Passen vuit minuts de dos quarts d'onze, manquen set minuts per tres quarts d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tenim cent en de fons les nostres convidades, impacients per parlar de dansa.
Abans hem parlat de cinema amb en Xavier García Puerto, amb el director del Festival Rec.
Començarà a partir de dimarts vinent, però aquest cap de setmana ja comencen.
De fet, es celebraran el gruix dels actes del Dia Internacional de la Dança,
un Dia Internacional de la Dança que es commemora demà dissabte, 29 d'abril,
i com és habitual a la ciutat de Tarragona, s'han programat diferents activitats per celebrar-ho.
L'objectiu, ara ens ho explicaran fonamentalment, és treure la dansa al carrer.
Maribel Soler, Amaya Dorronçoro, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Són les responsables de l'Escola Dança Màrmara,
són membres de l'Associació pel Foment de la Dança de Tarragona,
que és l'entitat organitzadora de tots aquests actes.
Ara ho comentarem, ara explicarem fil pel rand de quins són les diferents activitats que heu programat,
però grans trets, el titular, Dia de la Dança, Dança al carrer.
Sí, així.
Com t'ho has dit, estem molt impacients perquè tot això comenci a funcionar,
perquè ja fa mesos que s'està organitzant.
És un tema que cada vegada s'està fent més gran,
des de l'Ajuntament també estan apostant per aquest dia,
i cada vegada hi ha més dies, més actes i més folló al dia.
Passa aquestes coses de Maya, que la celebració és el Dia Internacional de la Dança,
però comenceu ja avui aquest mateix divendres,
i les celebracions s'allarguen fins a finals de maig.
Sí, bueno, com hi ha tantíssimos actos,
pues los vamos repartiendo para que todo el mundo tenga oportunidad de ver danza, ¿no?
Y además también es que cada vez hay más niñas, hay más cantera,
y entonces es muy gustoso trabajar, la verdad es que sí.
L'important és que participi tothom en aquest tipus d'actes.
Sí, des dels més petitets fins als més grans,
perquè aquí el més important no és la qualitat,
allò de treure grans ballarins al carrer,
és que tothom tingui l'oportunitat de sortir,
gent principiant, gent avançada, gent de clàssic, gent de jazz,
de tots els estils.
No tallar ni fer barreres perquè tu en saps més o menys,
tothom està on està,
i si hi ha gent principiant, pues benvinguda,
perquè a més és la gent que té que tindre més il·lusió, no?,
per seguir endavant.
Si et sembla, Maribel,
podem anar desgranant els diferents actes que heu programat.
Com comentàvem, el tret de sortida és aquesta tarda a la plaça Verdaguer.
Sí.
Què teniu preparat?
Allà sortiran les nenes petitetes,
les més petitetes que tenim,
a partir de 4 o 5 anys,
i és un acte molt festiu.
No s'intenta, pues això,
fer un espectacle com podia ser en un teatre,
al festival de fi de curs o això,
sinó un acte molt més divertit, desenfadat,
amb una plaça molt bonica que l'any passat es va fer i va quedar preciós,
i on la gent pugui divertir-se i passar-s'ho molt bé.
A més, un lloc cèntric, divendres a la tarda,
botigues obertes, zona peatonal...
És un acte molt desenfadat.
I llavors, normalment, es porten músiques també divertides.
L'any passat va quedar, pues això,
una cosa de nens petits,
on poguessin disfrutar tots,
sobretot els que disfruten tenen que ser ells.
I els pares no disfruten aquests dies?
Es posen molt nerviosos.
Sí, també disfruten, eh?
Lo que pasa es que, claro,
que ver tantas niñas así todo alrededor,
pues sí, se ponen un poquito nerviosos.
Pero se ponen también muy contentos
porque ven como disfrutan las niñas
y como la danza también es algo
que te llena de mucha felicidad.
Y eso, visto desde fuera para un padre,
es muy gustoso, esa sensación.
Segur que veurem escenes de pares i mares
amb càmeres de fotografia
perseguint la seva nena
al mig de la plaça Verdequei.
Amb el boom de la càmera digital,
això s'ha desbocat d'una manera imparable.
Això, i pentinant-les,
i maquillant-les,
cosa que al teatre, quan entren,
ja dius, bueno, ja està,
els papás foran,
anem a dins d'aquí,
està aquí, està tot barrejat.
Els pares maquillant, fent fotos...
Bueno, forma part,
forma part també de la gràcia d'aquest acte.
Sí, sí, t'he dit que és molt divertit,
és un acte molt divertit.
Dissabte, si et sembla,
passem ja dissabte,
canviem d'escenari,
ens hem de la plaça d'Ardeguer
al balcó del Mediterrani,
podem veure un acte
que ja s'ha convertit una miqueta
en un clàssic,
un dels actes més entranyables,
aquesta celebració.
La classe oberta al balcó, no?
Sí, és una barrita de danza clàssica
que este año, pues,
bueno, juntamos a todas las niñas
de todas las edades.
Este año hemos querido hacer como dos grupitos,
uno de niñas más jovencitas,
de 6 a 10, 11 añitos,
y el otro un poquito más avanzado,
de 11 a 16.
Y la verdad es que hemos preparado
dos barritas muy cortitas,
porque, claro,
solo es una pincelada
de lo que es una barrita de danza clàssica,
porque una barrita de danza clàssica
es muy completa
y puede durar hasta media hora a una hora.
Y hemos buscado también una música
muy bonita, de violines.
Lo hemos intentado como adornar
un poquito más, no?
Hacerlo cada vez un poquito mejor.
y que las niñas, pues,
pues,
estén contentes, ¿no?
i...
Quan dius que hi participaran
totes les nenes,
quantes nenes ens referim?
Quanta gent podeu arribar a agrupar?
Pues igual,
entre dos grupitos,
unas 70,
80 niñas, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí.
Déu-n'hi-do.
amb un acte que té molts nombres
de ser fotografia,
no sé si de portada,
però cada diumenge,
els diaris de diumenge
la trobarem segona,
imatge certament espectacular.
Sí, o més,
és ben difícil saber el número, eh?
Sí.
Aquest any,
perquè coincideix amb el pont,
baixarà una miqueta.
Hi ha alguna baixa,
hi ha alguna baixa d'última hora.
Hi ha baixes,
perquè hi ha un pont d'aquest
que ens ha tocat,
bueno, aquest any fatal,
però hi ha moltes nenes,
és molt difícil saber
la quantitat, eh?
I a més,
és un dia
en què hi ha aquest contacte
amb el carrer,
molts curiosos,
passegem per la Rambla,
i, vaja,
hi ha també, suposo,
un intercanvi d'opinions,
no?,
i de feedback,
que es produeix aquesta relació
entre professors,
pares,
ballarines,
espectadors.
El fet de canviar de lloc,
de l'habitual,
que és un escenari,
o així,
al balcó,
canvia tota la perspectiva.
Llavors,
elles també estan una mica descol·locades.
Això t'han de dir les nenes,
perquè a cap i a la fi
són elles les protagonistes,
i potser es poden trobar
com desubicades, no?
Sí, sí,
hi ha un començament de,
bueno,
als principis,
els primers anys
que fèiem això del balcó,
les veies desubicades,
ara fer la barra aquí,
aquí enmig,
al costat del mar,
allò que diu,
escolti un professor,
ja s'ha pensat bé,
segur que no s'ha equivocat.
Era difícil,
era difícil,
però ja es van acostumant,
eh?
Es van acostumant,
i les que creixen
i comencen ja a petitetes,
doncs senten els grans
que llavors fa així
i ja ni s'ho plantegen.
El començament va ser més dur.
Abans de començar l'entrevista,
fora de micro,
amb la malla,
que aquest acte,
aquesta classe oberta
al balcó del Mediterrani,
la idea proveu una mica
d'un acte similar
que es produeix a Donòsia,
Sant Sebastià.
Sí,
allí,
bueno,
cogen tota la barandilla,
bueno,
tot el que és la concha,
la playa d'Ondarreta,
i la veritat és que
és molt bonic de veure,
perquè allà es junten
moltíssimes escoles
de la província,
i la veritat és que
ver bailar
a tanta gent
a l'unísono
és una cosa molt bonica.
i la gent
quan ve les coses així
de ben hechas
disfruta molt
i va acogint
el concepte
de que
aquest art
és duro
però és molt bonic
i la veritat
que ajuda,
ajuda
a que la gent
aposti per la dança.
Ara parlarem
d'aquestes apostes
per la dança,
de la situació
de la dança
a la ciutat,
però abans voldríem repassar
ni que sigui
ràpidament
tots els actes previstos.
El mateix dissabte
a la tarda,
si no veig errat,
es farà la lectura
del manifest
del Dia Internacional
de la Dança
ve Arcadi Carbonell
Qui és Arcadi Carbonell?
És un personatge
i és superimportant
dintre de la dansa,
de la dansa clàssica.
És un home
amb una història
darrere d'ell,
un mestre excepcional
que el tenim
de tant en quant
aquí a Tarragona
a l'Escola Artis
i encara segueix treballant.
És una persona
amb molta importància
per nosaltres.
Diumenge
continuem a la Rambla,
peixem una mica,
ens situem al Teatre Metropol,
un altre acte indispensable,
mostra de dansa.
Aquí ja és la dansa
el que la gent
està més acostumada
a veure
dintre d'un escenari
amb llums,
amb tot l'equipament
i llavors
ja es treuen
diferents tècniques
de dansa clàssica,
contemporània,
jazz,
funky,
a vegades claquer,
o flamenc,
aquí està tot englobat
i són les ballerines grans
a partir de 13 anys,
12-13 anys cap amunt.
Diumenge a la tarda,
per tant,
entrada lliure
amb aforament limitat
a la capacitat del Metropol,
competència amb el Nàstic,
però vaja,
ara arriba la malla,
potser no sé si se n'havia donat,
tot i que hi ha
la competència amb el Nàstic,
segurament que...
No crec que ens afecti.
Em sembla que no es afectarà
perquè el Metropol
s'omple i de valent.
És una bogeria.
És una bogeria
perquè hem de fer dos passes
perquè en un passe
no n'hi ha suficient
i hi ha bufetades.
Ja no sabem a quina hora
convocar la gent
perquè han d'anar
una hora,
una hora i mitja abans
per trobar cadira.
I llavors dius,
bueno,
hi haurà el Nàstic.
Bueno,
hi haurà menys bufetades,
però...
Hi haurà menys bufetades
al Nàstic.
Em sembla mentida.
I llavors els actes
continuen el mes de maig,
també al Teatre Metropol,
però amb actes
de companyies professionals
que ens venen a veure.
¿Qui ens ve a veure, Maribel?
Me parece que
en mayo del 21
viene la companyia
de Carmen Roche,
que és una companyia
de danza clàssica
que trae la leyenda
del cascanueces.
Tot un clàssic.
Sí.
I jo crec que estarà molt bé
perquè és una companyia joven
de xavalitas
de 17, 18 anys.
És de danza clàssica,
però molt important
perquè no ens venen
tantes cositas
de danza clàssica
i de gent tan joven.
Perquè llavors
les niñas
que tienen 16, 17
van a ver este espectáculo
i ven que ellas
también pueden llegar.
Es una edad muy asequible,
no son bailarines consagrados,
pero es una compañía
que está funcionando muy bien.
Muy fuerte.
I además
también tiene escuela,
té escola
a Madrid
i llavors això fa també
que les nenes
associin
una escola
amb una companyia,
amb un treball
ja professional.
I llavors
els dona més confiança
seguint davant.
La Carmen Rocher
és molt bona professora
i ha fet
moltes generacions
de ballarins.
Després hi ha dansa
allà a flamenc.
Vull dir que
s'intenta
que aquesta època
del mes d'abril,
maig,
sigui dedicada a la dansa
però des de totes les tècniques
que són importants.
Aquests dies,
òbviament,
Maribel,
a la malla
aneu de bòlit,
és normal,
és lògic
i malament.
Durant la resta de l'any
també té aneu tan de bòlit.
Dit d'una altra manera,
hi ha nenes,
hi ha gent
que s'apunta
a les escoles
a les escoles de dansa,
esteu contentes?
Estem molt contentes,
sí.
Tenim que fer
alguna cosa
per relaxar-nos,
perquè a vegades
els altres dies
una mica de ioga.
La veritat
és que estem contentes
perquè
cada vegada
agrada més
la dansa,
estem passant
una època
una altra vegada
d'un boom,
es té que mirar
molt bé
per on s'està
enfocant la dansa,
perquè està canviant molt,
hi ha un boom
però també
es té que cuidar.
Quin és aquest canvi,
Maribel?
Quin canvi percepció?
Van començar
amb els balls de saló
i ara hi ha un boom
de la dansa del ventre
i el funky.
El fenomen Shakira,
podríem dir-ho,
és impressionant.
El hip-hop,
tot això està
molt fort,
atacant molt fort,
molt fort,
molt fort,
atacant des d'un punt
de vista positiu,
no ho dic negatament.
Això t'anava a dir,
ho veieu positivament
o potser
quan es produeix
un boom aquest,
de la Shakira,
milers de nens
veuen el videoclip
de les últimes cançons
de la Shakira
amb aquelles contorsions
realment espectacular,
us veu que la Shakira
realment ho fa molt bé,
tot i ser una estrella
mediètica,
en sabia abans,
en sabia dansar el ventre
abans de començar
tot el seu boom.
Potser val la pena
captar l'essència
de tot aquest boom
i incorporar-lo.
Jo crec que s'ha d'agafar,
no tancar-se a les noves tendències
que arriben
perquè seria molt equivocat,
no fer veure que no existeix
i només fer les tècniques
de sempre,
o sigui,
agafar el que està venint,
entendre-ho
i llavors
mentalitzar la gent
de la qualitat.
O sigui,
perquè estigui de moda
la dansa del ventre
o el hip hop,
així no es fa
de qualsevol manera,
s'ha d'agafar un bon professor,
un professor que sap molt bé
el que es fa,
perquè pot fer molt mal
el cos del ballerín,
si no s'ha de treballar
amb una bona tècnica,
fas molt mal,
fas molt mal.
Pots acabar baldat.
No, no, no,
només baldat,
amb lesions molt fortes.
Lesions molt fortes.
La dansa del ventre
pot provocar lesions molt fortes
a les caderes
i a la zona lumbar.
I llavors
s'ha de treballar
amb un professor
que ho tingui molt en compte,
això.
I llavors també
que els ballerins
que arriben,
que només tenen ganes
de fer allò
de la televisió
i decidir de ballar,
mentalitzar-los,
que això és una altra tècnica,
però també amb un treball.
O sigui,
amb molt de respecte,
agafar-ho
i és la nostra feina
de mentalitzar la gent,
que també té que tindre
una qualitat
i un treball.
Però potser aquests dies
us venen nenes petites
i, escolta'm,
jo vull ballar
com la Shakira.
Què els hi dieu, vosaltres?
Però amb un dia, eh?
Volen ballar com la Shakira
amb un dia.
I amb molta impacència,
perquè avui en dia
falta molta paciència
i per ballar
hi ha de tenir molta paciència
i calmar-se de paciència.
I això és
el que un professor
ha de comunicar
a l'alumne,
que necessita un temps,
su tècnica
d'integració en el cuerpo,
en la ment.
Però, bueno,
és que, claro,
ara totes aquestes tendències
van amb la vida,
va com respirar.
No, estem igual
ara que fa 40 anys.
Ni 10.
Ni 10,
ni 5,
ni 3.
Nada.
Vamos muy ràpid.
Impacència per part dels alumnes
i també per part dels pares
en ocasions?
No.
No, no,
els pares
ho entenen més bé.
els nens d'ara,
les generacions d'ara
van molt ràpides,
molt ràpides,
es cansen molt de pressa
i volen coses molt ràpides
i molt efectives.
Això també és una altra feina
del professor,
d'adaptar-se a aquesta nova
metodologia d'ensenyança
que el nen
és que s'avorreix de seguida.
Són, diríem,
hiperactius,
que no és que siguin
hiperactius psicològicament,
però entren a les classes
i amb una vitalitat.
Sí, sí,
ens ho podem preguntar
als professors
que ho pateixen.
Sí.
Llavors,
igual que tenim que fer
un estudi
de tot lo nou
i reciclant-se
i adaptant-se
a les noves tendències,
també ho tenim que fer
amb els nous nens
que estan venint
a les classes.
Aquestes noves tendències,
sigui el boom aquest
de l'adança al ventre
o la barreja
que s'està produint
amb la dansa,
amb creacions audiovisuals,
etcètera,
poden ajudar
de mica en mica
a que gent aquí
normalment pot ser reàcia
d'anar a veure
un espectacle de dansa,
així com hi ha gent
que potser no li agrada
el teatre,
però no té problemes
per anar un dia
determinat al teatre,
potser hi ha gent
que no li agrada la dansa
i és més reticent.
Allò dius,
mira,
encara que dents les entrades
anem a veure uns amics,
no,
costa, no?
Potser encara hi ha
aquesta barrera,
aquests prejudicis.
Una mica aquí,
però ja vas a Barcelona
o qualsevol ciutat
una miqueta més gran
a qualsevol lloc,
des de la música
que introdueix dansa,
des del teatre
que introdueix dansa,
des del circ
que també introdueix dansa,
qualsevol art
està introduint dansa
i nosaltres introduint
diferents arts
dintre dels espectacles
i s'està convertint
en una cosa normal
i el que fa és que,
això que deies,
que una persona
que no estava acostumada
a veure dansa,
de cop va,
bueno,
és que s'han fet
espectacles de dansa
a museus,
o a galeries d'art
i això també sorprèn,
tu vas a veure uns quadros
i te trobes una ballarina d'allà
o vas a veure un recital
de poesia
i hi havia uns ballarins
a darrere.
Vull dir,
qualsevol moment
la dansa
s'està incorporant.
Potser a Mallas
té una visió
molt estereotipada
de la dansa
i la dansa
és un ventall
molt ampli.
Muchísimo
i com dice Maribel
és que hoy en día
es increíble,
hay dansa
por todas partes,
pero es que no solo
danza,
hay pintura,
hay cosas audiovisuales,
es que hay de todo
y lo bueno es mezclar
porque los resultados
son impresionantes.
Cuando ves algo bien hecho
con todas las artes integradas
es increíble.
La verdad
que es una maravilla.
Mira,
yo el otro día
estuve en el concierto
de Chambau,
Barcelona,
y también
era increíble
todo lo que
fusionaba,
¿no?
Y es una maravilla,
tanto instrumentalmente,
es que todo es posible,
¿no?
Ahí está la magia,
¿eh?
Es van tenir oportunitat
de veure allà
per Santatec
la passada
al Chambau
i vam fer-ne
un petit tast.
Y ahí está la magia,
¿no?
Yo creo que
es la vida,
eso es magia
y...
No posar-nos
a barreres
a la creativitat.
Una vegada oberta
a la creativitat
i no hi ha prejudicis,
poden sortir
coses molt
interessants.
ens quedem
amb aquesta valoració
positiva,
amb aquest estat
de la dansa
notable,
ben viva,
amb constant evolució
però amb allò
amb bona salut.
Maribel Soler,
Amaya,
dono un soro,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui
i esperem que aquest
cap de setmana
surti molt bé
als actes.
Gràcies.
Gràcies.