logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Aquesta comarca de vins i oliveres centenàries encet aquest divendres la seva festa major d'estiu, que s'allargarà fins al proper dijous.
Amig d'un context rural i de tradicions, emergiran tot un munt d'actes, com explica l'alcalde Josep Sunyer.
Fins demà!
Aquesta retorna, els actes tradicionals són els que han realitzat i destaquen més.
I amb tradició comença el primer dia de festes a la Fatarella.
Els veïns es cullen la pobilla, es llegeix el pregó...
I amb aquestes, tot d'una, el protagonisme és del millor roc, que pren el relleu a les activitats de la tarda.
El festival de roc a la Fatarella s'ha convertit en una cita que concentra a molt del jovent de les rodalies.
I han acabat fem, en un any, no sé si és el 14 o 15 any, que es fa el festival de roc per a la joventut.
Un festival de roc en el qual hi ha tres actuacions musicals i que pràcticament arriba esta la matinada.
És el dia, crec jo, que el jovent té la màxima explosió.
Encara que en tot el més hi participo, este dia sí que es concentra gent de totes les contrades veïnes,
perquè és una cosa que ha agafat molt arrelament i que, com deia, ja és una cosa gran.
El dissabte és el dia de la festa en honor a la Mare de Déu de la Missa Vicòrdia.
El col·lectiu majoral és l'entitat que s'encarrega d'organitzar els actes de la jornada,
la missa, la plega, entre d'altres.
Encara que, tal com escolteu ara, encara aquest dissabte es fa el ball de Jota a la plaça,
que és la música que esteu sentint de fons.
Una tradició molt arrelada al poble i ho demostra el fet que, al llarg de les festes,
no hi ha pràcticament ningú que no en balli una.
El dissabte es fa la festa en honor de la Mare de Déu de la Missa Vicòrdia,
que és en honor del que és la festa.
Aquí hi ha un majoral, hi ha una gent que col·lectivament s'organitzen
i que patrocinen els actes des de la diada, des de la missa hasta la plega,
que la plega és voltant al poble, recolectant per poder organitzar la festa.
una ballada de sardanes, ball de Jota a la plaça, perquè això ho fem cada dia.
Cada col·lectiu que organitza la festa a la tarda fa una ballada de Jota,
perquè és una cosa molt tradicional aquí,
i han acabat com que de tarda s'acaba fent ball.
L'Ajuntament també organitza íntegrament un dia de festa,
és el diumenge.
La plaça major de la Faterilla acull tot d'actes lúdics i tradicionals.
A més, el consistori rep el suport d'altres col·lectius vinculats a la festa.
Escoltem novament a l'alcalde, Josep Sunyer.
El diumenge el que fem és una ballada d'ajuda a la plaça.
Nosaltres invitem pràcticament a totes les entitats.
Per tant, l'acte més entranyable és aquesta de la tarda,
tot i que caldria saltar en una migdia,
en la qual també nosaltres anem a missa com a ajuntament,
i en la qual a l'Ajuntament s'ajunta un col·lectiu,
que és el grup Bordeaux de Sant Francisco i Amics de la Faterilla,
que és un col·lectiu que ha recollit adreces i ha establert contactes
amb la gent que prové de la Faterilla,
i que en aquest moment ha arroplegat ja més de 400 adreces,
i aquest dia fem l'ofrena junts a la Mare de Déu
i han acabat dinant col·lectivament.
Tot i que des de l'any 99 el servei militar ja no és obligatori,
la Faterilla i d'altres pobles de les nostres contrades
celebren les festes dels Quintos.
La xaranga i el xivarri ompliran els carrers de la vila.
Una de les activitats, per cert, més onades dels Quintos,
és la corrida dels rucs,
tota una proesa humana segons Josep Sunyer.
Lo de llums és la festa dels Quintos,
que, curiosament, la nitants ja fan una xaranga
que dura tota la nit, també,
voltant pel poble, cantant,
menjant coques als entrades de tots els que són Quintos
i mullant-se i fent xirinola.
L'acte més destacat, a pesar que ajuda com cada dia,
és la corrida dels rucs, que diem naltres.
I és córrer a pèl damunt d'un ruc
i fent cursa en un trajecte al voltant de dos quilòmetres o dos i alguna cosa,
i que la veritat és que per aguantar dalt la pèl damunt dels rucs és complicat.
El dimarts aneu amb compte,
perquè a cada racó del poble hi podeu trobar un menut.
De fet, n'estan a ple.
El dimarts és la festa de la mainada.
La mainada fem un cercavila,
se desfressen, valten tot el poble,
i a la tarda tenen un espectacle infantil.
I han acabat també fan l'ovall d'ajut a la plaça
en uns obsequis que els hi ofereix, que els hi dona l'Ajuntament.
I de la tendressa dels menuts a la saviesa de la gent de la tercera edat.
Dimecres, la fatarella el dedica a la diada de la gent gran.
Cercaviles de jovent i vilatants visitaran les cases dels més grans del poble.
Aquest és l'esglaó previ, de fet, al Vall del Vermut.
Josep Sunyer ens fa cinc cèntims.
El dimecres és el dia de la gent gran, el dia dels jubilats.
Primer al matí fem un tomb per les cases del poble,
dels jubilats de majors de 90 anys que volen i que poden ser visitats.
I anem cantant, ve sigui en rondalles, ve sigui en alguna xeranga,
i voltem a aquestes cases.
I molta gent ve detrás de la festa esta.
Posteriorment hi ha un ball de vermuts a la pista del ball,
a la sala de ball del Casal.
Si després de tot aquest tràfic d'activitats esteu cansats,
doncs aprofiteu el dijous per reposar en un fi de festa a la fatarella,
que és com a mínim singular.
I han acabat, doncs ja només queda l'últim dia.
Aquest dia és el que nosaltres diem, és l'últim dia de festa,
però en realitat ja no se celebra res.
Morts extenuats i cansats,
li diem el dia de la son perquè la gent s'ha de dormir.
Aquells que aneu a les festes de la fatarella,
recordareu la vostra estada per moltes raons.
La festa en si, els àpats, l'entorn, els paisatges...
Però el que no oblidareu mai
és l'extraordinària amabilitat de la seva gent.
I ja que hi sou,
no marxeu sense fer el que us recomana l'alcalde del poble.
S'hi ha engollit cap al ball,
s'hi ha disposat a compartir la beguda amb algú,
el dinar en un o altre,
però com a mínim trobarà una relació.
I un poble que tot i està allunyat,
jo crec que visualment l'estem transformant,
està recuperant els orígens,
sobretot en tema de pedra en sec,
valorant molt el producte de l'oli,
que és el producte més emblemàtic del nostre camp.
I, evidentment, participar d'aquelles festes
és tornar els orígens,
però sense perdre els aspectes de modernitat que cal,
i relacionant-te en un col·lectiu,
en una gent que de germanoi,
i de relació ja en tenc molt.
Aquest embalat, doncs,
és només un breu esbós de la gresca
que la fatarella ha preparat per aquesta festa major.
Feu-hi un cop d'ull,
si teniu oportunitat i molt bones festes.
quantes coses barreria.