La Universitat de Rovira i Virgili és avui dijous
escenari del primer Congrés Internacional de Dret de l'Esport,
un congrés en què durant dos dies, avui i demà,
està tocarant diferents qüestions relacionades amb el dopatge,
el frau i l'abús en l'esport a càrrec de diferents especialistes
de Catalunya, de l'estat espanyol,
i també vindrà algun component de l'estranger.
Per parlar de com es desenvoluparà aquest congrés,
que comença a ganar-teix,
de fet, s'acaba d'inaugurar fa escassament mitja hora,
ens acompanya avui a l'estudi de Tarragona Ràdio,
la seva co-directora, la Teresa Franquet.
Senyora Franquet, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, per què des de la Universitat Rovira i Virgili
s'ha impulsat l'organització d'aquest congrés?
Bé, nosaltres fa temps vam constituir
un grup d'estudi en dret de l'esport,
perquè dins la facultat hi havia molta gent
interessada en tractar els temes relacionats
amb el dret de l'esport,
donada a la creixent importància
que estan prenent tots els temes relacionats amb l'esport,
amb els esportistes, amb el frau en l'esport,
amb el dopatge.
I ja de fa uns anys ja venim treballant
sobre els temes del dret a l'esport
i l'any passat ens vam decidir a organitzar aquest congrés.
És una qüestió que està de moda, podríem dir-ho,
perquè com a mínim la percepció de ciutadà mig
és que les qüestions...
L'esport, òbviament, està de moda,
ara i fa 25 anys i fa molts més,
però les qüestions aquestes amb el dret relacionades amb l'esport,
qüestions de dopatge, qüestions de racisme,
qüestions també de reconeixement internacional de seleccions,
són qüestions que toquen més o menys directament a l'esport
i que cada vegada arriben més als mitjans de comunicació.
Sí, jo crec que el fet que els mitjans de comunicació
arribin de manera tan directa a les nostres cases
fa que tots els ciutadans ens impliquem
amb les qüestions relatives a l'esport
i als problemes que se'n deriven.
Crec que, com tenim més informació,
també som més conscients dels problemes que es plantegen.
I crec que la ciutadania s'implica molt
en el coneixement i crítica d'aquests problemes.
El fet que ara es parli més d'aquestes qüestions
vol dir que ara hi són i abans no hi eren?
O simplement, doncs, vaja,
el fet de la major implicació dels mitjans de comunicació
implica aquest canvi.
O sigui, el dret ja estava present en l'esport fa 20 anys?
No, el dret sempre va per darrere de la realitat.
Llavors, conforme van creixent els problemes,
com pot ser el dopatge,
després ve el dret a regular.
Per tant, jo crec que primer ha sigut
el naixement de la problemàtica
i després la intervenció del dret.
És una mica una cursa contra el rellotge, podríem dir-la.
Sí, sí.
Escolta, si et sembla, parlem directament ja d'aquest congrés,
un congrés que s'acaba d'inaugurar,
doncs, vaja, fa escassament mitja hora,
un congrés en què, com dèiem abans,
venen ponents interessants a tots ells,
de Catalunya, de l'estat espanyol
i també, fins i tot, algú de l'estranger, no?
Sí, sí.
Quins noms podríem destacar?
Bé, tenim ponents
i també hem intentat,
en la mesura que ha sigut possible,
buscar un presentador de cada ponència,
un especialista en el dret.
Bé, avui dijous comptem
amb la presència del doctor Jordi Segura,
que és el director de l'IMIM,
de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona,
que ja va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona,
controlant tot el tema del dopatge.
Llavors, ens ve a fer una, diguéssim,
una conferència més de tipus tècnic
sobre què és el dopatge i com es pot perseguir,
com es pot perseguir el dopatge.
En segon lloc, també tenim el doctor Gabriel Real,
avui per parlar sobre els temes de dopatge,
que és el president de l'Associació Espanyola de Dret Esportiu.
i comptem amb la presència d'un advocat d'Atenes
especialista en el dret de l'esport,
l'Andreas Zaglis.
Finalment, acabarem la primera ponència del matí
amb dos comunicants més
que parlaran també sobre els programes antidopatge
i les mesures que es poden prendre.
Aquí tots ells faran referència
al projecte de llei
que ara mateix es troba al Congrés
a punt de ser aprovada
sobre mesures contra el dopatge.
Una de les qüestions que són més de moda
i que ara, doncs, una mica el que dèiem abans,
la llei al dret va una mica al darrere
fa mesos, uns anys,
que sobretot amb el ciclisme
i en d'altres esports s'està parlant molt del ciclisme,
del dopatge,
i ara la llei intenta regular una mica aquesta qüestió.
Exacte.
I seguint amb el tema que em comentava
dels ponents presents aquests dos dies
en el Congrés Internacional de Dret de l'Esport,
comptem amb la presència
del Joaquim Borrell,
que vindrà a presentar una taula.
El doctor Borrell
és un membre del Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva.
i, per tant, arriben amb ell
tots els problemes que plantegen els esports,
totes les queixes dels equips.
Gran professor,
que un servidor va tenir la sort
de tenir un rol a la Universitat Autònoma
i gran professor.
Després d'acabar l'assignatura
ens va dir que ell era qui decidia
si jo era targeta groc o era targeta groc.
Ah, sí?
Cosos que passa.
Doncs vindrà demà.
Demà estarà ell amb nosaltres
a partir de les 12.
i el divendres a la tarda
el presentador de la taula
serà el senyor Jordi Lloret,
que és advocat del Nàstic.
També, com a curiositat,
si és interessant,
comptarem amb la presència
del senyor Lucho Calantuani,
que és un jutge
en part responsable
del fet que la Juventus
hagi baixat a segona
per tots els problemes
que va patir aquest equip.
Però aquest aponent italià
no ve avui a parlar
del descens de la Juventus,
no ve avui a parlar
del motgegeit,
ve a parlar d'una altra qüestió, no?
Exacte.
Ell, diguéssim que d'aquest tema
ens ha demanat no parlar
i ell parlarà sobre el seu tema,
que és, en general,
el frau
en el futbol professional.
Al Congrés es divideixen cinc ponències.
Una d'elles, la principal,
la que ocuparà més espai
és aquesta en el dupatge.
N'hem fet de referència.
i n'hi ha una
en la qual la nostra convidada
avui és especialista,
que és l'embuix marketing.
Què és exactament aquest concepte
que em sembla
que a la majoria dels ciutadans
i a la majoria dels oients
els és desconegut?
Què és l'embuix?
L'embuix marketing
a mi també em va cridar
molt l'atenció
perquè, com sempre succeeix
amb aquestes coses,
hem agafat una terminologia
que no és pròpia.
És un terme anglosaxó
i fa referència a l'aprofitament
que fan algunes empreses
d'un aconteixement esportiu
sense haver desemborsat cap contraprestació.
És a dir,
podem dir que tenim els patrocinadors oficials,
els espònsors,
però paral·lelament tenim l'actuació
d'algunes empreses conegudes,
companyies internacionals,
de base internacional,
que s'estalvien el pagament
de la contraprestació
que implica el patrocini
i, en canvi,
s'aprofiten de l'aconteixement esportiu.
Per exemple,
un dels casos coneguts
és el que va protagonitzar Nike
quan, sense patrocinar uns Jocs Olímpics,
va omplir tota la ciutat,
totes les balles publicitàries de la ciutat
amb anuncis de Nike,
va obrir un centre comercial
a prop de l'estadi olímpic
i va donar gorres de Nike
als assistents a l'estadi olímpic.
Fent de manera implícita
que hi hagués una relació
entre l'empresa comercial i els Jocs Olímpics,
però, en aquest cas,
aquesta empresa Nike no havia patrocinat,
no era patrocinar oficial dels Jocs.
Exactament.
Aquesta pràctica és legal o és il·legal?
Bé, doncs aquí estic.
Bé, en realitat,
crec que tenim mesures per combatre-ho,
tant des del punt de vista contractual
com les nostres lleis actualment,
les que té l'Ordenament Jurídic Espanyol,
per combatre l'ambuix marketing.
El que passa és que les actuacions d'ambuix
comprenen una gamma molt àmplia d'actuacions.
Per tant, és difícil decidir,
en termes generals,
si l'ambuix marketing és legal o il·legal.
Clar, que estem entrant en un terreny molt delicat
des de molts punts de vista.
D'una banda, potser als ollens,
aquesta li pot semblar una qüestió menor,
però si hi ha una empresa X, la que sigui,
que ha pagat moltíssims milions
per patrocinar un esdeveniment
de la importància dels Jocs Olímpics,
doncs clar, aquí estem parlant de grans quantitats,
amb molts zeros al darrere.
I si hi ha una altra empresa
que pot treure'n tant o més profit
sense haver desemburçat aquesta gran quantitat,
això és un greuge comparatiu per l'empresa
que ho fa parlar el dia legal.
Llavors, què diuen aquí els detractors
de l'ambuix marketing?
Diuen que si l'ambuix marketing
s'adopta com una mesura habitual,
al final aniran per judici del patrocini,
perquè el patrocinador oficial
no voldrà pagar la contraprestació
si sap que un altre, sense pagar,
s'aprofita igualment de la publicitat indirecta
de l'aconteixement.
Això arribarà a un moment...
Clar, als mateixos organitzadors
no li interessa gens l'ambuix marketing,
perquè si no hi ha patrocinadors oficials,
això què és?
És una de les fons principals d'ingressos.
Exacte, llavors diuen que aquests aconteixements
internacionals, aquests aconteixements esportius,
no es poden organitzar sense l'ajut
que proporciona el patrocinador.
Això vol dir que davant segur
s'acabarà regularitzant per acabar beneficiant...
Exacte, sí, jo crec que sí.
El que passa és que és difícil,
perquè no totes les activitats
ambuix marketing són il·legals.
Clar, fins a quin punt repartiu unes gorres
a la porta de l'estadi olímpic
és ambuix marketing o no?
Suposo que aquest és el dilema.
Sí, o fins a quin punt és il·legal o no,
perquè al final agafar les valles publicitàries
potser no és una pràctica deslleial,
o sí, si les agafes totes
i evites que el patrocinador oficial
pugui fer qualsevol tipus de publicitat.
Llavors s'hauria de mirar, cas per cas,
si és deslleial o no.
O sigui que crec que tenim dues postures.
Una és dir,
l'ambuix marketing és una manera intel·ligent
de fer marketing i de fer publicitat
i l'altra postura és dir,
és deslleial,
és actuar de mala fe,
és competir deslleialment.
En qualsevol cas,
el debat encara està damunt de la taula
i no sé si la legislació s'ha pronunciat
en un sentit o en un altre.
A Espanya no.
A Londres estan intentant redactar una llei
per controlar aquest tema
per les Olimpiades del 2012.
O sigui que l'ocució encara està en stand-by,
podríem dir-ho.
Aquest ambuix marketing serà el principal protagonista
de la segona ponència,
un dels temes de debat en aquest congrés.
L'altre tema de debat és el del frau fiscal.
Quan parlem del frau fiscal en l'esport,
a què ens referim, senyora Franquet?
Bé, aquí tenim els esportistes
que guanyen grans quantitats de diners,
però també s'ha de dir
que el seu termini de vida professional,
de vida activa, és curt.
Perquè un esportista normalment
es retira als 35 anys, com a molt.
35, 40 anys, alguns.
Sí, depèn de l'esport que sigui.
Sí, i per tant,
no se'ls hauria de tractar,
potser, com a professionals normals.
Llavors guanyen molts diners,
però hem dit que en un termini de temps curt,
més breu.
Llavors, per això, aquests professionals
miren de buscar els mitjans
per al·ludir la imposició fiscal
tan forta que tenen.
Quin tipus de mesures?
Buscar altres residències,
buscar paradisos fiscals.
Llavors, això...
Són molts, els esportistes d'elit
que viuen a Mónaco, per exemple.
Sí, sí.
I això és el que tractarem demà divendres al matí.
Aquestes mesures fiscals
i si són legals o no.
En aquest sentit, la legislació espanyola,
què hi diuen al respecte?
La legislació espanyola
intenta regular
però...
Intenta regular aquests temes,
però, clar,
sempre...
Sempre hi ha l'esportista
que troba la solució
que no entra...
Que encaixa o no encaixa
dins la llei
i que és aquí
on s'ha d'estudiar
com encaixa aquesta mesura
dins la legalitat.
I això és el que estudiarem
durant el matí de demà.
A nivell d'ingressos
dels esportistes
i les seves conseqüències,
aquest serà un tema de debat.
Un altre serà
els altres supòsits
de frau en l'esport.
De quins altres supòsits?
De quines altres qüestions
ens estem referint?
Parlarem del que coneixem
com els matrimonis
de conveniència.
També parlarem
dels esportistes
que es nacionalitzen a Espanya
com a jugadors comunitaris
i també parlarem
de les clàusules de rescissió.
Aquí el que passa
és que el jugador a Espanya
signa un contracte
amb un club
i, per tant,
aquest contracte
l'ha de complir.
Ara bé,
hi ha jugadors
que volen marxar
abans d'hora,
abans que finalitzi
el contracte.
De fet,
el jugador
no ho podria fer
perquè el contracte
diu que ha de complir
el termini establert.
Però, en veritat,
sempre s'acaba fent
el que vol el jugador.
Sí,
per això
s'han inclòs
dins el contracte
aquestes clàusules
de rescissió.
El que passa
és que, clar,
de vegades
aquestes clàusules
són abusives,
demanen
una quantitat
de diners
per rescindir
el contracte
que és
exagerada.
De manera
que, al final,
l'efecte és
que s'acaba
impedint
la rescissió
del contracte.
Doncs això
és el que
tractarem
el dia aquest,
el divendres
al matí,
durant la segona ponència.
Ho relacionarem
també
amb els reglaments
de la FIFA.
És una de les qüestions
més complicades
perquè, clar,
hi ha un jugador
que té signat
un contracte
per tres anys,
pel que sigui
aquest jugador
vol marxar,
però, clar,
el club també
ha fet una inversió
molt important,
perquè, per exemple,
potser va pagar
el club
una clàusula
de 40 milions d'euros
per poder fer-se
amb els seus serveis
i ara resulta
que el jugador
després d'un any
vol marxar.
Què s'ha de fer?
Qui li paga
al club
aquests 40 milions
que aquesta inversió
és un tema molt...
El dret
sempre és una qüestió
d'equilibri
i en aquests casos
encara més,
suposa.
Sí, de fet,
és una qüestió
de molta actualitat
que surt cada dia
als diaris
i per això
ens hem decidit
a treballar
també sobre aquest tema.
I un altre dels temes
ja per acabar
la cinquena ponència
que em sembla
que debatreu demà
a la tarda
és el relacionat
amb violència
i l'esport,
no?
Sí,
aquí vindrà
el Jordi Lloret
per presentar
la ponència
sobre violència
i racisme
en l'esport
que és l'advocat
del Nàstic
i també farem referència
al projecte
de llei
contra la violència
el racisme
la xenofòbia
i l'intolerància
en l'esport.
Durant la tarda
de divendres
debatrem
sobre aquests temes
que no cal dir
que també són
d'actualitat.
Com ha anat
la inscripció?
Ja ha despertat
molt interès
aquest primer congrés?
Sí,
de fet,
quasi
passem
dels 200 assistents.
Això assegura,
no sé si assegura
l'èxit,
l'èxit d'aquesta edició
segur que l'assegura
i no sé si fins i tot
us havíeu plantejat
la possible continuïtat.
Bueno,
de moment
ara estem
a la inauguració
del congrés
a veure com va
la inauguració.
Organitzar un congrés
sempre dona molta feina
però sí que ens agradaria
una continuïtat
si no és anual
doncs cada dos anys
jo fer una periodicitat
per donar
la importància
del tema.
Doncs si és així
de ben segur
que en continuarem parlant.
Senyora Teresa Franquet,
codirectora
d'aquest
primer congrés
internacional
de dreta a l'esport,
moltes gràcies
per acceptar avui
la invitació
del matí de Tarragona Ràdio
i la deixem que torni
ràpidament cap a les ponències
perquè l'havíem
segrestat
entre cometes
perquè ens acompanyés
avui uns minuts.
Gràcies de nou
i felicitats
per la iniciativa.
Moltes gràcies a vostès.