Falten tres minuts per arribar al punt de tres quarts en d'una del migdia.
Seguim en directe a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Avui, com podeu sentir, ja parlant de moltes qüestions
relacionades amb Sant Magí, amb la festa major petita de Tarragona.
Els actes arrenquen demà.
Ara parlàvem del context històric, de la tradició,
dels estudis fets per un folclorista com l'Aureli Campmany.
Però, en fi, Sant Magí també és festa, és música,
és l'arribada de l'aigua i també és teatre.
I, justament, de teatre parlarem durant els propers minuts.
De nou, amb la companyia de Jordi Sorignac, el que tornem a saludar.
Jordi, bon dia de nou.
Bon dia de nou. Parlem, efectivament, de teatre.
Parlem de l'obra Mentidés, que es podrà veure aquesta setmana
al Teatre Auditori del Camp de Mart.
Som en contacte amb un dels actors protagonistes,
l'Enric Major, que ja estem en condicions de saludar.
Senyor Major, hola, molt bon dia.
I bona hora, què tal, com estem?
Fa escassament dues o tres setmanes
el teníem aquí, a l'estudiu de Tarragona Ràdio,
en companyia de Lluís Soler.
En aquella ocasió també conduïa el programa la Yolanda García,
aquí tenim ja de vacances, li enviem un petonet des d'aquí.
I aquesta setmana, però, Senyor Major ens visita
amb un registre completament diferent.
Sí, és una obra que va tenir molt d'èxit aquí a Barcelona,
la temporada, des del novembre fins al mes de maig, juny, em sembla que vam estar.
I en el Teatre Borràs de Barcelona, que es diu Mentidés,
és un juguet fantàstic, divertit.
I em sentiu bé?
Sí, sí, sí.
Ah, perquè hi tinc cerdanes aquí al costat.
És que també estic de festa major, ja m'entens?
Vosaltres comenceu demà la festa major
i aquí a la plaça Nova l'estan celebrant avui de Barcelona.
Bé, doncs, com us deia,
és una obra que vam estar fent al Teatre Borràs
amb el Santi Banyes, amb el Cesc Albiol,
amb la Mercè Comas, amb la Gafcona
i amb la Mireia Portes, amb el Marc Montserrat.
És a dir, que és el Abel Sol que es va inventar
un juguet d'una obra de teatre
que ell en tenia referències,
és que estava fent fondres.
I és la tècnica, aquella antiga tècnica del Bodeville,
que el marit s'amaga per una porta
i l'amant s'amaga per una porta
perquè arriba el marit, etc.
Doncs és la mateixa tècnica,
però el que passa aquí no hi ha amant ni marit,
sinó una mala notícia que s'ha de donar
en aquell matrimoni que viu en aquella casa.
I tot això es converteix, això que hauria de ser una desgràcia,
es converteix en un juguet còmic divertidíssim.
Són dos policies els que han de donar aquesta mala notícia,
no s'hi veuen en cort,
vostè forma part, és l'home d'aquest matrimoni.
Exacte.
I vaja, a partir d'aquí es parla,
les crítiques parlen d'una comèdia
amb certs sons clàssics,
la típica comèdia d'Embolic,
Embolica que fa fort,
fins i tot titulava alguna crítica.
Sí, sí, i trobo que tenen raó,
Embolica que fa fort,
a partir d'una bona gent
que els sap greu haver de donar una mala notícia,
i aleshores,
per no donar aquella mala notícia,
es va embolicant tot tant
que finalment és molt més gros
el que està passant,
que no pas la mala notícia que van a donar,
per acabar amb una sorpresa final fantàstica.
És un joc escènic molt divertit,
portat a terme amb la direcció de l'Abel Folk,
que és la seva primera direcció,
i em portar amb un rigor fantàstic
per no fer pallaçades, per fer riure,
sinó és aprofitar la situació al màxim,
amb el màxim d'averisme.
Precisament, ara ho comentava,
l'Abel Folk dirigeix aquesta obra,
és la primera vegada que es posa a l'altre costat
de l'escenari.
Vostès amb l'Abel Folk,
de fet és gairebé la mateixa companyia
a la que fa uns anys vam protagonitzar
una obra de molt d'èxit,
pel davant i pel darrere.
El fet que ara el dirigeixi un col·lega,
amb qui també he compartit escenari,
senyor Major, com ho valora?
Quina ha estat l'experiència?
Doncs és una experiència fantàstica,
perquè fa 10 anys el vaig dirigir jo a l'Abel Folk.
Ja ho va tintar canvi de papers, doncs ara.
Sí, sí, sí, i és fantàstic poder fer això així,
amb aquesta llibertat, doncs,
i respecte per descomptat
de quan un assumeix un rol,
doncs, donar-li tota la credibilitat possible
en aquest rol.
I la veritat és que l'Abel ho ha fet molt bé.
I qui fa millor d'alumne?
Qui fa millor d'actor?
Jo procuro ser molt disciplinat sempre,
amb el rol que fa.
Si jo n'hi he fet molts en el teatre,
diferents rols he fet,
i procuro ser molt disciplinat sempre
i respectuós sempre.
I val a dir que amb l'Abel ha sigut una delícia treballar-hi,
perquè tenia molt clar el que volia,
però ens donava el marge imprescindible
de possible creativitat de cada un dels actors.
Llegint algunes crítiques,
algú comentava que és una comèdia sense pretensions,
però aquest autor britànic, l'Anthony Nailson,
és un home que ja fa temps que fa obres,
algunes d'elles, altres,
també han arribat a Barcelona, fonamentalment,
i també és un d'aquests sexos que quan hi grates una mica
hi surt molta teca també,
que hi ha coses al darrere.
És a dir, quan diuen això que no hi ha pretensions,
jo sempre em penso que és perquè no se l'han mirat bé.
Jo crec que toca tot el que els diaris està omplert avui en dia
de la nostra societat,
toca tots aquests temes,
però mai per enriure-se'n,
a veure, mai per enriure-se'n,
però sí des d'una mirada diferent dels equívocs que poden portar,
doncs, el maltractament, l'abossexual i totes aquestes coses,
se'n parla, però dels equívocs que poden portar això,
no de quan passa realment,
sinó dels equívocs que poden portar, doncs,
aquestes realitats que ens omplen els diaris avui en dia.
Per tant, jo crec que sí,
jo crec que té un trasfons important i interessant
que passa en una època absolutament diferent,
perquè passa els Nadals, la Vagília de Nadal,
i ara estem a l'estiu.
Però d'aquests mateixos temes
podríem estar-ne parlant ara,
amb la terrassa que estic jo, si estigués amb amics,
doncs podríem estar parlant de tots aquests temes.
Hi ha molt absurd, hi ha molt joc de paraules,
hi ha moltes entrades i sortides de personatges a l'escenari,
una mica aquests elements, com vostè ho insinuava abans,
senyor Major, de comèdia amb un reregusta clàssic,
de molts anys enrere.
De Baudéville, de Baudéville francès, gairebé,
diria jo, però ja dic, insisteixo,
en lloc que el marit enxampa l'amant,
aquí no hi ha amant.
Ningú sí que és sota el llit, per entendre'ns.
No, no, però a veure, hi ha armaris d'amagar-se,
hi ha no llits, però hi ha altres elements per amagar-s'hi,
és a dir, que constantment hi ha elements d'aquests de sorpresa,
del Baudéville francès,
però enllà era normalment sempre,
per explicar que l'amant el tenia amagat
i el marit era cornut i no sé què, no sé quantos.
Aquí, ja dic, aquí va molt més enllà l'autor
i és molt més contemporani en aquest sentit,
ja que avui en dia no ens faria ni gràcia
això d'aquest marit d'enxamp l'amant.
Vull dir, és una...
Ja ho hem vist massa vegades.
Ja ho hem vist tantes vegades
que queda cremat en el mateix moment del saltaló.
Per altra banda, aquí també hi ha el bon gust
d'una persona molt important dins del Teatre Català,
que és la Montserrat Menós,
que és l'escenògrafa.
Ha fet una escenografia molt delicada,
molt bonica,
molt simple,
però molt bonica,
com de conte, saps?
Molt bonica.
Per altra banda,
jo crec que també el Camp de Mar,
que venim a treballar,
doncs jo sempre tenia una recança amb el Camp de Mar.
Per què?
Sí, perquè si no feies un text d'aquests
de cridar molt o de grans masses, etcètera,
quedava molt llunyà pel fosso.
I aquest any,
i em sembla que ja ho vau fer l'any passat...
Grata sorpresa que el fosso estava tapat.
Estava tapat i es queda convertit en la platea.
Jo això trobo que,
ara que vam venir a fer la nousica
i vaig veure que havien resolt això,
vaig trobar que era fantàstic,
perquè l'última vegada que havia estat al Camp de Mar,
jo era fent ronda de...
No, era pel davant i pel darrere.
I encara no estava tapat.
I quan fas comèdia,
jo trobo que el públic el trobava molt llunyà,
els actors,
per fer aquest tipus de comèdia.
I en canvi,
a hores d'ara l'han apropat moltíssim
i trobo fantàstic.
I em ve molt de gust
tornar aquest any per segona vegada al Camp de Mar.
A Tarragona he vingut una altra vegada,
inclús aquest any.
Vaig venir al Col·legi d'Arquitectes
a fer un concert sobre Neruda,
perquè hi havia una exposició
de les cases de Neruda que havia dissenyat.
Sí, ho recordem.
I vaig venir, vull dir que aquest any...
S'haurà de buscar un pis
o algun amic que li deixi una habitació, oi?
Potser no tant,
però que sí que estic encantat
de venir tan sovint a Tarragona.
En aquestes comèdies, senyor Major,
moltes vegades l'argument,
el pretext d'aquest embolic inicial,
possiblement és el de menys,
però si vostè es posés en la pell
del personatge a qui li toca interpretar,
el fet de donar o rebre, en aquest cas,
una mala notícia, com és en aquest cas,
segons com pot ser molt punxegut, no?
Sí.
Mira, o miri, perdó,
perquè ens estem tractant
amb un respecte usual dins el nostre món,
però ja que és el seu joc,
segueixo igual el seu joc que de vostè.
Doncs miri.
Vostè en pot totejar, llavors?
Si em permet, continuaré parlant de vostè,
només faltaria.
No, no, molt bé, molt bé.
Doncs quan l'Abel Folk em va fer la proposta
i em va explicar,
abans d'enviar-me el text,
a Maria Miranda dic,
tinc aquest projecte,
i em comença a explicar l'argument,
això de la mala notícia,
vaig dir, Abel, no la puc fer, aquesta funció.
No, no, espera't, espera't, que t'explicaré.
I em va explicar,
tal com anava tota l'obra,
sense jo saber,
és a dir, m'explicava només l'anècdota,
però l'anècdota,
moltes vegades,
depèn com s'expliqui,
pot ser un drama,
pot ser una tragèdia,
o pot ser una comèdia.
depèn com s'elabori, això, no?
I a mesura que m'ho anava explicant,
jo m'anava esborronant,
perquè pensava, jo no la podré fer,
perquè jo he viscut aquesta situació
que una vegília de Nadal,
no era Nadal, era cap d'any,
em van venir a donar la mateixa,
una notícia,
una tan mala notícia
com passen a la funció.
Llavors, òbviament, la recepció és...
Per tant, jo sabia molt bé
de què va aquest assunto,
ho sé molt bé,
però quan em va arribar al final,
i això ho entendran
quan vegin el final de la funció
i qui palma el final de la funció,
doncs, oi, ara sí,
vaig veure clarament
el tranquil·lo que hi havia,
però ja dic,
primer vaig començar dient-li
que no la volia fer,
jo, aquesta obra de teatre,
precisament per això,
perquè conec la situació,
que és rebre una mala notícia
d'aquest tipus
un dia que et despertin a la nit
i que et diguin,
ha passat tal cosa.
Doncs, la Rick Major
ha fet, finalment, l'obra,
ha fet temporada a Barcelona,
amb força éxit.
I tant, divertint-nos-hi moltíssim.
Han fet temporada a Catalunya
i aquesta setmana estaran aquí a Tarragona
una altra vegada
al Teatre Auditori del Camp de Mart.
Senyor Rick Major,
moltes gràcies,
un plaer que vingui a Tarragona
constantment,
i un plaer també,
si vostè ens permet,
a mesura que vagi venint,
nosaltres l'anirem emprenyant
sempre carinyosament.
i jo encantat de la vida
i esperem que l'any que ve
tornar al Camp de Mart
amb una obra de teatre fantàstica
que farem una companyia
semblant a la que estic ara,
dirigit per la Belfolk,
és a dir,
la mateixa companyia,
però no l'hi serem tots,
la Mercè Comas i jo repetim,
que es diu Pels Pèls,
una altra funció divertidíssima
i que m'encantarà repetir-la
al Camp de Mart o a Tarragona.
De ben segur tindrem
l'oportunitat de parlar-nos.
Senyor Major,
moltes gràcies fins la propera.
Gràcies i perdoneu-los
el rebombori
perquè estic a l'aire lliure.
Bona festa, Major.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Doncs hem parlat
amb l'Enric Major,
un dels actors protagonistes
d'aquesta obra mentides,
realment té molt bona pinta,
els riures estan asseguradíssims
i ara és el moment de fer
el que ja hem promès
al sumari de continguts del programa.
Doncs nosaltres tenim sis entrades,
tres entrades dobles,
per tant,
tres ollents
tenen la possibilitat
d'anar aquest dijous,
demà dijous,
a partir de les 10
en aquesta representació
del Teatre Auditori del Camp de Mart.
Què hem de fer?
Trucar al 977-24-4767.
Aquí no hi ha pregunta,
aquí no hi ha concurs.
El primer que truca
s'endú les trucades.
977-24-4767.
Ja tenim un primer ollent
o una primera ollent.
Hola, molt bon dia.
El seu nom, sisplau.
Mònica, què tal?
Com estàs?
Arriben o no arriben?
A setembre.
Bé, gaudiràs de Santa Técla relaxada,
segons com.
Aprofitar-ho, doncs Mònica,
dues entrades per demà dijous
a les 10, quan vulguis.