Fins a cert punt també és tradicional,
òbviament, les persones que ens visiten, que venen de fora,
però també comença a ser una mica de tradició,
de les persones que vivim aquí, doncs ja que sortim molt al carrer,
deixar-nos caure per alguns dels recintes històrics i museístics de la ciutat.
Per això avui hem convidat aquí al matí de Tarragona Ràdio
d'una banda Rosa Ricomà, directora del Museu d'Art Modern.
Bon dia, Rosa.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos, tot i que avui estem a propet, eh?
Sí, avui m'ho he fet molt fàcil.
Avui no ha calgut que ens visitéssiu allà a l'avinguda.
És el mateix cas que la Maite Martorell. Bon dia, Maite.
Hola.
La Maite és tècnica del Museu d'Història de Tarragona.
Avui tampoc no t'hem fet tan...
No, no, un passeig agradable.
Avui molt bé. Ja ho farem de tant en tant.
En lloc de convidar-vos a la ràdio, venim nosaltres.
Sí, que estem una mica lluny, eh?
I s'està molt bé aquí a la plaça.
Vosaltres, com que sou veïnes de la zona, hi ha aquesta tranquil·litat.
S'estim còmodes.
Nosaltres estem en una zona que hi ha molt de moviment.
Aquests dies noteu-hi força aquest moviment de persones que van i que venen, no?
Sí, nosaltres els monuments sí, és a dir, en aquests dies pràcticament s'aduplica el número de persones que entren.
Encara que tenim en compte que la setmana passada va ser una setmana de grups d'escoles
que hi havia moments que, per exemple, a la muralla hi havia mil crios a dintre de tants grups que hi havia.
I ara aquesta setmana, sabem que venia aquí, he trucat als diferents monuments a veure com estaven anant
i realment hi ha molts visitants, com cada any que sempre preveiem uns 20.000 visitants als nostres monuments.
Crec que enguany els superarem.
Però, a més a més, hi ha molts grups que altres anys no hi eren de belgues.
És a dir, no sé què passa, enguany tenim bastants belgues passejant per aquí.
molts francesos, més que altres anys, i de part l'anglesa, no precisament anglesos, sinó de part l'anglesa.
I el que també cal destacar és que un 70% dels visitants són de Catalunya.
Ah, mira.
És a dir, un 70% dels visitants dels nostres recintes durant aquestes dates són de Catalunya.
I de la resta d'Espanya, doncs, venen sobretot de Madrid, venen també del País Basc.
El que passa és que el País Basc, com que les escoles també fan festa la setmana que ve,
la setmana que ve en tindrem molts del País Basc.
Molts escolars, sobretot, tindrem.
Sí, venen a escoles. I ara tenim les escoles que ara tenim, són més aviat de fora, durant aquestes festes.
És a dir, la setmana abans sí que hem tingut escoles de la resta d'Espanya.
Aquesta Setmana Santa s'incorpora un element que vol ser una mica el punt d'apartiva,
des del punt de vista didàctic i pedagogi a les visites, que és la maqueta.
La maqueta. A més, tothom ve coneixent-la.
És a dir, que el que ens estranya és que normalment, clar, la gent quan ve comença la visita,
que sempre s'ha començat a la muralla i tal, i en guany no, ja tothom sap que té que començar per la maqueta,
no cal que se'ls digui. I aleshores tenim una mica que, clar, que la guia, la maqueta,
es té que reduir una mica perquè, si no, no dóna'l per la capacitat de tota la gent que hi pot entrar.
Imagina't l'altre dia, 20 grups, és molt difícil d'assolir mitja hora cada grup.
És a dir, són dos grups a l'hora, tres, que no s'estorbin, és una mica problemàtic.
Però la maqueta és l'estrella en aquest moment.
És que ho és, i realment hi pots anar-hi moltes vegades.
Sí, sí.
Vas un dia, et mires una estoneta, i si vas a mirar allò, allò, el primer cop d'ull que vas de vegades de visitant així,
no, no, no res. T'hi has d'aturar, fixar-te bé en el detall, és una autèntica obra d'art.
A més, jo l'altre dia, el plegar, allò que passes per davant de la muralla, les tres, sortia en un grup que eren de Burgos.
I els senties que deien, jo, pues Tarragona, pues sí que era importante, allò, clar.
És a dir, veies, fan una visita, veuen la muralla, veuen el cirt, tal, i no són conscients de tot lo gran que era i lo important.
Això ens ho deia el Francesc Lledó abans, quan parlàvem de tota la gent de fora que va al restaurant,
que es queda de vegades sorprès perquè molts visitants de fora, catalans, eh, també,
dient, no pensaven que Tarragona fos així, que fos tan important.
Es queden sorpresos en un sentit positiu.
Rosa, sembla una mica estrany, això, no, aquestes alçades encara, o què?
Bé, no, jo crec que el problema és que, de fet, tampoc no es coneix tant com nosaltres des d'aquí ens pensem que es coneix.
Llavors, és molt interessant aquestes iniciatives, i jo crec que hem de pensar molt en el visitant,
tant de fora, però jo convidaria tots els de Tarragona a anar a veure aquesta maqueta,
a mi em va fascinar, m'hi va ja estar una estona i he entrat un parell de vegades,
i és el que comentàvem, no es veu tot en un dia, t'has de una mica centrar en quins són els espais actuals,
en quins són els límits.
Anar consultant els panells, perquè si no et perds, eh?
Exacte, o sigui, tampoc no és com per anar-hi una vegada i ja haver-la vista,
t'hi pots entretenir, i la veritat és que jo crec que és un gran encert haver posat aquesta maqueta a disposició del públic,
amb tota la informació que comporta.
Clar, després vas visitant cadascun dels recintes amb una informació ja prèvia,
que et situa i que et fa que tu mateix el teu itinerari el vagis reconstruint.
Continuarem parlant dels recintes que depenen del Museu d'Història,
però, clar, el Museu d'Art Moderna aquests dies, sobretot en aquesta zona que passa tanta gent,
jo m'imagino que més d'un i més d'un es despisten en el bon sentit de la paraula,
i visiten el que és el fons del museu,
però aquests dies tenim l'atractiu afegit que fa pocs dies heu inaugurat,
a Bronzen 1, Julio Antoni, una vida d'escultor,
amb motiu del 75è aniversari de la commemoració de la Segona República.
Una exposició en la que ja heu esmerçat moltes hores i molt de treball, eh?
Bé, i em sembla que s'hi veuen.
Sí, a veure, de fet, és una idea que ja portàvem des de temps,
que s'havien d'alguna manera presentat d'una manera molt més didàctica
el que són les col·leccions del museu,
i el fet de la commemoració dels 75 anys de l'adveniment de la Segona República
va ser el detonant que ens va permetre posar en marxa aquest fet.
Vam pensar com podríem nosaltres participar en aquesta iniciativa municipal
de commemorar aquest fet,
i nosaltres teníem una obra que és la de Julio Antonio,
teníem una escultura a la via pública important
que és la del monument als herois de 1811,
i aquest fet és el que vam pensar que podríem nosaltres ser
el motiu de la nostra nova presentació museística.
I així ho hem fet, així ho vam plantejar,
i creiem que també, a l'abast de tota la gent de Tarragona,
que jo crec que s'entran molt identificats,
l'exposició s'enceta amb unes imatges de com era la Tarragona del 1931,
un petit audiovisual de la Segona República,
i es clou amb un altre audiovisual que ens mostra
què ha estat el que he vist l'escultura
durant aquests 75 anys,
des de la seva implantació a la via pública,
fins als nostres dies.
imatges de caire lúdic, de caire històric,
que jo crec que són molt entranyables
i que poden situar molt bé
el fet d'aquesta escultura en aquest espai públic.
Afortunadament, en aquesta ciutat
hi ha moltes persones que visita sovint el Museu d'Art Modern,
visita sobretot el que és l'obra escultòrica
que hi ha al Museu de Julio Antonio,
com qui va a veure la família,
perquè realment és un plaet i pots estar.
Aquelles persones que estan acostumades a visitar el museu
i veure l'obra de Julio Antonio,
què trobaran diferent?
Quina és l'aportació que creus que tindran?
Nosaltres comprem cap a la gent de casa,
perquè els de fora ja tot serà nou per ells.
L'obra de Julio Antonio crec que és molt coneguda
ja per la gent de Tarragona.
El que hem fet en aquest cas ha sigut contextualitzar-la,
explicar-nos la seva biografia,
quins són els fets diferencials,
la seva vinculació amb la generació del 98,
la generació literària que va renovar,
podríem dir, la consciència
del que hauria d'haver estat l'estat espanyol
i tot el que ha estat la tasca
d'escultura monumental de Julio Antonio
per acabar amb un aprofundiment
amb l'obra del monument als herois de 1811.
Aquesta obra va tenir unes connotacions socials
en el seu moment molt importants
que creiem que s'han de rememorar.
El fet que la Nuesa no estava acceptada
per ocupar un espai públic,
van ser els nous aires de la Segona República
els que van permetre aquesta ubicació
en el lloc en què avui en dia la trobem.
Saber també quines van ser les influències
de l'artista a l'hora d'executar aquesta obra
i contemplar també, com és lògic,
les obres originals complementàries.
O sigui, d'alguna manera, contextualitzem,
donem més informació,
fem més didàctica la proposta
i el coneixement de Julio Antonio.
Va estar amagada un cop acabada.
Més que amagada...
Més que amagada és que no es posava
en el domini públic.
Quan va vindre a Tarragona aquesta obra
es va considerar això,
va crear-se la polèmica sobre la Nuesa,
la via pública.
Els nostres estimats despullats,
com els coneixem i com ha quedat
amb la memòria pública,
van ser ubicats al Museu Arqueològic
que en aquell moment es trobava
als baixos de l'actual Ajuntament de Tarragona
i allí van estar durant nou anys
fins que es va trobar aquest moment propici
en què les autoritats van saber fer valdre
també el seu criteri
i lògicament ho van incorporar
al lloc on corresponia.
Són coneguts els programes pedagògics
que ja fa temps duu a terme
des del Museu d'Art Modern de Tarragona.
En aquest sentit,
i amb aquesta exposició també heu apostat
per fer visites sobretot als més joves,
a les escoles, als centres educatius?
Bé, nosaltres el treball, Juli Antonio,
amb les escoles és un treball
que aportem molt consolidat.
El que hem fet en aquest cas
és una eina didàctica
adreçada al públic infantil
que vingui de cap de setmana
i d'entre setmana acompanyat d'un adult.
O sigui, un producte autònom
a l'entorn del monument als herois
que d'alguna manera es puguin realitzar
amb dues franges d'edat
o si ja saben llegir
i poden ells mateixos fer-ho exactament igual,
però totalment independent.
També hem establert un espai lúdic
en el que hi ha un trencaclosque
sobre el metge del monument
en el que els nens poden jugar
i poden tindre el seu espai
per acabar conneixent i estimant
aquesta escultura i aquesta obra de Juli Antonio.
Els oients del matí de Tarragona Ràdio
potser us recordaran,
en alguna ocasió hem fet allò discretament,
hem seguit una visita amb els escolars
i ens hem quedat bocabadats
de com Canella, molt joveneta,
es quedava realment fascinada
davant de les imatges de les escultures de Juli Antonio,
de la manera que ho presentava,
o esclar, perquè anar una criatura sola
allà davant de l'estàtua,
òbviament no podem esperar
que senti res en particular,
però tal com està treballat prèviament
durant la visita,
es queden realment fascinats.
A veure, jo crec que en aquest aspecte,
aquest producte que parlem ara
per adults i per nens,
ha sortit del treball previ
que ha fet Marisa Suárez,
que com sabeu és la nostra responsable
del servei pedagògic
i és ella la persona que fa tots aquests plantejaments,
en el cas de les escoles,
els executa i els acompanya,
o sigui, fa tot el procés,
ella sap perfectament
quan fa un plantejament
d'una nova activitat didàctica
com funciona perquè ella després
és qui fa el seguiment
i acompanya els alumnes
a fer aquesta activitat.
Llavors, podem detectar,
ella pot detectar qualsevol cosa
que es pugui millorar,
qualsevol cosa que s'hagi d'adequar
per la franja d'edats
i el fet que aquest treball
sigui tan exhaustiu ha permès
que amb la publicació que també hem fet,
que també volem convidar
a tots els tarragonins a que l'adquireixin
perquè és fantàstica,
sobre el monument als herois,
hi hagi també tota l'explicació conceptual
i metodològica
de les visites didàctiques
vinculades al monument
i a l'obra de Julio Antonio.
A mi em sap greu donar-vos més feina,
però jo asseguro als oients
que visitar el museu un sol per lliure,
per exemple, l'obra de Julio Antonio,
i fer la visita amb la Marisa
o amb alguna altra de les persones del museu
que coneixen de fer aquestes explicacions,
canvia moltíssim.
No té res a veure.
Evidentment.
Ho sento perquè ens donarem més feina,
perquè s'apuntarà més gent,
però és que és diferent.
Aquesta nova museografia que hem fet
precisament és per això,
per transportar aquestes experiències
i aquesta relació
a la gent que hagi de anar
i per la raó que sigui,
per si mateixa al museu,
trobi aquesta informació,
trobi aquests nexes
de sensacions,
de sensibilitat
que nosaltres podem aportar
també amb la visita personal
que suposem i creiem
que mai és equiparable,
però com a mínim
apropar-nos-hi una mica més.
A més,
passa allò
que els fills porten els pares
i d'això
als recintes del Museu d'Història de la Ciutat
en sabeu molt.
I més ara
que tots els monuments
tenen padrins
i tots els padrins
porten els pares
a veure els monuments, no?
Sí, sí, sí.
Bé,
amb això
de padrinar els monuments,
la veritat
és que estem bellugant
vora 20.000 crius
a Tarragona,
és a dir,
que estem parlant
d'uns números molt elevats.
Tots els nens a casa
apadrinen algun monument
i ho expliquen, eh?
Sí,
i aleshores
el que hi ha hagut
algunes escoles
que a més han anat
a portar la mona
al monument,
és a dir,
per exemple,
els de la Salle Torreforta
van anar a la Torreforta,
Pau del Clos
també van portar
a la mona, no?
Pau del Clos,
el fòrum de la ciutat,
el fòrum baix,
i els de pràctiques
a la Falsa Braga,
que clar,
això de la Falsa Braga
hi ha molta gent
que ho desconeix totalment.
I ha estat molt emotiu
i molt bonic
perquè els del fòrum,
per exemple,
clar,
quan arriben tots els nens
uns quants vestits de romans
amb la seva mona
a entregar-la allí
i això,
i després,
i els de la Falsa Braga,
que era l'escola de pràctiques,
que van venir uns quants
vestits d'anglesos,
van cantar el Dios Salve a la Reina
i tot això.
I després,
el més emotiu
és que,
per exemple,
els caps de setmana
han anat,
és a dir,
a la muralla,
per exemple,
hi han anat
vora 23 famílies,
és a dir,
crios d'aquests
de l'escola
que havien anat,
han anat amb la seva família
a visitar la Falsa Braga.
I el Fòrum Baix
ens està passant
ja dins de fa més temps
perquè ells van començar abans.
És a dir,
que van després a la canalla
i porten la família,
els pares,
i com que ells són els padrins,
doncs tenen entrada lliure
i poden fer el que vulguin.
És a dir,
i això.
I però tot això
ja va començar
quan nosaltres vam presentar
la història moderna,
que vam convidar la canalla
a casa Castellarnau.
Després ens trobàvem
el cap de setmana
que anaven a la canalla
amb els pares
a ensenyar-los la casa
Castellar d'Au.
I d'això.
Ara aquests dies
tindreu aquestes visites
a grups que venen de fora,
aquests joves
amb les famílies
que padrinaren monuments,
i ja tot a punt
no han bastat,
ja ha cosit del tot
per el Tarracoviva,
que és d'aquí dos dies,
com aquell qui diu.
Doncs sí.
És a dir,
en guany
està ja bastant,
bastant,
bastant embestrat,
és a dir,
com sempre,
és a dir,
cada any se supera,
un guany serà millor,
ocupa més dies,
el que passa
que no és una àrea
que jo porti,
això millor us ho explicaré.
Ja en parlarem,
Déu-n'hi-do,
i farem els nostres bolos
també habituals.
Jo no obstant,
ja us he portat fulla
tots que tenim,
perquè comenceu a fer boca.
A mentalitzar-nos
i a pensar
en el que ens esperen
al millor sentit de la paraula.
Sí,
els gladiadors,
que no poden faltar,
Rosa.
Que si vau veure
la sèrie aquesta
que feia en el Canal 4,
els gladiadors
que sortien
eren ells.
Ah,
eren aquests
que venen a Tarragona,
que hi ha alguns,
la Fesomia,
els hi tenim agafada
i ja són de la família,
també són coneguts.
Sí,
però si us recordeu
quan maten el gladiador
i tal,
són ells.
Déu-n'hi-do,
mira,
és una curiositat,
curiositats i anècdotes
al voltant dels despollats.
Jo podria dir una cosa,
no són curiositats,
això.
Això és història,
també.
Exacte,
això són grups de gent
que recreen la història
i que d'alguna manera...
No dic el fet
que sortissin a la televisió.
No, no,
és que,
a veure,
tant,
o sigui,
nosaltres això a vegades
ho veiem una mica
com un atractiu
o una mica turístic,
però no és aquesta,
jo crec,
la funcionalitat
d'aquests grups
de reconstrucció històrica,
sinó que després
estan al servei,
doncs jo crec que
quan van fer també
la pel·lícula
Gladia i Thor,
també...
Sí,
també eren ells,
i a més es van deixar assessorar
per experts en història.
Van acabar una mica malament.
Però vull dir-te,
són gent
que quan presenten
el seu producte,
la seva actuació,
hi ha un substrat
d'investigació
i de treball històric
molt important
que d'alguna manera
ells els transmeten.
És una forma de difusió
de la història
molt més lúdica
i molt més atractiva
amb un nivell
d'espectadors
molt més ampli.
Això està claríssim
quan, per exemple,
hi ha les lluites
de gladiadors
en el mar
que han de Tarracoviva
que apleguen
moltíssima gent.
No és allò
dels gladiadors,
diguem-ne,
avillats a l'època
i lluitats,
sinó que abans
de cada moviment,
cada exercici
hi ha una explicació
exhaustiva del paper
que feia cadascú
del tipus d'armament,
d'en quin context
es feia aquell tipus
de lluita,
és obvi, no?
Home, i la música,
és a dir,
jo, a mi és que m'encanta
la música,
el grup que ve
a l'UDS,
que en Ixi,
m'en sembla que es diuen,
és una passada
i en Cabat,
bueno,
és que són gent,
grup de reconstrucció,
han reconstruït
tots els objectes,
han estudiat les músiques
com eren
i d'en Cabat aquí
que munten
tot el campament romà
que venen
aquests grups alemants,
això és...
Sí,
en parlarem
de Tarracoviva,
de moment gaudim
d'aquesta primavera
magnífica
que tenim a la ciutat
de Tarragona,
d'aquest període
de festa
que ens serveix
per acostar-nos
a aquests espais
museístics
de la nostra ciutat,
el Museu d'Art Modern,
a banda del fons habitual
i les exposicions temporals
amb aquesta dedicada
a Julio Antonio.
Pel que fa a horaris,
Rosa,
hi ha alguna variació
aquests dies?
Només una petita variació,
tanquem cada dia
de 3 a 5 de la tarda
per donar,
doncs,
un respiro
i una miqueta de vacances
també al nostre personal,
però els dies de festa
està obert com sempre.
Dilluns i que sigui festiu?
Tancat.
Tancat,
com tots els dilluns,
és evident.
És un dia de la mona
i els dies de la mona...
Aquell dia sí que hi haurà
poca gent pel tema dels museus.
Hem de ser respectuosos
amb les tradicions.
I tant.
Vosaltres,
Maite,
en general,
pel que fa als recintes
que depenen del museu?
El de sempre,
sols que el divendres
fem com si fos el diumenge,
tanquem a les 3 del migdia.
I ja a la tarda,
doncs,
tancat.
A més aquí,
en aquest recinte,
aquí,
el divendres
és impossible.
Molt bé,
Maite Martorell,
tècnica del Museu d'Història de Tarragona,
Rosa Ricomà,
directora del Museu d'Art Modern.
Moltíssimes gràcies
per compartir amb nosaltres
aquesta estoneta
tan assolellada
i tan agradable
aquí a la Plaça del Rei.
Moltes gràcies
i bona setmana santa.
Gràcies a tots.
Gràcies.