És un quart d'onze del matí, aquí seguim en directe
amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Com apuntàvem, en el sumari, tots els agents socials
tret del sindicat USTEC, màxim representant
de l'ensenyament públic, han arribat a un acord
per al Pacte Nacional per a l'Educació,
la base per a l'elaboració de la futura llei catalana d'educació.
Avui al matí de Tarragona Ràdio volem conèixer
a grans trets el contingut d'aquest pacte
i la dissonància que mostra el sindicat majoritari
que finalment, com dèiem, no li ha donat suport
després d'un llarg període de negociació
entre totes les parts implicades.
Un pacte que, entre altres coses, permetrà invertir
1.197 milions d'euros en quatre anys,
implantarà la sisena hora a les escoles públiques
de forma esglaonada, finançarà l'obertura de centres
a partir de l'1 de setembre, i el pacte, entre altres coses
que aniran sortint, també garanteix que en un període de sis anys
totes les escoles concertades seran gratuïtes per a les famílies.
El pacte, òbviament, contempla altres aspectes
que de ben segur aniran a surgin,
però aquí hem esmentat alguns d'ells.
Parlem-ne, doncs, i ho fem amb Josep Maria Pallàs,
és el director territorial d'Educació a Tarragona.
Senyor Pallàs, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser avui amb nosaltres.
Saludem en Josep Maria Cartanyà,
és representant del sindicat majoritari
a l'ensenyament públic, USTEC.
Senyor Cartanyà, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
I també ens acompanya Joan Andreu Torres,
representant de l'ensenyament concertat.
Senyor Torres, bon dia.
Hola, bon dia.
Val a dir que hem convidat representants de la FAPAC,
de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes,
per raons laborals,
han excusat la seva presència en aquesta taula,
on la mantén perquè era interessant,
òbviament, i necessari conèixer aquesta opinió,
que també val a dir que a través dels diferents mitjans de comunicació
la seva postura també l'han deixat ben clara.
El tema és molt ampli, ho dèiem,
la idea una miqueta d'aquesta taula rodona,
sobretot pares i mares que ens escolten a aquesta hora,
que sàpiguen en què consisteix aquest pacte,
que és d'una gran transcendència,
no sé si vostè segur que sí,
perquè és el seu àmbit de treball,
però socialment, d'entrada,
hauríem de pensar tots que és d'una gran transcendència
per a la nostra societat.
Jo els plantejaria una primera pregunta
que, si fos possible,
em contestessin d'una forma breu,
una mica per entrar en matèria,
i després ja aniríem perfilant alguns detalls.
Senyor Pallàs, com a representant de l'administració,
és un bon pacte?
Jo crec que sí,
és un pacte molt bo,
molt necessari,
és un pacte molt important,
hem de pensar que l'han signat 20 organitzacions,
on hi ha pares, mares,
sindicats de treballadors,
patronals de l'escola concertada,
patronat de l'escola d'educació especial,
moviments de renovació pedagògica,
les federacions municipalistes,
tant l'associació com la Federació Catalana
d'Entitats Municipals,
associacions d'estudiants,
col·legi d'autors i licenciats,
per tant, estem parlant d'un pas històric.
Deixem de fer en matèria educativa
política en minúscules,
política de partit,
política per barallar-se amb l'adversari,
i passem a fer el que cal,
que és política en majúscules.
Jo crec que és un pas molt important.
A partir d'aquest pacte ja tenim les bases
del que serà la llei catalana de l'educació.
tenim autonomia des de fa 25 anys
i encara no hem sigut capaços
de fer la llei catalana de l'educació.
Si ara hem sigut capaços
de fer aquest pacte nacional,
si la societat civil,
si totes les entitats ens han donat
una lliçó als partits polítics
de què és possible,
de què és possible acordar
les bases del que ha de ser
l'educació d'aquest país,
els partits polítics ara han d'entomar el repte
i posar-se a treballar pel següent pas,
que serà la llei catalana de l'educació.
El sindicat UGT,
Comissions Obreres,
també han donat el seu vistiplau.
El sindicat UGT diu que estarà molt atent
i que vigilarà,
i és una d'ella,
ahir a última hora,
que era un sí una mica a contracord,
però que també entraven en aquest pacte.
Comissions Obreres també el signava.
En el cas del sindicat majoritari
de l'ensenyament públic,
USTEC,
per vostès,
òbviament,
no és un bon pacte,
o si més no,
en alguns dels punts que presenta.
A partir del mes de gener,
en totes les reunions s'han posat sempre
unes cauteles a l'administració,
en les quals hi havia diversos punts
que eren claus.
O sigui,
vostè que es té,
no entén,
dins d'una projecció,
ja no només de professorat,
sinó social,
no entén la creació del concepte
de servei públic educatiu,
on s'engloben centres de titularitat pública
i centres de titularitat privada.
O sigui,
entenem,
diguéssim,
que aquest concepte
porta,
diguéssim,
a una financiació
més indiscriminada
d'una sèrie de centres
que,
per altra banda,
diguéssim,
no presenten
el grau de dificultat
que presenten
alguns centres
que són una mica
els encarregats
de fer la cohesió social
d'acollir a tothom.
Llavors,
això era un element
molt important,
el concepte
de servei públic educatiu,
als mitjans de comunicació,
bueno,
va sorgir
el tema
del no al pacte
per part d'aquestes
en el mateix moment
en què hi havia
el debat de la sisena hora
i ha transcendit molt
que vostè que estés
diu no al pacte nacional
per la sisena hora,
però la sisena hora
és
un aspecte més del pacte
i no
el més important
pel qual diem no.
Hi ha una altra qüestió
també que és important
per nosaltres,
que és, diguéssim,
la corrent
que es viu
ja des de fa
uns anys
o de les últimes dècades
a nivell mundial,
que és la privatització
d'aquest servei
tan golós
i tan gran
com és l'educació.
Llavors,
aquí s'estan
agafant
des de diferents països
directrius
d'organismes
que no són
d'àmbit educatiu,
sinó d'àmbit econòmic,
com és
l'OCDE,
l'Organització Mundial
de Comerç
o el Banc Mundial
i en la qual,
diguéssim,
preveuen
diferents maneres
de poder privatitzar
el servei.
Una cautela
que nosaltres
vam posar
va ser
que la descentralització
de l'educació
i de l'aproximació
als ajuntaments
no s'oposés
a externalització
de serveis.
Això no s'ha volgut
incloure
en cap moment
a dintre del pacte.
i entenem
que, clar,
era un pacte molt ampli
i hi ha més coses
i ja ho anirem dient.
Sí, naturalment,
és el que la Cisenora,
com bé deia,
trascendria en altres aspectes
importants.
Ja ho anirem dient
perquè hi ha més coses,
perquè el professorat
també entenem
que no ajuda
a les dificultats
que avui té el professorat,
instaure un sistema
d'avaluació
del professorat
i un model d'empresa
d'incentius
en funció
de la productivitat
i hi ha moltes altres coses.
El model d'autonomia
de centres
entenem que és important
que els centres
puguin tenir
un grau de decisió,
però se creen
la figura
de llocs singulars,
de places singulars,
que també
una de les cauteles
que l'Austec
ha plantejat
durant tot el temps
és que aquestes places
no fos
el centre
qui les proveís,
és a dir,
fent una mica
d'empresa,
gairebé,
sinó
que aquestes places,
diguéssim,
se demanés
el perfil
de professorat
que es necessita
i que això
ho cobrís,
ho cobrís,
diguéssim,
amb un sistema
de concurs
obert
i transparent.
I més,
quan la LOE,
la nova llei d'educació,
manté uns criteris
respecte
a la forma
d'organitzativa
dels centres,
sobretot
a l'elecció
de directors,
que ja ho va instaurar
la llei anterior
que va fer el PP,
que doncs
és un model,
diguéssim,
no el més democràtic
que voldríem,
no?
L'elecció
de directors
en aquests moments,
o sigui,
té, diguéssim,
com a part
ponderant
més forta
el tema
dels mèrits
i un dels mèrits
més importants
que sol pesar molt
i la prova és
que amb els direccions
que s'han renovat,
la majoria
s'han mantingut
les mateixes,
és, diguéssim,
els anys d'experiència
com a directors,
ja, no?
Nosaltres entenem
que els consells
escolars
i els claustres
de professorat
han de ser,
diguéssim,
qui han d'avalar
un projecte educatiu,
han de votar
tot un equip directiu.
Entraré en més detall
si li sembla,
senyor Cartanyera,
una primera intervenció
per copsar una miqueta
la postura
de cadascun
dels col·lectius
que representen.
L'escola concertada
al final també
ha dit que sí
al Pacte Nacional
per l'Educació,
però ha estat
en les últimes setmanes
perquè en els últims
15 dies
assistíem
a uns certs
dubtes
que tenia
l'escola concertada
a Catalunya
de dir sí
al pacte, no?
I va haver,
bé, no uns dubtes
sinó una realitat
de dir que no
davant d'unes propostes
que es van presentar
d'un grapat de cop i volta
150 esmenes
que es van presentar
respecte a l'Eloa a Madrid
de cara al Senat
i també respecte
que no ens en sortíem
de cara
a tot com havia de quedar
el que eren
els concerts educatius.
Sabeu, doncs,
que hi va haver
una dificultat
perquè el departament
volia només
allargar el concert
un any
quan ara toca fer-ho quatre
això va anar
doncs
amb un jutge
que va determinar
que no,
que es vinguin de fer
que s'havia de fer
el concert per quatre anys
i per tant, doncs,
va ser dues o tres cosetes
que van encallar
lògicament
perquè d'alguna manera
l'escola concertada
quedava escanyada
i per tant, doncs,
això va fer
que es desembossés
una mica
tot el tracte
tot el pacte
i tots els acords
i finalment creiem
doncs que això
que vull dir
que és un bon punt
de partida
per tant
no hem arribat enlloc
vull dir
ens hem assentat
a taula per primera vegada
tot un grapat
d'entitats
associacions
de tot tipus
i crec que això
és beneficiós
per què?
perquè altra cosa
quan hi hagi els acords
veus que ja tothom
hi surt guanyant
uns amb més
amb uns aspectes
altres amb uns altres
però lògicament
també és un acord
que ni és a gust
de tothom
lògicament
però sí que
creiem que
donarà i centrar
unes bases
com deia
la senyora Maria Pallàs
de cara
a poder plantejar
una futura
educació
o on
deixem ja de pensar
d'una doble xarxa educativa
ni tampoc
d'una xarxa única
que també penso que els diaris parlen de xarxa única
i tampoc no és correcta
jo penso que hem de començar a parlar
d'una xarxa diferenciada
per tant
una xarxa educativa
i també
ja el que és el servei públic
també s'hauria de començar a pensar
que l'educació
no és un servei
no només un servei públic
sinó que ha de ser un servei preferencial
d'educació
i per tant
no som taxis
ni som autobusos
i això suposaria també
que
la manera en què enfoquem
tota la temàtica
i totes les qüestions educatives
al nostre país
d'alguna manera
hi puguem ser-hi tots
i d'aquí es tracta
de ser-hi tots
vull dir
l'escola concertada
en cap moment
també hi ha diferents escoles concertades
de tot tipus
com també n'hi ha de pública
de tot tipus
i per tant
a vegades unificar-ho tot
amb un mateix sac
té unes dificultats
de llenguatge
i unes dificultats
de concreció
suposo que algun d'aquests
problemes
i d'aquests temes
n'hi ha sortint
al llarg de la discussió
o del debat
que fem avui
de cara a veure
en què va beneficiant
a cada un dels sectors
que estan dintre del pacte
Doncs si li sembla
un dels punts
que vostè acaba d'apuntar
dels mitjans de comunicació
es parla
que en qüestió
d'un període
de sis anys
es parla
d'una xarxa única
educativa
acabar amb aquest
clàssic
enfrontament
concertada
pública
quan realment
un dels punts
que llegíem
o un gran titular
és en sis anys
els pares
no pagaran les quotes
de l'escola concertada
expliquem-ho això
una de les principals
dels debats estèrils
inútils
i recorrents
que ha paralitzat
durant molts anys
aquest país
ha sigut aquest debat
dreta-esquerra
escola concertada
escola pública
és un debat
que ja no porta en lloc
dividir
dreta i esquerra
en segons
si estàs a favor
de l'una o de l'altra
i crec que aquest acord
ha posat
per primera vegada
un pas important
endavant
evidentment
superar aquest debat estèril
s'havia de fer
des de l'esquerra
en el sentit que
si no
estàvem tots enrocats
en posicions
del segle XIX
què vol dir això?
que evidentment
hem d'assumir
que hi ha una realitat
que és una escola concertada
que té una vocació
de servei
i que no podem estar
tota la vida
confrontant l'escola pública
amb l'escola concertada
perquè l'escola concertada
no és un negoci privat
la Constitució Espanyola
reconeix el dret
a crear centres
és a dir
qualsevol persona
privada
o qualsevol empresa
pot crear
un centre educatiu
si l'educació
obligatòria
fos un negoci
li asseguro
que totes les multinacionals
estarien trucant
a la porta
per obrir escoles
i no n'hi ha cap
que obri escoles
les escoles concertades
són totes escoles
de molta tradició
d'origen cristià
perquè hi havia
una vocació
de servei
per part de l'església cristiana
de donar una educació
i també
de fer
evidentment
proselitisme
diguem-ho així
a favor de la religió cristiana
i després
el que hi ha hagut
són iniciatives
de cooperatives
de mestres
als anys 60-70
amb la renovació pedagògica
o de famílies
que van fundar acadèmies
i que hi ha tingut
una continuïtat
però si observeu
una miqueta el panorama
veiem que
evidentment
s'obren empreses
i negocis
per totes bandes
excepte pel que és
l'ensenyament obligatori
per què?
perquè no és negoci
és un servei públic
és un servei
que provoca
molts mals de caps
i que ningú
crec que hi vagi
a fer negoci
per tant
a partir d'aquesta
primera premissa
hi ha una segona premissa
les escoles concertades
en el seu conjunt
evidentment
sempre podrem parlar
d'alguna
que tingui una vocació elitista
però en el seu conjunt
no es pot dir
que les escoles concertades
no tinguin vocació
de cohesió social
ara
sí que és veritat
que hi ha un sistema legal
que ha permès
fer una miqueta
de trampa
i que això
durant molts anys
ha funcionat així molt bé
en el sentit
que l'escola concertada
d'oferia una sisena hora
que era legal
que era legal cobrar
per aquesta sisena hora
i aquí teníem
doncs un cercle viciós
el fet de cobrar
unes quotes
per aquella sisena hora
establia un filtre
molt important
i és que moltes famílies
no podien accedir-hi
però crec que hi ha
una voluntat sincera
de l'escola concertada
d'entrar en una dinàmica
de treballar realment
per la cohesió social
però a canvi
d'efectivament
pagar el cost del servei
perquè el que tampoc
poden fer
és subsistir
amb més despeses
que ingressos
per tant aquesta realitat
s'ha d'assumir
sense complexos
i s'ha de dir
tal com és
no hem de treballar
oposant
i confrontant
permanentment
l'escola pública
i l'escola concertada
sinó que hem de treballar
mirant de posar acords
és a dir
no podem imposar
un model soviètic
perquè aquesta no és
una societat soviètica
a base de dir
el que és públic
és públic
i el que no
privat al 100%
i aquí s'ha acabat
perquè tenim una tradició
de més de 100 anys
d'escola religiosa
d'escola concertada
laica
i per tant
aquesta realitat
no és una realitat
que empobreixi
ni que ataqui
ni que condemni
l'escola pública
ser una escola subsidiària
sabem que hi ha escoles públiques
que tenen uns percentatges
d'immigrants molt alts
però és que també
hi ha escoles concertades
que els tenen molt alts
molt més
que altres escoles públiques
per tant
com que tenim
una realitat
polièdrica
complexa
i a més a més
tenim una realitat
que és que tothom
vol treballar per l'escola
aquí
i vol superar
debats estèrils
el que hem fet
amb aquest acord
és per primera vegada
parlar seriosament
que s'ha de pagar
s'ha de pagar
millor
el concert educatiu
esclar que sí
perquè si no
no els surten els números
ara
que canvi
el procés
d'admissió
dels alumnats
ha de permetre
trencar
aquesta dinàmica
que els nouvinguts
vagin majoritariamente
a l'escola pública
la concertada
farà tot el passos
endavant
que siguin necessaris
l'únic que hem de fer
entre tots
és repartir bé
els recursos
i posar bé
les bases
del que ha de ser
una educació democràtica
catalana
amb uns currículums
potents
en totes les escoles
vostè senyor Cartanyà
sostenen que es manté
la doble xarxa
amb aquests arguments
que acaba d'apuntar
el senyor Pallàs
el que es fa
és crear un concepte
que és servei públic
educatiu
però la doble xarxa
segueix existint
perquè si no
com expliqui algú
perquè es mantenen
centres de titularitat
privada
i centres de titularitat
pública
i és més
jo aniré més lluny
d'això
és a dir
aquí la llei
i la llei
i parlo de l'Aloe
també
i les anteriors
i tal
se manté
el caràcter propi
de centre
i
per tant
els centres privats
avui en dia
aquí a Catalunya
amb un percentatge
molt elevat
de centres religiosos
llavors
aquí diguéssim
aquí ja tenim
tindrem
un altre motiu
un altre motiu
de segregació
és a dir
aquí
sabem que ve
molta gent de fora
de fet
el 85 o el 86%
de la immigració
està als centres públics
el 15 o el 16%
està als centres concertats
i d'aquesta gent de fora
venen gent
d'altres cultures religioses
que tindran ja
com un primer element
de selecció de centre
el fet de tenir
una altra cultura religiosa
aquí diguéssim
jo ja ho sé
que això és molt difícil
i és molt complicat
i la cosa és llarga
el procés és molt llarg
però clar
el tema d'aconseguir
que els centres
diguéssim
tinguin
com a servei públic
una estructura laica
laica vol dir
de respectuosa
en totes les creences
o sigui
no vol dir una altra cosa
vol dir això
ho dic perquè també
aquí s'ha distorsionat molt
el debat a vegades
llavors el fet d'aconseguir
que els centres tinguessin
que estan en un servei públic
una estructura laica
això avui ni s'ha plantejat
en el pacte
i tota la mica de cosa
que es podia plantejar
respecte ja a continguts
de la religió
l'Eloi
ja hem vist com ha parat
ja hem vist la manifestació
que es va fer
a Madrid
i hem vist com ha anat parant
tots aquests temes
per tant això
està bastant frenat
jo el que voldria plantejar
és que
en aquest país
ja disposem d'experiències
l'any 85
quan se va fer
la Lode
la Lode es va fer
perquè era
una època que es deia
doncs que hi havia també
un creixement d'alumnat
i que per tant
com que s'havien de fer
noves construccions
i noves infraestructures
i això costava ens diners
van dir doncs
van fer aquesta mena
de concepte
de lloguer
del concert econòmic
amb les privades
del 85
fins a 2005
és a dir
20 anys
han passat
aquí
què hem aconseguit
doncs hem aconseguit
que tots els centres
privats
anem ja concretament
ja que avui parlem
per Tarragona Ràdio
els centres de Tarragona
tots els centres
privats
menys un
que és l'escola francesa
perquè és estrangera
estan concertats
inclòs centres
que fan
matriculació
per discriminació
de sexe
és a dir
que el model
aquest
de potenciar
un tipus de servei
d'un tipus de servei
que té un caràcter
lucratiu
o de benefici
si econòmic
a vegades
i a vegades
només ideològic
ideològic
una mica
per assegurar
també
una certa ideologia
de tipus religiós
en una societat
que cada cop
està més secularitzada
al nostre país
i també
que va ser
una mica
conseqüència
al seu moment
que aquests centres
de la contrapartida
de les desamortitzacions
que hi va haver
històricament
i també
la conseqüència
que l'estat francès
sí que va decretar
que la seva escola
era laica
i moltes ordres religiosos
de França
van venir aquí
llavors diguéssim
però senyor Cartanyà
assenyem-nos el present
i el futur
perquè hi ha temes
que segur que els pares
i les mares
tenen molt d'interès
a nivell pràctic
doncs vinga
anem a temes d'interès
anem al dia a dia
i anem a temes d'interès
escolti'm una
que vostè està plantejant
del dia a dia
a l'escola
el tema de la religió
tot aquests temes
el dia a dia
què ens diu
la realitat
de Tarragona
ja que vostè esmentava
la nostra ciutat
anem a entrar
al dia a dia
anem a entrar
al dia a dia
el dia a dia
tenim una qüestió
molt transcendent
en aquests moments
en aquests moments
tenim dos realitats
de centres
i hi ha
una classe de centres
que degut a una complexitat
necessiten ajuda
per tant
doncs
anem a posar recursos
en aquests centres
una mesura que es fa
és dir
doncs mira
les escoles concertades
fan sis hores
farem sis hores
a l'ensenyament públic
bé
llavors
això vull dir
què ens suposa
aquesta hora de mes
aquesta hora de mes
ens suposa
diguéssim
que els mestres
tenien fins ara
una hora diària
de coordinació
tot el grup de mestres
ara tindran
3 hores a la setmana
només
als centres públics
això
és una de les coses
que suposa
la coordinació
és important
què diu l'USTEC
també
el respecte a la 6ena hora
l'USTEC diu
respecte a la 6ena hora
que aquests recursos
de mes
que s'han de posar
posem-los
perquè
aquestes 5 hores
que es fan actualment
tinguin més qualitat
és a dir
es puguin fer
més desdeblaments
se pugui tindre
cadascú
segons
les seves velocitats
d'aprenentatge
i per tant
diguéssim
això revertirà
amb més bona qualitat
a nivell dels pares
jo els voldria comentar
diverses qüestions
jo també soc un pare
a mi no m'ha consultat
ningú
de cap organització
de pares
respecte a la 6ena hora
ni respecte al pacte
ni res
això també ho podria dir
perquè
jo em penso
que la majoria de pares
que en aquests moments
estiguin escoltant la ràdio
se sentiran
una mica
també en aquesta tesitura
ningú els ha consultat
per res
ni s'ha fet aquest debat
llavors
a nivell
a nivell de pares
o sigui
s'identifica
aquesta mesura
que mediàticament
és popular
com de què
els nens
podran estar
una hora més
atesos al centre i tal
s'ha de dir
que aquesta hora
es farà la franja horària
de migdia
pràcticament
a la majoria de centres
per tant
no s'ho posa
una hora més
és més quantitat
no més qualitat
entenem
pel que he dit
i
diguéssim
el que sí que s'ha de treballar
és les activitats
complementàries
com a tals
aquestes activitats
que
hi ha alumnes
que no els poden pagar
que tinguin recursos
per poder-les
per poder-les tenir
activitats complementàries
que s'impliquen els ajuntaments
o sigui
ens semblen
hi ha molta filosofia
moltes coses del pacte
que ens semblen correctes
i s'han d'anar treballant
i posant fil a l'agulla
però anem a dir
les coses pel seu nom
anem fent intervencions
més curtes
per donar resposta
a alguns dels punts
només un segon
l'informe PISA
famós
els informes PISA
famosos
resulta
que a l'estat espanyol
es fan 810 hores
de classe primària
i llavors
aquí mirem
una llista de països
de la Unió Europea
trobem països
dels que van primers
que en fan 600 i escaig d'hores
és a dir
que en fan
des de 20 a 24 hores
a la setmana
i no trobem
que són al revés
a partir d'un nombre d'hores
no hi ha cap demostració
que una hora més
doni més qualitat
a què es dedicarà
aquesta sisena hora
en principi
se sap?
bé
en principi
sembla que li tocava
l'amic Joandre
però vaja
jo els demano
que vagin donant resposta
intervenint
per donar-li més fluïdesa
a la taula
no sé
és que han dit
un munt de coses
des d'hostè
que a mi cartanyà
que clar
que no és un altre debat
però jo penso
que l'escola concertada
està fent
un servei
a la societat
i per tant
no al revés
vull dir
no és que la societat
ens faci un servei
a nosaltres
perquè clar
el dir que això
s'acaba
s'acaba
i s'acaba
i tothom
anem cap a casa
i ens espavilem
per tant
penso que això
és molt clar
que nosaltres
col·laborem
i ajudem
a l'educació
al nostre país
fonamental
tocant de peus a terra
i la realitat
la realitat
és que els centres concertats
acceptem
nosaltres
en els ucles
tenim magravins
i som
de religió islàmica
problema
ni un
és que no hi ha
cap problema
nens que venen
de Sud-amèrica
quin problema
hi ha d'haver?
cap
també una nena
que parla
des d'una
tribu
barabé
del Marroc
perdó
doncs
fa tot un treball
per anar integrant
l'alumne a l'escola
quines dificultats hi ha
o totes les que tenim
és que tenim realment
un grapat de dificultats
que pensem que això
que precisament aquest acord
facilitarà
aquesta igualtat
d'oportunitats
que la desigualtat
no la crea
l'escola en si concertada
sinó que fins ara
per exemple
l'està creant l'administració
per exemple
P3 s'havia de pagar
P4 i P5
s'havia de pagar
per tant
si era semiobligatori
entrar allí
no era l'escola concertada
qui feia l'exclimació
era el mateix estat
o la mateixa
administració i institucions
això gràcies a Deus
s'ha anat subsanant
i per tant
s'ha anat arreglant
i creiem nosaltres
des de l'escola concertada
sense cap mena de dubte
que estem
per la integració
per la col·laboració
i per què?
perquè creiem
amb el nostre país
i si altra alguna cosa
té sentit
i ja ho parlo de les escoles cristianes
a part de les entitats
i escoles privades
i concertades
laiques
evidentment
si té sentit
ha de ser aquest
la religió
a les nostres escoles
no és cap impediment
per què?
perquè no s'està fent
ni que tequeixi
ni d'adoptrinament
és una altra manera
d'entendre
la religió
dintre de l'escola
i dintre d'una escola religiosa
i que per tant
s'ha de respectar
i es respecta
totes les creences
de tal manera
que
si parlem de Tarragona
doncs anem veient
que les escoles
i els pares
porten els seus fills
i alguns pares
són crients
altres no ho són
i de tot
quins problemes hi ha?
doncs no
per què?
perquè hem d'intentar
entre tots
fer aquest engranatge
que és el que
intesa i bo del pacte
que no és més simbòlic
sinó que realment
vull dir
ha de desengrasar
un grapat
o engrasar en aquest cas
un grapat
de coses
que fan soroll
que
el nostre estat
o almenys
encara no és estat
el nostre país
la nostra nació
si ens ho deixen dir
doncs
feia falta
feia falta
que ho tirem endavant
no com una confrontació
sinó al contrari
vull dir
com una complementació
i per tant
el servei que fa
l'escola
concertada
no és ni millor
ni pitjor
que l'escola pública
el contrari
el que hem de fer
és precisament
des de l'administració local
des de les administracions
de la Generalitat
arribar
a aquesta entesa
per crear
jo penso
una xarxa
diferenciada
d'educació
molt bé
parlem
parlem ara
de la sisena hora
a l'escola pública
el tema
de la sisena hora
no és
perquè
es posa ara
sinó
com és que
s'ha tardat
tants anys
a posar fil
perquè la realitat
és que
a l'escola concertada
doncs
un nen
acaba
el sisè de primària
havent fet
des de la primera sisè de primària
6.300 hores de classe
la sisena es posa a primària
el nen es posa a primària
per això dic
ja no conto infantil
perquè
es posa a primària
un nen
que va a l'escola concertada
feia fins ara
6.300 hores
totals
de classe
en canvi
un nen
de l'escola pública
en feia
5.250
les fem
les fem
les fem
en canvi
a la pública
eren
5.250
1.050 hores menys
això és un greu
hàndicap
és així
això és així
quan es diu
és que a Finlàndia fan 600 hores
però qui fa 600 hores
l'escola pública finlandesa
la concertada
la privada
el que no pot ser
és que a l'escola catalana
un nen
faci 6.300 hores
i un altre
en faci 5.250
això no es justifica
per enlloc
per tant
la qüestió era
aquesta sisena hora
era necessària
què s'ha de fer
en aquesta sisena hora
doncs
aquí també hi ha un element important
s'avança en l'autonomia
del centre
s'ha de fer
el que el centre cregui
que necessiten
aquells nens
i aquelles nenes
en funció de l'estat acadèmic
dels nens
és a dir
el currículum és el mateix
els continguts són els mateixos
però en comptes de fer
uns 5 hores
a partir d'ara
escola ho has de fer
en 6 hores
i per poder-ho fer
posarem
dos mestres més
per cada línia escolar
en una escola
d'una línia
hi haurà dos mestres més
en una escola
de dues línies
4 mestres més
quan
en números estrictes
només caldria
1,25
és a dir
posarem més mestres
l'alumne posarà
una hora més
i aquesta hora més
a la pública
no provocarà
cap daltabaix
per què?
perquè tots els nens
de la concertada
ja la fan
i no tenim cap dada
que ens parli
que els nens de la concertada
ni surten més estressats
ni surten absolutament esgotats
què passa?
que aquí hi havia
un desequilibri social
molt fort
per què?
perquè la jornada actual
de 9 a 12
i de 3 a 5
és clarament curta
un nen
a les 12 del migdia
està perfectament
capacitat
per continuar fent
algun tipus d'exercici
lectura
fer una miqueta
de càlcul
dibuixar
a les 12 del migdia
està perfectament
capacitat
per continuar
el seu treball intel·lectual
i la seva formació
fins a la 1
i és el que es fa
a les escoles concertades
de 9 a 1
i de 3 a 5
com a horari tipus
perquè l'escola pública
havia fet de 9 a 12
i de 3 a 5
quina era la realitat
que des de les 12
fins a les 3
queden 3 hores
en què
associacions de pares
ajuntaments
el surso en corda
organitza monitoratges
atencions
vetlles
tot el que convingui
però la gent
que no té
prou mitjans econòmics
per pagar-s'ho
acaba deixant la criatura
al pati
més hores
de les que necessita
de les que li convé
evidentment
és molt més barato
posar monitors
i demanar als ajuntaments
que organitzin
qualsevol activitat
de teatre
o de manualitats
per entretenir
els alumnes
de 12 a 3
però la responsabilitat
d'un bon govern
és donar
una igualtat
d'oportunitats
l'informe PISA
no és la bíblia
no cal que
sacralitzem
els resultats
de l'informe PISA
però sí que tenim
tots un consens
generalitzat
que els alumnes
en la societat actual
tenen dèficits
en qüestions bàsiques
com són
la lectura
la comprensió oral
l'expressió oral
estem en una societat
en què cada vegada
es llegeix
menys
fora de classe
i es mira més
la tele
o es mira més
les pantalles
dels ordinadors
abans
completàvem
la formació
fora de classe
perquè ens fèiem
un tipus
de llegir TVOs
però ara això del TVO
ja ha passat a la història
són uns còmics
mal fets
i amb quatre frases
mal fetes
per tant
necessitem reforçar
elements fonamentals
com la lectura
o la comprensió
això és una cosa
tan senzilla
com dir
en comptes de llegir
mitja horeta al dia
ara podràs llegir
una horeta al dia
i es llegirà
en aquesta horeta
dic llegirà
o es farà el cal
és el que l'escola
ha de decidir
a veure si aquesta hora
més realment
em ve a subsanar
problemes greus
que tenim
al nostre sistema educatiu
probablement
fins que no reconeixem
sincerament
tots plegats
que tenim un greu
problema educatiu
al nostre país
no solucionarem
d'una banda
ens omplim la boca
parlant d'autonomia
de centre
però després
a l'hora de la veritat
tots els governs
cauen en la idea
que s'ha de normativitzar
tot
les escoles de primària
tenen tan establert
quantes hores
han de fer
de matemàtiques
quantes han de fer
de llengua
quantes han de fer
de tot
que en realitat
en realitat
a cinquè
i sisè de primària
per exemple
l'escola
només pot decidir
sobre 70 hores
dels dos cursos
què fan
ara amb la sisena hora
passaran de 70
a 245 hores
pels dos cursos
això vol dir
que tindran
una autonomia
de gestió
didàctica
molt important
és el tutor
del centre
és el tutor
de la classe
és el grup de mestres
d'aquella classe
la que decideix
què se reforça
com se reforça
i com es dediquen
els esforços
a la sisena hora
però és evident
que això és un avenç
qualitatiu
indubtable
el tema de l'autonomia
de centres
és importantíssim
probablement
no s'han fet grans
titulars
d'aquest aspecte
del pacte nacional
d'educació
s'ha incidit molt
en la sisena hora
però l'autonomia
de centres
és capdalt
per tirar endavant
els projectes educatius
i l'experiència
lògicament
prefisit
que en aquest pacte
i al llarg
de la història
ens van donar
en cert aspecte
les innovacions
que l'escola
va desconcertada
per aquesta capacitat
d'autonomia
i ens permet
a vegades
anar més endavant
del que
la simple normativa
diu
és fonamental
però clar
això exigeix
responsabilitat
exigeix
arremengar-se
tot l'equip
de professorat
exigeix també
un equip
estable
de professorat
exigeix
tenir uns criteris
de cap on va
aquella escola
concreta
i amb els pares
això suposa
dir autonomia
de centres
no és només dir
aquí teniu
fer el que vulgueu
suposa
que tot l'equip
i tot el claustre
i tot el comunitat educativa
s'hi ha de arremengar
i per tant
vol dir que
ha de prendre decisions
per ells mateixos
ben pensades
ben meditades
i tenint en compte
quina és la realitat
que els envolta
i a què donen
de donar resposta
i anar-nos camulló
en un lloc
necessitaran
potser més
més lectura
nosaltres potser
necessitaran més
no sé què
nosaltres potser
necessitaran més
una altra cosa
també la realitat
que els centres
es puguin anar
especialitzant
i és que ja s'està fent
amb música
amb esport
etcètera
aquesta autonomia
és imprescindible
tenint en compte
dels canvis
que experimenten
en els mateixos centres
públics
públics o concertats
tant se valen
en funció
de la dinàmica social
del seu entorn
comentava el senyor
Cartanyà
que des de l'Uster
que estan d'acord
amb molts punts
d'aquest pacte
estan d'acord
amb el que planteja
des del punt de vista
de l'autonomia de centres
l'autonomia de centres
entenem que
és una cosa
llargament reivindicada
però llavors
ens volia tenir
també unes petites cauteles
l'autonomia de centres
està molt bé
per fer
tot allò
que ja s'ha anat
una miqueta dient
en funció del tipus
d'alumnat
poder treballar
poder organitzar-te
poder organitzar
d'esta certa forma
els recursos
o inclús
l'organització interna
del centre
però diguéssim
quina és la cosa
que s'ha de vigilar
o s'ha d'intentar evitar
doncs que es creïn
que això porti a crear
uns rànquings de centres
és a dir
centres que puguin
és a dir
la norma s'ha de
relaxar una mica
però s'ha d'anar
a cuidar
a no desregular massa
desregular massa
portarà a una
liberalització
del model de centre
a un model
model d'empresa
que això
a la llarga porta
a la creació de rànquings
com està passant a Anglaterra
o a algun altre país
ja que s'han fet
experiències d'aquesta mena
i això
això vull dir
crearà diguéssim
desigualtats escolars
és a dir que l'administració
en un país com Catalunya
que és un país governable
vull dir
perquè és un país petit
i així
l'administració
autonòmica
diguéssim
ha de
vetllar diguéssim
perquè hi hagi
diguéssim
un equilibri territorial
una
i una igualtat de recursos
i una justícia distributiva
per a tothom
però deixi'm afegir un element
això no dependrà
de la capacitat
d'aquelles persones
que comandin els centres
si el que és
la inversió de recursos
és la mateixa
per a tots els centres
i està equilibrat
no dependrà
de la iniciativa
i el treball
que faci cadascun dels centres
si hi ha aquesta autonomia
sí
a veure
hi ha la inversió
de recursos
en el cas
que hi hagués
una inversió equilibrada
sí
l'inversió equilibrada
dependrà
però a vegades
hi ha centres
que per si mateixos
no tindran
aquella capacitat
d'organització
perquè això passa
i a la vida passa
llavors no es pot deixar
únicament
el model d'empresa
diguéssim
amb un servei públic
d'aquesta categoria
com és l'educació
llavors això
no es pot deixar
d'aquesta manera
això només cal
que mirem exemples
però no s'ha deixat
així
tu estàs dient
una cosa
que encara no existeix
no no no
jo estic
si hem estat parlant
de l'autonomia en general
jo de l'autonomia
referida al pacte
ja n'he parlat
la cautela
que va posar l'Eustec
és diguéssim
que amb el model
de direccions
amb el model piramidal
que hi ha de gestió
i amb el model aquest
que es poden crear llocs de treball
i a la millor
es podran administrar
recursos econòmics
etc. i tal
que entenem
que no és el model
el model idònic
primer s'ha de reformar
aquest model idònic
per aportar a terme
l'autonomia
i que estem d'acord
amb que els centres
han de tenir una autonomia
el model d'organització
de centres
és un debat etern
el mateix sistema
de com escollir
el director
d'un centre públic
és un
però vaja
jo crec que
encara que l'Eustec
representa una posició
molt conservadora
en aquest sentit
perquè el cap de vall
l'únic que planteja
és que es continuï
mantenint el sistema
del funcionari
que tria plaça
i allí se n'hi va
independentment
del seu grau d'implicació
en el projecte educatiu
del centre
jo crec que s'estan avançant
en passos importants
posaré uns quants exemples
ara aquest setembre
hem de crear
16 centres nous públics
a la demarcació
16
centres que no existeixen
però que veiem
que hi ha uns números
hi ha una realitat
que s'ha d'escolaritzar
i per tant
s'ha de crear un centre nou
una a Tarragona
dos al Vendré
i una a Torre d'en Barra
aleshores aquests centres
primer s'ubiquen
en mòduls provisional
o s'ubiquen
en uns espais provisionals
en una altra escola
però ja se'ls hi posa
com si diguéssim
l'etiqueta del nou CEI
el primer que has de fer
és buscar un director
per aquest nou centre
busques un mestre
una persona
amb capacitat
amb solvència
i li ofereixes
vols anar a fer
de director d'aquest centre
la primera pregunta
que et diuen tots
és
podré formar el meu equip
una cosa tan senzilla
com aquesta
podré triar
quin serà
el meu cap d'estudis
podré triar
quin serà
el meu secretari
no solament això
i quants mestres
podré triar
perquè evidentment
jo si engego
un projecte nou
que necessita
una fortíssima implicació
una forta dedicació
perquè les famílies
són molt conservadores
a l'hora de triar escola
sempre s'enfien més
del que ja existeix
del que ja es veu
que no pas
d'una realitat virtual
que no saps ben bé
si allí
qui anirà
qui no anirà
i quins companys
tindrà el meu fill
per tant
això
autonomia de gestió
vol dir que els equips
directius
han de tenir confiança
han de tenir poder
han de tenir capacitat
de gestió
de recursos humans
si no
no se'n sortirem
si la cosa
ha de ser
que
allí
es fa un concurs
i unes oposicions
i toca
per antiguitat estricta
i si toca
toca
i si no toca
no toca
aleshores
no avancem
perquè un projecte educatiu
un projecte educatiu
necessita una complicitat
i necessita
un equip pedagògic
fort i cohesionat
i aquests equips pedagògics
necessiten donar-li
un caràcter propi
a l'escola
i aquí no podem estar
sempre alimentant
el debat
que hi ha dues classes
d'escoles
hi ha tantes classes
d'escoles
com escoles hi ha
de la mateixa manera
que no podem dir
que hi ha dues classes
de barris
o hi ha dues classes
de societats
tenim una societat plural
i necessitem centres
plurals
que això
no és
evidentment
parlar d'un model empresarial
com si el model empresarial
fos aquí
un monstre
que tot ho acabarà
no podem parlar d'empreses
perquè ja dic
ja ho he dit des al principi
si això fos un negoci
els primers que vindrien
a obrir escola
serien les empreses
per tant tranquils
aquí de model empresarial cap
ara
el model funcionarial
del que ve a prendre
possessió de la plaça
i s'implica més o menys
i és igual
i allí
estableix la seva plaça
i
i l'equip directiu
pot dir
blanc
i ell
mentrestant
fer negre
això tampoc pot ser
necessitem
una autonomia
de gestió
que vol dir
una capacitat
d'implicació
i una capacitat
de generar
dintre dels equips
docents
línies de treball
comunes i compartides
bé vostè que no era així
com deia el senyor Pallà
quan parlava d'això
dels llocs singulars
bueno primer que tot
el que volia comentar
que a veure
o sigui
això de què
som conservadors
si som conservadors
per mantenir
diguéssim
que un servei públic
se gestiona
públicament
i perquè diguéssim
els centres
diguéssim
per mantenir
un model democràtic
determinat
doncs
serem conservadors
en aquest sentit
però bueno
jo això
no he entès
dins dels paràmetres
clàssics
com a conservador
llavors
amb això
amb això
que comentàvem
dels centres
amb això
que comentàvem
dels centres
jo diria
els llocs singulars
el que està dient
l'AUSTEC
el que ha dit
el departament
al seu moment
és que no hi haurà
200 perfils diferents
de professionals
que treballen
en un centre
o sigui
els centres
detectaran
quins perfils
els hi poden interessar
per cobrir
determinat tipus
de feines
i aquests perfils
han d'anar
en un concurs
en un concurs
que sigui transparent
per a tothom
en el qual
diguéssim
la gent podrà
legar mèrits específics
és a dir
si una persona
té experiència
en aquell tipus
de feina
si una persona
necessita que sàpiga
més a més
de català
de saber anglès
però això
diguéssim
serà públic
el que no es demana
és que això
sigui un model
de contractació
molt lligat
al propi centre
és a dir
no volem
que seregeixin
els centres
com a empreses
és a dir
mantenir
el sistema públic
però
entenent
que els centres
tenen perfils
molt concrets
a vegades
jo com que s'acaba el temps
m'assembla
perquè voldria una mica
potser els pares
que ens escolten
els famílies
que ens escolten
una mica també
ara ens estem aquí
enfarfegant
en qüestions
potser més tècniques
però vull dir
no
els pares
escolteu
famílies tranquils
vull dir
que és un bon pacte
no per la part simbòlica
sinó perquè
té en compte
un grapat de coses
l'horari
dels alumnes
l'atenció
amb més professorat
dels alumnes
tinguent en compte
inclús
que rebaixaran
les hores
que no s'ha dit
però vull dir
que els mestres
l'any que vell
no de 24 a 23
n'hi ha baixant
de 25 a 24
a 23
el qual doncs
ja dir que hi haran
també
un grapat d'hores
a la programació
etcètera
hi haurà
més ajuda
per beques
per tant
s'adobla
el de llibres
de text
s'incrementarà
també
tot aquest treball
el programa cooperatiu
de llibres de text
és un punt important
també
haurem de tornar a parlar
per aprofundir
els pares
quins avantatges
quins inconvenients
quines possibilitats
li obre
aquest pacte
respecte a ells
que quan ara ve
el moment de matriculars
i per tant
el 21
comença el període
de matriculació
a la infantilitat
això què els suposarà
a part de poder triar
realment
quina escola
volen millor
pels seus fills
que és el que fan tots
quina escola
és la millor que volen
i per tant
intenten poder triar
l'escola
de la millor
escola que pensen
pels seus fills
de manera que
se basen al supermercat
i trien
quin formatge
o quines patates
flegides
encara més motiu
s'hi pensen
i s'hi repensen
quan volen
una escola
pels seus fills
i per tant
hi ha tot un grapat
d'avantatges
a les famílies
la mateixa AMPA
les mateixes
accions de pares
també té uns avantatges
amb aquest pacte
i crec que això
val la pena
remarcar-ho
i que la gent
en sigui
vagi aprenent consciència
que val la pena
seguir en aquest camí
en aquest treball
com es tindrà endavant
un pacte
tot i que hi ha
aquesta gran unanimitat
si el representant
majoritari
dels treballadors
de l'ensenyament
no estan d'acord
senyor Pallàs
home és una miqueta
la...
ells han dit
que no se senten
és a dir
que no han dit que sí
però senyor Cartanya
vostès han dit
que demanen
que no se'ls esclogui
del seguiment
i control del mateix
malgrat que no han
acceptat entrar-hi
el que han dit
és que no calia
fer un pacte tan ampli
perquè hi ha temes
que lliguen bastant
i que tenen
uns perills darrere
però que a veure
que dins del pacte
hi ha un sentit
hi ha un sentit
de coses concretes
de coses concretes
d'ajuts
de beques
de coses concretes
que sí
que tenen
un interès
doncs això
és evident
és a dir
tota la societat
d'alguna manera
no ha de quedar
esclosa
d'un tema
com aquest
no només
els que...
això últimament
s'ha instaurat
la moda
vull dir
els que fan
un seguiment
d'un tema
són aquells
que entren
a dins d'un acord
a veure
aquí
hi ha molts sectors
que representen
a gent
i aquests sectors
d'alguna manera
no han de quedar
mai esclosos
perquè això
diguéssim
no seria
un model
per això
senyor Pallà
sense aquest
recolzament
explícit
del sindicat majoritari
com estiren
davant un pacte
el pacte
el dia a dia
jo és que estic
molt calficada
amb el dia a dia
perquè és el que interessa
els pares
al final
els que som
docents
i estem
en el món
de l'educació
de tota la vida
estem molt tranquils
perquè coneixem bé
l'austec
sabem que és la seva cultura
la seva manera de fer
primer
no firma
però després
fa un seguiment
un seguiment constructiu
i aleshores
si una cosa surt bé
doncs això ha sigut
gràcies al nostre
seguiment constructiu
i si alguna cosa
del pacte no surt bé
dirà
veus
per això no el vaig firmar
però bueno
són cultures
són tarannàs
que
vull dir
no són nous
i per tant
tampoc no té
no té més transcendència
vull dir
l'austec sap
que s'està fent
una aposta molt important
en aquesta legislatura
per l'educació
per l'educació pública
per superar aquest debat estèril
que apuntava
entre pública i concertada
a mi em sap greu
moltes vegades
aquest discurs
tan negatiu
perquè això
volem defensar
l'escola pública
de vegades
li fem mal
en el sentit que
si sempre parlem
que l'escola pública
està massificada
i que l'escola pública
no se queda a les ràtios
i escolta
l'amic Andreu sap
que l'escola pública
té unes ràtios
molt millors
que a la concertada
que hi ha més mestres
a la pública
que hi ha més recursos
a la pública
que també hi ha més dificultats
i hi ha més immigrants
i hi ha més salari
i hi ha menys hores de treball
i millors materials
i jo que tinc l'oportunitat
ara de recórrer
totes les escoles
les públiques
i les concertades
puc assegurar
que la gent ha de triar
amb llibertat
i no pas per por
que a la pública
es trobarà
menys recursos
menys ràtios
més problemes
també insistitant
en el tema
dels immigrants
no és bo
s'han creat
les aules d'acollida
s'estan creant
tota una sèrie
de recursos
molt potents
no es pot fer
tot en dos anys
però sí que s'estan donant
respostes
és a dir
el repte
el repte
de la immigració
no és un problema
per si
amb els mitjans adequats
i treballant-ho
i s'està treballant bé
això és una riquesa
per tothom
ha estat una
una presa de contacte
podríem dir
amb un tema
que és transcendent
capdalt
aprofitant injustament
que ahir
es va dir
que sí
aquest pacte
nacional
per l'educació
haurem de continuar
parlant
i sobretot
hauran de començar
a implicar-se
els pares i les mares
probablement
que és una altra
signatura
pendent
no ens enganyem
si hem de parlar de realitats
hi ha una que és evident
deia abans
a Josep Maria
no
a mi com a pare
ningú m'ha preguntat
res
també
d'una banda
això
d'altra banda
el paper dels pares
i les mares
dins de l'escola
tenim molts temes
a parlar
estem a meitat
de curs
però tot i així
jo els convidaria
quan passin uns dies
i s'hagi reflexionat
i assentat
tot el contingut
d'aquest pacte
que tornem a parlar
i continuem aportant
més contingut
per donar-ho a conèixer
als nostres oients
gràcies per venir
avui a la ràdio
Josep Maria Pallàs
director territorial
d'educació
a Tarragona
Josep Maria Cartanyà
representant del sindicat
majoritàri a l'ensenyament públic
USTEC-STEC
i Joan Andreu Torres
representant de l'ensenyament
concertat a la ciutat de Tarragona
moltes gràcies
bon dia
són les 10 del matí
les notícies
les 11
perdó