A l'estació de trens de Tarragona ens havíem desplaçat aquí
perquè teòricament ja des d'aquesta setmana
a l'estació de trens es podria contemplar
una de les estrelles d'aquesta celebració.
Es tracta d'una de les màquines a vapor,
una de les principals estrelles, com dèiem, d'aquest 50è aniversari.
Però aquesta màquina no hi és.
Ara explicarem el per què.
Primer que tots saludem els nostres convidats,
l'Andreu Iborra, de l'Associació d'Amics de Ferrocarril de Reus.
Andreu, bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
De l'Associació Ferrovià de Tarragona
ens acompanya el seu president, el Tomàs Pérez.
Només, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el Vicente Ruiz.
Vicente, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Primer que tot, Andreu, què passa exactament amb aquesta màquina?
Una màquina que hauria ja de ser aquí,
però sembla que no hi serà avui i, malauradament, tampoc no arribarà.
Exactament.
Tens la primícia de la notícia,
perquè això fa 20 minuts m'ho acaben de comunicar
des del Ministeri de la Defensa.
Aquesta màquina va sortir el dissabte a les 9 i mitja del matí
des de Saragossa, en destinació a l'estació de Tarragona.
I quan va arribar a l'altura del poble de Macelles,
a 20 quilòmetres de Lleida,
va tindre una avaria amb un dels coixinets d'una roda del tender.
Portem 5 dies, des del propi dissabte,
per intentar bellugar aquesta màquina d'aquest poblet del Macelles
i portar-la als tallers que estan a Lleida,
a 20 quilòmetres d'on se troba la màquina.
i ens ha sigut, te diria, humanament impossible
poder aconseguir que algú dongués l'autorització
perquè es bellugui aquesta màquina un cop estigués preparada.
Una primícia que en qualsevol cas no desitjàvem.
Aquesta màquina, la Vaporosa, una màquina de vapor,
era una de les estrelles, com dèiem,
d'aquesta celebració, havia d'estar exposada
durant tota aquesta setmana a l'estació de trens
i dissabte havia de protagonitzar un primer viatge
des de Tarragona fins a Reus, no?
Efectivament.
Era una de les tres, diríem, estrelles o perles
d'aquest certamen que es farà entre dissabte i diumenge.
La Vaporosa havia de sortir el diumenge des de Tarragona,
a les 10.15, per Creuàs.
Després d'aproximadament, entre 30,
això ens ho dirà l'historiador de la commemoració, en Tomàs,
després de quasi 35 anys de no creuar les màquines de vapor,
a Vilaseca s'haguessin creuat dues màquines de vapor.
Malauradament, haig de dir i haig de reconèixer públicament
que no ha sigut culpa de l'exèrcit.
L'exèrcit ens consta, hem estat en contacte amb ells contínuament,
que han fet el possible i el impossible
per poder allogar aquesta màquina.
Però torno a repetir, el segle XX,
a l'Espanya d'Europa,
ha sigut durant cinc dies impossible,
impossible que algú autoritzés a viatjar aquesta màquina
quan ja la teníem preparada i en condicions,
perquè els tècnics i els mecànics així ens ho han afirmat.
Hi ha coses que 150 anys després,
sembla que efectivament no canvien les celebracions,
però continuen d'en peus.
La Vaporosa era una de les estrelles i els actes,
però aquesta setmana, de fet, ja hi ha alguns actes,
amb escolars que s'estan duent a terme aquest cap de setmana,
però aquest cap de setmana continuen d'en peus.
Sí, t'haig de dir, primer, que trem giurà
per discutir-ho si després de 150 anys els programes continuen.
Jo et diria que els programes a Renfe, a DIF
i a tot el que és el món ferroviari s'han agraujat.
Efectivament, els actes continuaran,
això ens ha obligat a fer una reestructuració
i totes aquelles persones, en principi premsa i convidats,
que estaven pensats que anessin el dissabte amb la Vaporosa,
fer aquest viatge, se'ls convidarà, se'ls passarà
a baixar amb el tren de les autoritats
el dissabte, el diumenge, el dematí,
davant del tren del centenari.
I llavors, les altres activitats que s'estan portant a terme
aquesta setmana, els trens escolars,
els meus companys aquí present acabaran d'informar-se.
Doncs expliquem això, passem, fem punt i seguit,
ens oblidem d'aquest mal tràngol,
d'aquests problemes amb aquesta màquina.
El Vicente, per exemple, em sembla que és qui està controlant
tot allò relatiu a aquests viatges dels escolars.
Què fan exactament aquests nens de les comarques de Tarragona, Vicente?
Exactamente, ayer fueron 120 nens a Vilanova.
Hoy han ido 198, mañana van 227 y el viernes 266.
Són nens de col·legis d'aquí que se'n van cap al Museu del Ferrocarril de Vilanova.
Són en los colegios de Tarragona y Reus.
Y entonces continúan a Vilanova, hacen allí toda la mañana,
hacen unos dibujos, se entretienen, ven todas las máquinas,
a ver todo lo que es el museo,
y luego continúan a Tarragona con sus profesores,
y nosotros que lo estábamos acompañando con todos los trenes.
Tomàs, ara comentàvem aquest problema amb aquesta màquina de tren,
però com dèiem, les celebracions continuen
i continuen havent-hi actes importants
i que als ciutadans li poden ser molt i molt interessants.
Jo li diria que ara els actes estan així,
que hi ha molta eufòria.
Hi ha gent que no et para de preguntar aquí i allà.
A nosaltres ens agradaria que hagués hagut la vaporosa,
i encara, en fi, no ho sé, potser una esperança.
Però en realitat hi ha molta animació.
Heu de pensar que venen gent amb tren especial,
venen un tren de Bilbao, venen els de Barcelona.
Això el dissabte, avui dia, el diumenge aquí,
estarem de gom a gom.
Perquè Tarragona, no hem de recordar,
ha estat una població ferroviària.
Hem de recordar que el dipòsit treballava amb més de 3.000 persones,
i l'enclau que té Tarragona,
formalitament, amb tota la modèstia,
és un punt clau en el ferrocarril actual.
Ara parlarem d'aquesta importància històrica del punt de Tarragona,
però abans m'agradaria que l'Andreu ens expliqués exactament
què és el que passarà aquí el diumenge
amb aquesta altra màquina de vapor.
Bé, el diumenge hi ha previst
fer els actes commemoratius del 150 aniversari.
Surten d'arreus, sortirà d'arreus a les 11.45
la composició formada per la màquina Garrafeta
amb quatre vagons Luquis del Museu de Vilanova.
De quina època podríem situar la màquina i els vagons
per ubicar els ollens?
L'època, si mal, me rectificarà en Tomàs,
l'època de la màquina és del 1930 i escaig,
i els vagons dels anys 50.
El Tomàs ens dona la benedicció.
Amb el permís del mestre, continuem, Andreu.
Permís del mestre.
Molt bé, aquest tren sortirà, com he dit,
a les 11.45 des d'arreus,
portarà les autoritats d'arreus,
pararà a Vilaseca,
recollirà les autoritats de Vilaseca
i a continuació arribarà a Tarragona
i mitja hora més tard, o sigui, a les 12.15,
arrencarà des de Reus el tren del centenari,
que portarà aproximadament una xixentena
de persones vestides d'època
i faran el trajecte,
parant a Vilaseca,
recollint les persones de Vilaseca
i arribant aproximadament sobre les 12.10-12.20
a l'estació de Tarragona,
on se faran una sèrie de discursos
i s'inaugurarà una petita placa
commemorativa de l'esdeveniment.
Diumenge, per tant, Tomàs,
s'intentarà a reproduir amb la màxima fidelitat possible
com podia ser aquell primer viatge fa 150 anys.
Hi havia moltes diferències.
Estem a l'estació de trens,
ara veiem, hem vist algun d'aquests convois
més moderns, alguns d'aquests arcos.
Hi havia moltes diferències
entre els viatges en trens de fa 150 anys als d'ara?
Les estacions eren molt sorolloses.
Hi havia la campana,
que havia de tocar abans de sortir el tren,
el soroll de la màquina,
que quan arrencava havia de donar.
També hi havia el jefe d'estació,
que amb un xulet i la banderina aixecat
deia perquè marxés el tren.
Però, a més a més de totes aquestes coses de soroll
que hi havia dintre,
hi havia allò que totes les coses
es deien de viva bot.
Per exemple, el que venia gaciosos,
el que tenia entrepans,
els que tenia, quan l'article ho havia de fer,
de viva bot.
I, en fi, les estacions eren molt sorolloses.
Ara és molt silenciós,
tot és automàtic,
quasi la part humana no intervé per res.
Des que el viatger agafa el bitllet
fins que puja el màquina,
tot és automàtic.
És aquesta la gran diferència.
Però a la gent de Tarragona els agradarà
perquè, com ha dit l'Andreu,
hi ha actes institucionals.
A Reus hi ha un acte institucional
que parla l'alcalde,
els que vacillen d'allò,
i s'espera que també hi hagi
o bé una xeranga o alguna cosa
que ho animi.
I a Tarragona,
jo vaig viure l'any 1981
el que va ser Tarragona aquell dia,
que vam fer el 125 aniversari.
Va ser una festa per noviable.
I aquesta porta camí per superar-la,
perquè hi ha molta eufòria
i la gent ho veiem al del carrer.
Els primers que sentim tot això
que no ve, que passa allò,
som els que ho hem organitzat
perquè hagués volut donar
el do de petjo
que la gent hagués dit
ole, que es salero,
tenen les dues associacions.
Quant de temps podia tardar
aquell primer trajecte?
En quant de temps
es cobria aquell primer trajecte
fa 150 anys?
Ho feien en 30 minuts.
En 30 minuts.
Una cosa curiosa,
18 era fins a Vilaseca
i 12 fins a Reus.
30 minuts.
Avui aquest recorregut
es fa en 13 minuts.
30 minuts abans
i avui en 12 minuts.
Hi ha coses...
El Vicent ha estat maquinista
durant molts anys.
El Vicent ha estat testimoni
d'excepció en primera persona
de molts d'aquests canvis, no?
Home, pues sí,
ya nos esto se nota mucho
cuando llevamos con la máquina de vapor
que yo las he conducido
y estoy autorizado para llevarlas
como natural.
Y hoy la eléctrica y la diésel
pues ha superado todo esto,
en velocidad y en seguridad.
Som molt més modernes,
molt més segures,
però perden molt del seu encant.
Quan veiem una màquina de vapor,
doncs vaja,
tots una mica,
doncs ens brillen una mica
els ulls,
ens entra una mica d'enveja,
però clar,
s'ha guanyat moltíssim
en comoditat i seguretat.
S'ha de trobar el punt perfecte
entre aquests dos punts.
Sí, en esto estamos de acuerdo,
pero lo que es el encanto del tren
es el característico ruido
de la máquina de vapor,
consumo correspondiente
por el carbón
y todo,
pues todos los sitios
pues se esperaba
con los brazos abiertos
y hoy pasan los trenes
como si no fuera nada,
aunque es mucho más seguro,
más veloz
y es una cosa que hay que reconocer
a que los tiempos cambian
y es para mejorar.
Entonces en aquellos tiempos
pues éramos todos uno
y hoy estamos todos separados.
Antes llegamos a comer
a un sitio
donde teníamos
unas paradas,
unas reservas
que se llamaban
y todos los compañeros
comíamos allí,
los jefes de estación,
el guardafrero,
todos,
éramos todos uno
y hoy naturalmente
eso se ha perdido
porque es una cosa
que cada uno va a los suyos.
Somos más materialistas
y eso pues nos ha dolido mucho
a los que hemos trabajado
en vapor.
Es lo que más echamos de menos.
La història del ferrocarril
está íntimament lligat
a l'evolució
de la locomotora de vapor.
Sense cap mena de dubte
la locomotora de vapor
va ser l'element determinant
per al progés
i la facilitat dels pobles.
La locomotora de vapor
en si va ser la clau,
la que va dividir,
diguéssim,
passar del que era
anar amb tartana i carro
a anar a una velocitat
de 40 o 50 quilòmetres.
En fin,
l'estrella de tot el ferrocarril,
quan la màquina de vapor
va a desaparèixer
el ferrocarril
va a perdre
tot el seu ubicant.
Ja per acabar, Tomàs,
perquè s'aproxima
perillosament
al punt de la una del migdia,
valdria la pena remarcar
la importància
que va tenir
pel sector econòmic
de la ciutat
l'arribada
del ferrocarril
fa 150 anys.
Sí,
primer van disposar
els viatges,
després van ser
les mercaderies.
Per tenir una idea
va ser al prop
de Santa Tecla,
la festa major
que ha passat.
Aquella època
tothom va voler pujar
al ferrocarril
per dir que he anat
en tren.
Era una cosa...
Tant va ser
que hi va haver
a prop
de 7.000 persones
que es van transportar
en tren
aquests dies
de la festa major
de Santa Tecla
del 17 de setembre
de 1856.
Imagini's,
7.000 persones,
heu-n'hi-do quin tràfeg.
Andreu,
tot preparat per diumenge
amb el punt aquest
de la dissabte,
però l'altra màquina
arriba
i diumenge
tots aquells ciutadans
que vulguin contemplar
com era aquell viatge
d'època
i com és aquesta màquina
de vapor dels anys 30
doncs també en tenen
l'oportunitat,
repartit entre Tarragona
i Reus,
doncs vaja,
coses interessants
per veure.
Espero que sí,
jo penso que la gent
quedarà satisfeta,
malauradament no tinguem
la tercera perla
d'aquests actes
i només recordar-s
que el divendres 16
es farà la presentació
del DVD
que s'ha fet
sobre el recorregut
d'aquesta línia
que es titula
15 quilòmetres d'història
es farà la presentació
a la premsa
i estarà a la venda
en diverses botigues
igual així
com s'ha fet
una botella
de cava
commemorativa
de l'esdeveniment
i bé,
només recordar-s
també que
hi ha exposicions
obertes
a la Canonja
es va inaugurar
l'exposició
el dissabte passat
que aquest divendres
s'inaugura
l'exposició
a Vilaseca
a les 8 de la tarda
i que en dissabte
s'inaugura
l'exposició
a Reus
a la fira
de Reus
Andreu, Vicente, Tomàs
moltes gràcies a tots tres
felicitats per la feina feta
i esperem que aquest cap de setmana
sigui tot un èxit
fins la propera
moltes gràcies a Valdors i Encantats
esperem veure's el tren
el diumenge
de ben segur
ho farem així
doncs tot preparat
amb aquest petit inconvenient
vaja, més que petit
inconvenient
significatiu
ens quedarem amb les ganes
de veure
la vaporosa
però vaja
diumenge al migdia
la gent podrà rememorar
com va ser aquell primer viatge
entre Tarragona i Reus
en 30 minuts
Déu-n'hi-do
poc temps
en 30 minuts
aquell primer viatge
entre Tarragona
a Vila Seque Reus