Pràcticament és un quart d'onze del matí, falta encara un minut.
Som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
en aquest dimarts, en aquesta primera setmana al mes de setembre,
en què estem repassant els principals temes
de l'actualitat política a la ciutat de Tarragona
i ho estem fent en un cicle d'entrevistes
amb els portaveus dels grups municipals a l'Ajuntament de Tarragona.
Avui ens acompanya el portaveu i president
del grup municipal socialista del primer partit de l'oposició
a l'Ajuntament, el senyor Josep Félix Ballesteros.
Senyor Ballesteros, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què tal les vacances?
Molt bé, molt bé.
Cortetes, només nou dies, però suficients.
Els polítics es preparen pel nou curs polític, amb intensitat.
Sí, perquè a més serà un curs polític
que a part de la pròpia activitat de la ciutat
i de la primera divisió del Nàstic ens depara dues conteses electorals,
la primera de les autonòmiques
i finalment el maig, gairebé al final d'aquest curs polític,
les municipals.
En fi, serà un curs polític intens,
que ja ha començat déu-n'hi-do, després d'aquestes minis vacances
que han fet els polítics locals.
Ha començat sobretot parlant de temes d'urbanisme.
De seguida en parlarem una mica en general de la política urbanística
de la ciutat de Tarragona, perquè vostès, els socialistes,
l'han criticat amb especial duresa en els últims dies.
Però en aquest àmbit destaca també un fet concret
que ha estat motiu de Picabara i en els últims dies
i que ahir a la nit tenia un nou capítol,
que era el Consell d'Administració de l'Empresa Municipal d'Aparcaments,
on finalment es va demanar un crèdit de 6 milions d'euros
per acabar el pàrquing de Jaume I,
el pàrquing de la catedral,
el que hi ha davant del rectorat de la Universitat de Rovira i Virgil.
Els partits de l'oposició van votar en contra,
vostès també, els socialistes.
En fi, com veuen, com analitzen,
ara que ja ha passat aquest Consell d'Administració
i que se suposa que vostès tenen més informació,
més a des de tot el procés,
com analitzen els socialistes l'afer del pàrquing de la catedral?
Aquest afer és un escàndol polític de primera magnitud.
No és un tema menor, no és un tema anecdòtic.
A més a més, és molt il·lustratiu i molt emblemàtic
del que ha estat l'urbanisme en aquesta ciutat durant aquests anys.
Jo fa dos plenaris que a l'alcalde de la ciutat,
amb molta paciència,
li venia demanant si hi havia algun problema
en el pàrquing de Jaume I
i si el pàrquing de Jaume I funcionaria
en el termini que s'havia anunciat feia sis mesos.
L'alcalde em va respondre amb evasives i amb ironia.
En el Consell d'Administració, també,
en els dos últims Consells d'Administració,
els nostres representants en el Consell d'Administració,
que he de recordar que són tres sobre un total d'11,
també havien fet preguntes perquè teníem rumors
i informacions que apuntaven que hi havia problemes
en el pàrquing de Jaume I.
Les respostes eren totes evasives.
En l'últim plenari es van donar de baixa partides
de l'urbanització de la plaça de l'escorxador,
cosa que no enteníem,
perquè si l'Ajuntament no ho tenia pressupostat,
ja estava adjudicat amb una empresa que ho estava fent,
però l'empresa d'aparcaments i l'UT que estava construint l'aparcament
no tenia encarregada la construcció,
clar, tot plegat ha estat un autèntic desastre.
Però, a més a més, afegim que és un procés
que dura més de sis anys i mig,
per tant, és un pàrquing que ha estat més de sis anys i mig
des de la seva gestació fins ja veurem quan s'hi inaugura,
amb canvis de projectes sota sospita d'algunes irregularitats
i és un autèntic desastre.
Per tant, i l'última, la guinda, si voleu,
la cirereta del pastís,
és que aquest pàrquing acabarà costant
entre dos i cinc vegades més del pressupost inicial.
Això, en qualsevol ciutat normal, en qualsevol país normal,
hauria costat ja el càrrec a més d'una persona.
Ja no parlo de l'alcalde només,
que ja hauria d'haver plegat fa molt de temps,
sinó del regidor d'Urbanisme
o d'algun responsable d'Urbanisme,
perquè és un autèntic desastre de gestió econòmic i polític.
A dia d'avui, de totes maneres,
i un cop superat el Consell d'Administració d'ahir
en què l'Ajuntament demana el crèdit de 600 milions
i una pòlissa de crèdit de 3 milions
per a l'urbanització de la plaça,
a partir d'aquí i en el futur més immediat,
quina serà l'actitud?
Què faran el grup municipal socialista
en relació a aquest projecte?
Primer, saber tot el que ha passat.
Encara no ho saben?
Encara no sabem tot el que ha passat en tots els seus extrems.
Qui ha pres les decisions
que han generat aquest retard i aquest desastre
des del punt de vista econòmic?
Per què?
Perquè l'Ajuntament ha d'anar a última hora,
o l'empresa ha d'anar a última hora,
a recórrer a un crèdit de 6 milions d'euros
que acabarem pagant tots els ciutadans
a pagar en 15 anys
per arreglar un desastre de gestió com el que s'ha fet.
I un desastre no només de gestió
des del punt de vista de gestors,
sinó també polític i de concepció.
I a més a més,
per què s'ha canviat tantes vegades de projecte?
Del projecte inicial,
que vam veure tots en algun mitjà local,
fins i tot amb una infografia gràfica.
El que és ara no s'assembla
ni com un ou o una castanya.
Recordin vostès que nosaltres ara fa un any,
amb una moció en un plenari,
vam obligar a l'equip de govern municipal
a reduir la volumetria d'aquell desastre
que s'estava fent en aquell moment.
La plaça de l'escorxador l'han destrossada literalment.
En fi,
si alguna vegada es planteja el tema
de la reordenació del trànsit en sèrie o la part alta,
aquest pàrquing ja ha fet que això sigui inviable.
Per tant,
nosaltres el que ens dedicarem
és a saber exactament tot el que ha passat,
qui ha pres les decisions en cada moment,
i finalment quan ens acabarà costant aquesta broma.
Aquest tema del pàrquing de Jaume,
primer ha coincidit amb el temps
amb unes crítiques que vostès van fer públiques fa uns dies,
en aquest inici del curs polític,
unes crítiques molt dures per la gestió urbanística,
per la política urbanística de l'Ajuntament,
en què es basen aquests qualificatius d'obscurantisme,
en fi, de caos,
d'estar sota sospita la política municipal en aquest ambient.
Jo vaig dir que l'urbanisme en aquesta ciutat,
i vostès em coneixen,
saben que soc un home prudent,
que si no tinc dades no en parlo.
Jo vaig qualificar la política urbanística d'aquest Ajuntament,
d'un Ajuntament que recordo que té un equip de govern
format pel Partit Popular i de Convergència i Unió,
de sota sospita,
un urbanisme sospitós,
un urbanisme caòtic
i un urbanisme ineficaç.
Sospitós per què?
Perquè les grans operacions urbanístiques
en aquesta ciutat han estat sota sospita
en molts casos.
Ja no només parlo de Terrescavades,
que és molt recent,
sinó també l'operació de l'Aroski,
o del Parc Central.
L'alcalde, vostès saben,
que va estar encausat
en un afer d'un rentador de cotxes,
que és veritat que no va tenir
sentència condemnatòria,
però que el jutge en la seva sentència
el va criticar molt durament
el seu comportament i la seva actitud.
El pla general d'aquesta ciutat
fa sis anys que està en revisió
i no ens n'hem sortit.
Hi ha projectes que porten
més de nou anys de retard,
com la Via Augusta,
o el propi Pàrquing de Jaume I,
o el propi Teatre de Tarragona,
que fa més de set anys
que es va preveure el seu inici
i encara a hores d'ara
no gaudim d'ell.
Tot plegat, una autèntica mostra
d'ineficàcia de gestió caòtica
i només faltava
que ni les obres més quotidianes,
com són el carrer Gasòmetre
o el carrer Soler,
no s'acabin de fer bé
com s'està demostrant,
com s'està demostrant de manera palesa
i jo diria que escandalosa.
Però és que, a més a més,
tot allò que es fa nou
no es fa amb previsió real de futur.
Per exemple, el pla parcial de Joan XXIII,
del voltant de Joan XXIII,
que és el pla parcial 2,
s'està fent amb una nova urbanització,
sense preveure els forats
postcontenidors soterrats
que en el futur s'hauran de fer.
Per tant,
els ciutadans de Tarragona
i els veïns
haurem de patir
i gastar-nos encara més diners
per soterrar contenidors
en aquests carrers.
També el carrer Gasòmetre
i també el carrer Soler.
I jo vaig dir
que en el seu moment
demanaríem responsabilitats,
inclús econòmiques,
perquè això és un malbaratament
de recursos públics.
En relació al mateix tema,
vostè ha setat el pla general d'urbanisme.
Agafo aquest tema
perquè aquesta era una qüestió
que en anteriors entrevistes,
fa uns mesos,
havíem parlat amb vostè
de les relacions,
de les converses que tenien
amb l'equip de govern.
Fins i tot semblava
que hi havia la possibilitat
d'arribar a un pacte
i a un acord
entre Convergència i Unió
i el Partit dels Socialistes.
Però d'això fa temps
que no se'n parla.
No hi ha hagut més converses?
S'ha aturat tot?
Han canviat vostès d'actitud
davant del tema?
No, no, jo també ho pensava
i vostè ho deu tenir gravat aquí
en les entrevistes,
que sincerament
podíem arribar a un acord
perquè era bo per la ciutat
tenir un projecte de pla general
o el que ara se'n diu
pla d'ordenació urbana municipal
perquè és un projecte,
el projecte més important
des del punt de vista urbanístic
i de futur per a una ciutat
i que totes les ciutats importants
tenen perfectament resolt.
Tarragona no només
no el tenia resolt
sinó que el tenia
absolutament en stand-by
en una posició,
en un calaix, per entendre's,
sense capacitat
de tirar-la endavant.
Nosaltres ens hi vam
vam fer un acte
de responsabilitat
i vam oferir
a l'equip de govern
un consens
per tirar endavant
aquest pla urbanístic
i durant un any i mig
vam tenir molta paciència,
vam intentar
pactar-ho
amb l'equip de govern,
vam intentar
fer les nostres aportacions,
creiem que les converses
anaven bé,
però finalment
vam veure
que ens enganyaven,
vam veure
que l'alcalde
no tenia
cap mena d'intenció
de tirar-ho endavant
i la
la cirereta
del pastís
en aquest cas
va ser
que l'alcalde
va sortir a dir
que clar,
com que aquest pla
no s'acabaria
perquè resulta
que han canviat
la normativa
mediambiental
al govern de la Generalitat.
Escolti'm,
això és una mentida
perquè el senyor alcalde
feia un any
que sabia
que aquesta normativa
mediambiental
canviaria
i per tant
feia un any
que sabia
que aquest pla
l'havia de tenir
acabat.
El que passa
és que la seva
incapacitat
i la dels responsables
urbanístics
de l'Ajuntament
per tirar endavant
aquest pla
s'ha posat
més que en evidència
i nosaltres
evidentment
no volíem ser
còmplices
d'una situació
d'aquestes.
És un tema
per tant
que queda aparcat
pel proper mandat.
Sí,
lamentablement
perquè jo crec
que valia la pena
haver fet l'esforç
perquè aquesta ciutat
tingués un pla
assumit per tothom
i amb un gran consens
que garantís
el fordur
a 20-25 anys
d'aquesta ciutat.
Insisteixo
que lamentablement
no n'estem gens contents
que això
finalment
s'hagi estroncat.
En altres converses
amb altres portaveus
municipals
han mostrat
la seva preocupació
pel nivell
d'endeutament
de l'Ajuntament
de Tarraona.
Diu que s'estan
gastant molts diners
i temen
de cara al proper any
uns pressupostos
justament
molt expansius
pel que fa a les inversions
i amb una forta càrrega
d'endeutament.
Als socialistes
també els preocupa
aquest tema?
Sí,
no en els propers
pressupostos.
En aquests
i en els passats
l'endeutament
és altíssim,
és elevadíssim.
En aquest senyor
que diuen
que és un gran gestor
que porta
les finances municipals
resulta que és l'home
que ha portat
aquesta ciutat
a límits
d'endeutament
insospitats,
absolutament
insospitats.
Fixi's,
l'últim crèdit
que hem demanat,
l'últim crèdit
que ha demanat
l'Ajuntament
de Tarragona
hem hagut de demanar
permís
a la Generalitat
i al Govern
de l'Estat
perquè superava
el 110%
de l'endeutament
legal,
del que és legal.
Per tant,
en aquest moment
estem per damunt
del que és
el límit
d'endeutament
legal
de les institucions
com l'Ajuntament
de Tarragona.
I això,
tard o d'hora,
ho acabarem pagant.
Quan ho acabarem pagant?
Doncs miri,
aquests senyors
el que han fet
és demanar un crèdit
de 24 milions d'euros
aproximadament,
xifres rodones,
a pagar
entre el 2008
i el 2023.
Què vol dir?
Vol dir que ara
es tira més el braç
que la màniga
i algú altre
ja pagarà.
Però això
vol dir que
en el moment
en què això
es posi en marxa,
s'hagi de pagar
aquest crèdit,
no tindrem facilitat
per baixar els impostos
als ciutadans,
no tindrem facilitat
per baixar les taxes
als ciutadans
i l'economia
de l'Ajuntament
i també
de la ciutat,
que en definitiva
és la que ens preocupa,
la de tots els ciutadans
i tots els tarragonins,
es veurà
afectada
per aquest alt
nivell
d'endeutament.
El curs polític,
com dèiem,
ha començat
sobretot parlant
d'urbanisme,
de la política urbanística
de l'Ajuntament
de Tarragona,
però també
amb una picabaralla
entre partits,
entre institucions,
per les obres
que ha de fer
el Govern Central
a Tarragona.
Aquí les crítiques
de l'equip de govern
han estat evidents
contra la subdelegació
del Govern Central
pel que es considera
un retard en les obres
de la variant
de la 340,
el no inici
de les obres
de les rotondes
del Callà,
de Bonavista
i de Camp Clar,
pel tema
de l'autopista,
del Tercer Carril,
dels peatges troncals.
En alguns casos,
fins i tot
l'han acusat a vostè
personalment
de posar pals
a les rodes
en aquests projectes.
I que si el retard
es produeix
és per culpa
del senyor Ballesteros.
Què hi respon?
Home,
jo soc una persona
coneguda a la ciutat
però no tinc
tanta importància.
Jo no truco
al senyor Zapatero
o al senyor Maragall
i fan el que jo dic.
A part de que
qui ho diu
sap que és
absolutament mentida.
Jo, al contrari,
el que he intentat
és agilitar
en el que era possible
tots els projectes
importants
d'aquesta ciutat.
Miri,
en vuit anys
que en el govern
de Madrid
hi havia el senyor Aznar
i amb el suport
de Convergència i Unió
i del senyor Nadal
doncs,
miri,
la 340 no va tenir solució.
Ara té solució.
I ja estan començant
a desbrossar
tot el que és
el traçat.
La rotonda
del Catllà
si no s'ha començat ja
saps per què és?
Perquè a l'Ajuntament
de Tarragona
i al Govern Central
i la subdelegació
van arribar
a un acord
de no fer les obres
abans de Santa Tecla.
És a dir,
que l'endemà
de Santa Tecla
o al cap de dos o tres dies
les obres
de la rotonda
del Catllà
comencen a funcionar.
L'Ajuntament
sap perfectament
que la rotonda
de Bonavista
a Campclar
es comença
en breus setmanes.
Però en breus setmanes,
és a dir,
que per tant
no estem parlant
d'una cosa
molt més enllà.
Però sobretot,
miri,
en aquests vuit anys
de govern del PP
amb suport de Convergència,
en aquesta ciutat
no s'havien deixat
resoltes
cap
de les grans
infraestructures.
en aquest moment
la 340
està en marxa.
La Tarragona
Montblanc
a final d'any
començaran les obres.
Les rotondes
que hi ha plantejades,
no només aquestes dues
que vostè ha esmentat,
sinó també la de banda alternatòria,
la de la zona educacional
i l'enllaç
de la rotonda
de la carretera
de Reus
amb el pont de Santa Tecla
estaran en marxa.
Sortim,
és la major quota
d'inversió
que ha tingut
aquesta ciutat
i aquest territori proper
en les últimes dècades.
Jo no sé què diuen,
jo crec que suposo
que han de buscar coses
per criticar.
Jo estic absolutament
content,
orgullós
i optimista
pel que fa
a la inversió de l'Estat
a la nostra ciutat
i al nostre territori
més immediat.
En fi,
amb aquesta perspectiva d'obres,
com deia,
on comença el curs polític,
serà l'últim
d'aquest mandat municipal.
Com l'afronta
el grup municipal socialista,
tenint en compte
la perspectiva
de les eleccions municipals
al final del curs
i que mig curs,
o fins i tot
en el primer trimestre,
podríem dir,
tenim la nova cita
al Parlament.
Quin serà
el seu estil
d'oposició
en aquest tram final
del mandat?
Nosaltres l'afrontem
amb un optimisme
extraordinari,
amb una il·lusió
magnífica
i amb moltes ganes
i amb molta força
de seguir treballant
per la nostra ciutat,
per tota la nostra ciutat,
no només
per aquells
que ens voten
o aquells
que estan a prop.
I el nostre estil
seguirà sent el mateix,
estant en contacte,
és a dir,
propers
als tarragonins
i les tarragonines,
que ens diguin
i que em diguin
què els preocupa,
intentant donar-los
solucions
per resoldre
els seus problemes,
les seves propòsties
i les seves il·lusions,
i finalment
mostrar-nos
i oferir-nos
a la ciutat
com a un partit
i com a una candidatura
que som
profundament tarragonins,
que fem
nacionalisme
tarragoní,
tarragonisme
obert,
generós
i brillant
i que, a més a més,
apostem
estrictament
per la nostra ciutat,
pel progrés
de la nostra ciutat
i per tota la ciutat,
no només
per una part
de la ciutat
o pels que tenim
més propers.
Aquest és el nostre ideari,
aquest és el nostre objectiu,
fer la Tarragona gran
que volem situar Tarragona
en el mapa del món,
situar Tarragona
com una de les ciutats
pioneres
i locomotora
de Catalunya,
que ho és
i encara ho pot ser més.
Hi haurà alguns àmbits
en els que voldran incidir
especialment
en algunes àrees
determinades?
Sí, a mi em preocupa molt
el tema
del manteniment
urbanístic,
és a dir,
no només del gran urbanisme
sinó el manteniment urbanístic,
és a dir,
que la vorera,
que la plaça,
que el banc,
que el fanal
estiguin ben
resolts,
que quan un ciutadà
es queixa
que la vorera
està malament
es pugui resoldre
en 24 hores
i no passin mesos
i mesos
abans que es resolgui,
per tant,
des d'aquest punt de vista
una ciutat bonica,
ben cuidada
i ordenada.
Des d'un altre punt de vista
em preocupa molt
el trànsit
i l'aparcament,
parlem molt dels col·lapses
de l'AP7
però és que
el col·lapse
del centre de la ciutat
és diari
i durant tot l'any,
no només l'estiu.
L'aparcament
també em preocupa molt,
per tant farem
aparcaments dissuessoris
de no pagament
i eliminarem zones blaves
absolutament inútils,
em preocupa molt també
la seguretat
però des del punt de vista
de proximitat,
que vull dir
que la Guàrdia Urbana
ha d'estar més ben dotada,
ha de tenir
25 agents més
cada any
durant els propers
4 anys
i em preocupa molt també
els serveis socials,
l'atenció a la gent gran
i l'atenció
als més petits.
encara falten llars d'infants,
les que ja en són
absolutament insuficients
i encara tenim
poc ben atesa
a la nostra gent gran.
Aquests són els eixos
de la nostra preocupació
i a més a més
nosaltres proposarem,
com vostès ja saben
i ja ho hem dit abastament,
que Tarragona
tingui dos grans
esdeveniments
d'àmbit internacional
que ens ajudin
a situar-nos
amb força
al món
i a Europa
com són
la capitalitat
cultural
europea
el 2016
i demanarem
també els jocs
del Mediterrani
per quan puguin
fer-se
per acabada
lligar
i arrodonir
aquesta Tarragona
gran,
aquesta Tarragona
potent
que tots
plegats volem
i de la qual
hem vist
una petita mostra
amb el Nàstic
a primera
i amb la potència
que significa
tenir un equip
com el nostre
Nàstic a primera.
Acabem
i parlant justament
d'això
del Nàstic
o en relació
amb el Nàstic
el tema
de les obres
o del projecte
de la ciutat esportiva
vostès
ja han donat suport
però com ho veuen
justament
des de l'oposició
a l'equip de govern
tot aquest projecte
de ciutat esportiva
i de suport econòmic
de l'Ajuntament
al club?
Nosaltres hem estat
des del primer moment
amb el Nàstic
el seu president
ho sap
a més
ens ho ha agraït
pública i privadament
i farem
el que convingui
perquè el Nàstic
tingui
i treballi
amb les millors
condicions possibles
òbviament de suport econòmic
també de suport
d'infraestructures
de camps
de ciutat esportiva
i nosaltres estarem
al costat del Nàstic
perquè el Nàstic
tiri endavant
perquè no és bo
només pel Nàstic
i pels socis
és molt bo
per la ciutat
i des d'aquest punt de vista
l'Ajuntament
i l'equip de govern
tindrà el nostre
ple suport
i el nostre treball actiu
perquè la ciutat esportiva
el nou estadi
i totes les necessitats
que el Nàstic
vagi tenint
que són també necessitats
de la ciutat
siguin resoltes
i des d'aquest punt de vista
absolut convenciment
que el consens
és bo
i és necessari
per tenir
aquest Nàstic
triomfador
aquest Nàstic
de primera
que ja es va donar
una primera alegria
amb el 0
a l'estadi
de l'Espanyol
doncs parlant del Nàstic
de temes agradables
acabem aquest repàs
a l'actualitat
de la ciutat
avui amb el portaveu
i president del grup
municipal socialista
a l'Ajuntament
de Terran
el senyor
Josep Feliç Ballesteros
senyor Ballesteros
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vostès
fem una petita pausa
per la publicitat
i de seguida
amb el Jordi Sorinyac
ens n'anem fins a la Laguna
en aquest periple
que aquesta setmana
estem realitzant
per la ruta
per les ciutats espanyoles
patrimoni de la humanitat
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres