Com és habitual, al voltant de la festivitat de Corpus,
Càritas diocesana de Tarragona fa públic el seu estat de comptes,
un estat de comptes que també serveix per poder repassar les activitats,
els programes que va promoure i va organitzar aquesta entitat de la ciutat de Tarragona.
Per parlar-ne, per desenvolupar aquestes grans xifres que han sortit aquests dies
als mitjans de comunicació i per conèixer una realitat que malauradament existeix,
però que també al mateix temps molta gent desconeix,
hem volgut convidar a Tarragona Ràdio la senyora Carme Borbonés,
que és directora de Càritas diocesana de Tarragona.
Senyora Borbonés, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
En aquest estat de comptes sobresurt especialment aquesta gran xifra,
prop d'un milió superior al milió 300.000 euros,
que és la que es va destinar l'any passat en els diferents programes d'ajuda social,
una xifra que es va dividir en diferents programes d'actuació.
Així, com a un balanç general, com definiria vostè l'actuació de Càritas l'any passat,
el passat 2005?
Bé, la nostra acció, diguéssim, la dividiríem en dos grans blocs,
que és l'acció social feta més apropada a la ciutat que ens envolta
i també la participació des de les diferents Càritas parroquials,
de tota l'arxidiócesi, vers els temes de cooperació internacional.
És a dir, hi ha dos grans blocs, el que és directament distribuït i destinat
a programes en l'entorn social que ens envolta
i aquelles accions puntuals o fruit d'emergències,
com recordem que l'any passat, l'any 2005, va ser el tema del tsunami.
Aquest tsunami que va tenir lloc, de fet, a finals de l'any 2004,
però les conseqüències tràgiques van comportar una gran mobilització.
Vostès van promoure una campanya extraordinària
i una campanya de la qual en van sortir força diners.
Crec que una xifra important gairebé superior als 180.000 euros.
Exactament.
Nosaltres la vam comptabilitzar o l'hem comptabilitzat l'any 2005
perquè, de fet, vam endegar nosaltres la campanya d'emergència,
l'endemà mateix, de l'efecte tsunami,
però, clar, tots els ajuts, tota la part econòmica
que nosaltres després hem valorat, això s'ha fet durant l'any 2005.
Encara avui en dia, la gent es mobilitza
quan hi ha una crida d'aquestes característiques?
Home, a tot ho passat, quan veiem les xifres,
és obvi que hi ha hagut una mobilització i una resposta de la gent,
però és necessari un esforç molt gran
i aquestes xifres, entre cometes,
es responen a les expectatives criades?
Doncs jo diria que sí,
i això és molt important aprofitar avui i significar-ho.
Jo dic, clar, en aquest cas concret que parlem del tsunami,
vam tindre el gran ajut i el suport dels medis.
Això va significar, doncs, que la gent
s'hi sentís molt cridada perquè continuadament
els van, diguéssim, arribaven els missatges
a la seva vista i a la seva oïda.
I, sincerament, això ajuda molt i fa falta.
I la gent sí que es mobilitza.
És a dir, si comptem amb el suport dels medis,
això fa que a càrides ens haguem de replantejar
com hem d'intentar sortir
i posar cada vegada davant de la gent més
el rostre d'aquestes que no tenen rostre.
Vol dir que els medis ens ajuden moltíssim.
De fet, diferents entitats, diferents ONGs
d'aquests últims mesos, d'aquests últims anys,
fins i tot han canviat una mica la línia
de la seva publicitat.
Algunes que fan anuncis a televisió
i es busca ara molt la imatge impactant, no?
Aquest impacte que cridi l'atenció de l'espectador
i que el faci reaccionar a canviar el xip.
Efectivament.
A veure, no és que nosaltres siguem molt amants
d'utilitzar, diguéssim, en grans xifres
el que és els medis,
però sí que entenem que avui dia
és una part important de la nostra societat
i cal tenir-ho present.
La gent amb la imatge,
la gent també,
al recordar-li continuadament,
per la mitjà radiofònic, etcètera,
doncs vivim immersos en aquesta situació
i cal tenir-ho present.
Si li sembla, senyora Borbonés,
entremigada a parlar d'aquests programes ordinaris,
si em permet la qüestió d'aquests programes
adreçats a la gent de Tarragona.
Uns programes que s'han dividits també
en diferents àrees,
alguns adreçats especialment a la formació,
d'altres adreçats també als joves,
els nens desenvolupi vostè mateixa.
Bé, de fet,
nosaltres tenim uns grans blocs d'atenció,
lògicament nosaltres el que fem és atendre
les persones més vulnerables de la nostra societat,
però això, si mirem les xifres,
no cal estranyar-se que hi ha una gran partida
destinada a el que nosaltres venim a denominar
la gent sense sostre.
Pensem que la nostra societat,
cada vegada encara que sigui més opulenta
i que hi hagi més recursos,
encara hi ha molta gent,
i augmenta la gent que no té sostre,
que té necessitats un moment determinat
de trobar un sostre
perquè ha passat una situació personal,
perquè ha tingut una desestructuració familiar
per les raons que vulguem
i necessita tindre un referent familiar
i d'un ambient més proper
que és el que nosaltres tenim a la caixa de Transiuns.
Això ho voldria recordar-ho,
perquè, a més,
està naixent en aquest àmbit
una creixent demanda,
que és que abans això era un món
més potser on apareixien més homes,
per les característiques de la nostra societat.
Era l'home el que feia una vida,
a vegades,
que marxava més a cercar fortuna
i després tenia dificultats,
però avui en dia
també s'està adonant amb la dona.
És a dir,
la dona també és una dona
que ve amb fills,
la dona en família monoparental,
que busquen el suplu,
que té una necessitat concreta,
i llavors nosaltres
l'hem de tindre des d'aquesta vessant.
I aquí també esmergem molts esforços.
També esmergem molts esforços
en el que podríem dir-ne,
el que és l'atenció primària,
a la família,
al que podríem dir-ne,
a tot el nucli
que té aquestes característiques
d'extrema vulnerabilitat.
Si li sembla,
parlem d'algunes d'aquestes qüestions
que vostè ara insinuava
en els últims mesos,
en els mitjans de comunicació,
quan es parla d'aquest fenomen
del sense sostre,
s'insisteix en diferents qüestions,
una d'elles ja les ha d'apuntar a vosaltres,
que també les dones
cada vegada
estan perjudicades en aquest sentit
i que fins i tot
el perfil del sense sostre
també ha anat canviant,
que cada vegada fins i tot
trobem persones
amb certa formació acadèmica
que per circumstàncies diverses
de la vida
es veuen abocades
per un temps més o menys llarg
a viure sense una casa fixa.
Efectivament,
això està canviant moltíssim
i per això nosaltres
també fem
i esmergem molts recursos
en formació,
és el tercer programa
que esmergem.
Quan diuen formació
volem dir
tota una atenció personalitzada
perquè aquella persona
recuperi els coneixements que té,
recuperi els hàbits socials,
perquè mireu,
la persona que ha viscut
fora de la llar,
que està en una situació
de desestructuració crítica,
aquesta persona
ha de tornar
a reemprendre
uns hàbits,
unes habilitats,
una manera d'actuar
que a vegades ha perdut.
I per això
nosaltres
posem tant d'esforç
amb el tema
de la formació
i de l'orientació laboral.
Aquesta gent
que durant un temps,
durant uns dies,
els podem demanar
caritat pel carrer
o els passen
fent un estat
a la casa del Transdaú,
és fàcil per a ells
poder recuperar-se,
poder tornar
a reinsertar-se
en la societat
o és molt complicat?
És altament difícil.
Pensem que la persona
que ens arriba a nosaltres
a la casa del Transdaú
és una persona
que ve amb unes ferides
molt profundes,
que ha patit molt,
que està en una situació
de veritat
molt difícil.
Llavors,
primer els has de donar
una estabilitat,
primer s'han de tranquil·litzar
i a partir d'aquí
és com pots començar
a pensar en fer una orientació,
fer un acolliment
més sistematitzat,
començar-li a buscar sortides
perquè es puguin
anar reincorporant.
però primer que tot
cal curar aquestes ferides
de l'ànima,
aquestes ferides
de l'esperit
que l'han abocat
en una situació
realment que s'ha allunyat
del reste de la societat
i això fa molt mal,
encara que no ens ho poguéssim
no ens puguem pensar
que són persones
molt curtides
per els problemes
que els han aportat
a la seva vida,
realment costa moltíssim
que s'hi puguin tornar
a reincorporar
i que el fer molt esforç
i que necessitem
processos
i programes de temps
per això nosaltres tenim
el programa de mitja estada
que vol dir que
quan ells decideixen
realment entrar en un programa
d'aquest tipus
que ja hi posen
la voluntat
de tornar-se a reinserir
necessitem
un temps ampli
perquè puguin fer-ho.
Si parlem de xifres concretes,
des de Càritas
se'ns ha facilitat
la informació
que durant tot l'any 2005
es van realitzar
987 estades diferents
per 858 persones.
És moltíssima gent
i possiblement
és el millor reflex
d'una realitat
que com dèiem abans
existeix
i que possiblement
bona part dels ciutadans
de Tarragona
desconeixen.
Efectivament,
la gent a vegades
no veu uns fets
o unes persones concretes
amb uns llocs concrets
i amb unes característiques
molt concretes
però hi ha molta gent
i les mateixes xifres
ho diuen.
També hem de tindre present
que això
de fet
dona servei
a tota l'arxidiócesi.
És a dir,
des de les parròquies
més allunyades
per dir-ho,
per dir-ho,
d'Urgell Garrigues
per exemple
si hi ha una necessitat
contacten aquí
amb el nostre servei
i llavors es fa
que es desplaci
i aquesta persona
pugui ser acollida
i sigui un programa
d'aquestos.
Però crec que
això ens ha de fer reflexionar
perquè volem veure
que aquest món nostre,
aquest primer món
que sembla
que hi ha oportunitats
per a tots
és un món
que genera molta exclusió.
Abans que parlàvem
també que cada vegada
malaurament
les dones
es veuen perjudicades
també
i que es troben
en aquesta situació
també hi ha una altra realitat
que ha anat canviant
al llarg dels anys
i és que molts d'aquests immigrants
que estan arribant
en els darrers anys
al nostre país
doncs moltes d'aquestes persones
també es veuen abocades
doncs per un temps
a viure al carrer
i a poder entrar
a la casa dels transients.
Es parla per exemple
l'any passat a l'Arxidiócesi
de Tarragona
d'un percentatge
de 60% d'espanyols
i 40% d'estrangers
és un percentatge
molt significatiu.
Sí, lògicament
som reflexió
de tot això
que ens envolta
però jo voldria insistir
en el tema
com dèiem de la dona
perquè crec que
també això és
un símptoma
que clar
estan canviant
la nostra societat
i a vegades
diuen
bueno
la família
està canviant
efectivament
clar
canvien aquestes situacions
no hi ha coixi
de l'entorn més proper
i això fa
que hi hagi
algun problema
que hem de revisar
i que nosaltres
haguem d'entendre
en què
per una banda
les dones
i per una altra banda
tot aquest món
de la immigració
doncs
ens demana
respostes
cada vegada
més creatives.
Si li sembla
parlem del món
de la immigració
perquè vostès
també tenen
un programa especial
adreçat
a fer assessoria jurídica
per exemple
a totes aquestes persones
immigrants
que arriben aquí
tenen diferents problemes
i vostès des de Càritas
han impulsat
un programa específic
en aquest àmbit.
Sí,
nosaltres amb el tema
de la immigració
fem un seguit de coses
és a dir
primer que tot
acollim
amb aquella persona
perquè entenem
que és una persona
vulnerable
i en aquest sentit
doncs
tenim establert
una sèrie de respostes
primera resposta
primer que tot
acolliment
segona resposta
després
donar-los-hi
assessorament
i aquí vendria
aquesta pregunta
que em feia
però també
voldria insistir
que també busquem
la manera
que puguin
trobar
supluts
és a dir
que també puguin
no solament
a la casa
de transgèuts
sinó per exemple
tutelats
és a dir
que aquestes persones
també si no tenen
un sostre
i estan en un procés
diguéssim
de regularitzar-se
d'intentar trobar
una estabilització
dins de la nostra societat
nosaltres els oferim
un sostre
degudament organitzat
i aquestes persones
doncs
van vivint
i comencen a conviure
en la nostra societat
i aprenen
com ha de ser
el seu tipus
de relació
en l'entorn
que els hi pugui
correspondre
Totes aquestes activitats
totes aquests programes
de les quals
hem assajat xerrant
en aquests minuts
tenen un cos
era la xifra
de la qual assenyalàvem
també ho iniciàvem
amb aquesta entrevista
superior al milió
a 300.000 euros
són molts diners
d'on surten
aquests diners
senyora Borbonés?
Doncs miri
en primer lloc
podríem dir-li
que surten
dels donatius
en general
que ens fan
totes les persones
que confien
en Càritas
i això
voldria insistir
i aprofitar
ara que estic aquí
a les zones
de Tarragona Ràdio
per donar-los
les gràcies
perquè sense
la seva col·laboració
des de la més petita
a la més gran
tot això que estem fent
no seria impossible
i després
també voldria dir-los
que hi ha
alguns programes
com poden ser
aquesta idea
de formació
d'orientació
etcètera
que també
es cofinancen
amb ajuts
que provenen
de les administracions
públiques
i d'entitats
també econòmiques
en particular
Doncs Carme Borbonés
directora de Càritas
i Estesana de Tarragona
de cara a l'any vinent
tenen alguna perspectiva
les ganes
o la possibilitat
de poder engegar
algun tipus de programa
nou
en aquests diferents
amics?
Doncs miri
estem intentant
com li comentava
ajustar
o adequar
les noves necessitats
que els deia
del sense sostre
i llavors
això hem de donar
una nova resposta
aquí treballaríem
el tema
també d'orientació
i el tema
de reinserció social
sobretot
i sociolaboral
pels joves
Doncs si li sembla
ho deixem aquí
esperem també
que aquest mòbil
que està sonant
aquests últims minuts
doncs el podem apagar
ja està
ja està apagat
Carme Borbonés
directora de Càritas
i Estesana de Tarragona
com dèiem
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui aquests minuts
a Tarragona Ràdio
i si li sembla
en tornarem a parlar
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per la vostra acollida
gràcies