logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Amb Suso Saez, un altre dels consellers, veiem Jordi Frisac,
s'abraçar amb Raül Font, també ve cap aquí Joan Areggio,
celebrant en Josep Maria Andreu.
Anem intentant entrar ja cap dintre de l'Ajuntament.
Ha vingut l'alcalde a rebre a Josep Maria Andreu,
que en l'aire altra vegada la bufanda davant mateix de la porta
de l'Ajuntament de Tarragona.
Veiem cap aquí Joan Areggio, també el veiem cridant amb la bufanda,
també emocionat.
Molt, molt, és molt bo tot.
Ara aixecar altra vegada en l'aire els braços de Josep Maria Andreu,
l'alcalde de la ciutat.
Estan envoltats altres regidors de l'Ajuntament
que han baixat darrere de l'alcalde a rebre a la comitiva del Nàstic
i ara intenteu fer-vos pas, no?
S'abraça Josep Maria Andreu, en Francesc Ricomà, també en Pep Félix Ballesteros,
també ara amb el regidor d'Iniciativa per Catalunya, Joan Balart,
també ara Agustí Mallol que està sense veu, també s'ha abraçat amb Javier Sabater,
el conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya,
i salten tots plegats.
També ve cap aquí Carles Sala,
venen els diferents regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
també hem vist a Jordi Cendra,
tots s'abracen, tots estan saltant.
Déu-n'hi-do ara Joan Sala,
amb Josep Maria Andreu plorant.
Joan,
Carles,
impressionant, eh?
Eh?
Impressionant.
Impressionant, absolutament,
la gent absolutament abocada,
i és absolutament impressionant l'ambient que es viu aquí.
La ciutat estanyés de vermell,
la ciutat estanyés de vermell per rebre
aquests 28 herois que ha fet que l'Ajuntament de Tarragona
i torna a primera divisió.
Felicitats, Carles.
Moltes gràcies a vosaltres, també.
El Carles Sala,
també el Jordi Cendra,
els diferents regidors que van venir cap aquí,
i atenció perquè ja veiem el Josep Maria Andreu
que està a punt d'entrar ja
aquí a la porta de l'Ajuntament,
ara mateix està davant mateix,
les escales,
i en uns instants,
Josep Maria Andreu,
en filarà ja,
les escales de l'Ajuntament de la ciutat.
Sí, on els estan esperant precisament
els representants de les penyes,
amb alguns dels seus màxims responsables,
especialment els de la Federació de Penyes.
veiem altres regidors que venen cap a aquesta zona,
com és l'Albert Ballebe,
també que ha vingut a rebre
el Josep Maria Andreu,
una lleu de mitjans de comunicació
ara mateix dalt de l'escala,
i el que farem serà començar ja
a enfilar aquesta escala
de l'Ajuntament de Tarragona,
acompanyat de Josep Maria Andreu
i de la resta de la plantilla
de la gimnàstia de Tarragona,
que també ho està gaudint
d'allò més bé
ara mateix aquí a l'Ajuntament de la ciutat.
Veiem els jugadors que encara venen
una mica pel darrere,
i per tant tots plegats,
l'alcalde acompanya
a Josep Maria Andreu,
i estan preparats ja, disposats,
a zona en aquest primer bany de multituds.
Davant mateix,
de l'escala de l'Ajuntament de la ciutat,
en l'aire els braços Josep Maria Andreu,
també Joan Miquel Nadal,
també Carles Areggio,
i comencem a pujar
el que són les escales
de l'Ajuntament de Tarragona
per arribar aquí al hall,
i a veure si podem...
Jordi, mentrestant aquí
a la rotonda del Palau Municipal
ja han arribat els primers jugadors,
estan a punt de sortir al balcó de l'Ajuntament,
entre d'altres David García,
Carlos Merino,
que són els primers que han arribat,
en fi,
enmig d'un bon grapat d'aficionats,
de seguidors,
tots amb samarretes i bufandes,
i amb les portes encara tancades
del balcó,
a l'espera que surtin,
de seguida per adreçar unes paraules
a tota l'afició.
Ara arriba Àngel Morales,
com podeu veure,
molt aplaudit pels aficionats
i pels seus companys.
Doncs ara aquí baix el que tenim,
ja és Josep Maria Andreu,
que comença a pujar per les escales,
saludat amb els membres
de les diferents penyes
del gimnàstit de Tarragona,
ara un moment per respirar,
aquí dintre de l'Ajuntament,
rep també la felicitació
de la Maria José Elíces,
i en definitiva,
la comitiva que acompanya ja
a Josep Maria Andreu,
que encarama les escales
de l'Ajuntament de la ciutat,
en uns instants el tindrem aquí
a la rotonda de la Casa Consistorial,
des d'aquí al balcó,
la salutació ja amb tota l'afició
de la Universitat de Tarragona.
Jordi, estan cridant Barça,
el nostre ja està aquí,
ara mateix aquí a la rotonda municipal,
hi ha la mascota del nostre
que intenta animar aquesta espera
de la resta de jugadors
i de components de l'expedició grana.
Doncs ara Josep Maria Andreu,
que ha pujat ja el primer tren d'escales,
girarà a la seva dreta
i encararà ja la rotonda del Palau Municipal,
per tant, en uns instants
el tenim dalt de tot ja
d'aquí de l'Ajuntament
i tot disposat
perquè comencin els parlaments ja
a l'exterior
de la balconada
de l'Ajuntament,
segueixen arribant jugadors,
ara per exemple,
que ara veiem jugadors com Rubén,
diferents jugadors
que encara van endarrarits
i que estan pujant les escales
també amb membres
de la Federació de Penyes
i per tant, ara entra,
no sé si el veus ja,
Ricard, Josep Maria Andreu,
a la rotonda del Palau Consistorial.
Sí, ara arriba,
ara arriba el president del Nàstic,
rebuts per aquests aplaudiments,
amb Joan Arejo,
amb Joan Miquel Nadal,
s'abracen un altre cop
amb diversos representants,
arriba Raül Font,
en fi,
és un altre moment d'emoció,
es torna a abraçar,
la mascota del Nàstic
s'abraça
amb el president
i surten al balcó
de l'Ajuntament.
Tarragona és seva!
Benvinguts a casa!
I gràcies!
Visca el Nàstic!
Visca el Nàstic!
I visca a Tarragona!
Visca el Nàstic!
I visca a Tarragona!
Visca el Nàstic!
I visca a Tarragona!
Doncs els primers quins de Visca el Nàstic i Visca Tarragona
al Palau Consistorial, aquí a l'Ajuntament
i ara sí que tota la plaça de la Font
que està ballant, que està gaudint del moment
amb la música, amb la megafonia
i el que intentarem més, a veure si podem canviar una miqueta
a veure, sisplau, intentarem moure amb algú
que ens ha aixafat una mica el cable, intentarem anar ja cap a l'exterior
que és allò com volem anar nosaltres
Estan Jordi tots els escomplents i milers de paperets
que tornen a il·luminar la façana principal de l'Ajuntament
en aquesta plaça de la Font
Ara mateix al meu costat ve que Raül Salguero, ve que Nano
són els que estan més a l'extrem dret del balcó de l'Ajuntament
Arriba Lluís Tessar a la rotonda municipal
és un dels últims a arribar, també acorejat i aplaudit
pels seguidors del gimnàstic de Tarragona
Ara mateix s'arriba al balcó
I els jugadors del Nàstic segueixen votant ara mateix
a la balconada principal de l'Ajuntament de Tarragona
El públic ho està gaudint d'allò més
I han vingut les enceses també aquí a la plaça de la Font
Ho està gaudint al màxim
Comencen a sortir més jugadors que segueixen votant
a la balconada principal de l'Ajuntament
Estan al mig del balcó Lluís Tessar, Josep Maria Andreu
i l'alcalde Joan Miquel Nadal
També el conseller de Governació, Xavier Sabater
Els paperets que il·luminen el cel de Tarragona
Aquests papeles de color grana en aquesta nit històrica per la ciutat
Els jugadors que aixequen aquella copa
Aquella copa que hi posa la primera
amb l'escut del gimnàstic de Tarragona
Aquella copa de paper cartró
que els jugadors els hi han regalat
passant per aquesta plaça de la Font
I ara el públic que es torna a vot
amb aquest I Will Survive
Arriba Joan Pérez Bolo
També un dels últims jugadors
Arriba el subdelegat del Govern Central a Tarragona
Joan Maria Balló
Arriba Jesús Mari Serrano
No hi cabrem en aquesta rotonda del Palau Municipal
No hi cabrem al balcó
Reclamen a Serrano
perquè és un dels capitans
És un dels primers que ha de parlar
Arriba
Ara reclamen a Serrano
Suposo que el veureu de seguida
Veurem a veure si ve cap allà
De moment no el veiem
Vecca Lluís Tessar allà a la llunyania
Vecca Ángel Morales
Vecca Joan Pérez Bolo
Marco
Arriba Manel Ruth
Arriba David Cuellar
En fi, hauran de fer lloc
perquè si no, no s'hi cabrà
I ara els jugadors que estan
Arriban amb timbals
Per donar-li
Què vais a fer?
No saben ni el que tocaran
En fi, forma part de la festa
Sens dubte
Escolta, i a més a més
Ara acaben de treure una altra copa
Aquesta ja més gran
Manolo Martínez
Amb un altre timbal
Què vais a tocar Manolo
o que estos tambores?
Pues aquí la opción
es reventar el tambor
Que yo creo que va a ser la mejor opción
Pero bueno, a ver si
por lo menos hacemos votar un poco a la gente
Venga pues
Faran votar els seguidors del Nàstic
Així ho intentaran
Encara falta gent per arribar
Ara veiem a Poqui allà al fons
Veiem el delegat
Josep Maria Grau
No sé cap
Han de sortir gent del balcó
I segueixen arribant encara
Més membres de l'expedició del Nàstic
Ara ja
Han ficat una tanca
I ara suposo que tancaran el pas baix
Però Déu-n'hi-do
Com ho està celebrant ara
La plossa de la Font
Que està plena de goma
Arriba Pinilla
Arriba Belboades
Arriba Poqui
Encara arriben responsables
Polítics
Aquesta zona
La veritat és que
No s'hi cap
Ara mateix serà bastant complicat
Miquem de parlar
Amb els serveis de protocol
Amb els caps
Amb els responsables tècnics
De l'Ajuntament
Arriba
Com dèiem
Un dels últims
Tot i que potser encara falten més
I ara el so de la megafonia
Jordi
Que podrem escoltar en directe
D'aquí uns instants
Doncs d'aquí una estona
Escoltarem la megafonia
Perquè començarà
Ens oposem ja als parlaments
Escolta
Bona nit
Qui parla primer?
Ara t'ho dic eh
Perquè no ho veig
Serrano
Serrano
Serrano eh
Està parlant Serrano
Gràcies a tots vosaltres
I gràcies
Per ser la millor afició del món
Gràcies
Visca el Nasti
Visca Tarragona
Doncs aquest era
Jesús Mari Serrano
Capità del Nasti
Parlant en català
Donant les gràcies
A la millor afició del món
Ha complert la promesa
L'entrenador
Bona nit
És Tarragona
Ara és Luis César
Estoy muy feliz
Muy emocionado
Por ver tanta alegría
Os lo digo de corazón
Hemos
Lo hemos sufrido
Pero al final
Lo hemos conseguido
Entre todos
Y así tiene todo
Mucho más valor
Felicidades de verdad
De todo corazón
Visca el Nasti
Visca Tarragona
Els crits de Visca el Nasti
I Visca Tarragona
De Luis César
I ara crits de Luis César
Quédate a la plaça Lafort
Llavors aquests eren els crits de la plaça Lafort
Luis César
Quédate
Luis César
Quédate
El president
Fresi
Doncs és el torn per Josep Maria Andreu
Calça
El dit de la mà
Això ja no és un somni
És una realitat
Som de primera
El crit de soma primera
Gràcies
Gràcies
Perquè
Amb vosaltres
Hem l'obrat d'arribar aquí
Gràcies Tarragona
Visca el Nasti
Visca Tarragona
Gràcies
Que vota
Que vota
Que vota
Que vota el president
Això és el que demanen ara mateix
Els aficionats del Nasti
Que estan aquí
Omplint la plaça de la fonda
Goma Goma
Veiem Miguel Ángel Llera
També que porta
Una de
De les banderes
I ara és el torn
Per Antoni Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Pinilla
Perdó
Només puc dir gràcies
I que
Dir-vos que
Avui m'heu emocionat
No m'ho crec
El que ha passat avui aquí
I només puc dir gràcies
Visca el Nasti
I vica el Tarragona
Totes les paraules també
D'Antoni Pinilla
S'abracen Josep Maria Andreu
I Rafael Pintado
A la rotonda del Palau Municipal
El president del club
Basque Tarragona
Ha emocionat també
Amb el president del Nàstic
Josep Maria Andreu
I la plaça de la Font
Que només té un crit
Illa, Illa, Illa
Pinilla
Pinilla
Illa, Illa, Illa, Illa
Illa, Illa, Illa
Veurem ara
Illa
Illa, Illa, Illa
Illa, Illa
El torn és per Lluís Codina
A parlar Serrano
A parlar Pinilla
Parla també Codina
L'altre capità de l'equip
Per tots nosaltres
És un gran dia
Ho hem de despertar d'aquest somni
I fem realitat que ja estem a prim...
Visca el Nàstic i visca Tarragona
Visca el Nàstic i visca Tarragona
Visca el Nàstic i visca Tarragona
Visca el Nàstic i visca Tarragona
Visca el Nàstic i visca Tarragona
Doncs els crisi de Visca el Nàstic i Visca Tarragona
També
Amb les paraules de Lluís Codina
L'altre capità de la plantilla
Del gimnàstia de Tarragona
A la balconada de l'Ajuntament
i ara l'afició reclama
a Diego Torres.
Bueno, este ascenso
lo dedicamos a todos vosotros
porque sois cojonudos
y sois de primera.
¡Que vote! ¡Que vote!
¡Que vote Tarragona!
¡Que vote! ¡Que vote!
¡Que vote Tarragona!
¡Que vote! ¡Que vote!
¡Que vote Tarragona!
Les paraules de Diego Torres
sou de primera
i fem votar
tota la plaça de la Font ara mateix.
Veurem d'aquí és el torn.
Jordi.
Sí.
Ja tornem a estar aquí.
Jo dic el Quim s'ha quedat allà al primer bar
de la plaça de la Font
i ja està allà.
Què tal? Estàs bé, eh?
Bé, hem fet una parada tècnica al primer bar
però ja tornem a ser aquí.
Escolta, tu estàs en una posició
a un prop del balcon, no?
Estic a baix.
Ara estic a baix amb la gent.
Escolta, escolta, va.
Escolta, escolta, va.
Escolta.
Aquest és el crit de l'afició del Nàstic.
C'est el Nàstic és el millor que hi ha.
Els jugadors del Nàstic
estan en aquesta balconada.
Miguel Ángel
i ara que no es cansa
d'unejar aquesta bandera del Nàstic
a la balconada principal de l'Ajuntament.
Atenció, que és el torn per rezar que poqui.
Hola, Tarragona!
Esto para vosotros.
Y para nosotros también.
Visca el Nàstic y visca Tarragona!
Es un showman.
La boixería, eh? La boixería en rasar que poqui.
Las palabras del jugador ni sería el Nàstic.
¿Qué pasa, afición?
¿Cómo estamos esta noche?
Visca Nàstic y visca Tarragona!
Qui era l'animador, aquí?
Era Carlos Merino.
Vale, vale.
Miguel Pérez!
Ara ve lo bo, eh?
Miguel Pérez i Manolo Martínez.
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure, a veure.
Ja ve que el Alex Pérez allà, ara.
Barça-Padre, el Nàstic y ella está aquí!
Barça-Padre, el Nàstic y ya está aquí!
Alla vosotros!
Doncs ara és el torn per Ismael Irurzun, el crit de Barça-Madrid, el nasi ja està aquí.
Ara va, com vosotros, el hombre tímido del equipo, Jaió.
El hombre tímido del equipo, Luis Jaió.
Muchas gracias a todos, tenia razón lo de tímido.
Y para demostrarles, quiero que me ayudéis.
Ahora sal la primera.
Y el que nos agache, y el que nos agache.
Escolta, tradueix algo.
De segunda, el que no baile, de segunda, el que no baile, ale, ale, ale, ale.
En coreografia i tot, perquè tots s'han acotjat a la balconada.
Al millón ha caído de moment.
Barruz.
Gràcies per tot, això és emocionant, és impresionant.
Estoy...
eclesia hora.
Adiós a segunda, adiós.
Adiós a segunda, adiós.
Adiós a segunda, adiós.
Adiós a segunda, adiós.
Adiós a segunda.
Ahora, el más rápido del mundo entero, el chavalito increíble, Cuellar.
Altor per Cuellar, pel navarràs.
Moltes gràcies a tots per la noix que ens estàs fent passar.
Això és increïble, això no l'havia vingut en mi vida.
I bé, sois els millors, no hi ha més llocs.
Moltes gràcies, fiscal Nasti, fiscal Tarragona.
David Cuellar.
Bé, ara amb tots nosaltres, el salvador del Nasti,
el portero millor del món, Rubén Pérez.
Rubén Pérez no pot aguantar el micrófono.
Solo quiero decir que esto es lo mejor que me ha pasado en la vida
y esto lo debo a todos vosotros y a todos mis compañeros.
Al año que viene Nasti Real Madrid,
al año que viene Nasti Real Madrid.
y ahora los dejo con el argentino para que se entregui un poquito.
A l'opidio.
Escolta, recorda que després t'ho explico una cosa, eh?
Bueno, simplemente gracias por haberme hecho sentir como en mi casa.
Gracias Nasti, gracias Tarragona.
Lo dejo con David García, el hombre que juega de todo.
El hombre que juega de todo, David García, mama poca la David García.
Atenció David García.
I l'alcalde treu directament el balcó Abel Boades.
Sí, perquè Abel Boades estava en aquest balcó i no volia venir.
Reus, caurón, felicita campeón!
Reus, caurón, felicita campeón!
Reus, caurón, felicita campeón!
Reus, caurón, felicita campeón!
Ho tenia clar, que si algú havia de fer alguna cosa així, era David García.
Bueno, va, sense més comentari, eh?
De totes formes, ho deixem aquí, eh?
Ho deixem caure.
Per cert, que Abel estava aquí, en aquesta balconada, on és a nosaltres, no estava la balconada central.
I ha vingut cap aquí l'alcalde a buscar-los, però samet perquè anés cap a l'altra balconada.
Bartolo es tapa la cara després de les paraules de David García.
Hoy com a vosaltres, el millor mediocentro del món, Abel Boades!
Bueno, moltes gràcies per el vostre apòi i que seguïu animant al Nàstic en primera, que farà molta falta.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
Doncs les paraules d'Abel Boades, que l'havia vingut a buscar aquí en persona, Joan Miquel Nadal, alcalde,
perquè anés cap a l'altra balconada, on ell no volia anar.
Llera! Llera! Llera! Llera! Llera! Llera!
Ui, Llera està una mica fònic, eh, Quim?
És a fònic, tío!
A veure...
A veure...
¡Fotre puta madre!
¡Y solo menos 22!
¡Va por ustedes!
¡Y ronquera también!
Llera i Manolo ho tenen una mica malament, això, avui, eh?
¡Llevante, cabrón!
¡Saludo el campeón!
¡Llevante, cabrón!
¡Saludo el campeón!
¡Llevante, cabrón!
¡Llevante, cabrón!
¡Llevante, cabrón!
¡Llevante, cabrón!
¡Llevante, cabrón!
Un llevant que ara està fora de les places descents!
Sí, sí, i Miguel Angelera que li acaba d'enviar un recadet, eh.
Escolta, Llera i...
Llera i Manolo s'haurien d'anar prenent...
¡Hola, Diego!
¡Llevante, cabrón!
¡Marco!
¡Marco!
¡Marco!
És el torn de Marco!
I en el moment Diego Torres l'exercint de mestres cerimònies.
Arriba, Marco, eh?
Bueno, espero que estéis disfrutando esto como todos nosotros y nada, espero que quizá nos estéis acostumbrando mal porque desde que llevo aquí el segundo ascenso y espero que me leéis muchos más porque con vuestro apoyo el lástiz aún llegará aún más alto.
¡Visca el lástiz y venísca a Tarragona!
Marco, que per cert, la senyera que porta penjada és la senyera que portava la mòbil de Tarragona a ràdio durant la rua.
¡Visca el lástiz y venísca el lástiz y venísca a Tarragona!
Doncs Álvaro Iglesias, el torn també pel porter al nàstiz.
Un gran petre, Òscar Álvaré.
Que dóna el torn a Òscar Álvaré.
Bueno, Tarragona, res, que estem molt contents d'haver lograt això i res, que sou collonuts i que, bueno, aquí tenim la copa de campeons.
¡Vote, vote, vote!
De segunda, que no vote!
Vote, vote, vote!
De segunda, que no vote!
Vote, vote, vote!
De segunda, que no vote!
Vote, vote, vote!
I ara ens passem a Melchior Reyes, la bala de la banda esquerra!
I lògicament tota la plaça de la Font voten.
Yo solo daré una gracia por estar aquí, ¿sabéis?
Por hacernos hoy el día más feliz de toda nuestra vida.
Así que...
¡A primera, oe!
¡A primera, oe!
¡A primera, oe!
¡A primera, oe!
¡Y ahora os paso con Kiko!
Un dels hits joven més repetits, aquests de la primera.
Sí, era el maquina Diego Reyes, eh?
Sí, i va, Kiko Ramírez.
Una noche como esta, esta gran felicidad que todos sentimos dentro.
Y felicitar desde aquí, a Tarragona, a toda la provincia.
Y que el Nasti es muy grande.
Y hay sitio para todos.
Gracias, Nasti.
Ahora Kiko Ramírez ha arreglat el que abans veía, David García.
Exacte, exacte.
Jo crec que ara ho ha arreglat ell, eh?
Escolta, el mal ha informat, David García.
I vaig a mi Bartolo.
¡Visca el Nasti y visca Tarragona!
¿Qui queda, Jordi?
Home, jo en aquest extrem d'aquí vec Ángel Morales, que no ha dit re.
Veig Joan Oriol, veig Rosalguiro.
Morales, Morales, Morales.
No, criden a Morales ja.
Morales està a l'extrem dret de la balconada de l'Ajuntament.
I és que a Morales és estrany que no li cantin allò de Superlotina.
Ja està, Morales en marxa, vinga.
Moltes gràcies pel vostre recolzament.
I bueno, sento ser molt repetitiu, però...
Illa, Illa, Illa, Pirilla Maravilla.
Illa, Illa, Illa, Pirilla Maravilla.
Illa, Illa, Illa, Pirilla Maravilla.
Illa, Illa, Illa, Pirilla Maravilla.
Doncs Illa, Illa, Pirilla Maravilla.
El crit ara mateix un ànim a la plaça de la Font.
I veurem per què és el següent tor de paraula.
¡Buenas noches, Tarragona!
Nano.
Espero que los de al final nos acompañe un poco.
¡Hola, fondo norte!
¡Hola, fondo norte!
¡Buenas noches y vinga a Tarragona!
¡Vinga, Tarragona!
Aquest era el nano.
Bueno, ara per aquí és el tor de preguntes.
Veiem a Joan Miquel Nadal ja al costat de Marco.
Ara mateix traient una mica el cap aquí també a la balconada de la Junta.
¡Hola, don Pepito!
¡Hola, don Pepito!
¿Pasa usted ya por casa?
¡Hola, don Pepito!
¿Ya que lo sé malo?
¿Qui era aquest?
No ho sé, no ho sé.
¿Era Merino?
¡Adiós, ya mi abuela!
Ah, no, és Manelrúd.
¡Es Manelrúd, eh!
¡Manyor, don Pepito!
¡Hola, don Pepito!
¡Campeones!
¡Campeones!
El crit de campeones a la plaça de la Font.
¡Campeones!
¡Campeones!
¡Campeones!
¡Campeones!
¡Campeones!
¡Campeones!
¡Campeones!
¡Campeones!
¡Campeones!
¡Campeones!
Alex Pérez que continua amb un timbal immens a la balconada de la plaça de la Font.
I les perruques les porten ara mateix Miquel Pérez i Miguel Ángel Llera.
El crit de bolo bolo.
I ara escolta...
¡Campeones!
Guardes el rego de fúbol.
¡Que suma a segunda velante es posible!
Hey, Miguel Ángel Llera.
Ho té complicat, a mañana.
¡Vamos, eh!
¡Carragonín!
Joan Oriolo.
Este aquí.
La tenim aquí.
I ho hem de aprofitar.
El año que viene Vicente Calderón, el año que viene Vicente Calderón, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, Vicente Calderón.
Doncs els crits de Joan Oriol de l'any que viene Vicente Calderón. Raúl Salguero.
Simplemente decir que no solo sois la mejor afición del mundo, sino que sois la mejor ciudad del mundo.
Sois el orgullo de este equipo, que lo sepáis.
Manolo, Manolo, Manolo.
És el torn per Manolo, eh?
I el que crida es coqui.
Manolo, Manolo.
Manolo que és dels que està malament de la veu avui també, eh?
Ara surt, ara sortirà en un timbal, ara sortirà en un timbal Manolo Martínez.
I ens promet una mica de percussió per la nit.
Doncs vinga, escoltem el Manolo ja.
A veure què fan.
A veure, a veure.
Bueno, Tarragona, hace dos años estuvimos aquí.
Y aquí el colega Diego Torres vino con una copa de primera división.
Y algunos éramos los ilusos que pensábamos que estaba difícil llegar.
Y aquí estamos.
Con la ilusión que pusimos en el equipo, toda la plantilla de este año, lo hemos conseguido.
Lo hemos conseguido porque, primero...
Y bueno, con la ilusión de toda la gente de Tarragona, al final lo hemos conseguido.
Mis compañeros, los más grandes de España.
Hemos currado como cabrones.
No hemos dejado los cuernos en el campo.
Y bueno, y ya te digo, con vuestro apoyo, hemos logrado ser algo en Tarragona.
Y nos sentimos orgullosos de tener la afición que tenemos aquí en Tarragona.
Bueno, mucha suerte.
Y al año que viene, apoyar a la muerte, chavales.
Que nosotros, dentro del campo, nos dejaremos el pellejo.
Y sí, sí.
Hasta aquí.
Sí, sí, sí, sí.
¡En el día de aquí!
Sí, sí, sí.
¡En el día de aquí!
¡Oh, oh, oh, oh!
Bueno, Manolo ha estat clar, eh?
Sí, Manolo que durant tota la rua no ha cantat massa, perquè així tenia veu encara per aquesta celebració.
Per arribar aquí.
Per arribar aquí.
Per arribar aquí.
Per arribar aquí.
Pero yo creo que como persona ha dejado huella dentro del pectuario.
Mi compañero y gran persona, Álex Pérez.
El torpe, Álex Pérez, un dels animadors de la festa.
Y un dels jugadors, potser, que ha tingut la temporada més complicada.
En primer lugar, os quiero dar las gracias, porque para mí ha sido un año muy duro.
Y gracias a todos vosotros, esta ha sido una alegría muy grande.
Y ojalá el año que viene o el siguiente pueda estar con todos vosotros aquí celebrando otro título.
Y ahora, ahora todos juntos, campeones, campeones, oh, eh, oh, eh, oh, eh, campeones, campeones, campeones, oh, eh.
Escolta, l'Álex Pérez s'ha tirat de la piscina, eh?
Otro título, això què vol dir la lliga.
Sí, no?
O la Copa del Rei, que i tant t'agrada a tu, eh?
Hòstia, aquesta m'agradaria, aquesta m'agradaria molt.
Bé, de moment, jo ja veig el Sàdar, Sant Mamès, Anoeta.
Criden Alfonso Vera.
Alfonso, Alfonso, Alfonso, Alfonso.
Escolta, però l'espíquer ara és resar que Echpoki, no?
Sí, sí, Echpoki ha agafat el micrófono al estònic i no el deixa anar.
Ara, ara, ara sortirà Alfonso. Estava al saló de plens, he parlat per telèfon.
Echpoki torna a tenir el micro, però no s'atreveix perquè, clar...
Alfonso, Alfonso, Alfonso.
Ara, ara. Ara, ara veig a per aquí, no?
Buenas noches.
Bueno, solamente tengo palabras de agradecimiento para esta afición,
que en los momentos malos también ha estado con nosotros y os lo merecéis todos.
Y ahora, bueno, vamos a cantar una canción.
Adiós, adiós, adiós, adiós, adiós, adiós.
Adiós, la segunda canción, adiós, adiós, la segunda canción, adiós.
Un dels que té més ganes de festa, se'n poqui, eh?
Sí, sí.
Fins al punt de cara a l'alcalde li ha dit...
S'està convertint en l'autèntic líder, eh?
Sí, sí. No ha deixat del mig del balcó.
Recordem que hi haurà parlaments...
Escolta...
Visca el nàstic i visca a Tana Bona!
Visca el nàstic i visca a Tana Bona!
Visca el nàstic i visca a Tana Bona!
Vinga el nàstic i visca a Tana Bona!
Rats la que el poqui.
Gracias, todos!
Gracias, todos!
El poqui!
De luna!
El cantiós!
De los marinos!
Escolta, Bona encara no ha parlat, oi?
No.
A l'alcalde li reclama el micro directament a Poqui.
A Poqui, de totes maneres, el vol passar a algun company,
però és que, teòricament, l'acte ha de...
O la part del balcó hauria d'acabar amb unes paraules de l'alcalde
i després un piro musical, un petit piro musical,
que seria la gran sorpresa de la nit.
Però els jugadors no tenen ganes que això s'acabi.
Ara s'han apagat una mica les llums de la plaça, per això.
Clar, s'acabaran, s'acabaran les llums, s'apagaran les llums
i hi haurà aquest piro musical amb el buiard de Champions.
I ara torna a votar l'Ajuntament amb els jugadors i també la plaça de la font.
Visca el Gnàstic i visca Tarragona!
I a continuació a l'Ajuntament de Tarragona,
la filtenia Riccardo Caballer i el Club Gnàstic
us ofereixen una petita demostració,
un petit piro musical amb el We Are The Champions.
Doncs aquest és el piro musical, comença a sonar.
i l'Ajuntament de Tarragona!
Viva Quim Port!
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
Viva Quim Port!
Viva Quim Port!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja sona la música, altra vegada, per la megafonia, per aquests 24.000 vats de soca
que hi ha avui aquí a la plaça de la Font de l'Ajuntament de Tarragona.
El crit de Nàstic, Nàstic, el darrer crit de l'afició del Nàstic amb els jugadors
a la tal de l'Ajuntament.
Sona la música.
Buscando un sueño
Mirando al cielo, buscando un sueño que todos tenemos
Por eso las estrellas hoy dibujan tu nombre en el cielo
Por eso las estrellas hoy dibujan Nàstic en el cielo
Nàstic per tu
Són plenes les estrelles de llum
Nàstic per tu
El nostre cor és gana
Nàstic per tu
Un sentiment
I aquesta és la cançó de la permanència, la cançó que es va fer per la temporada passada
per aquella festa que es va fer per la permanència dels 50 punts
Carai com han canviat les coses
I als que més ballen, sens dubte, John Pérez Bolo, David Cuellar, Abel Boades, Manel Ruth, que estan al mig del balcó i que no paren també, Josep Sicar
Nàstic per tu
Nàstic per tu
El nostre cor és gana
Nàstic per tu
Un sentiment
ен
ensa germana
uyor
ern
Uzcad làstic
nàstic
nàstic
nàstic
Atarragona
ます
nàstic
nàstic
ila
nostre história
nàstic
nàstic
nàstic
して
Estic per tu.
Els jugadors votant també dalt de la balconada de l'Ajuntament,
Diego Torres, que és el que està ara unaixant la bandera del gimnàstic de Tarragona.
Veiem, darrere del Miguel Ángel Llera, amb la senyera de la ciutat,
amb les perruques que porten tant ell com el Miguel Pérez,
les bufandes d'alnàstic amb horitzontal,
i els jugadors d'alnàstic gaudint d'aquest moment històric, també.
I Bolo, que sap la cançó de fe a pa, eh?
I ara l'Ola, l'Ola a la balconada de l'Ajuntament dels Aficionats d'alnàstic.
Doncs s'ha acabat aquesta cançó, la cançó d'alnàstic de la temporada passada,
aquella que algú em recordava que es va fer per la permanència.
I ara els jugadors d'alnàstic saludant a l'afició,
i l'afició que torna a votar a la plaça a la font.
Bé, el cantic no el reproduirem ara, eh?
De moment Bolo no parlant, no, encara?
Falta per parlar Bolo,
i Diego Torres té el micro preparat i amb ganes de parlar.
I ara sona el portí, la cançó segurament més escoltada
juntament amb l'himne del nàstic durant tota la rua, durant les celebracions.
La cançó de l'ascens de la factoria d'Alfons Muñoz,
la cançó que va sonar cantada pels jugadors del nàstic
i pel grup Mil Històries en la festa de l'ascens,
en les celebracions de l'ascens de segona B, segona A,
quan Jordi Vinyals era l'entrenador al gimnàstic de Tarragona.
Doncs el porti a la plaça a la font.
La cançó de l'ascens de l'ascens de l'ascens,
i el portí a la plaça a la cantat,
la cançó de l'ascens de l'ascens de l'ascens de l'ascens de l'ascens de l'ascens de l'ascens.
Iremos juntos para compartir la il·lusió d'un viejo sueño que hoy cumplir.
I mentre sona el portí, a la plaça de la Font hi ballen alguns jugadors altres,
estan ja a la zona del pati del Rei Jaume I, prenent un refresc, prenent també un tentempier,
en fi, per agafar forces després d'aquestes dues jornades tan intenses.
Veiem alguns jugadors com Abel Guades, o Jesús Mari Serrano, o Igots Jallo,
també veiem Luis César, i en fi, també a molts altres aficionats, seguidors i socis que estan aquí,
al pati del Rei Jaume I, prenent aquest refresc després d'aquesta tarda i nit tan plena d'emocions.
I aquí a la plaça de la Font, mentre el públic segueix cantant, segueix votant,
i escoltant aquest portí, la cançó de la sense segona divisió.
Iremos juntos para compartir la ilusión de un viejo sueño que hoy cumplirí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplir.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplirí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplirí.
Iremos juntos para compartir la ilusión de un viejo sueño que hoy cumplirí.
Iremos juntos para compartir la ilusión de un viejo sueño que hoy cumplirí.
que ara mateix estan tornant a fer reverències a la seva afició.
És el gest ara que es fa des de la balconada de l'Ajuntament, en Bolo, en Marco,
veiem tots els jugadors que són els dos que estan al capdavant, al nivell mig.
Et veig bé aquí, Quim?
Sí, eh? Estic còmode.
Jo també em veig bé. Hola, Jordi, què tal? Com estàs?
La gent que ara torna...
Ara ja diem que se n'enseixi a les llums de la plaça de la Font,
i que per tant això deu estar a punt d'acabar,
perquè els jugadors, després, com deia el Ricard,
tenen aquest refrigeri al pati del Jaume I.
del rei Jaume I.
Sí, ara l'entreny a la pàrruca el Miguel Ángel Llera.
Ara veig el Ramon Font fins i tot el cap a premsa del Nàstic sortir a la balconada.
Jo veia moltes ganes a parlar el Diego Torres,
però crec que el deixaran sense parlar, eh?
Perquè veig que diuen adéu al jugador ja, aplaudeixen,
i crec que això...
Ens hem quedat sense escoltar Bolo, eh, al final.
Sí, Bolo no diu res.
No, però escolta, em quedo amb la imatge curiosa d'abans,
que és la que us explicava de la vela aquí,
en aquesta balconada on estem a la premsa.
No volia anar cap a l'altra,
ha tingut que venir l'alcalde Joan Miquel Nadal
i també Lluís Codino, un dels capitans de l'equip,
a buscar-lo perquè anés cap allà abans que parlés.
És que ha sonat com a...
com a Déu, no?
Mentrestant.
Perdona, Tere, deies?
Que deia que l'opció, l'actuació de Bela ha sonat estrany, no?
Sí, sí, ha sonat...
Com a Déu.
Com a Déu, ja us ho fareu a Primera Divisió.
No m'atrevia a dir-ho, però jo diria que...
Sí, sí, jo tampoc, però aquí ho hem comentat a la ràdio.
Recordem que Belboa des d'aquesta passada setmana es parlava
d'aquell Betis i d'aquell Saragossa s'havien interessat en ell, eh?
Sí, però potser no ha sonat tant a Déu.
Vaja, jo m'esperava que...
Algunes paraules més contundents de Belboa des,
ja que estava tan apartat, l'hem vist a raconar,
no en el balcó principal, sinó en el balcó dels laterals.
A més ha dit, el nàstic us necessitarà al públic la pròxima temporada, no?
Sí, s'onava passat, no?
No, no, us necessitarà, però ell no s'hi incluïa.
Doncs, escolta, que ara mateix els jugadors han abandonat ja aquesta...
aquesta balconada a l'Ajuntament i suposo que estan baixant cap a ja, Ricard.
Sí, estan la majoria i estan aquí a la zona del pati del rei Jaume I.
Ara parlàveu del possible Déu de Belboades.
Una altra de les persones del nàstic amb la que s'especula sobre el seu futur
és l'entrenador Luis Tessar, que està prenent aquí el refrigeri,
està departint a molts aficionats.
Luis, en fi, han sigut dos dies molt intensos, no?
Han sigut dos dies de tremenda felicitat.
Ayer, perquè matemàticament el nàstic es converteix en equip de primera,
hoi, perquè hem venit a celebrar amb la nostra afició
i s'ha desbordat totes les expectatives.
Jo me esperava algo grande, però no me esperava això.
Tengo que reconèixer-lo, perquè ha sigut espectacular.
Sabia que la ciutat es va a echar a la calle, però no, no en aquesta magnitud.
Y estamos todos muy orgullosos, no?
Porque hoy es un día feliz para Tarragona.
Hoy es un día en el que esta fecha quedará marcada para la historia.
Con Luis César hemos compartido las últimas horas.
Lo hemos visto llorar al acabar el partido en el palco del Estadio de Chapín.
Lo vimos en la cena posterior, en la fiesta del Hotel Encherés.
Lo hemos visto hoy en la llegada al aeropuerto, esta tarde en la Rúa,
aquí en el Ayuntamiento.
De la imagen personal íntima que le queda a Luis César,
de todos estos momentos, ¿con cuál se queda?
Bueno, yo me quedo con el...
¿Ha habido algún momento especial?
Sí, ha habido los últimos minutos del partido de ayer.
La verdad es que lo veía hecho y no pude contener las emociones, no?
Y ha sido ayer uno de los momentos más importantes de mi vida profesional.
Y bueno, y la culminación ha sido el ascenso de este equipo,
que bueno, que es lo más importante que me ha pasado a mí a nivel deportivo.
Bueno, mañana volverá un poco a la normalidad, entre comillas.
Mañana, por ejemplo, con Luis César hablaremos desde el Petit Tárrago,
que es uno de los locales habituales a los que va cada día Luis César,
porque de alguna manera vuelve la normalidad.
Luis César ha escuchado hoy, en las últimas horas, mucho el grito de
Luis, quédate, se va a quedar.
Bueno, esta semana toca ya hablar de otros temas, ¿no?
O sea, hasta ahora había que hablar del rival de cada semana, de vencer, de ganar,
para conseguir el ascenso.
Y ahora toca ya, definitivamente, pues un poco plantear lo que quiere el Nasti para el año que viene.
Y en definitiva, en los próximos días, en las próximas horas, en definitiva,
se sabrá un poco cuáles son las intenciones del Nasti de Tarragona y lo que va a ocurrir.
¿Y qué quiere Luis César?
Luis César le gustaría quedarse en el Nasti de Tarragona.
Yo lo he dicho antes y lo vuelvo a reiterar ahora mismo.
Pero con unas condiciones, evidentemente, y eso es lo que hay que negociar.
No, no hay condiciones, no.
Es un poco definir cuáles son los objetivos del Nasti del año que viene
y cuáles son los medios deportivos para alcanzarlos, ¿no?
Pues nada, lo de siempre, cuando un entrenador empiece un proyecto,
pues saber con lo que va a contar.
Luis, gracias.
Nos vemos mañana en el Petit Tárrago.
Muchas gracias.
Luis César, que como de ella me ha aturrado de alguna manera,
això, una certa normalitat de la vida quotidiana,
explicant això, que ara comença una nova etapa d'aquests probésies
en què cal ja començar a parlar del futur més immediat.
Ara la invasió ja és total, el Pati del Rei Joma I,
jugadors, aficionats, tècnics, en fi, tota l'expedició.
No sé, Jordi Quim, si continua la festa a fora, a la plaça, o ja s'ha acabat?
Es mou algú, hi ha gent que comença a marxar, però déu-n'hi-do la gent que encara queda a la plaça,
el que passa és que, esclar, serà molt lent això, perquè va a la plaça de la zona ara serà molt, molt, molt lent,
però déu-n'hi-do encara la gent que queda, Jordi.
Jordi?
Hem perdut el contacte amb el Jordi.
Es que veig el Lluís Comas, que fa sentit al balcó, Ricard, que està saludant.
Hola, Lluís, què tal?
Intentarem buscar altres protagonistes, si ens podem veure en aquesta zona,
realment complicada, hi ha moltíssims mitjans de comunicació,
hi ha familiars, els directius, els amics, els acompanyants, els jugadors, les nòvies, les dones...
Voldria apropar-me un moment a l'alcalde, bàsicament, per saber si hi ha hagut alguna incidència,
o si podem fer un balanç plenament satisfactori de la nit.
Ara, Joan Miquel Naval està parlant amb Javi Bartoli i amb Lluís Codina.
Alcalde, bona nit un altre cop.
Com ha anat la festa? Tal com ho preveia?
Va molt bé, va molt bé.
Millor del que ens imaginaven i amb un grau de civisme molt elevat a la ciutat i tot molt bé.
Hem assajat un piró musical, que no sé si vol dir que per Santatecla farem coses aquestes.
No, a Santatecla farem...
Ai, perdona, a Santatecla el que farem serà...
Un dels actes serà una retransmissió del partit del Nàstic.
Sí, un dels partits del Nàstic els donarem per Santatecla.
Però el piró musical no l'he pogut veure perquè des del balcó no es veia,
però m'ha dit el Carles que estava molt bé.
Miri-s'ho per la tele, que queda molt maco.
Segur.
Balança la jornada i de tot com ha anat aquest cap de setmana?
Ahir va ser un dia formidable perquè hi va haver una manifestació espontània molt bonica.
molt de civisme, molt de nivell, molt de categoria i molt de respecte.
I avui tres quarts del mateix, tot va molt bé i ha respost l'afició amb un alt grau de civisme.
Estic contentíssim des de totes les perspectives.
Gràcies, alcalde.
Gràcies a l'alcalde de Tarragona, que també demà estarà en directe al matí de Tarragona Ràdio.
A partir de les 10 demà, per cert, ja podem anunciar que farem també una edició monogràfica
del matí de Tarragona Ràdio a partir de les 7 del matí i fins a dos quarts de dues,
amb molts continguts.
Passarà l'alcalde, tindrem a Lluís César, parlarem amb ex-presidents
com Antoni Vallverdú, José Luis Calderón i José Luis García.
En fi, serà un programa.
Visitarem algun col·legi també per veure com els més petits de la ciutat
han viscut aquest cap de setmana.
Mirarem de parla un moment amb John Pérez Bolo, perquè ens expliqui.
John, preguntaven ara els companys del Jordi Blanc i el Quim Pons
com és que no has parlat avui al balcó?
¿Cómo que no?
O si deien que no.
¡Obre, que ha hablado!
Pues ara els hi preguntaré.
No están atentos, no están atentos.
Han bajado ahí un par de puntos, eh?
Se ha hablado, se ha hablado.
¿Qué tal la fiesta?
Bien, muy bien, ¿no? Impresionante.
Yo creo que esto, bueno, no se nos va a olvidar en mucho tiempo.
Ahora celebrarlo, eh?
Sí, bueno, tenemos dos semanitas muy buenas por delante
para celebrar con toda la gente este ascenso.
Gracias.
Aquí seguim en directe.
La veritat és que hi ha una multitud de periodistes, de mitjans, d'aficionats.
Miraríem de parlar amb Abel Boades,
a propósit d'allò que comentàvem fa uns minuts,
de les seves paraules al balcó de l'Ajuntament,
per si signifiquen alguna cosa o no,
si tenen, en fi, un significat especial
en aquesta nit de celebracions
aquí a la plaça de la Font
i a l'Ajuntament de Tarragona.
Mentre estàn veiem en un racó també el regidor de festes,
Carles Sala.
Ricard, amb Abel Boades ara mateix,
Abel Boades...
Bona nit.
Escolta'm, t'hem vist molt l'apartat de l'alcó.
No, bueno, l'apartat no,
perquè, bueno, no cabíem tots
i, bueno,
i estaven i tenien que parlar
els capitans
i, bueno,
i els consellers de festes
que eren Diego y Manuel y compañía
i, bueno,
i per això
i no cabien tots
i, bueno,
i estaven del balcó del costat.
M'han dit,
m'han dit, eh,
que les teves paraules
han sonat una mica com a comiat,
no ho sé.
Com a què?
Com a comiat,
com a despedida.
Bueno,
que va,
que va,
ni molt menys.
Jo, de moment,
ja te dic,
jo he aconseguit l'objectiu
i, bueno,
i ara n'hi haurà dos,
tres setmanes
per a...
per a disfrutar
d'aquests moments
i després a veure què passa,
perquè, bueno,
el comiatat no,
ja te dic,
sí que, bueno,
estic a veure què passa
en el tema del president,
a veure què passa
en el tema d'entrevintes
i després,
a veure què passa.
Però,
m'han dit també
que tens alguna oferta
de, potser,
d'equips de primera actualment,
de Betis i Saragossa?
Bueno,
ja,
ja estàs dient tu
més coses que jo.
Jo te dic que
a hores d'ara
jo no tinc
ninguna confirmació
d'equips, eh.
Jo, bueno,
sí que es de ves
que m'ho ve presentat
a dir, tu,
centra't en subir
en el Nàstic,
que esto es un prestigio
para todos
i després ja veurem
què passa
amb el teu futur.
Però, bueno,
que esta gente
en el Nàstic en primera divisió,
doncs, bueno,
n'hi ha que plantejar-se
moltes coses.
Gràcies, Abel.
Gràcies.
Doncs, Abel Boade
és un jugador
que s'haurà de plantejar
alguna de les coses
després d'aquest
ascens a primera divisió.
Veurem què passa
amb aquestes ofertes
que té de clubs
com va ser
Saragossa
o Real Betis
i veurem
com acaba
el futur
del jugador
Benimodo.
Ell parlava
d'aquesta continuïtat
tant del president
com de l'entenador.
Suposem que també
d'això depèn
la possible continuïtat
d'Abel Boade
Ricard,
per cert,
que la festa
fora segueix,
que la gent
no es mou aquí,
no sé si esperen
que surtin els jugadors,
però la gent
no es mou
i ara s'està cantant
l'emparito roca
aquí fora.
Doncs mira,
com si estiguessin
a Santa Tecla.
Ens va molt bé
perquè ara parlem
amb el regidor
de festes
Carles Salacarles.
Ens diuen
que estan cantant
l'emparito roca
aquí fora
a la plaça La Font.
Ens ha faltat
l'emparito roca
per la baixada
de l'àliga.
Però la gent ja la canta.
La canta és igual,
no passa res.
Festa espontària
a partir d'ara.
Entre l'emparito
i el paquito chocolatero
jo crec que ara
és aquesta part de la festa
que cal que la gent
els seus càntics,
les seves cançons
acabin de redonir
el que crec que ja ha estat
un cap de setmana
fantàstic, esplèndid.
N'està mal dir-ho tampoc,
però realment
el que ha fet la festa
ha sigut la gent.
El ciutadà de Tarragona
ha sortit al carrer
on per la plaça La Font
on per la Rambla
anava de dalt a baix.
Plaça en Pira del Terrana
costat fins i tot dificultors
que els autobusos
hi poguessin arribar
i realment jo crec
que avui
Tarragona ha tremolat,
ha vibrat d'emoció
amb aquests 25 herois,
més els tècnics,
més la directiva
que han aconseguit
fer un somni en realitat
i que es puja a primera divisió.
Escolta,
i el pirò musical
que avui hem fet
com un tastet
pot ser la prova
d'un acte
per la propera Santa Tegla?
Em sembla que el regidor
que vingui darrere meu
de festes
tindrà
algun repte més important
que jo
per fer un pirò musical
més potent, no?
En tot cas,
Ricardo Cavallers
ens va oferir
aquesta possibilitat
li van dir que encantats
que escollim el tema
Agui Ara de Champions
com no
i doncs bé
al final
hi ha hagut
algun segon
una miqueta descoordinat
però crec que ha estat
un molt bon tast
del que era
aquesta petita sorpresa
que teníem reservada
per tots els
per tots els que han pogut
entrar
a la plaça La Font.
Si parlar del successor
de Carles Sal
això vol dir que
aquesta Santa Tegla
no ho provarem
això de fer un pirò musical
exacte
ni el concurs de Castelldefocs
que hi ha algun element sorprès
en el concurs de Castelldefocs
ja explicarem
que ara no toca
avui no toca
avui no toca
i per Santa Tegla
doncs no
no ho tastarem
més pirò musicals
de moment no
una última cosa
la festa ve
cap problema
en l'organització
jo
ni cap incidència
no ho voldria ara
perquè encara ha d'acabar
a pecar
de soberbia
ni
però és allò de dir
avui tinc moltes ganes
de dir
que n'aprenguin
aquells de Barcelona
que a Canaletes
no sé què acaba passant
que no n'acaben de saber
doncs avui nosaltres
crec que Tarragona
no ho diu el regidor
ho diu la ciutadania
ha fet la ciutadania
una festa cívica
i la ciutadania pot dir
que n'aprenguin ben alt
que comencin a tremolar
que el nastic arriba
que sabem celebrar-ho
cívicament
familiarment
com se va demostrar
ahir i avui
aquí al punt neurògic
de la festa
que és la plaça de la Fona
Carles Sal, gràcies
moltes gràcies a vosaltres
Ricard
gràcies al regidor
de festes
Carles Sala
que en fi
així ha valorat
la festa
que hi ha hagut
al llarg
de tota aquesta tarda
i aquesta nit
a la ciutat de Tarragona
Quim no sé si hi ha
algun protagonista
o alguna cosa
a comentar
des de fora
des de la plaça de la Font
ens hem reubicat
ara Ricard
a la balconada
per mirar
quin era l'aspecte
que presentava
aquesta plaça de la Font
una plaça de la Font
que ara sí
que es va buidant
mica en mica
que veiem
que cada cop queda
menys gent
això sí
queden els més crideners
segurament
encara fan voler
hi ha senyeres
encara hi ha gent pujada
al damunt de les tanques
aquestes que fan un passadís
que ara realment
Vicenç Aixent
és molt estret
el passadís
i ara tornen a cridar
perquè és gent
que no vol marxar
gent que espera
que tornin a sortir
els Jodos
no sé si sentiu
com crida encara
la plaça de la Font
se sent
se sent
com es crida fora
queda molta
queda molta menys gent
per això
això s'està buidant
poc a poc
però el que deia
el Carles Sala
jo crec que és molt important
la festa ha estat
molt molt molt cívica
durant els dos dies
sí que hi va haver un pati d'incident
ahir
amb el càmera
de TV3
un incident totalment
vaja
escarrós
per dir-ho directament
però la resta
ha estat una festa
molt cívica
per tot el que hi ha hagut
digues digues
mentrestant
com que la majoria
de protagonistes
estan aquí dintre
volia saludar
a la mare de Manel Ruf
però a la mare
i al fill
perquè a la mare
ja havíem parlat
alguna vegada
amb ella
ahir vam parlar
poc abans
Ricard
pots parlar amb son pare
també
sí sí també
puc parlar amb el pare
aquí estan tots
el pare
la mare
i el fill
la mare
la vull saludar primer
que res
perquè ahir
estava molt emocionada
abans del partit
en fi
com ha viscut
totes aquestes hores
això ja ho vaig dir
ahir
jo no havia viscut
mai un ascens
i per a nosaltres
la família
ha sigut impressionant
a més a més
la gent a Tarragona
està superbolcada
i estem disfrutant
com uns tarragonins
més
de tota aquesta festa
impressionant
torna a dir
genial
quina cosa li ha agradat més
de tot el que ha vist
si és que es pot quedar
amb alguna cosa
la calor de la gent
és que és super cordial
super prop dels jugadors
i te va
a Manuel
anava jo darrere
gravant
a Manuel i a la gent
conforme caminaven
per la entraeta
a l'ajuntament
i com l'agarraven
i dit
ruj, quédate
ruj, quédate
i jo dic
això
estava
he plorat i tot
un nano xiconino
que plorava
ruj, ruj
i bueno
impressionant
gràcies Tarragona
hem tingut també
els castells de focs
artificials
de Ricardo Cavallà
de València
i el parc
com ho ha viscut?
doncs
bueno
la meva dona
ja ho ha dit tot
ja no sé
què més
puc dir
perquè
estem molt
molt emocionats
en la gent
perquè clar
volen al nano
com si fora
fill
d'ací
de la terra
doncs
molt contents
molt contents
són una família
d'adopció
tarragonina
ja no?


ja
totalment
som
estiqueros
hasta la mèdula
perquè
hem anat
a tots els partits
de Lliga
Manel
Manel
quins pares
t'han seguit
a tot arreu

són el seguidor
número uno
estan en tots els camps
i bueno
és d'agrair
jo aia li he preguntat
a la teva mare
què t'havia dit
què li pot dir la mare
a un fill
futbolista
en un dia
com el d'ahir
són paraules
que queden en família
però bueno
res
lo normal
que estan orgullosos
de mi
i bueno
jo d'ells també
tenis el balcó
enmig del balcó
ballant
festa
això és molt gran
això n'ha que disfrutar
perquè bueno
passa poques vegades
en la vida
a disfrutar-ho doncs
Manel
Ricard
Ricard

digues
perdona que no se'n vagi
agafa el Manel Ruf
sí sí
està aquí
preguntar-hi com ho té
amb el València
a veure si ho tenim ja
solucionat per la temporada que ve
que ha continuï a Tarragona
el Quim Pons em pregunta
Manel
que com ho tens
amb el València
de cara a la temporada que ve
no encara no ho sé
ja ha d'artir
que hasta que no pujaren
que no volia parlar ningú
i bueno
ara la setmana que ve
supose que es començarem a parlar
avui toca festa encara no?
sí sí sí
avui no anem a parar
ja pensarem a partir de demà
sí a partir de demà
ja parlarem
Manel gràcies
Manel Ruf
un altre dels protagonistes
en aquesta zona
del pati del Rei Joma I
mirarem de reubicar-nos
perquè en fi
hi ha tanta gent
per aquí polulant
que mirarem de buscar
algun altre protagonista
amb la majoria
ja hem pogut anar parlant
al llarg de les darreres hores
ahir
al llarg de la nit
al llarg de la matinada
també al llarg del dia d'avui
però en fi
hi ha alguns que val la pena
parlar i tornar a parlar
i tornar a comentar
les emocions tan
tan intenses
que s'han viscut
a Tarragona
en les últimes hores
i quants interrogants
que es comencen a obrir
i quina feinada
que ens ve sobre
perquè
Luis César
un cop
s'aconsegueixi
la sense parlar
de la continuïtat
Andreu ha dit el mateix
Josep Sicar
està igual
l'Abel Boades també
el Manel Ruf
que també
ha de parlar amb el València
a veure si pot tornar
a Tarragona
s'ha dit
ni que sigui
per la propera temporada
de primera divisió
que ara comença una feinada
per la direcció esportiva
sobretot
pel president
i per tot el club
de confirmació
de començar a construir
aquest equip
per la primera divisió
que realment
s'haurà de seguir
de molt a prop
perquè hi ha un munt
d'interrogants oberts
de cara a la plantilla
i a la construcció
d'aquest gimnàstic
de Tarragona
per la propera campanya
la que serà
ja 2006-2007
que tornarà a significar
que l'anàstic
serà la primera divisió
intento buscar
mentrestant
a veure si trobem
el president
o la seva família
perquè Tere
no tenim cap sorpresa
no?
la Tere hi és encara?
sí, sí
sí, sí
sorpreses no en tenim
avui
avui no, eh?
no, no busquem
ningú concret
però he vist
que ens vam deixar
un munt de jugadors
sí, sí, sí
sí, sí
prou munt ahir
Alfonso Vera

Diego Reyes
Reyes
exacte
l'Alvaro Iglesias
l'Alvaro Iglesias
sí, sí
moltíssims

és que n'hi havia
que era més complicat
de trobar a Tere
ahir a la festa
no tots potser
s'estaven ubicats
al mateix lloc
i n'hi havia que
eren més complicats
de parlar amb ells
que no pas d'altres
que estaven molt més a la vista
i podies parlar
molt més fàcil amb ells
però tampoc no teníem
cap sorpresa preparada
per ells
no, no
per tant
tampoc no
però no en va quedar cap
no, tampoc
bé, alguna sí
que va quedar
no?
alguna sorpresa
no, la del Potro Echebe
l'única
el Potro Echebe
que ens va fallar
i la Porta
la Porta també ens va fallar
sí, sí
que n'aprenguin
com ha dit el Carles Salah
una mica
coses que passen
per cert
dic que allà abans
sí que estarà mateix
en zona de scents
seria el tercer equip
ara per ara
si s'acabés la lliga
que pujaria
juntament amb el Nàstic
i amb el Recreativo de Huelva
i que Lleida
continua en zona de scents
tot i que encara té opcions
seria en detriment
del Castelló
i moltíssims altres equips
de salvar la categoria
perquè el Lleida
l'Orca ha guanyat
oi?
el Lleida al final
ha guanyat el Llorca
no ho dic per l'Àngel García
que apunti
per què?
no, perquè si ens està escoltant
que ho apunti
només
simplement li deixo caure això
ja està
res més
jo només apuntar
el malatí que el Llorca
li haurà fet arribar
el president de l'Eiber
o els jugadors de l'Eiber
jo apuntaria més
potser pel malatí de Pina
del Ciutat de Múrcia
sí, sí, sí
també hi ha
hi ha força calè
al Ciutat de Múrcia
Pina és un
un tipejo d'aquests
del món del futbol
que mou molts calés
i jo crec que potser
els trets terres
podien anar més per aquí
creio que tots
el que diem abans
tots mirem al llevant
però que hi ha
tants altres malatins
i tants altres poderosos
al món del futbol
Tere i Quim

a veure
des d'aquesta zona
del pati del rei Joma I
no sé si rebeu bé el so
perfecte
és que volia parlar
també aquí
amb el Joan Andreu Pérez
que ens ha estat acompanyant
encara que
no l'hagin sentit
o molt poquet
al llarg de les últimes hores
però en fi
ell ha estat
al darrere
de tota la programació especial
i està observant
com a bon analista
que és d'esports
des de fa temps
aquí a Tarragona
una mica
tot el que està passant
les cares
els discursos
les paraules
de la gent
Joan Andreu
bona nit
hola bona nit
no sé si en relació
a altres ascensos
el de fa dos anys
i el de fa cinc
a segona
has notat alguna diferència
molt important
en la celebració
en la forma
totes
les del món
evidentment
els últims ascensos
s'ha vist
una eufòria
col·lectiva
però
el que hem vist
avui
ha estat una cosa
desmesurada
ja començant
perquè els carrers
de la ciutat
s'han omplert
de gom a gom
la gent
se l'ha vist
que tenia ganes
de futbol
de primera divisió
i evidentment
hi ha una diferència gran
malgrat la il·lusió
que s'havia vist
en els dos darrers ascensos
primer no és
posteriorment
amb Benyals
evidentment
d'aquesta vegada
jo crec que trenca
totes les previsions
que potser es podien pensar
tot aquells
que envolten
el nasi de Tarrona
que siguin consellers
jugadors
o el propi entrador
al llarg d'aquests dos dies
al llarg d'aquest cap de setmana
han passat
moltíssimes veus
moltíssims protagonistes
moltes paraules
moltes declaracions
potser de les últimes
d'aquesta tarda
aquesta nit
algunes són especialment
interessants
et quedes amb alguna
pensant en el futur
sobretot en la temporada
que ja hem de pensar
a primera divisió
a mi em sona
tal com deia
el Quim Pons
abans
parlant amb Abel Boades
una mica acomiat
el discurs
que ha fet
el jugador valencià
de l'estiu de Tarragona
i després
una mica
la il·lusió
i
la fe col·lectiva
que hi ha hagut
en
una il·lusió
que hi havia
en pujar de categoria
en aquest cas
a primera divisió
tant amb les paraules
del president
com de l'entrador
que s'han cregut
des d'un primer moment
que es podia aconseguir
aquest objectiu
que s'ha anat marcant
a mesura
que els resultats
s'han acompanyat
i evidentment
tota aquesta eufòria
que s'ha vist
a l'entorn
de la gent
que està al capdavant
del club
però
conscients
que havíem fet
una gran feina
i
poc a poc
sense
trencar una mica
el protocol
de bona feina
sense
sense
creure's
que
potser
fitxant
jugadors
invertint
molts diners
podien aconseguir
moltes coses
sense fer-ho
també ho han aconseguit
i això és una cosa
important
i per això
crec que
s'ha fet una bona feina
un pas important
el que ha donat
el NAC de Tarragona
sobretot
amb la gent
que està a dalt
ja que estem parlant
d'això
de planificació
esportiva
de futur
ara
amb el Jordi Blanc
ja el que
comença a planificar
bueno
suposo que ja fa setmanes
que està planificant
però a partir d'avui
se li ha acabat la festa
el nostre proper protagonista
em sembla
i ha de començar ja la feina
però ja
perquè ens hem de preparar
per anar a primera
jo crec que és una feina
que ja havia començat
però sense que m'hina de dubte
a partir d'avui
ha de començar
a treballar
ara mateix
en 5 minuts
arribem al punt de
3 quarts de 12 del vespre
jo no sé si aquesta nit
treballarà
però suposo que ben aviat
es posarà a marxa
Josep Sicard
bona nit
bona nit
suposo que aviat
ja de mirar el mòbil
i tenia 64 missatges
he començat a mirar
però veure que eren
de representants
he tancat el mòbil
i bueno
ja demà
amb calma
començarem a
a planificar
i a treballar
i a preparar
perquè això
com te deia
no sigui només un èxit d'un dia
i ho puguem
cada any
a final de temporada
fer una festa com aquesta
representants d'algun jugador
interessant pel Nàstic
l'any que ve?
bueno
suposo que
cadascun d'ells
creurà
que porta
o que té el millor jugador
o el jugador
que pot ser més interessant
per nosaltres
nosaltres tenim clar
tot el que volem
el que volem fer
i bueno
ara el que hem de fer
és
amb tranquil·litat
pensar
deixar uns dies
per pensar
tranquil·lament
i sense pressa
començar a planificar
ja tot
amb tranquil·litat
i amb la seguretat
que estem a primera
estem parlant
d'una estica
primera divisió
amb quin moviment
de plantilla?
això és difícil
perquè també
hem de parlar
amb els nostres jugadors
i bueno
la idea
ja ho hem dit
moltes vegades
és mantenir el bloc
que ens ha portat
a la segona divisió
la base de l'equip
per com van fer
el nascença
de segona A
i a partir d'aquí
veure
aquells forats
que hem d'anar a buscar
aquells jugadors
que ens puguin ajudar
i puguin fer
una mica més gran
i més fort
per enfortir
i poder
enfrontar
la temporada
de primera edició
amb garanties
els propers dies
són claus
per deixar
aquesta provisionalitat
de futur
se parla
de la continuïtat
de Luis César
la del mateix president
del Consell d'Administració
Josep Maria Andreu
no sé si la del propi
SICAR
perquè aquest passat dilluns
Josep Maria Andreu
deia que
estava renovat
per la temporada
que ve
però sí que caldria
començar a deixar
tots els punts clars
jo crec que
aquesta setmana
s'ha de definir
pràcticament tot
jo crec que
el president
el president
seguirà
el president
ha sigut un home
important
ha sigut
per mi
la peça clau
és qui va muntar
és el que ens va venir
a fitxar primer a mi
i després hem anat
a fitxar l'entador
i els jugadors
i ha estat sempre
i ha muntat
aquesta estructura
en el club
per tant
jo crec que
hi seguirà
més salveig
amb il·lusió
amb força
l'alegria
i els ànims
de la gent
jo crec que avui
li hem donat més forces
per continuar
i a més perquè s'ho mereix
es mereix disfrutar
i a partir d'aquí
parlarem amb l'entrenador
i parlem amb els jugadors
i com te deia
començar a planificar
però bueno
amb tranquil·litat
però t'asseguro
que amb il·lusió
no ens guanyarà cap aquí
dels que estan a primera
ja per acabar
José
ens en donem compte
tots plegats
del que s'ha aconseguit
bueno
ara parlàvem
tu i jo
parlàvem que aquest matí
quan hem agafat els llars
i hem començat a llegir
que una mica
vèiem que era una realitat
i bueno
suposo que amb el pas dels dies
ens anem adonant
d'aquesta realitat
i l'important
que hem fet
pel club
i per la ciutat
gràcies
i a gaudir el moment
a vosaltres
doncs el Josep Sicard
que serà un dels convidats
demà
al sempre nàstic
a partir de les 8 del vespre
juntament
amb el president
del Consell d'Administració
de la gimnàstia de Tarragona
un Josep Sicard
que segons el seu punt de vista
ja has escoltat Ricard
diu que ell veu
que Josep Maria Andreu
continuarà
no sé
no sé si preguntar-li ara
que el veig
amb una certa distància
ho esperem a demà
al sempre nàstic
en fi
la veritat és que
avui s'han produt
tantes declaracions
i tantes emocions
i
ha estat una tarda
i una nit tan intensa
que no sé si podríem acabar
el programa
fent
això
una última pregunta
fent-li una última pregunta
al president
mentre
la gent ja abandona
aquesta zona
el pati del rei Joma I
els canapés
s'han acabat
les begudes
els refrescos
també
pràcticament
també
s'acaben
i mirarem
un altre cop
m'he quedat sense menjar
Ricard
a veure
jo he estat aquí
dos dies seguits
no he menjat res tampoc
dos dies seguits
ahir sense pizza
i avui sense canapés
espera un moment
que mirarem
ara es torna a abraçar
el regidor
de Medi Ambient
Agustí Maiol
veiem a Carles Armengol
president
president
una última pregunta
perquè acabem
aquesta programació especial
en fi
portem més de 48 hores
o 50 o 50
des del divendres
que estem treballant
fent nàstic només
a la ràdio
una última pregunta
es queda?
gràcies Tarrona
això
ser de nàstic
és el millor que hi ha
jo solament puc dir
que sóc molt feliç
i solament puc estar
agraït a la gent
de nàstic
perquè
el que he viscut avui
i el que hem viscut
durant aquestes últimes jornades
és
solament
espectacular
emocionant
és increïble
i ser del nàstic
és el millor que hi ha
Ricard
no t'oblidis mai
avui s'ha demostrat
ara acabarem amb la cançó
que a vostè li agrada
avui l'he sentit molt
eh
gràcies
el president
que ha defugit evidentment
aquesta pregunta
a propòsit
dels últims comentaris
de
de
de
Josep Sicard
del director esportiu
del gimnàstic