Quatre minuts, un quart d'una del migdia, ho comentàvem ara.
En encetar aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio,
les festes de Santa Tecla són història, recent però història.
I ara s'obre una altra cita destacada i àmplia,
amb el mes de setembre, concretament d'octubre,
i amb l'entrada de la tardor.
És la tardor literària a la ciutat de Tarragona.
Una cita que cada cop s'amplia més que creix
i que té com a estandard, podríem dir,
perquè va ser l'inici de tot plegat als Premis Literaris
Ciutat de Tarragona.
Ens acompanya Rosa Comas, és la seva coordinadora.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja estàveu esperant, allò, a la grella de sortida,
amb els premis, amb les convocatòries i amb moltíssimes activitats.
Que acabés Santa Tecla i comença ja pràcticament la tardor literària.
Sí, en aquest sentit, nosaltres sí que per Santa Tecla
estem treballant això, no?,
perquè ara hi ha octubre, novembre.
El 26 d'octubre és quan comença la tardor literària,
i s'allargarà fins a tot el novembre.
I ara sí, estem així,
ara ja hem fet recompte dels originals rebuts dels premis.
Ja s'ha tancat el termini d'admissió d'obres?
Ja s'ha tancat, sí.
El 31 d'agost es va tancar
i ara ja tenim les xifres, ja.
I bé, ha sigut força bo.
Sí.
Podríem dir que més o menys, a veure,
hem rebut 333 originals,
l'any passat em va rebre 366,
però l'any anterior 334...
Generalment els premis consolidats
sempre mantenen un nivell similar d'una edició a l'altra,
els que estan ja consolidats.
Sí, exacte.
Nosaltres el que veiem és que més o menys
la tònica és d'estabilitat
i bé, així els diferents premis
han sigut les xifres molt similars.
I bé, això crec que és positiu, no?
Hi ha hagut canvis en quant a presentació d'obres
en un premi o en un altre?
No, més aviat potser
hi ha un premi que s'ha notat bastant,
que és el del Vidal Alcobé de traducció,
que havia fet una mica de baixada
i en guany no s'ha recuperat.
Hem rebut 9 projectes en total.
I bé, això ens interessa
perquè el premi de traducció
és un premi que està bastant ben dotat
i clar, és un premi que ens distingeix una mica, no?,
com a ciutat, perquè no n'hi ha.
No n'hi ha premis de narrativa, n'hi ha molts,
tots ho sabem, no?,
però d'aquest aspecte,
o de cultura popular, per exemple.
Clar.
M'imagino que ara entrarem, eh?,
això és per crear una certa expectació.
M'imagino jo que el tema de Tinet,
del relat per internet,
arrasat com cada any.
Sí, clar, són 218 relats, vull dir que Déu-n'hi-do.
Sí, és que el Tinet ja des de...
És un premi que des de l'inici ja ha anat pujant, pujant.
L'any passat em van rebre més,
tot s'ha de dir,
però, bueno, més o menys és darrere,
a les voltants dels 200 descatges, no?, diríem.
S'explica d'una banda perquè és relat breu
i d'altra banda perquè, clar,
internet té aquesta cosa, eh?,
ja no cal que posis al sobre,
no cal res, pràcticament.
Aquesta immediatesa i aquesta facilitat que dona,
i naturalment que és relat breu,
que sembla que hi ha més tirada a escriure el conte
o el relat breu.
Sí, perquè, clar,
pensem, per exemple, en els altres premis, no?,
que són ja volums gruixuts
i que se n'han de fer sis còpies,
enviar-les en paper, diríem, per correu,
o portant-les en mà.
Clar, això ja és un esforç, no?
Però, en canvi, això sí que és molt...
El mitjà, clar, un correu electrònic
el fas en un moment, no?,
ajuntes el relat i l'envies.
Això realment jo crec que facilita molt la cosa.
I, a més a més, és un premi
que també gràcies a la participació d'OASI
i també ara està molt bé,
perquè són mil euros per un relat.
Vull dir que...
Escoltar.
Està molt bé.
I, a més a més, de classe pública,
juntament amb una selecció dels relats millors
que s'hagin presentat.
Home, és una oportunitat
que no es pot deixar passar
per aquelles persones que escriuen.
Parlem ja de xifres,
a veure com ha anat la presentació d'obres,
et sembla, Rosa?
Sí, molt bé.
Doncs vinga, anem mirant premi a premi,
si et sembla.
Sí, mira, doncs, per exemple,
el que és el Rubir i Virgili,
que l'any passat va canviar,
abans era d'assaig
i ara s'ha fet de biografies,
autobiografies, memòries i dietaris.
Per exemple, en guany també ha pujat,
ha passat de 8 originals a 11.
I això també crec que és bo
en el sentit que nosaltres
ho valorem
des del punt de vista
que és un premi
que ha canviat de gènere,
per tant,
no sabíem molt bé
cap a on aniria,
si la cosa agafaria,
i veiem que sí,
que almenys la tendència és
a l'augment
i, per tant,
sembla que com a premi
sí que cobreix un 8,
perquè, evidentment,
tampoc de premis,
de biografies no n'hi ha.
Clar, però fixa't
en el panorama general
de la literatura
de caràcter internacional,
aquest tipus de llibres
tenen moltíssima sortida
i moltíssima acceptació
per part del públic,
la cosa memorialística,
no?,
de la biografia,
de la referència,
del paisatge personal
a través de la memòria
de l'individu.
Hi ha una gran tendència
a la lectura d'aquestes obres.
Sí,
i crec que actualment
hi ha un auge,
no?,
d'això hi ha com una...
perquè, de fet,
per exemple,
no sé si pensem
en mitjans com el blog,
no?,
que és un blog,
el blog és un nou mitjà
de fer literatura,
de fet,
també a internet,
no?,
de fet,
el blog és això,
és una literatura
molt biogràfica,
molt personal,
molt documentari,
i això sembla que està
com una mica de moda,
no?,
i és això,
un premi d'aquest gènere
no n'hi ha a Catalunya
i, clar,
això vam pensar a veure si...
perquè d'assaig n'hi ha molts,
és que de premis d'assaig
n'hi ha moltíssims,
de fet,
és el que n'hi ha més.
acadèmic i, clar,
les universitats també s'espavilen
perquè hi hagi convocatòries
d'aquest tipus,
però dins que són premis
més amplis...
Clar,
i llavors,
doncs bé,
en aquest sentit,
bé.
Home,
doncs hi ha hagut un augment
de l'any passat aquest,
eh?
Sí.
De 8 a 11
no està gens malament.
No,
a veure si l'any que ve
es confirma aquest augment
i això voldrà dir...
Ja es dit,
xifica això que diem ara.
Aquestes coses també
no es poden valorar
a curt termini,
no s'han de veure una mica
l'evolució que fa,
però bé.
Vull dir que més o menys
és el mateix.
Aquest tens aquí,
la xuleta que jo veig des d'aquí,
l'any que més es van rebre,
32 obres,
el 2003.
Sí, 32.
A veure si poguéssim arribar
a tenir-ne unes quantes més
i arribar amb aquesta xifra,
perquè és l'any...
Bé,
de fet,
el primer any de tots
n'hi va haver l'any 90,
bé,
que tenim aquí ara ressenyat,
perquè això ja...
més antigament ja es convocava,
però aquí,
per exemple,
el 97 van ser 41,
però que l'hem de pensar
que era una altra...
No eren novel·les
de 200 pàgines com ara,
sinó que era novel·la curta,
per tant,
doncs...
Sí, sí.
24 obres,
no ho té fàcil el jurat,
tampoc.
No,
no, no, eh?
Que complicat.
Que parli,
diem 41,
50,
24,
Déu-n'hi-do,
ja tenen feina,
ja.
Sí.
I després ve,
per exemple,
el Comàs i Maduell de Poesia,
doncs,
en el Rebut 67,
que també és un dels premis
que també rep més originals.
L'any passat 71,
l'any anterior 58,
és a dir,
ens movem a la mitjana,
i sí,
és que el de poesia també se n'escriu molta.
És curiós també,
perquè...
I es publica també poesia,
eh?
Després que es llegeixi,
és un altre tema.
Per escriure i publica,
sí.
És que les xifres van una mica
contràries en aquest sentit.
Una mica t'ha descompensat,
no?
Sí.
Però vaja.
I després també,
això que dèiem,
el de narrativa curta,
doncs,
a 118,
la traducció és això,
que ens rebot 9 projectes,
i el Joan Amades,
de Cultura Popular,
4 treballs,
que és la mitjana.
Clar,
es manté més o menys.
doncs esteu satisfets,
no?
Sí.
Des de la gent que organitzeu els premis.
Ara es veu també la valoració de qualitat,
ara veurem, no?
Vull dir,
quan es reuneixen els jurats...
Aquesta és la valoració que interessa realment,
no?
Jo crec que sí.
Que els treballs presentats tinguin el nivell
que creen les expectatives del premi.
Sí.
O sigui,
pels comentaris que hem rebut fins ara,
doncs,
en el cas del Pini Soler i del Rubí i Virgili,
que hem rebut comentaris per aquestes dues bandes,
doncs sí,
hi ha bona qualitat,
hi ha cosa per triar, diríem, no?
Enguanya hi ha alguna novetat
tant quant a la dotació dels premis,
l'edició,
tot plegat,
o es manté similar?
Es manté.
Enguany no vam introduir cap novetat
perquè les dotacions són les mateixes.
Les podríem recordar, Rosa,
si et sembla?
Sí, i tant.
Mira,
el Rubí i Virgili són 3.000 euros,
el Pini Soler de novel·la són 21.000,
que és el premi més ben dotat.
Després hi ha el Comas Imaní,
que també són 3.000,
el de poesia.
El de narrativa curta són 1.000 euros,
això que et deia,
que per un relat, 1.000 euros.
Sí, sí.
El Vidal del Covei de Reducció són 12.000 euros,
que el Vidal del Covei és una beca premi,
és a dir,
el que es presenta és un projecte
i durant l'any següent es desenvolupa l'obra,
és a dir,
que és com una beca que et permet anar treballant.
I el de Cultura Popular també 3.000 euros,
és a dir,
ens mantenim 3.000,
gairebé tots,
i aquests dos que despunten en quant a dotació,
diríem,
els de 21.000 del novel·la i 12.000 de traducció.
El jurat ja deu tenir els seus originals, no?
Sí.
Ja han començat la feina.
Ja comencen.
Tenen feina, eh?
No, no,
Ja, és que ara ho he dit,
mama,
per llegir i tot,
sort que són autèntics professionals, eh?
Sí,
hi ha alguns que també tenim lectors previs,
que fan recomanacions,
és a dir,
perquè també el que no fem
és una selecció que no...
impedeixi...
Ja sé com quan es publica un llibre.
Clar.
No fem una selecció que impedeixi llegir tots els...
El jurat llegeix tots els treballs, si vol.
És a dir,
però el que sí que fem és una selecció o recomanació
de lectors que,
doncs això,
fan una mirada prèvia,
que ells també tenen molta feina, eh?
I tant que sí.
Rosa,
quan està previst l'acte de lliurement?
perquè dins del calendari això sí que està ja fixa i marcat, eh?
Sí.
El dia 18 de novembre serà.
El 18 de novembre.
Al Fortí de la Reina hi haurà un sopar literari
i bé,
la gala la dirigirà una actriu que es diu Àngels Aymar,
que és bastant correguda
i del món del teatre,
ha dirigit també espectacles d'aquest tipus
i però encara no sabem molt bé què serà.
El contingut no,
que és sopar,
que és lliurement
i aquest nom propi, però...
No tenim res més encara,
però bé, clar,
en aquest moment ella ho està treballant
i a veure com acaba anant.
Però la tardor literària sí que ja té els eixos bàsics,
pràcticament ja a punt.
Sí.
Sense entrar en el detall,
que ja es farà una presentació oportuna,
ja podrem explicar-ho aprofundint,
però sí que ens pots dibuixar una miqueta
com es presenta aquesta tardor literària.
Sí.
La tardor, en guany,
segueix una línia similar.
És a dir,
ja, diríem,
una mica el que es vol és arribar a tots els públics
i llavors el que es fa,
com sempre,
recitals,
doncs jornades més acadèmiques,
no sé,
doncs la ruta literària,
és a dir,
hi ha com activitats per tots els públics,
una mica, no?
I més específiques i menys, no?
Aleshores, clar,
per exemple,
com molt destacat,
hi haurà el que és la celebració
de l'any Puig i Ferreter,
que ara farà, doncs,
50 anys de la mort de...
Serà el protagonista
de les lectures en veu alta,
tinc entès, no?
De les lectures, per exemple,
de la Diputació.
Per exemple,
sí que l'any passat es va fer el Tirant-lo-blanc.
Exacte.
I, per exemple,
això serà tot, diríem,
el que hem fet és una col·laboració conjunta
amb Diputació
i l'Ajuntament,
Departament de Filologia Catalana,
de manera...
I l'Apell, també,
de manera que tot,
diguem,
el que és les lectures,
el seminari d'estudi,
la ruta literària,
tot serà al voltant de Puig i Ferreter.
És a dir,
el que volem és que Tarragona
sigui un focus de celebració
del personatge
d'aquest aniversari.
I, per tant,
hem unit esforços.
Jo crec que serà una cosa
bastant consistent.
Per exemple,
la ruta serà curiosa,
perquè enguany no serà a peu,
sinó en autobús
i anirà pel camp de Tarragona.
Efectivament.
Perquè, clar,
hem de relacionar Puig i Ferreter
amb la Selva,
amb el Cuber,
amb Reus,
amb Salou,
i, per tant,
també tindrà aquesta característica
que crec que pot ser divertida.
Home,
i és una bona oportunitat
per,
dic recuperar,
perquè a vegades són figures
que justament per propera
són oblidades.
Sí,
i a més a més
és que són importants.
Són importants,
fora d'aquí,
doncs,
tenen la consideració
que nosaltres podem tenir
per autors nascuts
al nord de Catalunya,
per exemple,
sense dir noms,
però justament
en el territori més proper
són oblidats,
potser,
per aquesta proximitat.
Clar,
i a més a més
és que és un gran novel·lista
i un gran narrador
i realment
jo penso que és un dels més importants
del segle XX
i, per tant,
clar,
és que els tenim aquí,
els hem de donar a conèixer.
I bé,
doncs això,
Tarragona es vol constituir
una mica en aquest eix.
Una bona oportunitat.
i després bé també,
doncs,
per exemple,
això,
tindrem el que és
la lletres a taula,
per exemple,
a dintre de la tardor literària,
també,
doncs,
comptarà amb la col·laboració
de diferents escriptors
que han treballat
amb restaurants.
Amb plats i textos,
igual que altres anys.
Igual que altres anys,
és a dir,
hi haurà cinc restaurants
que oferiran menús
i tu pots anar allí
i llegir els textos
que hi ha relacionats
amb aquest menú
i, per tant,
bé,
doncs és una forma lúdica
d'unir gastronomia
i literatura
i també hi haurà,
com a novetat,
un circuit jove
de lletres a taula
que, doncs,
serà, doncs,
amb diferents bars,
sobretot des de la part alta
i, diem,
que oferiran, doncs,
això,
potser una beguda,
un entrepà,
una cosa així més puntual
i hi haurà gent jove
que estarà, doncs,
relacionada amb aquests bars
i faran textos amb ells.
En aquest sentit,
la pell del llavi estarà activa,
com sempre,
m'imagino.
La pell del llavi també serà
l'altra línia d'actuació
molt activa.
En guany,
de dir que el que és el seu cicle
d'activitats
també s'agafa...
Poesia visual.
Sí.
De fet,
diguem clar,
el Joan Brossus
és que és com
el geni de la poesia visual
i de l'acció.
La pell del llavi
està molt lligat
amb la seva manera de fer.
De fet,
és com agafar
un dels referents,
un dels referents
d'aquest tipus
d'activitat literària,
que és l'acció poètica,
el poema objecte,
el poema visual,
és a dir,
tots aquests altres gèneres
al voltant
del que és la poesia
estrictament escrita,
diríem.
Clàssica,
tradicional,
per entendre'n.
Sí.
És a dir,
la que es posa damunt
de paper,
doncs hi ha tota la resta
de poesia,
que és això,
fet amb el cos,
amb la veu,
vull dir,
amb, no sé,
amb un objecte...
Però de les maneres
més inversemblants, eh?
Sí, exacte.
I llavors agafaran això,
doncs,
Joan Brossa com a referent,
amb una frase que diu
soc com soc
i no vull ser model de res,
que, per tant,
és una frase molt contundent
i tot això
girarà al voltant d'aquí,
no?
O sigui que
hi haurà molta activitat
al carrer
i també hi haurà,
que ara ja es va,
precisament es va presentar
un concurs bastant nou,
és a dir,
diríem,
dintre dels premis,
no serà dintre dels premis literaris,
però s'afegeix,
que és un concurs
de podcasts.
Ah, sí?
Que, bé,
això és una cosa
com a bastant estranya,
no?,
perquè què vol dir això?
Què, però fa temps que es fa,
el que passa que no ha arribat
al gran públic, no?
No, el que passa
és que es fa temps que es fa,
però no potser
en un sentit artístic,
no?
És a dir,
el que es vol explorar
és a dir,
les possibilitats artístiques
que té com a mitjà
per la poesia sonora.
Sí.
I llavors,
perquè el podcast
és com un,
per dir-ho així molt senzill,
és un petit arxiu sonor,
que, diríem,
es penja a internet
d'una manera determinada
i, diríem,
tu hi pots anar a escoltar
i normalment es fan podcasts
de cuina,
de ciència,
d'informàtica,
però aquí el que es vol
és a dir,
agafes un,
nosaltres el que hem posat
és un vers de Baudelaire,
un fragment,
i a partir d'aquí
veure què se t'acudeix fer,
doncs, no ho sé,
des d'ecos,
posar música,
posar sons,
distorsionar la veu,
és a dir,
tot el que és
l'expressió de la poesia
parlada,
recitada,
distorsionada,
doncs,
és això el que s'experimenta.
I, clar,
doncs,
és una cosa bastant nova
que, bueno,
pot ser,
no ho sé,
molt divertida
i també ens situa,
també crec que Tarragona,
dintre d'un moment
en què ara s'està
movent això del podcast,
és una cosa que s'està...
Doncs no ens pot passar
desapercebut,
i és de tenir
l'escenari magnífic
de la tardor literària.
accions de carrer,
que bona part la protagonitzarà
la pell del llavi,
i altres propostes,
jo m'imagino
que aniran arribant
d'altres entitats
de la ciutat de Tarragona
que també s'impliquen,
quan arriba la tardor literària.
Sí, perquè, de fet, clar,
la ciutat en aquest sentit
s'implica molt
i és això que dèiem,
per exemple,
no ho sé,
ara que parlàvem
de la pell de la ruta literària,
la pell que és l'associació
de professionals i estudiosos
en llengua i literatura catalanes,
per exemple,
doncs ells també fan
les seves jornades d'estudi
sobre literatura i paisatge,
hi haurà com diferents coses,
la biblioteca,
per exemple,
ofereix moltíssimes activitats,
és a dir,
que en aquest sentit,
molt bé, no?
o, per exemple,
no ho sé,
un barc com la Bequeria,
també,
o programa,
és a dir,
hi ha moltes,
és que, clar,
són moltes entitats
les que participen
i que volen posar
els seus actes,
el teatre,
el magatzem,
no cal dir-ho,
vull dir,
fa una programació molt completa
al voltant de la literatura,
no?
Quan comença tot plegat?
El 26 d'octubre comença
i s'acaba el 30 de novembre.
I el 18,
el lliurament dels premis?
Sí, exacte.
Doncs és d'un mes d'activitats.
Sí,
ara ja fa dos anys
que ja estem passant el mes.
Sí,
no,
la setmana literària,
la tardor literària,
li direm temporada
i mira,
que duri el que duri,
no?
L'any passat va durar
una mica més,
però en guany ja vam dir
no, no,
el tallem el 30
perquè és que si no,
és clar,
la gent també,
és que és molt,
és molts dies,
és una mica esgotador també,
tants dies,
vull dir que s'ha de cotar
una mica en el temps
si no s'allarga molt.
Difícilment o en alguns casos
es pot fer arribar
els més joves
a través dels centres
d'ensenyament i educatiu,
sobretot sabent
doncs el paper
que ocupa l'ensenyament
de la literatura
en l'actual sistema,
no?
Aquí és un lloc
que és més difícil d'arribar-hi.
Sí,
és més difícil.
A la universitat
ja sí amb estudis específics,
però als centres d'ensenyament
complicats,
no?
És una mica complicat,
crec que pagaria la pena
fer un esforç
bastant important
per arribar-hi.
Per exemple,
una de les coses
que en guany farem
és per exemple
una versió
de lletres a taula
a les escoles,
o sigui,
això ho estem preparant
conjuntament amb ensenyament
i això,
per exemple,
ja és una aproximació
a les escoles.
També,
clar,
no sé,
és bastant complicat
perquè la pell,
per exemple,
com a associació
també pot arribar
a través dels seus professors
associats,
però és clar,
penso que hauria d'haver-hi
una feina...
Clar,
el mateix currículum
que hi ha
de cada nivell
de cada curs
impedeix a vegades
treballar aquests temes,
no?
És el que impossibilitava.
Sí,
el que passa és que,
clar,
s'hauria d'intentar,
per exemple,
esforços en aquest sentit
són això,
la pell del llavi,
l'escola de lletres mateix,
l'associació
de professionals
i estudis de la pell,
diríem,
són intents,
o sigui,
són aproximacions
amb aquestes edats,
però,
clar,
d'alguna manera
s'hauria de poder anar
més al centre,
no?,
i treballar més
amb tota la gent
del centre,
no?
Però,
és clar,
és complicat,
això.
Rosa,
el tema de la tardor literària,
poc o molt tots
ho tenim per la mà,
però jo m'imagino
que des de l'organització
la idea és que
en gaudeixi,
la gent de Tarragona,
però també té la voluntat
de projectar-se més enllà
de la ciutat
en aquest sentit,
com està el panorama?
Veieu vosaltres
que té un ressò important,
estem parlant de literatura,
per tant,
no estem parlant
d'una activitat
de masses,
no estem parlant
de futbol
o de cinema,
per posar un exemple.
Dins d'aquestes limitacions
que dona la matèria
en si,
com...
A veure,
nosaltres el que detectem
és que la tardor literària
com a tardor literària
en si
té prestigi fora,
és a dir,
el que sí que hem vist
és que,
diríem,
dintre del que són els àmbits,
institucionals de lletres
o els escriptors de fora
o, diríem,
la gent més aviat a fi
en aquest sector
coneixen la tardor literària
i, a més,
ja té prestigi,
té bona...
La gent s'ho mira bé,
veuen que hi ha molta activitat.
El que passa
és que costa,
jo crec.
Costa, per exemple,
que institucions de fora
s'impliquin donant finançament,
per exemple.
Això,
difusió,
o sigui,
costa una miqueta.
Crec que,
clar,
amb el temps,
ara ja serà els cinc anys
que fem la tardor literària,
les va coneixent,
és això, no?
Hi ha una bona reputació de la cosa,
però,
ostres,
encara costa una miqueta.
I, per exemple,
clar,
hi ha coses com lletres de taula
que potser,
en el sentit que com que és una activitat
que pot atreure...
Tu trobes,
i a més t'ho trobes,
no cal l'esforç ni de buscar-ho,
tu vas a dinar i mira,
dius,
i quan t'ho trobes,
ni que no sàpigues
que es fa aquesta activitat,
t'agrada i et sorprèn.
Clar,
i més pot atreure gent de fora
que puguin venir,
doncs no ho sé,
a fer un dinar un cap de setmana.
Clar,
les activitats que fem aquí
més puntuals
durant,
són més per la gent de la ciutat
i gent de fora
és difícil que vinguin.
És així.
I,
per exemple,
no sé,
és clar,
coses com això,
la pell del llavi
que fa connexions,
també ara,
per exemple,
amb tot això dels podcast,
fem connexions amb Barcelona,
amb el Centre de Cultura Contemporània.
Són maneres,
no?,
de fer ponts,
però costa,
jo crec que costa.
Per cert,
parlant d'aquesta activitat,
el tema d'internet,
a banda d'aquesta aportació important
de la pell del llavi,
com heu previst el paper
de la tardor literària,
el clic literari,
aquella cosa,
aquells morals
que heu fet en altres ocasions?
Sí,
el clic literari
el vam fer
a la primavera,
en guany.
O sigui,
vam fer,
vam voler canviar
de calendari
perquè, clar,
vèiem que la tardor
és que és molt,
has d'atapeïda d'actes.
Ara Sant Jordi,
la primavera,
ja ens permet també
obrir un altre ventall
de possibilitats.
Però, en canvi,
contràriament,
no va tenir molt èxit,
en guany.
És a dir,
que hi ha activitats
que no van tenir gens d'èxit.
La majoria són joves
i en aquella època
estan d'exàmens
i estan a masturis.
Precisament,
l'activitat de joves
que vam fer
va tenir bona resposta.
És a dir,
té bona resposta
al que és l'activitat
per joves,
però l'activitat
per adults costa molt.
No, no tant.
I vam fer difusió
i vam, o sigui,
ho vam donar a conèixer
i no hi va haver,
no va tenir gaire èxit.
És a dir,
que això ens ho hem de plantejar
d'alguna manera,
no ho sé,
o potser dirigir-ho molt
als joves
perquè veiem que la gent jove
sí que realment...
I, per exemple,
curiosament,
amb els centres d'ensenyament
també,
que s'impliquen.
Perquè joves passen estona
davant de l'ordinador.
Els adults,
probablement,
passem estones
quan necessitem una informació
i punt.
No està tan imbrincat
en la nostra vida, no?
Sí,
suposo que sí.
És una cosa curiosa
perquè,
bé,
doncs,
la resposta és molt diferent.
La presència,
doncs,
de la tardor literària
a la xarxa,
aquesta tardor
serà informativa
fonamentalment.
Sí.
Sí, sí, sí.
De donar informació
però no de proposar
activitats
com en altres ocasions.
No, exacte.
Se'n treu més l'atenció
presencial,
que diria aquest.
Exacte.
Llavors,
més aviat seria
l'iniciativa aquesta
de la pell de llavi
dels podcast
amb oasi, diríem,
amb Tinet
i el blog
que faran
doncs des de la pell
i això,
però vull dir,
com a tardor literària
el que farem és
la web de lletres
serà informativa,
diríem,
bàsicament.
Doncs no res,
Déu-n'hi-do, eh?
Pinta bé
quan estigui ja
tot concretat.
T'esperem un altre dia, Rosa.
Gràcies.
Que vinguis
i ens expliquis ja
amb calendari,
amb detalls,
però de moment...
Sí, perquè hi ha coses
que pinten molt bé.
Pinten molt bé, realment.
Hi ha un personatge
que ens visitarà
que serà...
No ho podem dir?
Bueno,
és un performer
que tracta,
o sigui,
investiga sobre el silenci
i, per tant,
doncs clar,
el silenci, de fet,
és la no paraula,
o sigui,
és una mica
el que justifica
l'existència de la paraula
i, per tant,
és una cosa així
bastant experimental
que pot ser divertida.
Ah, doncs mira,
més atractius encara.
Alguna sorpresa
deu quedar, segur que sí
i algun altre nom propi
que ja anirà sortint de moment.
Ens donem per satisfets
amb tot el que ens ha avançat
en Rosa Comas
d'aquesta tardor literària.
Rosa, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I feina rai,
el que teniu ara pel davant
amb la tardor
i els premis
que déu-n'hi-do llegir
totes aquestes obres
que han arribat en aquesta edició.
Moltes gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.