This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
de les festes de Sant Magí.
Presentaran demà, dissabte i diumenge
a dos quarts d'onze de la nit al Teatre Auditori del Camp de Mar
el seu últim muntatge titulat Metamorfosis
a partir de l'obra de Kafka.
És el moment de saludar un dels directors artístics
de la Fura dels Baus, l'Àlex Uller,
a l'altra banda de la línia telefònica.
Àlex Uller, bon dia.
Bon dia, què tal?
Com és aquesta Metamorfosis que podrem veure
aquest cap de setmana aquí a Tarragona?
Doncs bé, és un espectacle una mica amb l'estil de la Fura,
diguem-ne, amb un cert impacte visual,
perquè es juga amb grans projeccions de vídeo,
amb una posada amb escena peculiar,
com tenim habituats en els nostres espectadors,
però amb una vertent més teatral del que estan acostumats.
Això ha estat una col·laboració també amb el Javier Dalte,
director argentí, bueno, director i dramaturg argentí,
amb el que és una obra on la gent jo crec que veurà,
per una part, el treball de la Fura, que els tenim acostumats,
i per l'altra, doncs, un treball dramatúrgic i d'actor més complex, no?
Per tant...
El qual fa un producte, doncs, força interessant.
La veritat és que ens vam estrenar al Japó al mes de setembre,
fins ara no hem parat i està anant molt bé.
Anava a dir que, per tant, no decebrà el públic fidel,
per dir-ho d'alguna manera, de la Fura.
No, el que passa és que, diguem-ne,
han d'anar preparats a veure una cosa,
a lo millor, més...
doncs, amb un treball més...
més actural i més...
i més dramàtic, dramatúrgicament parlant,
més teatral, no?
El que, diguem-ne,
doncs, hi ha un component, doncs, visual important, també.
Per què veu triar aquesta obra,
la metamorfosi de França Kafka?
Doncs, mira, això, d'alguna manera,
jo ja fa molts anys que em venia d'algú a adaptar-la,
per una part perquè crec que era una obra, doncs,
com molt... absolutament contemporània,
és a dir, amb uns continguts que són perfectament vàlids ara,
o són més vàlids ara,
el millor que quan el Kafka ho va escriure, no?
Ell poder ho va escriure molt reflexant-se a si mateix,
amb el personatge, no?
Però jo crec que del que parla aquesta obra,
que és de la por,
de la incapacitat de comunicar-se,
de l'aïllament, de l'emarginació,
de tantes coses,
és una obra rica en significats, no?
Però principalment aquests, no?
El de l'aïllament,
el fet de no poder arribar a complir les expectatives,
el millor que tu t'has fet de la vida, no?
I això el que fa és aïllar-te, no?
Nosaltres juguem des d'un punt de vista
no tant d'animalitzar el personatge, no?
De convertir-lo en un escarbat,
sinó de deshumanitzar-lo, no?
I arribar quasi a el que seria un bitxo,
però sense convertir-lo en un bitxo,
sinó perquè el deshumanitzem, no?
L'anem traient tot allò que ens fa humans
i acaba sent una piltrafa, no?
I pel que fa a l'escenografia,
què hi trobarem?
Els espectadors de l'espectacle, què veuran?
Doncs veuran un concepte molt cinematogràfic,
dramaturgicament parlant,
molt cinematogràfic,
perquè la gent en molts moments està com si fos el cine.
Hi ha una gran pantalla, diguem-ne,
que cobreix tota la boca d'escenari
i no veus res més que això, que cine.
I llavors el públic va entrant a partir del cine
i també va entrant en la història teatral, no?
I és un joc, no?
És a dir, a partir d'aquesta gran pantalla que s'obre
i després un gran cubo transparent de vidre,
de 3 metres per 3 metres,
que fa d'alguna manera de l'habitació
del Gregor Sams, el protagonista, no?
És també una mica una metàfora del terrari, no?
Que tots coneixem, no?, amb la tortuga a dintre.
I jugues amb la convenció que la família no el veu a dintre, no?
I en canvi el públic sí.
Això, doncs, crea un joc força atractiu, no?
Són els dos elements, eh?
Perquè és una obra, diguem-ne,
com bastant austera en aquest sentit.
És el cubo de vidre i la pantalla
amb la que es fa tot el joc escènic.
Quanta gent de la companyia participa en el muntatge?
Doncs mira, són 5 actors
i després ja són 5 tècnics,
més...
En fi, van unes 12 persones de lliure.
Aquesta obra, Àlex, per dir-ho d'una manera plenera,
també és d'aquelles que es veu assegut,
tenint en compte que altres vegades
hem vist coses de la fura,
en fi, en què el públic estava en ple moviment.
Sí, aquesta és com el Faus 3.0,
o no sé si es va vindre,
em sembla que també hi ha malics, xics, xics aquí.
Doncs són obres, sí, per veure, doncs, assentat, no?
El que passa és que aquesta és una obra a poder emocionalment molt forta, no?
En tot, el públic d'alguna manera es veu bastant,
o se sent bastant identificat,
o amb el personatge protagonista, o amb la família, no?
Tot el que han fet és contemporanitzar l'obra de Kafka,
llavors la gent d'alguna manera la veu ara aquí, no?
Vull dir, amb coses que fan que s'apropi molt l'obra a l'espectador,
perquè ell és un nano que treballa amb una guixeta de ferrocarril,
és a dir, que succeeix ara,
i això fa d'alguna manera que el públic prengui una proximitat
amb l'obra del Kafka molt més forta, no?
Esteu portant l'obra en gira, no?
Sí, com et deia abans, vam estrenar a Japó el mes de setembre de l'any passat,
i, home, no hem parat,
s'ha estat fent Alemanya, s'ha estat fent molt Itàlia,
s'ha estat per Àustria, s'ha estat per Grècia,
i, en fi, i sobretot per Espanya,
doncs lògicament que s'ha fet gairebé tot.
Ens queda ara un mes i mig, el 15 de setembre,
en el Maria Guerrero, al Centre Dramàtic Nacional,
que eren coproductors de l'obra,
i després vindrem ara tres setmanes, el mes de novembre, aquí a Barcelona.
Vam fer tres dies pel Grec,
amb unes crítiques excel·lents,
tant de l'avantguarda i del periòdic,
molt, molt, molt bones,
i esperem, doncs, que, bueno,
que la gira que ens queda fins al mes de febrer-mars,
doncs, segueixi amb l'èxit que està tenint.
I l'obra es rep igual a tot arreu?
O els públics, tenint en compte que són diferents,
també reben de manera diferent aquesta metamorfosi de la fura?
Home, el públic sempre és diferent,
és a dir, no?
O sigui, aviam,
jo crec que la comprensió de les obres es fa universal,
no?, d'alguna manera,
però sí que la manera de rebre-ho,
per exemple, clar,
nosaltres quan vam estar anar a Japó,
que justament ells tenen el problema aquest de l'Ikikomori,
no?,
que no sé si ho coneixeu,
però, bueno,
us poseu a internet, poseu Ikikomori,
i és força interessant,
interessant des del punt de vista,
diguem-ne,
vull dir, perquè és dur,
és un 10% de la població jove japonesa
que es tanca a les seves habitacions
entre cinc mesos i cinc anys.
Això és un 10%, eh?,
és real.
Llavors, nosaltres quan vam estar allà, clar,
l'obra, de repente allà prenia un significat molt bèstia,
no?,
perquè allà estan molt acostumats a que amics o que, no?,
o gent coneguda,
doncs té fills, això,
que estan un any, dos anys, tres anys,
a l'habitació sense sortir.
I d'alguna manera d'altres no vam partir d'això,
sinó que després vam trobar la coincidència
i ens va ajudar també,
doncs, a fer la nostra versió,
però, vull dir, té molt a veure, no?
Doncs és una societat com la japonesa,
que d'alguna manera, doncs,
tenen por d'extualitzar els sentiments i les emocions,
doncs, els provoca d'alguna manera aquest fet de l'Iquicomori, no?
En fi, doncs, totes aquestes reflexions
al voltant del muntatge de la metamorfosi de Francafka,
la podrem veure aquest cap de setmana, com dèiem,
dissabte i diumenge,
dues representacions aquí a Tarragona.
La Fura dels Baus és un d'aquells grups de teatre
que ha visitat molt sovint la nostra ciutat
i torna aquest cap de setmana amb aquest últim muntatge.
Àlex Uller, moltes gràcies,
molta sort i que acabi molt bé la gira.
Doncs moltes gràcies a vosaltres
i jo asseguro que no defraudarem els nostres seguidors,
vull dir que indiferents no els deixarem, eh?
Perfecte.
La Fura mai deixa indiferent.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies a vosaltres.