Tres minuts, en dos quarts de dotze del migdia,
el conseller d'Educació i Universitat, Joan Manel del Pozo,
ha vingut aquest dilluns a Tarragona
per presidir l'acte oficial de presa de possessió
del nou rector de la Rovira i Virgili, Javier Grau,
un acte que seguirem en directe d'aquí una hora i quart,
aproximadament, des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Aprofitant aquesta visita, el conseller passa avui
pels estudis de Tarragona Ràdio
per comentar les principals qüestions d'interès
i d'actualitat del seu departament.
Senyor del Pozo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, gràcies per acompanyar-nos
i donem la benvinguda a Zacarias Enar,
és el nou director territorial d'Educació.
Senyor Enar, molt de gust, molt bon dia.
Molt bon dia.
I gràcies també per acompanyar-nos en aquest primer contacte,
tot i que aquests contactes s'ho vintejaran molt més
a partir d'aquests moments.
Com dèiem, una de les raons fonamentals
de la visita del conseller avui a la ciutat de Tarragona
és aquesta presa de possessió.
Per tant, si li sembla, comencem parlant d'universitat,
després anem derivant cap altres qüestions d'actualitat.
Aquesta etapa que s'obre avui,
amb la Rovira i Virgília en termes generals,
vostè com la contempla, com la qualificaria
com a nou director, com a nou conseller?
Bé, sembla que és un moment molt important
que un rector prengui possessió,
perquè el rector és el representant de la universitat
davant de la societat,
el rector és el seu dirigent
i el rector és elegit,
és a dir, té una sèrie de característiques simultànies
que subratllen el valor de la seva figura.
I tot inici de rectorat, jo diria,
és també un inici d'oportunitats noves,
perquè efectivament el rector ho és després
d'un procés de debat electoral,
de presentació de programes,
per tant, un procés, podríem dir,
de reflexió de la universitat sobre ella mateixa,
que finalment resol en la línia
d'una determinada persona, programa i equip.
I això, jo diria que, igual que en els països,
en un ordre més reduït, per dir-ho així,
en una universitat significa la probabilitat
i inclús la necessitat d'un nou impuls.
Per tant, jo diria que començarà una etapa fecunda
per la Universitat Rovira i Virgili,
perquè, a més a més, es produeix en un context
d'obertura d'horitzons del món universitari,
sobretot pel que fa a l'adaptació
a l'espai europeu d'educació superior.
Aquesta és una necessitat que ens obliga,
feliçment, per altra banda,
dic l'obligar sense cap ressentiment.
Ens obliga, feliçment,
a crear una nova manera d'organitzar els estudis
i a crear una nova manera d'ensenyar a la universitat.
Que això coincideixi amb un nou rectorat,
jo penso que és justament una forma d'oportunitat,
per dir-ho així, una expressió d'oportunitat.
En el nom d'aquesta adaptació a l'espai europeu,
es donen canvis, en reformes,
en denominacions de determinades disciplines i estudis,
i en aquest sentit,
un dels temes que preocupa la comunitat universitària,
en particular la de Tarragona, com vostè sap,
és la titulació d'enologia.
Quina és la postura de la conselleria en aquests moments?
Bé, la postura de la conselleria diríem que no pot ser altra
que una apel·lació a la responsabilitat de la pròpia universitat,
perquè, en principi,
malgrat que s'han dit coses de caràcter negatiu o pessimista
sobre la hipotètica desaparició dels estudis d'enologia,
en principi, les universitats tindran tanta o més capacitat
que tenien fins ara d'organitzar els seus propis estudis,
de decidir quins estudis volen oferir.
Naturalment, no ho poden fer soles,
però amb un grau de proposta molt elevat,
en funció de les disponibilitats pressupostàries,
però sense una limitació especial
en el que podríem anomenar contingut dels estudis.
Sobre això vull dir que,
en la reforma de la LOU,
de la llei orgànica d'universitats,
està previst que desaparegui el concepte de catàleg de títols,
que és una noció tancada,
per passar a la simple llista de títols,
al registre, més ben dit, de títols,
on s'hi podrà inscriure,
per part de les diferents universitats
i de les corresponents conselleries
que regulin els estudis universitaris,
s'hi podran inscriure els títols
que lliurement es desitgin.
Sí que hi haurà,
per part de l'organització, diguem-ho així,
dels estudis universitaris,
tant estatal com el nostre cas de la Generalitat,
una proposta de no caure
en el que podríem anomenar
fragmentació infinita dels continguts dels títols.
És a dir,
que probablement el nom d'enologia
no figuri, com ara figurava,
com a títol ple, per dir-ho així,
sinó que sigui un títol de caràcter més genèric
dintre del que podria ser l'àmbit,
per exemple, de l'alimentació humana,
de forma que una especialitat d'aquesta alimentació humana
fos l'enologia.
Per dir-ho ràpid i ben clar,
es poden fer els mateixos estudis,
és possible que hi hagi d'haver readaptació de noms,
però en qualsevol cas,
aquesta no és una qüestió real,
sinó una qüestió nominal.
Distingiríem un anòleg d'un nutricionista en facilitat?
Finalment l'acabaríem distingint, sí.
És a dir,
a la vida professional real es distingiria del tot,
potser hi hauria una unificació
en les expressions oficials
de les denominacions dels títols.
Però jo diria que el màxim risc,
per dir-ho així, que hi ha,
excepte que la universitat fes una reflexió
en una altra direcció,
però si la universitat té interès a mantenir-ho,
el màxim risc que hi ha
és que s'hagi de fer una adaptació nominal
de l'expressió del títol.
Per tant, sí que està cridada a desaparèixer
aquesta nomenclatura com a enologia.
Tampoc necessàriament,
és a dir, tampoc estic fent un judici
en el sentit que hagi de desaparèixer.
Dic que és possible que s'hagi d'adaptar.
Però en qualsevol cas,
l'important és que l'estudi com a tal
jo crec que es pot mantenir
si és l'interès de la Universitat Rovira i Virgili.
Encara dins de l'àmbit universitari,
a grans trets,
quin és el compromís que mantindrà
el govern de la Generalitat
amb la Universitat Pública
de les comarques del sud de Catalunya,
com és la Rovira i Virgili?
El compromís és, evidentment,
en tot el sistema universitari català,
però d'una manera molt clara
a mantenir l'opció que es va fer
ara ja fa uns quants anys,
15 anys aproximadament,
de crear les universitats dites territorials.
Algurs diuen perifèriques,
jo crec que és un nom amb connotacions negatives.
Diem universitats territorials.
Jo particularment procedeixo d'una d'elles
i per tant tinc aquesta sensibilitat
de manera natural, podríem dir,
però independentment d'això,
perquè al final la persona del conseller
no és el que és rellevant,
el que és rellevant són les polítiques.
Jo crec que l'opció política que es va fer
a començaments dels anys 90
va ser una opció molt encertada,
que és bo que un país tingui distribuït
pel seu territori el conjunt de possibilitats
de la seva oferta de creació de coneixement,
de transmissió de coneixement,
de formació de titulats superiors,
i tan important com això que ho és,
la possibilitat de tenir recerca pròpia
i diferenciada i de tenir transferència
de coneixement en el propi territori
i les propies empreses molt propera i molt fàcil.
Pensem que si tot, per dir-ho així,
fer ara una hipòtesi, que no és la que es dona,
però per fer-la molt clara,
si tots els centres de recerca
i tota la recerca de Catalunya
estigués concentrada a Barcelona,
diríem que la capacitat d'arribada
a les empreses territorials, per dir-ho així,
de Tarragona, Girona, Lleida,
seria molt baixa.
Ja tenim dificultat en aquest moment
i hem de treballar molt per superar-la,
en el fet que les empreses
i els departaments universitaris
es trobin i puguin parlar
en termes que s'entenguin
i puguin fixar objectius comuns
de transferència de coneixement.
Però és molt més fàcil fer-ho ara
si un empresari viu, per posar un exemple
de les meves terres, a Olot,
respecte a la Universitat de Girona,
que no pas si des d'Olot
ha d'anar a buscar a Barcelona això.
Al final també hi va,
si resulta que a Barcelona
hi ha un grup de recerca específic
que li interessa molt,
però el fet que a Girona hi existeixi,
o a Tarragona, a Reus, etc.,
que existeixin centres universitaris
que estan generant permanentment
oferta de col·laboració
amb transferència del coneixement,
això genera una disposició de les empreses
que després poden anar també a Barcelona,
però que en qualsevol cas
tenen un primer punt de contacte
en el seu espai territorial.
Jo crec que això és un valor extraordinari
de dinamització de l'economia
en la seva repartició sobre el territori,
que en principi jo penso
és una bona notícia per Catalunya.
És a dir, Catalunya crec que ha d'estar orgullosa,
i estem tots orgullosos de tenir
una gran capital com és Barcelona,
però aquesta gran capital s'ha de sentir orgullosa
de tenir un gran territori al voltant,
perquè, clar, per ser capital de no res
tampoc aniríem enlloc.
Per tant, probablement,
la millor notícia és l'equilibri territorial
i, per tant,
la presència forta de les universitats territorials.
Aquest recolzament i aquest compromís
passa per tots els àmbits,
des de l'economia,
en quant a finançament,
a banda d'aquest suport, diguem-ne, institucional, no?
Sens dubte, sens dubte.
Parlem del nou curs.
Ara ja estem acabant,
la canalla té ja un peu a la platja,
com aquell que dius,
acaba el curs escolar,
i afrontem un curs que, probablement,
i ho parlo des de la perspectiva,
no només dels professors,
sinó també dels pares,
que molts d'ells ens deuen estar escoltant ara.
El curs vinent aportarà canvis.
és un curs que estarà marcat per l'entrada en vigor
del Pacte Nacional per a l'Educació,
que contempla molts aspectes.
Si parlem des d'aquesta perspectiva dels pares,
la que, diguem-ne,
els ha quedat més en les seves oïdes
el tema de la sisena hora lectiva,
que a Tarragona sembla que serà
de les demarcacions de Catalunya
que s'aplicarà en menor mesura
respecte a altres de l'Estat o no?
Eren dades que estaven una miqueta confuses.
Aquí, el que és la demarcació de Tarragona,
s'aplicarà en un percentatge elevat del centre?
Sí, hi ha algunes demarcacions
que tenen menys percentatge encara que a Tarragona,
però en qualsevol cas la notícia global és molt bona.
És a dir, la notícia global és que el 80% dels nens
de tot Catalunya, nens i nenes de tot Catalunya,
tindran sisena hora,
80% entenem dels nens de les escoles públiques.
Perquè justament la sisena hora,
la gràcia que té, per dir-ho així,
és que compensa l'escola pública
d'un dèficit d'horari que tenia, per dir-ho així.
L'escola concertada, pràcticament tota,
sinó absolutament tota,
oferia sis hores d'activitat,
cinc de l'actives i una d'aquesta hora especial,
que en diem la sisena hora,
i això sembla que era molt valorat pels pares.
Què fa el Pacte per l'Educació?
Diu, escolteu, per evitar la dualització del sistema,
és a dir, que Catalunya acabi quedant dibuixat,
que hi ha un conjunt d'escoles que al llarg de tota la primària
ofereixen mil hores més en els nens i nenes de formació,
respecte als altres, hem de fer que l'escola pública hi sigui.
Jo crec que és una gran notícia per al sistema públic
i pel conjunt del sistema educatiu català,
i per tant, que el primer any,
quan no hi havia obligació de fer-ho,
per part de molts centres de poblacions de menys 10.000 habitants,
ja n'hi hagi hagut moltes que s'hi hagin incorporat voluntàriament,
i totes les altres, llevat de petitíssimes excepcions,
també ho hagin fet,
i doni com a resultat 80% dels nens
que ja aquest any tenen aquesta sisena hora,
em sembla molt bona notícia.
Si mirem l'alumnat de Tarragona,
certament la implantació afectarà el 72%.
Està molt bé.
És a dir, crec que el que passa és que la xifra dels centres,
51%, a l'haver-hi molts centres petits...
L'escola rural és diferent.
Sí, és diferent, però realment és això.
És a dir, el fet que hi hagi una escampadera de centres molt gran,
una escampadissa molt gran de centres,
fa que molts d'aquests centres que siguin petits,
quan comptes per centres,
donin un resultat que no sembla tan optimista.
Però si en comptes de dir,
el 51,7% dels centres la faran,
dius el 72% de l'alumnat la farà,
la xifra es torna molt més maca, diríem.
Majoritàriament, les escoles han triat l'hora del migdia?
Com a sisena hora?
Segons la meva informació, sí.
No sé si el director dels serveis...
Efectivament, és a dir,
el tema passa per un acord del Consell Escolar,
d'acord amb l'ordre del calendari escolar del curs vinent,
i llavors, és a dir,
l'acord ha de ser per una majoria de tres quartes parts
dels membres del Consell,
i en molts casos, és a dir,
aquests acords s'han passat per aquesta línia.
Quan no hi ha acord,
el calendari preveu també que l'horari ordinari
serà entre 9 a 12,
i per tant l'hora lectiva es faria 12 a 1.
per un costat i per l'altre té aquestes característiques.
Que d'altra banda també és important que hi hagi sigut així,
perquè hi ha molts alumnes que fan activitats de diferents tipus,
com escoles de música, conservatoris, etcètera,
que també tenen uns horaris que,
d'alguna manera, cal tenir-los en compte.
Per tant, els pares, a l'ordre de la veritat,
els pares i els mestres dels concerts escolars
han fet opcions d'aquestes característiques.
Amb això, cal dir que,
complementant les dades que es donaven ara,
només una qüestió pel que fa a referenciar
a la demarcació,
a la delegació territorial dels serveis territorials de Tarragona,
només un centre,
i amb això, en certa manera,
desmenteixo algun rumor o alguna informació
que s'havia donat prèviament o fa uns dies,
només un centre té autoritzat,
ha demanat i se li ha autoritzat
a no fer,
a no modificar el tema de l'hora,
a no fer l'hora sessió.
I és un centre d'educació especial,
el centre d'educació especial Garbí.
La resta, els faran tots els centres que tocava,
hi ha algun més dels que no tocaven,
bastants més.
Els centres, finalment,
decidiran de quina manera
i amb quin tipus d'activitat
desenvoluparan a aquesta hora,
en funció de les necessitats
de cadascun dels centres, finalment.
Aquesta és la idea,
aquesta autonomia de cadascun dels centres.
Efectivament.
Hi ha una orientació general
sobre el que han de desenvolupar
en aquesta hora d'habilitats
de caràcter lingüístic,
de càlcul, etcètera,
deixant molt clar que no es tracta
de repassar o de repetir
o d'ampliar
el que entenem com a programes ordinaris
de les matèries formals,
sinó que es tractaria
de desenvolupar
habilitats complementàries
que finalment poden ser
i són d'una gran utilitat.
Ara, per exemple,
en diré una,
que jo sé que també es fa moltes vegades
dintre de les pròpies assignatures,
però que ara és l'ocasió
de poder-la fer
dedicant el tema de les assignatures
aspectes més formals,
com pot ser, per exemple,
la lectura en veu alta,
l'aprenentatge i recitació de poemes,
que són activitats
que evidentment milloren molt
la capacitat lingüística,
però que no és
el clàssic anàlisi
o la clàssica anàlisi sintàctica
o morfològica, etcètera.
Per tant, jo crec que s'obre
una oportunitat d'enriquiment
de la formació dels nens i nenes
veritablement interessant,
que estic segur que serà
molt ben aprofitat.
Sobretot tenint en compte
que cada cop s'adrecen més matèries,
fins i tot de caràcter social,
a l'escola, més enllà del que és
l'àmbit acadèmic.
Hi ha una tendència general
a dir que tot s'hauria de fer a l'escola.
Realment, no necessitaríem
una sisena hora,
sinó una sisentena hora
cada dia.
Bé, jo crec que entre tots
hem d'anar aprenent
que al final
tots els aprenentatges
són possibles
de les mil i una coses
que en aquesta societat cal saber,
si existeix un tronc formatiu bàsic
d'habilitats essencials, diríem.
Això és el que és important.
Podríem dir que al final,
al final,
ensenyaments importants
són mitja dotzena,
que no diré perquè després
el que...
No, no, algú es pot sentir
menys tingut, sí.
Però si ho pensem bé, és això.
A vegades es diu,
home, és que els nens
haurien de fer assignatures
que a vegades són assignatures
de nom fins i tot
propi d'una carrera.
I sí que són coses interessants,
però és absurd pensar
que tot això ha d'anar
per necessàriament
al currículum escolar.
A mi fa el fet
que l'aprenentatge essencial
és útil,
però després incorporar
tot d'aprenentatges complementaris
que van arribant al llarg de la vida.
I en el seu moment
el govern va anunciar
la contractació
de més professors.
En particular,
quants vindran
a les comarques de Tarragona?
Sí, en el conjunt de Catalunya
el nombre de professors
era de 2.827
i la xifra exacta
per Tarragona
és de 257.
És a dir,
és gairebé el 10%
del conjunt.
Hi ha un altre aspecte
que potser
als pares
ens passi més desapercebut,
però és de vital importància,
que és el tema
de l'autonomia de centres,
que també contempla
el pacte
per a l'educació.
Es materialitzarà ja
aquesta manera
de gestionar
cadascun dels centres?
S'anirà fent progressivament
a mesura que es vagi implantant
tota aquesta nova normativa?
L'autonomia,
tant en les persones
com en els col·lectius humans,
és sempre un procés.
És a dir,
no et tornes autònom de cop
o si et tornes autònom de cop
és una mala notícia
perquè després gestiones malament
la teva autonomia.
Però sí que crec
que hi ha maduresa suficient
en el sistema
per dir que podem afrontar
això,
aquesta via
que obre
el Pacte Nacional
per a l'Educació
i el que no sé els números,
no sé si el director
ho sabrà,
però ja hi comença a haver
escoles que han entrat
en la proposta
de fer projectes
d'autonomia.
Hi ha algunes de Tarragona
que ja ho ha posat en marxa
aquest curs?
La veritat és que
no us puc dir amb exactitud,
és a dir,
els centres que han començat
conec més
els centres
dels quals jo
estava d'inspector
fins fa
una setmana escassa
i concretament
l'horticultura,
perdó,
l'horticultura,
l'hortileria
de Cambrils
i doncs hi ha
en aquest cas
el CEIP
de Constantí
que també ho ha començat.
En fi,
en caràcter experimental
hi ha una sèrie de centres
de la demarcació.
De totes maneres,
em penso que
tots els projectes
que s'han presentat
durant aquest curs,
en aquest cas
en la convocatòria
feta pel Departament d'Educació,
doncs podrem fer-lo
l'any que ve,
comença l'any que ve
i em penso que són
entre 10 o 12 centres,
aproximadament.
És important
i que transcendeixi
als pares i a les mares
el fet d'aquesta autonomia
de centres
que també modificarà
la manera de funcionar
per adaptar-se
al que és
l'espai
i la societat
de referència
d'aquest centre educatiu.
Sí,
i a més a més
tinguem en compte
una cosa,
ja que ha sonat tant
el cèlebre informe PISA
i els seus resultats
més o menys bons,
més o menys contrastats
amb altres països,
etcètera,
sembla que una
de les conclusions clares
d'aquest informe
i de molts bons experts
en matèria educativa
és que l'autonomia
sens dubte
afavoreix la qualitat.
Ara bé,
evidentment parlem
d'autonomia ben feta,
aquesta que dèiem
d'aprenentatge
i de procés,
però amb tota seguretat
quan un centre
té molt clar
que ell té
personalitat pròpia
i que té capacitat
d'organitzar-se
alta,
diríem,
el que fa és exigir-se més
en el bon sentit
de l'expressió,
és a dir,
vol fer bona feina.
Només quan
un centre
se sent
molt i massa
controlat des de fora
i pensa,
doncs bueno,
farem el que ens diguin
d'aquella manera passiva
que al final
acaba repercutint
en una menor qualitat
de l'educació.
Per tant,
des de la responsabilitat
de la política educativa
nosaltres hem de dir
que sense abandonar
les nostres obligacions
d'orientar
la política educativa
del país,
com més autonomia
guanyin els centres
en el sentit
de major responsabilitat
de projecte propi,
d'accentuació
de perfils
personals,
anava a dir,
de centre,
això crea
unes dinàmiques
d'implicació
i de compromís
dels mestres
en primer lloc,
de l'equip directiu
per suposat,
dels pares
i finalment
dels nens i nenes
que acaben repercutint
en el seu bon ensenyament,
en la seva bona educació.
Per tant,
jo crec que és una via
que cal recórrer
amb decisió.
Aumenta
la població escolar
cada curs,
el fenomen
de la immigració
és un dels factors
destacables,
augmenta la demanda
en l'àmbit
de l'ensenyament,
també haurem d'augmentar
determinats espais,
aules prefabricades
que ara aquest proper curs
exactament,
ja sabem
quantes places
d'aquestes característiques
en tindrem enguany
a aquest proper curs?
Amb exactitud,
penseu que...
O aproximadament.
Sí, no,
és a dir,
doncs,
evidentment,
el gran problema
que tenim
en el moment actual,
problema que jo
no diria tant
que és un problema,
sinó la realitat
del nostre sistema educatiu
i hi posaré dos exemples.
Jo fa 21 anys
que soc inspector d'educació,
vaig començar
en una comarca,
a Osona,
a Vic,
a la ciutat de Vic,
el primer any,
l'any 85,
que jo era inspector
d'aquesta comarca,
al llarg de tot
el primer any,
no vaig escolaritzar
cap alumne
durant el curs,
no va haver-hi cap matrícula viva
en tot el curs.
En una ciutat,
com és la ciutat de Reus
durant el curs passat,
doncs,
similar en tamany,
100.000 habitants
aproximadament,
per l'estil
podrien ser comparables,
vaig escolaritzar
a l'educació primària
amb més de 800 alumnes
durant tot el curs.
És a dir,
alumnes que quan ja
estaven,
efectivament,
que quan ja estaven
tots els alumnes col·locats,
des del dia 1 de setembre
fins al 8 o 10 de juny,
uns 800 alumnes.
És a dir,
estem parlant
d'increment de la població,
increment demogràfic net
i estem parlant
de mobilitat.
La societat ha canviat,
ha canviat.
I per tant,
és a dir,
hem d'utilitzar
instruments,
recursos,
plantejaments,
polítiques de planificació
adequades a aquest
gran canvi sociològic.
Per tant,
és a dir,
és impossible
donar resposta
a les demandes
de necessitats escolars
dels alumnes
no vinguts
i de la pròpia població
que es mou
al llarg
del curs
escolar
sense tenir
mecanismes
que ens permetin
resoldre el problema.
Per tant,
el tema
dels aules prefabricades
que són aules
transitòries
és un recurs
i l'hem d'entendre
com a tal.
Hem de variar,
hem de modificar
la concepció
que una aula
prefabricada
és una cosa dolenta
i plantejar-nos
el fet
que és una necessitat
per resoldre
veritables problemes
d'escolarització
i no tant problemes
d'escolarització
sinó donar resposta
a les necessitats
d'escolarització
que tenim.
Per tant,
és a dir,
sense entrar en dades concretes,
evidentment,
durant aquest any,
és a dir, posarem
les que siguin necessàries,
però també és veritat
que paral·lelament
o conjuntament
hi ha una política
de construcció
d'edificis,
magnífics edificis
d'altra banda,
que es construeixen
en temps rècord.
Doncs jo he viscut,
per exemple,
la construcció
del CEIP
de Cambrils
del curs passat
en el que
al mes de maig
de l'any passat
es començava l'obra
i al setembre
és on s'estaven
dins del centre.
Per tant,
és a dir,
la Generalitat
en aquests moments,
Departament d'Educació
i Universitats,
és a dir,
té mecanismes
que permeten
construir edificis
extremament dignes
en un temps rècord.
A vegades tenim problemes
de cessió de solars
municipals
o altres tipus
de problemes,
però perquè fa referència
a aquests mecanismes
penso que
s'estan trobant.
En el cas
de l'IES de Sant Salvador,
quina és la situació
actual?
L'IES de Sant Salvador
és un tema
que, doncs,
hi havia un solar
que se'ns va cedir
per part de...
que se'ns va cedir
que es va oferir
en el Departament d'Educació.
Era un solar
que no estava segregat
i que havia de resoldre
dos problemes.
Un d'educació
i un altre de sanitat.
S'havia de posar
un CAP
i un institut.
Inicialment
estava sense segregar.
Va haver-hi un acord
al mes d'abril
dels dos directors territorials,
Sanitat i Educació,
es va fer un escrit conjunt,
es va tramitar
amb data,
si no recordo malament,
de 9 d'abril
d'aquest any
i, per tant,
l'Ajuntament ja té
una proposta
de distribució
del solar
que fa que per educació
s'hagi reservat
10.000 metres quadrats
i el que ha de fer
ara l'Ajuntament,
i penso que ho està fent,
demà parlo
amb la regidora
Carme Duc
sobre el tema aquest,
entre d'altres.
El que ha de fer
simplement
és fer la segregació
i el traspàs
de la sessió
del solar.
En el moment
en què això estigui fet,
nosaltres
podrem intervindre.
Cal dir que,
prèviament,
haurà d'haver-hi
una visita tècnica
per veure que el solar
reuneix
tots els requisits
i si els té,
nosaltres,
de cara,
ja aviat,
d'una manera ràpida,
doncs implementarem
tots els mecanismes
per construir el nou centre.
Aquest augment
de la població escolar,
com ara explicaven vostès,
necessita d'una resposta
pel que fa a equipaments,
però també una resposta
pel que fa a educar
en la diversitat,
no?
Aquest és un repte
que continua obert
i que es va renovant
cada dia.
Jo crec que la notícia
finalment és bona,
encara que hi hagi
aquest inconvenient,
per dir-ho així,
d'haver d'improvisar
respostes,
però també espero
que tothom comprengui
que cap nen pot quedar
sense una plaça escolar,
que aquests edificis provisionals
tenen una acceptable dignitat
per al funcionament,
sempre que s'entengui
que és provisional
i que s'ha de fer
l'obra definitiva,
i que allò que és
realment beneficiós
per al país
és que estem enriquint
la població jove
d'una manera
molt positiva,
és a dir,
que Catalunya,
que fa 15-20 anys
tenia unes perspectives
demogràfiques
francament pessimistes,
érem un dels països
del món
amb més pobresa demogràfica,
per dir-ho així,
i per tant,
amb una perspectiva
a mig i llarg termini
negativa,
estem canviant,
estem canviant,
i jo penso que
el que ens espera,
si som capaços,
que ho estem sent,
de formar bé
tots aquests nens i nenes,
ens espera un futur
a mig i llarg termini
molt esperançador,
perquè,
sens dubte,
el que tothom pot experimentar
en una escola
és que la convivència
entre els nens i nenes
de les més diverses procedències
és sempre excel·lent,
i si hi ha incidents,
no són majors
que els que hi ha
entre la població
abans dita d'aquí,
de tota la vida.
Sempre hi pot haver
un moment d'una pica baralla,
però el que és cert
és que la convivència escolar
jo diria que té uns graus
molt,
molt acceptables
de normalitat
i de plenitud.
De vegades el que passa
és que la percepció social
d'aquesta diversitat
té un punt de pessimisme,
de si no ens entendrem prou,
de si ens acabaran imposant
formes culturals diferents,
diguem-ne,
prejudicis
que jo crec
que hem de superar
perquè totes les persones
que venen aquí,
llevat, evidentment,
també de les excepcions
que confirmen la regla,
venen amb un afany
de treballar
i d'integrar-se
que és molt lloable
i l'escola
és un factor principal
de socialització
d'aquestes persones.
No volem entretenir-los
perquè, aviam,
hi ha un acte important
al que vostè presideix,
a més a més,
no volem entretenir-lo més,
però tampoc no volem
deixar passar l'oportunitat
que els tenim a tots dos aquí
de parlar de l'Escola Oficial
d'Idiomes,
perquè, no sé si són
3.000 alumnes
d'aquesta ciutat
que estan en unes condicions
francament difícils
per desenvolupar
els seus estudis
i miren amb una certa perplexitat
el fet que s'hagi parlat
de tants indrets diferents
i que encara no s'hagi pres
una decisió.
L'última proposta municipal
és aprofitar els terrenys
que queden tocant
l'Institut Martí Franqués.
Des de la Conselleria,
com observen aquesta última proposta
o com estan les coses
en definitiva?
Esperarem que es produeixi
d'una manera formal.
De moment, si ho entenc bé,
és una proposta que s'ha fet
en una declaració
al mitjà de comunicació
que és respectable,
però el Departament com a tal
formalment no ha rebut
encara una proposta específica.
El que nosaltres podem dir
és que tenim a disposició,
perquè ha estat fet
fa molt pocs dies,
el patrimoni necessari,
diguem-ne,
cedit per patrimoni,
més ben dit,
l'espai necessari
en la xartresa.
El que sí que jo vull dir
és que des que he arribat
al Departament,
encara no fa un mes,
ja he sentit a parlar
de l'Escola Oficial d'Idiomes
de Tarragona,
m'informen que fa anys i anys
que se'n parla.
Anys.
Bé, jo voldria que,
certament,
la meva intervenció
pogués ajudar
a trobar
una sortida
raonable
la necessitat
d'una bona
Escola Oficial d'Idiomes,
en el sentit
no d'acadèmic,
que ja se suposa que el té,
sinó en el sentit
d'instal·lació.
I, per tant,
tenint com tenim
a disposició
un espai
de la xartresa,
nosaltres el que farem
serà parlar formalment
amb l'Ajuntament
i amb totes les parts
que tinguin interès
en aquest projecte
per tal d'arribar
a un acord.
El que no volem
és tampoc
fer una imposició arbitrària,
ni molt menys,
però sí
intentar trobar
la millor instal·lació possible
per a l'Escola Oficial
d'Idiomes de Tarragona.
Per tant,
jo voldria que
aquests anys
s'acabessin ja,
aquests anys de...
A veure si ens donen
una bona notícia
d'aquella ubicació.
De moment,
la bona notícia,
jo diria específicament,
és que ja tenim
aquesta disposició
per al Departament
d'Educació i Universitats.
És a dir que,
efectivament,
a partir d'aquí,
diríem,
una solució és possible.
Continuen apostant
per la xartres
des de la Generalitat?
Sí.
Repeteixo que no amb la fórmula
d'ho volem imposar
perquè nosaltres
som més guapos que ningú,
no és això,
però sí que tenim
això a disposició
i si és aquesta
la solució
que finalment s'accepta,
ens posarem
bans a l'obra
immediatament.
Molt bé,
doncs moltíssimes gràcies
senyor Joan Manel del Pozo,
conseller d'Educació
i Universitats,
i moltíssimes gràcies
senyor Zacarias Anar,
nou director territorial
d'Educació,
per dedicar-nos
aquests minuts
al matí de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres
i bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.