta que un dia la passarem de Jordi Blanc, Antena 3 Ràdio, que prometi molt.
Això són 16 jornades de primera divisió una mica resumides.
Ara ve la teca, ara ve lo bo, perquè ara en principi, quan tornem de vacances, primer partit, 7 de gener en principi,
no sabem encara si és el 6 o el 7, però la propera jornada serà la visita del Vicente Calderón davant de l'Atlético de Madrid.
Atlético de Madrid, gimnàstic de Tarragona.
Després ve el Getafe aquí i acabem la primera volta jugant al camp del Barça, al camp nou, en l'últim partit d'aquesta primera volta.
Sí, això n'ha estat 7 jornades.
Fa por, eh? Tot això fa por, eh?
Sí, però espereu les que vénen a partir d'ara, que n'hi ha unes quantes més,
i veurem com acaba aquesta primera divisió, com a mínim pel que fa a l'espai de futbolí.
Molt bé, Quim Pons, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui al centre penitenciari
i per rescatar de l'arxiu aquests talls i fer aquest futbolí especial.
I que avui, a partir de les 8, torna el Sembranàstic, com cada dia, últim Sembranàstic de l'any.
Ens prenem unes minivacances, tornarem a partir de la primera setmana ja del 2007,
però avui fem un últim Sembranàstic habitual i demà, per tots aquells que vulguin,
podran escoltar el CD de l'ascens de Tarragona Ràdio a partir de les 8 del vespre,
una hora i mitja, una hora i dos quarts aproximadament,
que és el que dura de recordar en una temporada històrica,
perquè tanquem el 2006 l'any de l'ascens del Nàstic de Tarragona a primera divisió.
Ara l'equip no està bé, l'equip està enfonsat, però sense cap, en dubte,
ha sigut un any històric pel gimnàstic, per Tarragona i per tot el que això en vol.
I l'entusiasme és el que, de moment, perdem partits, però no perdem entusiasme,
des de cap mirada que facis al Club Tarragoni.
Gràcies, Quim.
I nosaltres seguim endavant i en directe.
Per cert, jo no sé si teniu costum d'escoltar el futbol per la ràdio,
d'escoltar programes esportius,
però bé, per provar no passa res, us convidem a que sintonitzeu Tarragona Ràdio,
les retransmissions esportives que fan dels partits del Nàstic,
els fem absolutament tots, juguin on juguin,
i després diferents programes especials.
Cada dia, de dilluns a divendres, a les 8 del vespre,
al SEMPRE, n'estic més música, l'Olga i el Toni.
Ens han preparat ara una cançó, recordem que són integrants d'una banda,
tota ella no és aquí,
i són cançons de creació pròpia.
El següent tema que ens interpreten es titula
a Hora Jo, quan vulgueu.
A Hora Jo, quan vulgueu.
Salgo y me miente el día, carteles de colores quieren confundirme,
cientos de autos gritan fuerte,
alguien pide atención.
¿Quién fue que puso todo así, si no le gusta a nadie?
Marcharse, pero adónde ir, encontrar mi sitio.
Estar aquí sintiendo esta irritación me hace echar de menos un tiempo en que no sabías que eres nostalgia y decepción.
Si sales, pruebas a sonreír,
Si sales, pruebas a sonreír, te miraré a la cara.
Calmaré mi mal humor por fin, disfruta de ti.
Tal vez de esa forma podamos andar y sentir que todo vuelve a estar bien.
Como aquel tiempo en que no sabías que eres nostalgia y decepción.
Calmaré mi mal humor por fin, disfruta de ti.
Calmaré mi mal humor por fin, disfruta de ti.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Se titula La cieguecita.
Esta es la historia de una ciega que creció en una casa con su abuelo porque su madre había
muerto de enfermedad y su padre había ido a la guerra y no sabían si estaba vivo o muerto.
El abuelo trabajaba para pagarle una operación a su nieta para que volviera a ver ya que era ciega por una enfermedad que cogió a los tres años.
Una noche su abuelo salió de su casa para ir a trabajar.
La niña, como siempre, se quedó en casa esperando que el abuelo volviera.
Pero un hombre los vigilaba para saber si en esa casa había dinero o cosas de valor para poder robarlas.
Cuando el abuelo regresó de esa noche, cogió una caja donde guardaba el dinero para la operación de su nieta.
El malhechor lo vio en la caja donde el abuelo de la niña guardaba el dinero para pagar la operación de su nieta.
A la mañana siguiente, como todos los días, el abuelo se fue a trabajar y por la noche volvió a casa.
Pero, por mala fortuna, esa noche le tocó hacer un turno doble. Comió algo y volvió a trabajar.
Esa fue la oportunidad del ladrón para robar el dinero.
Irrumpió en la casa por una ventana que el abuelo por descuido se había dejado abierta.
Cogió la caja con el dinero.
La niña, al oír ruidos, preguntó, ¿quién hay ahí?
Abuelito, ¿eres tú?
No contestó.
El malhechor siguió con sus fechorías.
Y la niña volvió a gritar, ¿quién hay ahí?
Y la niña gritó, por favor, no te lleves el dinero.
Porque es para una operación que mi abuelo está guardando, para curarme la vista.
El malhechor, al oír estas palabras, se sintió mal y le dijo, no te enojes, te lo ruego.
Guarda, niña, tus enojos.
Porque verte llorar no puedo, aquí te dejo tu dinero, no puedo robar la luz que pierden tus ojos.
Cuando volvió el abuelo de trabajar, fue a buscar el dinero, fue a buscar la caja con el dinero.
Y al no encontrarlo en el sitio donde él la había dejado, sospechó que algo había pasado.
Se acercó a la cama donde la niña estaba quieta, sin moverse, pensando que algo le había pasado.
De repente, se despertó la niña y le contó todo lo que había pasado.
Y le dio la caja con el dinero.
Esa misma noche recibieron una carta con la que decía el hospital que tenía que pasar para hacerle unas pruebas para la operación.
Cogió el dinero y se fueron al hospital.
Llegaron al hospital y le dijo al doctor, no tengo el dinero suficiente para la operación de mi nieta.
Dice, no hace falta.
alguien ha pagado su operación.
Denle gracias a esa persona.
Guarda el dinero para comprarle regalos a su nieta.
La operaron y el día de Navidad la operaron y volvió a ver.
y colorín colorado.
Moltes gràcies Jesús.
Gràcies Jesús, enhorabuena.
La veritat és que ens agraden a totes les històries amb final feliç.
I agraeim que posi un final feliç, no?
Que també hi ha finals feliços.
Fem una pausa per la publicitat i ens explicaran el Rafa i el Josep,
algú més.
Com prepareu una miqueta el Nadal?
Ni que sigui una mica aquí al centre, d'acord?
Una petita pausa i tornem de seguida.
Quiero pagar a plazos, quiero pagar a plazos, quiero pagar a plazos.
No te repitas más.
Tot tresillos, lo mejor del mueble sin salir de Tarragona, cumple todos tus deseos.
Cheislon rojo reclinable y deslizante por sólo 45 euros al mes.
Comedor en teca, totalmente equipado, por sólo 50 euros al mes.
Y habitación juvenil completa, con todo tipo de complementos, por sólo 35 euros al mes.
No quiero intereses, no quiero intereses, no quiero intereses.
Un deseo concedido. En tot tresillos pagarás todo en diez meses sin intereses.
Tot tresillos, lo mejor del mueble sin salir de Tarragona.
En la calle Vidal y Barraqué, delante de Parc Central Eroski.
Tot tresillos, la experiencia nos hace grandes.
Xana tobra les portes a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat, on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur, on tot els dijous indira.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país porta a terme sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès i al telèfon 977-2409-01.
El millor regal de Nadal, la disfressa de Carnaval.
A Casa Guàst, estem preparant l'arribada del rei Carnestoltes
i ja tenim tota mena de disfresses pels més petits de la casa.
Pirata, fada, bruixa, bruixota, Spiderman, Superman, Batman...
Vine a buscar la teva disfressa a Casa Guàst, carrer Portalet 1.
Telèfon 977-2341-22, 2341-22.
El millor regal de Nadal, la disfressa de Carnaval.
Fiesta, fiesta, fiesta de primera.
Este fin de año, pásalo de primera en la macrofiesta Go Play y el Elnastic.
La mejor música actual combinada con los éxitos de los 70, 80 y 90 en diferentes ambientes.
Y además, gogos, videoproducciones, shows en directo.
Sortir de una moto oficial del Elnastic.
Macrofiesta Go Play, el Elnastic, para gente de primera.
Con transporte gratuito. Venta de entradas en Gambrinos de Tarragona.
¿Coneixes Anem Per Feina, oi?
I tant! Si necessites alguna dona de confiança per treballar a casa teva o a la teva empresa, els pots trucar.
Netejes industrials i a domicili, internes, atenció a gent gran i malalts, cuineres i ajudants de cuina, cambreres de pisos, dependentes i caixeres...
Doncs mira, prenc nota. Anem Per Feina, telèfon 93 443 30 40.
Tenen dones preparades i de confiança.
I ofereixen un seguiment garantit.
Anem Per Feina, arroba pengea.org o 93 443 30 40.
Amb el suport de Caixa Tarragona i l'Institut Català de les Dones.
Gran Revetlla de Cap d'Any a Restaurant Mací a Bou.
Amb aperitiu de Sant Silvestre, crema de ceps amb mandonguilles de conill de bosc, amanida de llamàntola amb salsa de soja, sorbet de palo santo i anís, cor de filet de vedella amb assortiment de bolets i pastís de Cap d'Any.
I no s'acaba la nit. Tindrem ball amenitzat amb el quartet musical de Converse.
La bossa sorpresa, el raïm de la sort i barra lliure fins a les 3 de la matinada.
Reserves al 977 60 04 27.
60 04 27.
Viu la gran Revetlla de Cap d'Any a Restaurant Mací a Bou.
Vols aprovar l'examen de teòrica en només 7 dies?
Curs intensiu a l'Autoescola Sant Pere i Sant Pau.
No esperis més. A l'Autoescola Sant Pere i Sant Pau t'ho posem fàcil.
Et preparem perquè aprovis l'examen de teòrica en només 7 dies.
Demana més informació al 977 20 30 31.
20 30 31 o vine a veure'ns al Bloc Venezuela, escala D, local 3.
Aprend de la manera més fàcil, còmoda i ràpida amb Autoescola Sant Pere i Sant Pau.
�.
Música
Aquí, òbviament, som al centre penitenciari, al saló d'actes.
Passen 5 minuts. En dos quarts d'una del migdia és al matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta edició especial dedicada a les festes de Nadal.
Volem saludar el Rafa i el Josep.
El Rafa és coordinador d'educadors,
el Josep és educador de cap de setmana
i és la persona que coordina els voluntaris
que generalment venen també aquí al centre el cap de setmana.
A més a més, ens acompanya també el David. Hola, David.
Hola, què tal?
David és la persona que s'està ocupant una mica de tot el tema de la decoració.
Rafa, Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Festoneta que sou aquí, però us hem deixat allò amb la confiança que ens doneu,
que sou a casa vostra, podríem dir, us hem deixat així una miqueta per la recta final.
Jo aquí davant, Rafa, tinc el programa d'actes.
Heu preparat tota una sèrie de tallers, d'actuacions.
Jo ho dèiem amb el Carles al començament del programa.
És un centre penitenciari que segueix el seu ritme, la seva seqüència normal,
però també en el ritme i en la seqüència normal feu moltes activitats
fora d'aquestes dates, però aquestes dates, diguem-ne,
que us tematitzeu també en el tema de Nadal, no?
Sí, sempre és important sortir una mica de la monotonia.
Doncs aquestes festes és un bon moment per fer-ho
i tractem l'equip de tractament i el centre en general,
tractem de fer un programa d'actes que sigui una mica distret,
que contempli una mica d'esports, de música, d'alguna xerrada també,
i bé, que aquests dies siguin una mica diferents.
No deu ser fàcil triar i pensar quines activitats fent,
precisament pensant en la diversitat de les persones que estan aquí.
Són persones, és un col·lectiu molt heterogèni,
per tant dius, home, això a qui interessa, a qui no interessa,
jo crec que no és gens fàcil, no és gens fàcil programar en general,
però programar aquí tampoc, no?
És una mica complicat i de vegades n'hi ha alguna sorpresa.
El que passa és que s'han de fer coses i intentem...
Bé, doncs, si pot ser que tothom estigui content, millor.
però bé, sempre pot ser que hi hagi algú que li agradi
i algun altre que no, no podem fer moltes més coses
i intentem fer-ho de la millor manera possible.
Ara després repassarem totes les activitats.
Algunes ja s'han fet, altres es faran.
Quan vam venir el mes de març vam visitar una exposició,
no, a l'abril va ser, em penso,
vam visitar una exposició que hi havia del taller de fusteria,
hi havia també un drac magnífic per al tema de Sant Jordi.
Ara, poc o molt, una mica de guarniment nadalenc i hi poseu, no?
Sí, i tant, normalment sempre es fa una mica
de donar una imatge de Nadal
i aquí col·laborant molts els interns, amb professionals
i bé, jo crec que ens surtin tots bastant bé.
Un d'aquests col·laboradors és el David,
és un internant del centre.
T'ocupes de la decoració, no, David?
Bé, jo cada any m'ocupo de la decoració,
porto tres anys aquí i t'explicaré una miqueta quan ha sigut.
Aquest any, tot el centre,
hem fet exposició tant dintre com fora
i ha sigut la base principal, el reciclatge.
Llavors, tant a l'exposició de fora,
que hem fet el d'anuntament com aquí,
fent una crítica al consum,
tant al consum perquè els magatzins,
que els magatzins no s'imposen,
que hem de comprar determinades consoles,
prototipos,
llavors nosaltres el que volen és innovar la decoració nadalenca.
Sempre creant tendències i posar colors que siguin clars i agradables a la vista
i que ningú n'any es repeteixi.
Jo aprofito això que has dit de l'exposició per felicitar-vos
perquè em van parlar,
van venir educadors del centre a parlar a la ràdio
i la vam visitar
i la veritat és que va ser magnífica.
Cada any pensem que feu un treball important als tallers
i la bona oportunitat que ens doneu
als que estem al carrer de veure el que treballeu aquí.
En aquest sentit del reciclatge,
de donar-li un pèl de sentit de conscienciació
en quant al consumisme,
també feu la decoració aquí?
La decoració, sí,
aquí hi ha tota la gent,
la Jessi, voluntaris i tots els interns,
podem dir que l'hem fet aquí,
són papers que n'agafen de la bústia,
que es tiren,
llavors ho posem,
la gent pràcticament la que no hi entén,
diu per què posen això en el paper de regal.
Aquest any, com ja t'he dit,
fent el reciclatge en base en què,
clar, no s'imposen uns estereotipos,
t'ho diria en castellà, vale?
Com tu vulguis, només faltaria.
Vale, ens imponen uns estereotipos
a la hora d'elegir uns regalos o algo
i hem querido amb el reciclaje
totes les coses que la gent tira
basar-nos en els països pobres,
com pot ser el paper de publicitat,
que nadie lo té en compte,
innovar amb noves tendències
i a la vegada amb coses que han sobrat
d'altres anys,
no perquè sobre o falte pressupost,
sinó perquè necessitem guardar diner
per altres coses més importants,
com pot ser la escola o tot tipus de coses,
que sempre aporten su granito
fent els seus murals,
doncs hem intentat que hi hagi un poc
de diversitat cultural també,
amb els cartells i amb tot.
¿Què zones del centre són les que
hacéis decoració?
En què zones?
Zones comunes, m'imagino, no?
Bàsicament fent sempre el centre,
perquè per el centre passen tots els mòduls
i també a les portes dels mòduls
n'hi ha grans cartells,
o sigui que adornem tot el centre.
Les mestres també fan coses,
a les aules està tot adornat,
la biblioteca aquest any no ha pogut ser
perquè està tancada per vacances,
però gairebé tot el centre,
el taller de ceràmica, tot.
Quins materials?
Parlaves dels papers de publicitat.
Quins altres materials?
Ens pots posar un exemple
d'algun d'aquests elements decoratius
en aquesta línia que ens explicaves ara?
Vale, nosaltres tenim la cornissa,
llavors la cornissa,
a les hores,
no hem volgut fer un paper d'estrassa,
sinó en el paper de publicitat
li hem donat la volta,
dient que, a part que aprofitem per dir
que els preus estan molt clars,
es disparen a l'hora de dir,
bueno, el Nadal arriba,
també els comerciants fan
una pujada de preus molt altres,
nosaltres li hem donat la volta,
que significa que els preus no són així,
també,
i fent una crítica al consumisme d'això,
que el Nadal no és consumisme,
sinó amor i pau.
Aquí, lògicament, també us arriba
aquesta febre de consum,
de compra,
aquesta dèria,
els anuncis a la televisió,
perquè aquí, lògicament,
ja moltes hores veieu molt la televisió
i és desesperant, no?
Sí, jo som molt consumista, també.
Tu ets molt consumista,
jo diria que com tots,
tots ho som, eh?
Sí,
sí,
som molt consumista
i sí que ens arriba aquest missatge
i jo suposo que cadascú que anir aquí
vol portar un esnai,
vol posar un lumillo,
que pugui el seu pressupost,
però nosaltres sempre
discriminem les persones
que no tenen res.
I nosaltres,
aquí dintre,
penso que ens medin
per la roba que porten o no.
Si no portes un esnai,
és pitjor,
de categoria inferior.
Però, bueno,
això no tindria que és així
i per això fent aquesta crítica
que és una miqueta constructiva.
Això també passa fora, eh?
Ja ho saps,
segons les marques
o l'aspecte
o el cotxe que portes,
se't dóna més importància
que un altre
que porta, doncs,
alguna cosa més modesta,
senzillament,
perquè no li interessa, no?
Mira,
sí,
jo a mi,
tant se'm,
és que m'és igual
portar un,
jo què sé,
el meu mini
que portar un,
jo què sé,
un Mercedes.
saps què t'ho vull dir?
Jo m'hi portava,
és que m'hi porto bé
amb tothom,
saps què t'ho vull dir?
És que m'hi ha interessat.
A veure, David,
el que està clar
és que la decoració nadalenca
enguany ha optat
pel compromís
i també per fer una mica
de teràpia
amb aquest consumisme
que tenim tots,
no?
En definitiva.
Doncs la veritat que sí
i agrair a tothom
que està aquí,
tota la gent que està aquí
perquè estigui neguitós,
he estat aquí,
tota la gent que m'ha ajudat,
agrair-los que ajudin
perquè això és una activitat
voluntària
que és extraescolar,
no és l'escola ni res
i a les mesas
i a tothom que ha decorat.
Gràcies, David.
I enhorabona a tu
i a tots els que han participat
amb bona part voluntaris,
no, Josep?
El mateix, voluntari, sí, sí.
Tu ets educador
de cap de setmana
i coordines els voluntaris
que generalment
venen els caps de setmana.
Sí,
és que l'horari del voluntariat
precisament està en cap de setmana
i com que coincideix
amb aquest horari,
doncs, bueno,
sóc el qui tinc més relació
amb tots ells, no?
Llavors, doncs, bueno,
només és per coincidència horària
però que, bueno,
quina diferència hi ha
entre l'educador
que està al cap de setmana
i el que està de dilluns a divendres?
Si és que n'hi ha alguna.
Bueno, sí,
home, com a característiques professionals,
cap ni una.
El que passa és que, clar,
les dinàmiques de cap de setmana
són absolutament diferents, no?
Per dir, doncs, bueno,
així com de dilluns a divendres
la major part d'activitats
són així, diguéssim,
obligatòries,
arreglades, tallers,
és a dir,
si hi ha un control horari,
en canvi el cap de setmana
és més aviat, doncs,
de tipus de voluntariat,
va qui vol
i llavors, doncs, bueno,
la gent, doncs, bueno,
doncs, bueno, doncs,
s'ho munta de forma diferent,
com fa tothom
amb la vida normal
amb el seu cap de setmana, no?
Quan parlem de voluntaris
parlem d'inters,
com ara el David, per exemple,
o parlem de persones
que venen de fora
i que dediquen unes hores
a desenvolupar
determinades tasques
aquí al centre.
Això mateix és,
estan reconeguts, diguéssim,
per la llei,
pel reglament,
que, doncs, bueno,
les entitats de voluntariat
alienes, doncs,
a la pressó,
doncs, venen aquí
i fan activitats altruistes,
voluntàries
i, bueno,
doncs,
reben aquest nom de voluntariat,
no?
i, llavors, doncs,
estem oberts
a totes les entitats,
actualment,
n'hi ha quatre
i, doncs,
fan des d'activitats
estrictament religioses
o també estrictament
de tipus social,
com poden ser
les de la Creu Roja
i Joventut de Tarragona.
Què fan, exactament?
És un voluntariat
de tipus social.
Bueno, en concret,
elles,
dic elles perquè...
Cadascuna de les entitats
em refereixo, eh?
Sí, bueno,
les de la Creu Roja
exactament,
doncs,
estan molt,
tenen molt d'èxit
en el sentit que, bueno,
fan una activitat
d'intervenció
en el temps lliure,
els dissabtes a la tarda
i, bueno,
i tenen una dinàmica,
doncs, així,
molt innovadora
de que cada setmana
fan una activitat diferent.
En concretament,
el dissabte passat
va ser sobre
un taller de Nadales,
de felicitacions nadalenques
i de decoració del centre,
també,
que està penjat,
es pot veure actualment
i, doncs,
és una de les activitats,
així,
com a més reneixida
i amb més ganxo,
no?,
també,
sobretot perquè,
doncs,
bé,
venen noies joves,
la majoria,
doncs,
fa molts anys
que es dediquen
al tema del voluntariat social,
doncs,
són universitàries i tal
i tenen un perfil,
doncs,
així,
molt adequat
per aquí,
no?,
i, a més a més,
que connecten molt
pel perfil de gent jove
que n'hi ha aquí.
Altres entitats
de voluntariat,
com pot ser,
doncs,
la capellania catòlica,
doncs,
amb els humils musulmans,
per exemple,
que també,
doncs,
venen aquí
a fer
les seves pregàries
de tipus religiosa,
el Consell Evangèlic de Catalunya
també envia gent de voluntariat
i una novetat
pels oïdors
de la ràdio de Tarragona,
doncs,
és,
doncs,
el senyor José Donato,
que,
doncs,
a partir d'ara,
doncs,
també participarà amb nosaltres
com a voluntari,
no?,
dintre,
diguéssim,
de...
se'l reconeix com a voluntari
i formarà part,
diguéssim,
el integrarem amb el grup aquest.
De totes maneres,
ell fa molts anys
que ja ve participant aquí
i amb quantitat
de programes,
doncs,
de ràdio
i de...
Però diguem-ne que ho farà
d'una manera arreglada,
tot i que ja venia,
no?,
a dedicar unes hores.
Hi ha una bona resposta
davant d'aquestes propostes
que feu de voluntariat
pel que,
per les teves paraules,
jo intuïixo que hi ha molt bona sintonia
entre els interns i ells,
no?
Sí,
perquè hi ha molta implicació
de tipus personal,
emocional,
i,
vull dir,
no és allò,
doncs,
l'obligatorietat
de segons quin tipus d'activitats,
com l'escola,
per exemple,
allò,
doncs,
l'obligació aquella
i si falles,
doncs,
els hi ha de recriminar,
escolta,
que has d'anar a l'escola,
vull dir,
és una dinàmica
absolutament diferent,
no?,
del tema voluntariat
i, a més a més,
en cap de setmana.
A part de que el cap de setmana
també és un moment,
doncs,
que tenen els interns
per comunicar amb la seva família,
per anar,
per exemple,
a la perruqueria,
per passar-se per la bugaderia,
doncs,
una sèrie d'activitats
que,
doncs,
estan concentrades
en cap de setmana.
I de llumens a divendres,
bueno,
és com a tot arreu,
la gent treballa
de dilluns,
a divendres
i els caps de setmana
els dediquem
per fer,
doncs,
així,
coses una miqueta diferents,
no?,
aquí també la dinàmica
és bastant semblant
al que es fa,
doncs,
així,
al carrer.
Generalment,
els voluntaris
en qualsevol entitat
o àmbit
se sonen relacionats
molt bé
perquè tots detectem
de seguida
quan hi ha una actitud
generosa cap a nosaltres,
som molt receptius
tots en aquestes coses,
no?
Sí,
ho aprecia molt
i el primer
de tots jo,
o el darrer,
però, bueno,
en general els interns
ho aprecien molt
perquè,
bueno,
venen aquí,
no venen a treballar,
venen voluntàriament
i,
a més a més,
els diuen,
oi,
tu vens d'aquí gratis,
no?,
i no,
no,
jo sóc voluntària
i tal,
no?,
i doncs,
a veure,
el que m'enriqueixo
és de l'experiència
i tal,
del tracte
i,
doncs,
bueno,
amb el perfil
que t'he comentat,
noies,
estudiants i tal,
això els servirà moltíssim
per la seva formació
per suposat,
no?,
Gràcies Josep
per dedicar-nos
aquests minuts.
Rafa,
podem dir una miqueta
els actes
que teniu previstos?
Què et sembla?
Sí.
Fem un repàs així ràpid
que l'Olga ja està preparada
per cantar?
Bé,
quan vulguis.
Doncs,
què teniu?
El dia 16 ja vau començar
però encara,
bueno,
avui som nosaltres
com a activitat també,
no?
I això mateix.
I després,
bueno,
hi ha el festival de teatre
de gent que va preparant
el jardell de la INN
a aquesta activitat.
també tindrem un grup
de capoeira
i ha previst una actuació
amb Nintels
i amb alguna altra sorpresa
que jo crec que serà
molt bé rebuda per tothom.
Venen el grup de Reto
que col·laboren moltíssim
amb nosaltres.
Després n'hi haurà un festival
el dia 31 a la tarda.
la jutge de Gana de Tarragona
doncs vindrà una estona
per fer una serrada
i parlar una mica
amb la gent.
I, bueno,
amb el que és habitual
també per aquestes dates,
la visita de l'arquebisbe
i, bueno,
la campanya de joguines
que també
se va...
comença gairebé demà.
És una campanya
de recollida de joguines
que ara els familiars
i o fills
que puguin tenir
els interns de la presó.
Sí, evidentment,
el que vulgui participar
l'únic que ha de
de demanar-ho
i, doncs,
amb el nom
i l'edat
dels fills
perquè es pugui fer
un regal.
que es faci arribar
a les joguines, no?
I quan venem
la família
a fer la visita
doncs,
té l'oportunitat
de donar el mateix
el regal
als seus fills.
Aquesta activitat
últimament
s'ha d'agrair
moltíssim
que continuïm
amb ella
per la Diputació
que ens ajuda
econòmicament
i
per fer possible
que això
continuï.
Que continuï
per molts anys
tants com porteu
fent-la
com a mínim.
Olga, Toni,
esteu preparats?
No fa estona que esteu,
però això de la ràdio,
escolta,
ens perden les paraules.
Quan vulgueu, endavant.
Quina cançó interpretareu ara?
Big Man.
Big Man,
doncs, endavant.
Big Man,
where can you be?
Why I didn't see you before?
The first time I tried to talk
with you I thought,
oh God,
how far away are those eyes?
My soul is blind
She didn't feel so much one time
In all these men I am
We're bad to me
But I love him
Stupid as it seems
Stupid as it seems
But now I open arms
To something is unclear
I oppose my hands on you
Before you
See
All this love
That is growing
Inside of me
What I have to do
What I have to do
To be good for you
If I am full of nasty thoughts
If I can, I will give you the best of me
Try to understand my heart
Try to not break it hard
Cause someone in the past
Killed my innocence
Think dead together
We can
Try to paint myself
And all the time
What's the color
What's the color
What's the color
You want
And now
Tremble my voice
And tremble my skin
Know what's happened
To my brain
Oh, I felt it before
Long time ago
When I was a lovely girl
When I was a lovely girl
When I was a lovely girl
When I was a lovely girl
When I was a lovely girl
Gracias
Olga
Aquesta maqueta que esteu fent
quant estarà llesta?
Quant espereu que estigui llesta la maqueta?
La maqueta per quan estarà acabada?
Depèn del temps lliure que tingui
Que no en tinc gaire
Doncs l'heu de buscar
Perquè aviam
No sempre tenim l'oportunitat
De sentir-vos cantant en directe
I estarà bé
Tenir un CD
I escoltar-vos sovint
Estem arribant al final
Però a mi m'agradaria
Que encara
I tenint en compte
Que s'ha fet un esforç important
De creatiu
Entre diferents interns
Poguer escoltar
Alguna altra poesia
Alguna altra haiku
Jordi, tu mateix
Fas els honors
Ens presentes els següents
Rapsodes
En aquest cas
Doncs sí
Són l'últim grup d'interns
Que han preparat uns haikus
I em sembla que l'últim
Té preparada una petita poesia
Endavant
Doncs quan vulgueu
Bueno, un saludo a todos
A mi madre
A ver
De la clase F
De la Ciutat Vanessa
El lago grande
Posa los flamencos
La primavera
Brisa de la noche
El canto de un bú
A la nochecer
Feliz Navidad a todos
Compañero en ti
Vienes en el camino
Hacia la vida
Donde nace la vida
Fluyen puras aguas
Cielos de miles de estrellas
Limpia, pura y cristalina
Tu deber al mundo
Es dar la vida
La soledad triste, solitaria
Eñoranza exclamada
Traiciones inesperadas
Corazones despechados
Sueños
E ilusiones inalcançables
Vinga
Plos, impotència
Ràbia, ignorança
Tristesa
Records que no s'oblidin mai
A primera vista
Vides unides
Mateus somnis
Moritos plegats
Que l'or benvinguda
A l'aigua ens ajuda
Despechas con diosres
Noche de tormenta
Mañana mojada
De soledad
Vuelan pájaros
Campos de trigo
Sol caliente
Se hizo la luz
En vida
Anterior
Pero estoy solo
Esta poesía
Son para
Para la señora de Sergio
Vale
Esta poesía es de Nadal
Y es de José María de Cegarra
Quan ve Nadal
La cançó del miracle
Amb el presebre
De molsa
I arbós
Em fas pensar
En unes ganes
Molt vives
Em fas pensar
En un desig
De débo
De donar coses
Al noi
De la mare
Coses que vingui
De dintre del cor
Generalment
Jo m'imagino
Que es treballa
Perquè l'altra vegada
Ho vam saber
Quan passaven
Per les diferents aules
Que aquí
Doncs es poden cursar
Determinats nivells
D'ensenyament
Treure determinades titulacions
Sobretot
Del que és
Educació
Primària
Però també hi ha activitats
I tallers
Com ara
Aquest literari
Ja estem arribant
Al final
Ha passat el temps
Molt ràpidament
Tres minuts
Serà l'una del migdia
I hem de posar
El punt i final
Al matí de Tarragona Ràdio
Jo voldria agrair moltíssim
A tothom
Que ha col·laborat
Des del centre
En què sigui possible
Aquest programa
I agrair-vos
A vosaltres
Sobretot
Que ens hagueu acompanyat
De fet aquest programa
No tindria sentit
Si no estiguéssiu aquí
I aviam
Podríeu fer altres coses
Naturalment
En lloc d'estar aquí
Al saló d'actes
Fent de públic
En un programa de ràdio
Ara el que m'agradaria
És que l'aplaudiment
Fos per a tots vosaltres
I si em permeteu
Un aplaudiment per a vosaltres
Com a públic
Magnífic
I per l'Olga Pes
El Toni Just
De l'Aula de Músics de Tarragona
A les classes
Doncs segur que són rigorosos
Com s'ha de ser a les classes de música
Perquè tots dos són professors
Però vaja
Aquí han tingut una elasticitat
Per adaptar-se en el temps
Que li agraïs moltíssim
Olga una darrera cançó
Que ens servirà per acomiadar aquest programa
Quina serà?
Se agoto la paciencia
No m'ho diguis això
Perquè jo t'he vist molt bé
Molt tranquil·la
I agraï molt
Insisteixo al centre penitenciari
I als interns
Perquè a més
Ara ens faran un obsequi
Als col·laboradors d'aquest programa
I m'agradaria
Que quedés palés en directe
Pels oients del matí de Tarragona Ràdio
Que ens hem sentit molt a gust
Per part de les autoritats de la presó
I per part dels seus interns
Carlos encara és aquí
Carlos
Aunque si ha parat de dir adios
Moltíssimes gràcies de veritat
Per la vostra companyia
I perquè bé
Tot han estat a facilitats
I com t'he dit abans
M'agradaria que quedés palés això
Com he dit al principi
Agrair-vos nosaltres a vosaltres
Més aviat
I bé
Aquí us esperem
I sou benvinguts
Ja ho sabeu
I ara per repetir aquesta experiència
Que ja la vam fer
A principis
Bé a principis d'aquest any
No em sembla
Hem celebrat Sant Jordi
Celebrem Nadal
Bé
La pròxima vegada
Ja celebrarem alguna cosa
Ja buscarem alguna cosa
Per celebrar
Sempre hi ha motis
Moltíssimes gràcies
La Olga i el Toni
Gràcies a tots
Per escoltar-nos
I per haver-vos quedat
Fins ara
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies