Montserrat Duc, molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Comencem a parlar amb el llibre, si et sembla.
I després faríem una referència a aquestes jornades,
perquè afortunadament tindrem ocasió d'anar parlant
a mesura que es vagin desenvolupant.
El llibre es titula Dones Públiques,
política i gènere a l'Espanya del segle XX.
El títol és Més que intencionat, això no passa desapercebut.
Dones Públiques, si parlem d'homes públics,
aquí ja parlem de terminologia,
tots immediatament pensem en senyors
que ostenten uns càrrecs i que són importants.
Si parlem de dones públiques, podem entendre moltes coses.
Doncs sí.
Mira, només cal que vegis l'última versió
del Diccionari de la Llengua Catalana,
de l'Institut d'Estudis Catalans,
i busquis home públic.
Públic, es refereix a la col·lectivitat,
a la comunitat, al bé públic.
Home públic, ciutadà, dona pública,
punicoma, prostituta.
Jo he tingut algun company
que li he donat la invitació de la presentació
de demà a la tarda,
i al veure dones públiques m'ha començat a parlar
de recerques que s'havien fet en altres països
sobre la prostitució,
amb la qual cosa és evident que hi ha una relació,
una associació d'idees claríssima.
Per tant, el títol era clarament intencionat,
és un títol que vol ser reivindicador
d'un llenguatge no sexista.
Dones públiques, però,
a mesura que vas avançant en el llibre
tot un segle, Déu-n'hi-do,
te n'adones que també aquí hi ha moltes històries
de dones no públiques,
de dones invisibles,
que han anat construint
aquesta història
que ha estat amagada
i que continua molt amagada.
La història no se'ns escapa
que fer recerca històrica
sobre gènere i sobre dones
té una dificultat increïble,
malgrat els esforços que han fet molts homes i dones
per reescriure la història.
Sí, a més a més passa que tampoc fa molts anys,
deu fer com a 40 anys,
així que la història ha deixat de ser
la història de les èlits
i a partir d'una renovació important
que va ser la de la història social anglesa
i d'altres països.
S'ha parlat de la història de les majories.
Només parlant de la història de les majories
ha pogut sorgir la història de les dones
com una especialitat.
Costa molt rastrejar
des del punt de vista de la documentació oficial,
etcètera, etcètera,
que és com habitualment es fa la història.
Però justament jo el que volia fer
era parlar de dones públiques,
és a dir, que havien estat en espais públics,
trencant, diguem-ne,
el que determinava la vida de la majoria de les dones
durant el segle passat,
que encara era molt el discurs d'això
que en diem la domesticitat,
és a dir, la màxima aspiració
de realització de les dones
era l'espai domèstic,
la cura del marit dels fills,
passar d'alguna manera de la tutela
i del suport del pare,
després el marit, etcètera.
Aleshores, algunes dones
trenquen aquesta crònica anunciada, diguem,
i algunes, molt poquetes, fan política.
D'aquestes en parlo al llibre.
Però després m'ha interessat també,
per entendre una etapa
que condiciona encara, jo penso,
molt al nostre present,
la dictadura franquista.
A la dictadura franquista hi ha unes dones,
una minoria,
vuit o nou dones,
les procuradores,
de secció femenina,
que van ser procuradores en cortes,
en una època en la que
no hi havia dictadura,
per tant no hi havia pluralisme ideològic,
el Parlament no complia les funcions
que fa el Parlament
en una societat democràtica, etcètera.
Però tan important com aquestes dones,
en aquella època,
a mi m'ha semblat interessant
rescatar les dones
que van patir la repressió franquista,
que van estar a les presons de dones
i de les quals tenim
prou informació
a partir de moltes memòries
que han escrit
algunes
que recullen l'ambient
i les vivències
de les dones
que van estar empresonades
a la dictadura de Franco.
Fent referència
d'aquestes dones empresonades
en un moment determinat del llibre,
reprodueixes les paraules
de Carmen García Nieto
que deia
no solo pagaron por sus ideas
sino por las de los hombres
de sus familias.
No, no, és que és això.
Era un doble càstig.
Absolutament.
Amb el franquisme
es recupera una tradició
que teòricament
havia estat ja superada
que era la idea
de la concepció familiar
del delicte.
O sigui, el delicte
que és el que passa ara
i per exemple
no entenem
determinades
vexacions
o atemptats
contra la dignitat
de les dones
que satisfan
delictes
d'honor
de la família
d'ahir
per exemple
recordo
en alguna entrevista
en algun diari
una diputada holandesa
que treballava
amb el guió
de la pel·lícula
del Goc
que després va ser assassinat
amb tot el tema
de si es pot fer
una interpretació
igualitària
del Corà
a l'Espanya franquista
passa això
el delit
és familiar
per tant
si els homes
i molt clarament
en el cas de Catalunya
per exemple
que hi ha hagut
una possibilitat
que les èlits republicanes
s'hagin exilat
aleshores
la venjança
que té una clau local
que té una clau comarcal
i que està instrumentada
pels aparells militars
i polítics
de la dictadura
però en què hi participen molt
les persones del poble
que van viure
al costat d'aquests altres
l'experiència de la república
i la guerra
aleshores
simplement es giren
contra les dones
i moltes dones
jo he treballat
amb documentació
de l'arxiu històric
de Tarragona
que penso que ho il·lustra
molt bé
moltes dones
no tenen un delicte
hi ha un perfil de les dones
que estaven empresonades aquí
no tenen un delicte concret
i a vegades
hi posen no consta
i aleshores
només seguint un fil
d'història oral
d'algú que t'ho expliqui
arribes a la conclusió
que aquelles dones allà hi són
perquè el seu germà
o el seu marit
o el seu fill
s'ha exilat
i aleshores
calia d'alguna manera
articular la venjança
contra aquella família
però aquest era un concepte social
no només del règim
era del règim
i la societat
també entenia
que si pertanyies
a aquella família
i eres la dona d'edat
és a dir
tu mereixies
vull dir que socialment
estava molt assumit
aquest concepte
que el mateix règim
doncs practicava
sí, perquè aquestes coses
són molt complexes
en el fons venen
és igual que tot el tema
dels imaginaris
entre els papers socials
d'homes i dones
venen de molt enrere
és a dir
la idea de societat de drets
llibertat individual
etc. és molt recent
per altra banda
pensa que en algun moment
per exemple
en l'època de la caixa
de la cacera de bruixes
el macartisme americà
un amic d'un comunista
era comunista
clar
torna a ser una mica
un plantejament semblant
és a dir
i clar
si són mecanismes
de persecució ideològica
doncs són fatals
des del punt de vista
de privar de llibertat
a la gent
aquestes dones
generalment eren
les dones invisibles
de les dones públiques
bé, el llibre té
molts matisos
moltíssima informació
molt acurada
si parlem per exemple
de les dones públiques
que tenien una representació
en la política
en el període
de la dictadura
de Primo de Rivera
a mi m'ha cridat l'atenció
que surt
una mica
un perfil
de les dones membres
de l'Assemblea Nacional
unes pàgines
després surten
una llistat
de diputades
a les cors
de la Segona República
amb noms
que tots
afortunadament
coneixem
dels poquets
que devem conèixer
que han tingut
transcendència
Dolores Ibarro
i Victoria Aken
i curiosament
de les dones membres
de l'Assemblea Nacional
pràcticament
tret d'una
que és llicenciada
en filosofia i lletres
gairebé totes
són mestres
gairebé totes
tenen una mitjana
d'edat similar
i gairebé totes
són solteres
o viudes
en el cas de les dones
de la Segona República
des del punt de vista
professional
hi ha advocades
escriptores
alguna obrera
i el perfil
també són dones
casades
moltes d'elles
canvia moltíssim
però a mi m'ha donat
la sensació
que hi ha un nexe comú
agafant una miqueta
l'inici
de la teva intervenció
totes elles
el seu paper
o la majoria
dins de l'àmbit
de la política
en un període
i en un altre
tenien un paper assistencial
sí, sí, clarament
no tenien
llocs de responsabilitat
que no anés més enllà
la família
de la dona
l'educació
com a molt
no?
mira
després podem parlar
del que està passant ara
sí, no
és que hi ha
una mica
el llibre
pretén
seguir
això que en diem
una genealogia
és a dir
quines són les dones
en què hi han estat
en quina mesura
s'han erigit
en models
perquè és molt important
això
sobretot quan
un gènere
com el femení
no ha tingut
accés
a l'àmbit
públic
aleshores
que fossin mestres
és normal
perquè hem de saber
que a Espanya
fins a 1910
les dones
tenien prohibit
l'accés
a l'educació
universitària
tenim el cas
de Concepción Arenal
que per estudiar
dret
va anar
a disfressar
d'home
a la universitat
per tant
si estem parlant
de dones
que fan política
en aquesta
pseudoassemblea
parlamentària
del Primo de Rivera
els 20
23
28
encara són producte
d'allò
que podien fer
en aquell temps
és a dir
hi ha tot un seguit
de barreres
de classe
evident
però també
hi ha barreres
de gènere
si se'ls prohibeix
determinades coses
fan el que poden
i el que poden
és magisteri
el magisteri
és una professió
molt feminitzada
des del seu origen
potser perquè també
té aquesta component
de caràcter assistencial
les dones
han educat
sempre
en espais familiars
però
el trànsit
de fer això
com a mares
a fer-ho
com a professores
no trencava
uns papers socials
mentre que
que les dones
accedissin
a la judicatura
a la medicina
a fer d'advocadeses
això trencava
imatges socials
i va ser molt més difícil
la diferència
entre les dones
de l'època
de Primo de Rivera
i les de la
segona república
és molt gran
la capacitat
intel·lectual
el perfil
potent
és molt diferent
a més hem de tenir en compte
un fet
i és que
a la segona república
Espanya
i ara fa
exactament 75 anys
es concedeix
el sufragi femení
el dret al vot
a les dones
això trenca una mica
una història
que a vegades
se'ns ha volgut vendre
de dir
l'especificitat espanyola
Espanya és diferent
deien
doncs no
s'arriba
a aconseguir
el sufragi
abans per exemple
que França
o que Suïssa
molts països
donen el vot
a les dones
després de la primera
guerra mundial
o després de la segona
guerra mundial
l'experiència de la república
queda una mica
aquí al mig
eren dones
molt potents
intel·lectualment
eren dones
molt més independents
que no havien estat
les anteriors
i les posteriors
les que seran
procuradores franquistes
i disortadament
de les nou dones
que són molt poques
no n'hi ha cap de catalana
no hi va haver cap diputada
catalana
a la segona república
però és que a més a més
hi ha una altra dada
importantíssima
i és que de les nou, vuit
patiran exili
a mi em crida molt l'atenció
fins i tot personalment
d'intentar
conèixer com es van formar
aquelles dones
que posteriorment
doncs van brillar
d'aquesta manera
en la segona república
sobretot
si mires la cronologia
quan van néixer
entens perfectament
en quin ambient
es van educar
i van créixer
i aquest
progressisme
que podria superar
determinats
possibilitats
l'actualitat
com l'havien d'anar
assumint
eren dones realment
molt intel·ligents
sense ànim de mitificar
ningú
però realment
sabent d'on venien
intel·ligents i molt valentes
que van desafiar
moltes convencions
de la seva època
i que penses
fent allò
història virtual
si la república
hagués pogut estabilitzar-se
no hi hagués hagut una guerra
o la guerra
l'hagués guanyat
els demòcrates
doncs segurament
aquest país
s'hauria desenvolupat
amb uns altres paràmetres
el que passa és que
justament
l'experiència
de la dictadura posterior
sovint ha fet
eclipsar bona part
d'aquest llegat
jo també parlo
en el llibre
de la necessitat
d'una memòria
inclusiva
i penso que encara
tenim
en general
a Espanya
una memòria
poc inclusiva
poc inclusiva
de les diferències
per raó de gènere
les dones no hi són
si nosaltres mirem
els noms de carrers
no veiem dones
els noms dels carrers
una memòria
que tampoc
és inclusiva
de les diferències
identitàries
sembla que
només hi ha
una Espanya
feta
des d'uns
paràmetres
de l'imaginari
simbòlic
espanyol
i del castellà
en definitiva
per una memòria
inclusiva
de les diferències
doncs
posar
que margeixin
aquestes
trajectòries
també pot ser important
quantitativament
no hi ha
una excessiva
desproporció
en aquests determinats
períodes
en quant
a la representació
de les dones
perquè de fet
aquesta invisibilitat
o aquesta poca representació
de les dones
en el món públic
no és exclusiu
de les postures
més conservadores
això ens ho ha donat
aquest argument
s'ha anat reafirmant
al llarg del temps
i en posteriori
els estudis
la dona en determinats
períodes de la història
fins i tot
la més recent
amb posicionaments
democràtics
i progressistes
tampoc no ha sortit
d'aquesta mena
de dintell
que se li posa
que no pot
traspassar
estic d'acord
amb tu
jo penso que
els elements
de discriminació
per raó de gènere
afecten
totes les cultures
polítiques
el que passa
és que
algunes
amb voluntat
de canviar
les coses
clarament
a la segona república
és a dir
la confrontació
sobre
si les dones
havien de tenir
dret al vot
o no
va enfrontar
dues diputades
a les Corts
a les primeres
Corts Constituents
del 31
hi havia
tres diputades
la Clara Campoamor
que va fer
una gran defensa
del sufragi
que després
escriu un llibre
absolutament
descoratjat
que es diu
El voto femenino
mi pecado mortal
perquè a partir d'això
va entrar
en una fase
d'ostracisme
públic
després hi havia
la Victoria Kent
que era una dona
que també
tenia un perfil
com a advocadessa
molt important
però que considerava
que les dones
no havien de tenir
dret a vot
perquè per qüestions
pragmàtiques
les dones
encara estaven
molt influïdes
per les posicions
de l'Església catòlica
no tenien criteri propi
serien una amenaça
per la estabilitat
de la república
i després
una tercera dona
que va trigar
una mica
a acreditar-se
com a diputada
perquè era
d'origen estranger
que era Margarita Nelken
que va tenir
una posició
una mica tímida
en això
el que vull dir
en definitiva
és que
la segona república
allò que se'n diu
la república
dels intel·lectuals
una fase molt progressista
i molt avançada
reconeix
que només
serà fidel
a uns principis
de llibertat
i d'igualtat
i de progrés
si reconeix
el sufragi
de les dones
i tracta les dones
com a subjectes
polítics
els reconeix
igualtat d'oportunitats
etcètera
després
en etapes conservadores
les dones
s'han utilitzat
més o menys
per una determinada
política d'imatge
està molt clar
mira
en el cas
de la dictadura
de Primo de Rivera
aquestes dones
donaven color
donaven sensació
de modernitat
eren les mares
de la pàtria
naturalment
i tenien funcions
assistencials
i benèfiques
algunes procedien
dels àmbits
de la noblesse
etcètera
què passa amb les dones
de l'època franquista
l'època franquista
durant molt de temps
fins que no es fan
unes reformes
als anys 60
les dones no tenen
sufragi
perquè el sufragi
només el sufragi
d'aquella època
només el tenia
el cap de família
quan el règim
s'adona
que hi ha una crisi
de participació
que les eleccions
a cortes
i a terció familiar
dels ajuntaments
etcètera
podien ser
jo en parlo aquí
percentatges de vot
del 20%
de l'electorat
era clar
que la dictadura
no comptava
amb suport social
aleshores fan
una operació
de maquillatge
i és incorporar
les dones
perquè d'aquesta manera
el règim
guanyi
legitimitat
és a dir
les dones
els nostres drets
la nostra identitat
diferenciada
ha estat
òbviament
diferenciada
ha estat
instrumentalitzada
en la transició
i en la democràcia
doncs jo penso
que també
tu has estat diputada
jo he estat diputada
per tant
pots parlar també
en coneixement de causa
d'aquesta període
tot i que és un llibre
d'història aquest
però és evident
que quan et poses a escriure
parteixes del que has llegit
i del que has investigat
però també del que has viscut
tot i que t'has inhibit
bastant de la teva experiència
conscientment
sí
perquè quan sigui velleta
intentaré fer unes memòries
potser
però això no és un llibre
de memòries
és un llibre d'història
aviam
aquest llibre
l'ha prologat
poca broma
Josep Fontana
i fa referència
justament a això
d'aquesta intencionalitat
a l'hora de tu deixar-te de banda
malgrat la teva experiència
com a parlamentària
aquest llibre més
és l'inici d'una col·lecció
per la qual aposta
Arola
que parla de temes relacionats
amb el gènere
és una aposta molt interessant
i molt benvinguda
sí, ho intentarem fer
perquè jo estic molt convençuda
ho estava quan em dedicava
a altres coses
que segurament
si bé el sud també existeix
i sovint pensem
que més enllà al nord
la gent és més lliure
desvetllada i feliç
jo penso que aquí tenim
possibilitats
suficients
des d'un editorial
que publica coses
de molta qualitat
tipogràfica
i de continguts
tenim una universitat
que fa una recerca
i tenim per tant
la possibilitat
d'engegar una col·lecció
que es diu Atenea
d'alguna manera
en recordança
de la deessa grega
de la intel·ligència
que és una col·lecció
que comença
amb aquest llibre
que es diu Atenea
i que parlarà
de recerca específica
i en llengua catalana
que no n'hi ha gaires
de col·leccions d'aquestes
sobre la temàtica
molt àmplia
no només feminista
sinó d'estudis de gènere
i d'estudis de dones
i d'estudis de dones