Ara són dos quarts d'una del migdia,
falten 20 segons perquè siguin 5 minuts
i és que hem de ser precisos perquè ens acompanya un autèntic rellotger
i en això de l'hora no ens pot agafar en falsa.
Saludem ja amb molt de gust amb Javier Monfort.
Bon dia, Javier.
Bon dia.
Ens han agafat amb una conversa, vaja, a mi em semblava apassionant.
Estàvem parlant del món dels rellotges.
El Javier podem convidar sense cap excusa
perquè ens parli d'aquest fascinant món,
però és que, a més a més, vostès hauran observat
que d'un temps cap aquí s'ha restaurat el rellotge del Port de Tarragona.
L'encarregat d'aquesta restauració ha estat el Javier.
I bé, ha quedat bé, no?
Sí, perfecte.
Ara no va ser fàcil restaurar-lo?
No, no va ser gens fàcil.
A veure, avui dia la majoria de persones, sobretot els joves,
coneixen els rellotges, aquests rellotges elèctrics, de quarts.
Aquest és un rellotge mecànic, el que hi ha al port?
O com és aquest rellotge?
Un híbrid.
A veure, anirem traduint, eh?
Mig mecànic, mig electrònic.
Un rellotge molt antic, era?
El que hi havia?
El que hi havia.
El que heu restaurat?
A veure, el que hem restaurat l'hem tret i l'hem posat al museu.
No perquè n'és malament, sinó que hagués pogut seguir funcionant,
el que passa és que tenia un manteniment molt continuat.
I llavors el que hem fet és desmuntar-lo,
llimpiar-lo i col·locar-lo al lloc del museu
i tornarà a funcionar si li dóna algú un cop i corda perquè funcioni.
I si és així, funcionarà tota la vida.
I si és així, mentre hi hagi un manteniment, funcionarà.
I si està parat, doncs bueno, algun dia el posarà algú en marxa, una altra vegada.
Jo no sé si el fet d'estar al costat del mar fa malbé els mecanismes o els pot afectar, oi?
Sí. El que hi ha ara és un híbrid.
El que hi ha ara és un rellotge mig mecànic i mig electrònic.
Ho explico.
És un rellotge de quarts, com el sistema aquest que portem avui en dia a les munyeques.
fa un disparo cada minut i ell ho transmet a les agulles que van amb unes rodes i funciona, no?
Llavors el problema que tenim és les campanes.
Les campanes estan allí descobertes i les pobres reben la inclemència.
Llavors, ara mirarem a veure com ho podem arreglar per a veure quin manteniment necessiten.
Però, de moment, el rellotge, de passar-hi a anar-hi cada setmana o cada 15 dies,
haurem de passar-hi a anar posca de 3 o 4 mesos.
Clar, això facilita la feina i fa que el rellotge estigui operatiu.
El rellotge estarà operatiu i ho està.
A veure, el Javier és rellotger de formació, de professió i de passió, podríem dir,
és un apassionat del món dels rellotges.
Jo crec que és d'aquells oficis que realment has de ser un apassionat, no hi ha dubte.
Sí, jo en el meu cas, perquè ho he viscut des de petit, ja.
El meu avi ja ho era.
Ara ho explicaven, que hi ha pocs rellotgers a Catalunya.
Estan molt buscats.
Sí, poquíssims en hi ha.
I que tinguin una formació continuada i així poder comptar-hi.
Poder a Tarragona en podríem comptar dos, tres, com a molt, eh?
Dos, tres.
I vull dir, i anant cap a Barcelona, doncs podríem...
A Barcelona hi ha una escola, però malgrat que hi ha gent que no li tira aquest ofici.
Hi ha una escola a Barcelona, és l'únic lloc on es pot aprendre a ser rellotger.
a Barcelona, aquí de Catalunya, en principi.
A Catalunya, sí, l'única és a Barcelona i l'única reconeguda per l'Estat.
Però la sortida, diguem-ne, professional d'un rellotger avui dia, que tothom va amb el quarts i tot plegat,
vull dir que hi ha demanda de rellotgers.
Sí.
Vull dir que hi ha poca gent que li tira, en principi, potser per desconeixement.
No, suposo que és per desconeixement i suposo també perquè és una cosa que necessites molta afició,
tranquil·litat i hi ha gent que poder tampoc hi pensa.
Tampoc hi pensen que hi ha una escola rellotger.
Tothom es pensa que els rellotges, doncs bé, ja neixen apresos els rellotgers.
Home, i una certa habilitat manual, perquè quan anem a arreglar el rellotge o a canviar la pila això
i veiem que el rellotger es posa allò a l'ull i mira, i clic, clic, clic en un moment,
dius, però com és possible? Si a mi em va caure i vaig intentar això i em sobraven dits i rellotges i de tot, no?
S'ha de tenir una certa habilitat manual.
Sí, i si no, si ja neixes amb una petita paciència i aquesta carència, doncs l'altra es cultiva.
Es cultiva.
També ets, t'encarregues de mantenir en el seu punt el rellotge de la mitja lluna.
Sí, el meu avi ja s'encorregava fa 55 anys i això ha sigut anar passant.
Aquest com és? Aquest rellotge és de corda?
Mecànic completament.
És mecànic també.
Des de baix es veuen les peses com baixes, si t'hi fixes.
No m'hi fixat, és que és d'aquelles coses que no t'hi fixes fins que t'ho diuen.
Si un passejant es mira les finestres ovalades, veurà unes peses que van baixant,
que és l'habitació de sota el rellotge.
A més a més, aquest rellotge té una cosa molt bona, que quan van restaurar l'esfera,
van restaurar la façana, es van deixar els números.
Ah, sí?
Sí, sí, es van deixar els números, no sé què va passar, i els números els havia de col·locar el paleta,
va plegar l'empresa i els paletes van desaparèixer els números.
I l'únic dia que hi ha números és el dia que plou.
I això?
Doncs el dia que plou, resulta que quan ha acabat de ploure,
les juntes de la tutxana coincideixen amb les hores del rellotge.
I aleshores és visible, són visibles els números.
És l'únic moment del dia, o de l'època, que es veu llavors l'hora, del rellotge exacte.
Dius, mira, ara són les 3 i 10, perquè hi ha les ratlles que són les juntes.
Amb això que estàs explicant del rellotge de la mitja lluna,
jo ara penso que, de fet, tots els rellotges, aquests públics, no sé si es diuen així,
tots darrere tenen la seva anècdota, la seva peculiaritat, la seva història.
Jo ara li comentava al Javier, dic, home, aquest que hi ha a la plaça Imperial Tàrraco,
no sé si acaba d'anar bé.
Hi ha rellotges d'aquests públics que van bé, d'altres no van bé,
alguns se dansen, altres retracen.
El de la caixa...
Aquest és de via satèl·lit i aquest segurament que tindrà problemes
per les senyals o els inhibidors de freqüència del govern civil o alguna cosa.
El de la caixa de pensions, aquest és...
Aquell és un híbrid, més o menys, com el que tenim nosaltres allà baix.
El de l'Ajuntament, no.
Aquell de l'Ajuntament ja és mecànic i és corda remuntada elèctrica.
El de la catetàlia va ser anul·lat i el pobre ja és elèctric completament.
El del mercat és elèctric.
I el de la plaça de Toros no sé com és perquè l'han desmuntat a la màquina
i era elèctrica.
Suposo que ara amb això de les reformes i tot això l'han retiat.
Era elèctric, mig elèctric, mig mecànic, un híbrid, però no sé com acabarà aquest.
Per tant, mecànic i mecànic, queda algun?
Tres.
Tres, quins?
L'Ajuntament.
Ah, sí, que ho has comentat.
La mitja lluna.
I l'Ajuntament, la mitja lluna.
I quin més?
Hi ha un altre que ara no me n'en recordo.
Ah, i el del pòsit de pescadors també és un híbrid.
També.
Sí, aquell també és híbrid.
Com era?
I parlo en percentatge.
L'híbrid vol dir mig mecànic, mig elèctric, però tampoc ni xitxa ni motxa, que diem.
I això és bo o és dolent?
Va, és el que hi ha.
Mira, ja no és allò tan pur, pur, pur, però bueno, és així.
Home, perquè tu quan et trobes davant d'un rellotge d'aquells dels d'abans, eh?
Com el que vam treure, preciós.
Et deus quedar d'estar allà i et deus quedar hores mirant-ho i desmuntant i muntant.
Home, muntant ho has d'una feina, eh?
El que jo t'anava a dir, quan desmunteu un rellotge d'aquestes dimensions, no correu el perill de deixar-vos alguna peça?
No faig un acudit fàcil, és que ho penso, però no sé jo...
No, amb un tan gran...
Fes unes fotos, primer, fer un dibuix, un esquema, no sé.
Amb un de petit sempre et pot sobrar una molla, amb un de grà, no perquè, vull dir, són grosses i et fan nosa.
Tens allà.
Et fan nosa, però no, quan vam desmuntar aquest rellotge era el...
A veure, l'havia vist moltes vegades, però no l'havia vist, no n'havia desmuntat cap.
Havia desmuntat dels altres, dels normals, dels que no toquen.
Van fer fotos, els vam marcar, vam mirar les postes a punt i llavors es va desmuntar.
Desmuntar. Es va desmuntar i es va traslladar cap a unes dependències que es van deixar perquè a casa meva allò no hi cabia de cap lloc.
I, a més a més, pesava. Pesava una enormitat.
I el vam llimpiar i el vam muntar i, escolta, el rellotge va començar a funcionar perfecte.
Ja veus.
Bé, bé, no va passar. Es van sorprendre i tots. Vull dir, ostres, a la primera m'ha sortit.
Parlem de tipus de rellotges, com era el de l'HR3? Mecànic, elèctric, híbrid, també?
El de l'HR3 que hi havia abans...
El que hi havia abans a l'HR3 que es van prendre era com el que vaig desmuntar, perquè aquest sí que l'havia vist.
A més a més, aquell era impressionant perquè tenia un munt d'esferes que donava hora a moltes dependències
i anava tot per barres i per càrdons.
Allò devia tindre un manteniment quasi continuat, quasi cada setmana i sense descuidar-t'ho.
Però aquell no acabo d'entendre com va poder desaparèixer.
Per la deixadés, suposo.
Jo no sé si ets una persona molt viatgera i que t'agradi molt sortir i veure altres llocs.
Vec rellotges.
És el que t'anava a dir.
Tinc un munt de fotos.
Parles dels rellotges de la teva vida, els que has vist.
Hi ha qui li agrada anar a veure faros, hi ha qui li agrada veure museus.
A Berna vaig veure un de preciós, que ens el van ensenyar quan vaig anar amb un becat amb l'escola.
Vaig acabar el primer de la promoció i els quatre primers van poder anar a Suïssa a fer un atur,
que ens la van pagar, per cert, vull dir, ha sigut la primera vegada que vaig al·lucinar.
I ens van ensenyar una part de les rellotges, era de les rellotges de Torre, i ens van ensenyar uns museus.
I hi vam entrar el de Berna, que va quedar preciós.
El de Nuremberg també l'hi he vist per dintre.
I ara, d'aixins grossos, grossos, el de la Generalitat també l'hi he vist, el carrer Llón de la Generalitat.
El del carrer de Gràcia, major de Gràcia, aquell el van restaurar mentre jo estava a l'escola.
Vull dir que és el primer toc que vaig tindre d'un rellotge d'aquests.
I ara, a veure, veure des de fora n'hi he vist molts.
Ara, de dintre, pocs.
Costa de veure els rellotges de dintre, no és fàcil accedir-hi, per molt professional que sigui, sobretot si vas de viatge i no et coneixen.
Hi ha una web d'això a internet, que hi posa rellotges de Torre, que n'hi surten un munt.
El de la Torre de Londres, l'has vist?
No, el de la Torre de Londres, l'hi he vist fotografiat, no l'hi he vist, m'agradaria veure-ho.
S'ha de dir, perquè aquest deu ser també important.
Deu ser impressionant.
I diu, a més a més, que és part de tots, barret.
I aquesta web, que ja la mirarem, ja la buscarem per veure-la, que els pots veure per dins, també?
Sí, sí. Està a Tarragona amb els dos antics que tenim.
Tenim el de 1.800, el de 1.700 i pico, quasi 1.800, que és el que està retirat.
I llavors, una cosa que hi ha poca gent que sàpiga, que tenim el segon rellotge més antic d'Espanya.
El primer és Sevilla i el segon és Tarragona.
I quin és?
El que està a la catedral de Fusta.
Aquest és el...
No, no, al costat de l'altre. És que a la catedral n'hi ha dos.
Clar, és veritat. Però fixa't que estàs dient coses que no ens hi fixem mai, eh?
I aquest és el segon més antic d'Espanya, després de Sevilla.
Sí, el tinc jo catalogat amb una revista d'especialista i ens diuen que sí, que és del 1.400, quasi 1.500.
Perquè el primer rellotge, com l'entenem, de quan és això?
Quan van deixar els rellotges de sol, segle XV?
Segle XV, alemany. És alemany.
Per tant, això que diu el tòpic de...
Mecànic, eh?
Mecànic.
Parlem per la...
Mecànic.
Això que diu el tòpic de que els millors rellotges són els suïssos forma part de la llegenda
o no necessàriament hem d'anar a Suïssa per veure els millors rellotges?
Depèn del que vulguis.
Mecànic.
Mecànic? No, no, no, no.
Munyeca.
Munyeca.
Suïssa.
Sí.
Rellotge antic.
Gros.
Inglés.
Chapó.
Quan dius rellotge antic, dius d'aquells que es posaven a... o que es posen a les cases
aquelles senyorials.
Aquelles cases senyorials o rellotge de barc.
Inglés.
Sí, sí.
Són els millors.
Però per estètica o per maquinària?
La màquina, qualsevol profà que veig una màquina anglesa diu, què és això?
Quina cosa més ben feta?
Per tant, això no ens ho poden imitar els orientals, no?
No, aquesta no te l'origen.
Aquest tipus de coses, no?
No, no els orientals.
Aquests de quarts i tot això, els que vulguis.
Això sí, sí, sí.
La mecànica, no.
Aquest sistema de mecànica, no.
I inclús, avui en dia, no es pot imitar perquè, vull dir, el cos seria descomunal.
Clar, són rellotges de molt de preu, perquè són rellotges, francament, artesanals.
Jo no sé quan pot arribar a costar econòmicament.
Parlem de diners, eh?
Mira.
Un rellotge d'aquest tipus.
Jo vaig reparar una entesala, una entesala, un de gros, inglès, amb una firma que es va descobrir quan estava netejant-se i l'últim s'havia vengut en 120.000 dòlars.
La mestressa, que només me'l feia reparar, només me'l feia reparar, me va dir, diu, Limpiel, me va dir, la caixa on te la portem a reparar?
Dic, doncs cap a Barcelona, amb algun lloc que ja buscarem.
I blindada.
I blindada.
Amb un guàrdia de seguretat al costat.
Perquè ens vam quedar tots què és el que havíem trobat.
I allò es veu que li havia vingut de família, que havia tingut algun parent a Inglaterra i es veu que ella s'ho havia baixat, però ningú li havia donat importància al rellotge.
Quan el vam veure, quan el anàvem desmuntant i llimpiant, veiem que allò no era normal.
Però quan va sortir la firma del rellotge i ens vam assabentar per internet, quan vam picar el nom i ens va sortir tot allò, Palacio de Marit, Palacio d'Oriente, Palacio d'aquí, Palacio d'allà.
Dic, hosti, però si tots estan a Palau, és això?
I això, aquest rellotge és...
Llavors vam posar amb Souterville i Souterville ens va dir el valor del rellotge.
I era aquest...
120.000 dòlars.
100.000 dòlars, són molts diners per un rellotge.
Déu-n'hi-do.
A veure, jo, lògicament, no tinc ni idea dels rellotges, tot i que m'agraden, no conec la terminologia, per tant, puc dir alguna bajenada, però per això estàs tu, per corregir-me.
Aquests rellotges, bastant més modestos que aquest anglès que deies, que hi ha totes les cases, com a mínim, de persones d'una certa edat.
Jo ara visualitzo allò, la gent més gran de la família, aquells rellotges mig de cucua, amb el pèndol, que també si no li dóna corda a l'avi, doncs no funciona.
Cada setmana.
O cada dia.
Exacte, o cada dia, i que està a la canaleta.
Calla, que no sortirà l'ocellet, no?, que fan sempre la broma als avis.
Aquests es continuen comprant a les cases?
Sí, i se reparen.
Sí? Home, doncs em dones una alegria.
I se reparen, i se reparen, i se reparen.
Perquè abans, a totes les cases, per modesta que fos, sempre hi havia un rellotge de paret.
Sí, sempre.
De corda, de peses, sempre hi havia un rellotge.
El que passa és que avui en dia, doncs clar, els vídeos ho has suprimit tot.
Però hi ha molta gent que recupera el de l'avi, el de la tia, o se'l compra a la catedral, o se'l busca per algun mercadillo, i comença a haver bastanta afició a trobar-ho.
Però també se'n fan de nous, i es poden comprar o no?
Sí, però a la gent els agrada el crocat.
La cosa antiga.
Però ara de nous se'n fan de macos.
Sí, i de cars, i de preu, i d'anar en preu.
Però a la gent li agrada l'antic.
No li agrada l'modern.
Li agrada la peça vella, antiga.
Els antiquaris venen rellotges antics, no venen.
I se'n fan un fart de venda.
Home, jo en aquest sentit, a les cases, no, però alguna vegada en alguna ciutat o en alguna botiga,
he vist rellotges d'aquests de paret realment espantosos,
amb cèrvols, amb no sé què, que sembla ballonpartemàtic, no?
Això és terrible.
És que clar, aquí busquem l'altre extrem, no?, d'aquest rellotge anglès que apuntaves.
Hi ha moltes coses.
Hi ha de paret, hi ha moltes coses.
De paret, de munyeca, de butxaca, hi ha de tot.
I el rellotge de butxaca?
Es continua fabricant o també busquem l'antiga?
No, no, se continua fabricant i...
I qui el compra? Persones grans o joves, també?
Se compra gent jove sempre és el tipus progre.
La gent gran...
Que porta l'armilla de l'avi, no?
Sí, sí, sí.
I sempre és un tipus de públic molt concret.
I llavors, hi ha molta gent que quan se jubila li compren un rellotge de butxaca de corda.
Són preciosos, eh?
De plata, en tapes.
No sé per què, suposo que deu ser perquè tindrà temps de mirar-se-li i donar-li corda.
Però sí, sí, molta gent...
Cada vegada l'empresa està substituint el rellotge de munyeca, d'acer, per un de plata que sigui de corda.
Jo, per almenys, sempre en tinc perquè sempre l'ha dit a dient.
És que si és un regal sembla que tingui com a més categoria, no?
Que tingui com una cosa més sentida.
Sí, el crec, crec, crec, crec, crec, entre mans, quan no saps què fer i estàs nerviós, es veu que deus relaxar.
De totes maneres, et diré una cosa, Javier, no és fàcil trobar rellotges de corda de munyeca avui en dia, eh?
No.
No se'n troben, costa molt de trobar.
De corda no, de munyeca no.
De automàtic és el que més se troba.
Però tot i així són cars.
Però de corda no se'n fabricen?
Sí, però és molt poca cosa.
Poca cosa.
Clar, és que a vegades trobes un, però el disseny potser no t'acaba d'agradar.
I si ho fan, ho fan amb or o marques molt cares.
I si ho fa algun, també els xinos, ho fan amb una qualitat que no és bona, vull dir, és dure en poc.
Perquè aquests quins són els problemes que presenten generalment tu que arregles rellotges?
Quins?
És a dir, tu com si fossis un metge, quan la gent et porta els seus rellotges a arreglar-los, quines són les malalties que pateixen els rellotges?
El maltracte que porta, el portem per tot.
El duiem per tot el rellotge avui en dia.
No se'l traiem. I com són rellotges ja que són més delicats que el de quarts, poder, doncs cops, ratlles, poso la mà a la depuradora perquè se m'ha quedat enganxat al filtro i el rellotge ve mullat, oxidat, ve de tot.
No es cuida gaire.
Mira, mentre hi hagi recanvis...
Oh, i tant. Parlant de tenir cura, vam saber que quan vau col·locar el del port, algun brètol, doncs va fer alguna cosa que el podíem haver enxampat qui fos, no?
Perquè Déu-n'hi-do, aquí ja són ganes de fer malbé les coses perquè sí que va passar exactament, Javier.
Mira, portava uns dies anant-lo a controlar, de matí i tarda, el rellotge.
I el dia 16, que era un dijous, el dimecres a la nit em truca la de l'envestida i em diu, escolta, que l'envestida la trobarem el divendres.
Dic, vale, perfecte. Jo ja he acabat, tu treu l'envestida i llestos.
I aquí s'acaba. Ves tant tu amb les agulles, que no sé què.
No, no, tranquil, que... Vale.
El dijous al dematí baixo i el rellotge estava perfecte.
El dijous a la nit, quan torno a sortir de casa de la meva botiga, passo i la veig perfecta.
El divendres al dematí, quan baixo, pel dematí per controlar l'hora,
perquè estava recient col·locat i només teníem que acabar d'ajustar les campanes al toc,
me trobo que les agulles que et vénen de cara quan vas cap a baix,
les que estan de cara a la carrera Apodaca, les veig doblegades.
Encara no havia passat el pont de tren, torno cap a casa, agafo el destoneador i me vinc.
Els desmonto i em vaig pujar cap dalt.
Clar, que era facilíssim pujar per l'envestida.
Les trec, les adreço i intentar que ningú se n'adonés compte.
És a dir, algú que senzillament, mira, va dir ara vaig i...
Vaig a fer-li la gràcia al rellotge.
Jo per mi que el devien voler posar o fer el bàster kit, on dic jo,
i el devien voler espenjar i es van dedicar a anar...
Mira, les van anar doblegant fins que les van doblegar no molt,
però les van torçar totes.
Encara sort que les vas poder...
Sí, es van poder adreçar i el dilluns vaig demanar per favor a la bala embestida
que el tragués dilluns i la van poder adreçar.
Si no, ja et veig allà fent guàrdia, eh?
Perquè ningú toqués el rellotge.
No tu creguis que vaig passar un cap de setmana que...
No, no, ja m'ho penso ja.
Que les tenia... Ai, quin agulla serà ara.
Ara parlaves de campanes.
El to musical que desprèn alguns rellotges d'aquests públics.
Això com va, com funcionar?
El nostre, el que dic jo meu ja, toca com els antics.
Hi ha una palanca que es tira un cable i toca la campana,
com si fos un rellotge de casa dels que tenim els avis.
Funciona igual.
Per això deia que és un híbrid.
Encara porta coses d'una i coses de l'altra.
I aquests que et toquen gairebé una sinfonia sencera,
que no callen mai, que et toquen una peça musical?
A veure, hi ha elèctrics, que és gravat.
O hi ha el carrillón de la Generalitat que toca
el clink, clink, clink, clink, tot amb martellets,
que és una virgueria, que te l'ensenyen, si vols,
el dia que te deixen entrar.
A tu què t'agrada més el clink, clink, clink, les campanes,
quan sents un rellotge?
Jo quan venc un rellotge demano que sigui clink, clink, clink.
A tu t'agrada clink, clink?
Si us hi arriba la butxaca, que faci el clink, clink, clink.
Si no us hi arriba, posa l'elèctric.
o la comoditat a l'elèctric.
Però si volen sentir un rellotge, ha de ser la campana.
És bonic el món dels rellotges.
Realment convidàvem el Javier per parlar del rellotge del port,
però, clar, és un món apassionant.
I no sé per què crida molt l'atenció.
I hi ha molta gent, i això ho comentàvem abans d'encetar la conversa,
que té capses a casa seva amb rellotges vells i antics fets malbé.
Hi ha molta gent que els conserven una capsa
i que de tant en tant li agrada obrir-los,
mirar què hi ha a dins, estripar-los.
Per què deu ser això, Javier?
Perquè tu també ho fas, eh?
Malgrat que ets un professional,
jo sé que tens una caixa plena de rellotges vells.
Sí, la tinc, la tinc.
Entres a casa meva, em veuràs 60 o 70 penjats a la paret.
Com per preguntar-vos l'hora, vosaltres.
La dieu exacta, no?
Però tu t'ho creguis, eh?
Sí?
Un dia que et vegi pel carret, preguntaré l'hora.
A veure, farem la comprovació.
Mira, tinc un rellotge mecànic que fa 50 anys que el tinc,
de 50 anys, i mira, té la 1-4.
Mira, aquest de puntets que dic jo de la ràdio.
Doncs mira, sí, aneu igual.
1-4, sí, portem un minutet.
Un minutet, una coseta així.
Mira.
Això de les capses dels rellotges vells.
Hi ha molta gent que els toca, els putineix, els arrenca
i després quan són més grans se n'arrepenteixen.
A veure si es pot arreglar o a veure si el podrem treure.
Dic, i ara què hem de treure ja?
Deuen portar coses impossibles, no?
Sí, moltes vegades que sí.
Però, per exemple, hi ha gent que sí que avui en dia
té unes col·leccions impressionants.
Què t'arreguna?
Hi ha gent que se dedica només a la polsera,
al rellotge de polsera.
Hi ha qui se dedica al rellotge de butxaca
o hi ha qui se dedica al rellotge de sobretaula.
Ja s'han dit que hi ha col·leccions de rellotges.
Realment és un dels objectes molt preguats pels col·leccionistes.
La persona que enceta una col·lecció de rellotges
té autèntiques meravelles
i ocupa pràcticament tota la seva vida
la recerca de peces insòlites
i no necessàriament cares, només.
El Carlos Sainz en té una preciosa de col·lecció.
I el que en té una també molt bona
és el Ruiz Mateos.
Sí, de rellotges.
Aquest té un museu a Jerez.
De rellotges?
Sí.
En fi, mira, alguna cosa li ha quedat.
I el rei.
El rei també és col·leccionista de rellotges.
Té una col·lecció impressionant.
Home, aquests són gent que manegan, eh?
Ja poden tenir aquesta peça.
La té per part de patrimoni
i la té per part que se l'haurà comprat ell.
En fi, tu el que sí que tens la sort
és poder viure envoltat de rellotges
i que puguis tenir cura d'aquest rellotge
com el del por o el de la mitja lluna
que tots compartim.
Cada cop que passem pel davant
pensarem en tu, Javier.
D'acord.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ha estat un plaer.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
A vosaltres.