Un minut i mig, seran tres quarts a dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
L'Institut Català de les Dones ha encetat aquests dies recentment
una nova etapa amb tot un seguit de persones,
amb tot un equip responsable
i amb nous objectius que es van sumant als anteriors.
Avui ens acompanya la coordinadora territorial de Tarragona,
és la Roser de Cerdà.
Roser, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda. Aquesta és una mica una primera presa de contacte.
Val a dir que la Roser va néixer a Tarragona.
No farem un currículum allò molt exhaustiu,
però com a mínim sí saber que estem endavant d'una persona
que s'ha dedicat al món de la psicologia,
de l'ensenyament, és llicenciada en psicologia,
titulada en magisteri, especialitat d'educació infantil,
mestre en català pel primer i segon cicle d'AGB,
funcionària de l'Ajuntament de Tarragona
i el que realment té una gran experiència
des de l'àmbit de la psicologia i la de la pedagogia.
I ara, disposada a afrontar un nou repte
que té a veure amb la coordinació territorial
d'un món que és molt terrorista.
És molt ampli.
Perquè, en principi, quan parlem de dones,
disortadament la realitat ens fa topar-nos
amb un problema molt greu
en el que trobem que és molt difícil en sortir-nos,
tot i que hi ha molts esforços,
que és el tema de la violència,
però hi ha altres aspectes
que estan relacionats amb les dones
que també treballeu des d'aquesta coordinació territorial.
En tot cas, i partint de les últimes actuacions,
si et sembla, Roser,
ens centrem en l'atenció a les dones
en quant a no el que són procediments
que se segueixen davant dels casos de violència de gènere,
sinó l'atenció que heu dinat en primera instància
a les dones al Camp de Tarragona
que en l'últim període supera les 400 consultes.
Exacte. Mira, centrant-nos a la directriu aquesta
que tu dius de les converses de l'atenció
a la línia 900-900-120,
podem dir que de 748 trucades mensuals,
un nombre significatiu pertanyen a les comarques tarragonines.
És un 7,8% de trucades que venen de les nostres comarques.
Llavors, aquestes trucades tenen una incidència,
a nosaltres ens notifiquen una trucada
i tractem de fer un seguiment d'aquesta trucada,
tractem d'identificar la persona
i llavors hi ha un equip que treballem amb equip,
tant psicològic com d'advocats,
i una inserçora laboral
i ofertem la possibilitat que aquestes dones
que en un moment donat
han fet un crit d'auxili,
un crit d'atenció en aquest telèfon,
doncs tinguin assistència des d'aquí de Tarragona,
de la nostra seu.
Jo imagino, i perdona, Roser,
que d'aquestes trucades,
algunes realment estan fent una demanda de socors, d'auxili,
d'altres deuen tantejar una mica demanant informació,
perquè comencen a trobar-se en una situació que sospiten,
que pot ser difícil, dramàtica,
per tant no només són dones que truquen per denunciar o per demanar ajuda,
sinó una miqueta buscant orientació de què podrien fer.
I fins i tot hi ha cada cop més la intervenció de pares,
mares o fins i tot gent del seu voltant.
És a dir, no, de vegades la pròpia víctima,
per dir-ho d'aquesta manera,
no se n'adona a compte d'aquest víctima.
I hi ha gent del seu voltant
que fa el crit aquest de demanda
de com ajudar en aquesta dona.
I llavors molta intervenció ens ve donada,
molta demanda ens ve donada
pels pares, mares i gent del voltant.
I llavors la dona, quan se li sol·licita
que exterioritzi les seves vivències,
se n'adona a compte
que veritablement és susceptible
d'estar vivint un episodi de violència,
si no tan física, fins i tot psicològica,
o és una afectada del món masclista, per dir-ho així.
Aquesta línia nou sense detenció,
podríem dir que en certa mesura
també pot actuar de forma preventiva
davant de determinats episodis
que ja arriben a una contundència extrema.
Quan arriben a una contundència extrema
estan derivats a organismes judicials,
però doncs mentre nosaltres ho podem solventar,
se tracta de fer això,
l'assistència psicològica,
la jurídica i la laboral,
que en molts casos és l'inici
que una dona tingui la possibilitat
de sortir d'aquest món tan agobiant i tan dur.
Perquè si no té la independència econòmica,
no es veu capacitada per tirar endavant
la marxa del domicili conyugal.
hi ha moltes dones que no estan treballant,
no tenen independència econòmica
i fins que no l'aconsegueixen
no tiren endavant tot el seguiment
dels advocats,
de solucionar una mica la seva vida.
Es produeix aquesta trucada
si es detecta el professional
que està responent a aquesta demanda d'auxili
necessita aquesta persona
realment que entri en un circuit.
Aquest circuit, a la ciutat de Tarragona,
per ara, quin és?
Doncs a la ciutat de Tarragona,
la dona que pugui estar interessada
que se li oferti aquest servei,
arriba o fa una trucada.
Molts cops és a nivell telefònic
el primer apropament,
perquè encara són reàcies
a explicar-te obertament
la seva problemàtica.
Quan se'ls pot fer d'una hora,
primer, si elles ho veuen convenient,
fan l'atenció amb la psicòleg,
exposen la seva problemàtica.
Llavors, si la situació
s'ha de derivar a resoldre judicialment,
passen a consulta amb l'advocada.
I, finalment,
quan ja té la situació emocional,
podem dir, treballada,
ja pot passar a buscar inserció laboral,
si és que la necessita,
o bé ajut professional,
un aspecte d'aquest tipus.
Si la dona està en una situació límit
que ha d'abandonar el seu domicili,
hi ha una resposta també.
i el que és important,
hi ha una manera de respondre-la
amb una certa immediatesa?
I de forma integral?
Sí, hi ha la casa d'acollida
i llavors les dones s'adrecen allí
i tenen ubicació
per un cert temps.
Un dels grans reptes, de fet,
per atendre la violència de gènere
sempre ha estat la coordinació, no?
Entre totes les entitats,
administracions que hi treballen.
Aquest és un dels objectius?
L'estem assolint?
Encara queda una miqueta
per resoldre aquest tema?
Hi ha molt bona intenció
i molt bona voluntat,
però sempre hi ha dificultats
pel tema d'infraestructures.
Les cases d'acollida
tenen un determinant nombre
de places.
Moltes d'aquestes dones
van amb el bagatge dels fills.
És feixuc,
perquè dos o tres fills
són molt problemàtics
en una casa d'acollida
perquè s'ajunten
amb altres nanos
i llavors
com més aviat millor
que la dona pugui
refer la seva vida
és el prioritari.
És una qüestió prioritària,
sens dubte,
si no resoldre
de manera immediata,
que sabem que no és una tasca senzilla,
sí que com a mínim
donar una atenció integral
a aquestes dones
que pateixen maltractaments,
però en paral·lel,
des de l'Institut Català
de les dones
es tinen endavant
d'altres programes
en quant a fomentar valors
i pedagògics,
que ara els joves...
Sí,
per exemple,
hi ha el món associatiu
de la gent gran
que és molt ample
pel fet
que és
les dones
que comencen
a tindre veu
després de molts anys
de silenci,
i en quant a la gent jove,
a la gent jove
també se'ls està adreçant
molta informació
a nivell
de llenguatge
no verbal,
perquè amb estudis
que s'han fet
en centres educatius
s'ha vist
que les noies
i els nois joves
transmeten
rols
ja establerts,
i voldríem
des de l'Institut Català
de les Dones
fer canviar
aquests valors,
fer canviar
perquè la societat
sigui més igualitària,
perquè la societat
sigui més respectuosa.
Amb aquesta línia
s'han creat
unes figures
d'assessors
de gent jove
que són
doncs
els que
porten a terme
la informació
als propis instituts.
Són gent jove
que parlen com ells,
viuen com ells,
vesteixen com ells,
i llavors
el missatge
sempre és molt més
més directe.
i van als instituts
doncs
fer
tasques
d'informació
d'assetjaments,
de possibles agressions,
de temes
de la joventut,
de temes molt puntuals
de la gent jove.
No tot
són
aquests aspectes
negatius
de la nostra societat,
sinó que
quan apuntaves
al començament
de les dones,
perquè són moltes les dones
i hi ha una gran pluralitat,
en aquest sentit
contempleu treballar
també amb col·lectius
de dones
ja no d'una certa edat,
col·lectius de dones
empresàries,
el treball perquè hi hagi
una representació
més activa
en determinats
llocs de decisió,
no?
Sí, sí, sí,
evidentment.
Abans l'Institut Català
es deia
Institut Català
de la Dona
i ara s'ha ampliat
el concepte
per aquest fet,
perquè la dona
és molt ample,
és tant la dona
del món rural,
la dona
del col·lectiu
de puntaires,
com pot ser
la dona
del món empresarial,
la dona del món
de la universitat
i per aquest aspecte
treballem
en tots aquests àmbits.
En el món
de la universitat
hi ha un camp
d'actuació
de conferències
i crèdits
que s'han obert
a que les dones
i els homes
de la universitat
tinguin
apropament
al món
de la dona,
és a dir,
hi haurà
xerrades
de les dones
amb diferents àmbits
i amb diferents
aspectes
i també
en el món
per exemple
de les dones
empresàries
estem potenciant
molt
no aquesta dona
empresària
entesa
com
l'escoplòvits
o les dones
grans empresàries
sinó
aquesta petita
botiguera,
aquesta petita
persona
que s'ha obert
una perruqueria.
L'autoocupació,
no?
Exacte,
aquestes dones
que amb la seva feina
dia a dia
han fet
una petita empresa,
tenen dos o tres
treballadors
que han muntat
amb molt d'esforç
el seu petit negoci
i en aquestes dones
els volem ofertar
això,
que es vegin
recolzades
amb aquesta nova
tasca
que inicien.
Però no només moralment.
No, no,
evidentment,
tenim crèdits
i subvencions
i tenim
amb un
tenen la possibilitat
de demanar
algun tipus
d'ajut
de l'Institut Català
de les Dones.
Sovint es diu
que la dona
és poc participativa
en la vida social
i associativa
precisament
per aquests diferents
rols que ha d'anar
assumint el dia a dia.
És un altre dels reptes
des de l'Institut?
El compartir,
el compartir
tantes tasques
que tenim,
evidentment,
és feixuc.
Totes les dones
sabem, doncs,
que compartir
la feina,
el món laboral,
compaginar-ho
amb el món familiar,
doncs,
és una tasca
molt dura,
però,
doncs,
avui per avui
també l'home
està cada cop
més mentalitzat
que s'ha de fer
conjuntament
aquest tema
i llavors
la parietat aquesta
fa que
tots estiguem
compartint
més les coses
i és molt més
fàcil.
Hi ha molts reptes,
moltes línies
d'actuació
a nivell
en general
de tot Catalunya.
Bona part,
per no dir la totalitat,
també es volen materialitzar
aquí al Camp de Tarragona,
no?
Exacte, exacte.
Bona, la demarcació
en aquest cas.
A nivell
pressupostari
han enxemplat
un 63%
dels ajuts
amb subvencions
en els locals,
amb projectes
d'ajuntaments,
si parlem
amb xifres,
doncs,
230.000 euros,
30.000 euros,
que és una xifra
prou significativa,
i això,
doncs,
es veurà reflectit
amb els ajuts
d'entitats
i col·lectius.
Doncs,
de totes aquestes actuacions
anirem parlant
en els propers mesos.
Avui ha estat
una primera presa
de contacte
amb la Roser Cerdà.
A partir d'ara,
doncs,
ens acompanyaran
qualitat
de coordinadora territorial
de l'Institut Català
de les Dones.
Roger,
moltes gràcies
per venir a la ràdio
i fins la...
Per haver-me convidat.
I ara,
ha estat un plaer
fins la propera.
I, sobretot,
vull ser la veu
de totes les dones
que es vulguin adreçar
al carrer Sant Francesc
número 14,
que estem,
tot l'equip
que treballem allí
amb molta il·lusió
per acompanyar-les
amb els seus tràngols
o per acompanyar-les
amb el seu projecte,
doncs,
de lleure
o per qualsevol
dubte
que puguin tindre.
Doncs,
recordin-ho,
l'Institut Català
de les Dones,
la seva presència
a Tarragona
i obrint les portes,
òbviament,
a totes aquelles dones
en particular
que tinguin interès
a presentar
algun projecte de vida
o que tinguin
alguna dificultat,
com ens deia la Roser.
Gràcies, Roser.
Bon istiu.
Gràcies, igualment.
Adéu-siau.