La més que popular i coneguda, Vanera de Carmen,
alguna que altra peça de Madame Butterfly,
obres de Tuldra, Le Cuono o Villalobos,
formaran el repertori aquesta nit d'un nou concert
del cicle de tardor que ens ofereix a la Casa Canals
amb aquesta convocatòria del Museu d'Història de la Ciutat.
El trio Márquez, en Durant Canyes,
ens oferirà aquest concert líric avui, com dèiem,
en un concert del que volem parlar tot seguit
amb una de les integrants del trio,
és la Carme Durant. Carme, bon dia.
Bon dia. Gràcies per estar entre nosaltres.
Molt agraïda. Ara parlàvem amb la Carme i dèiem,
és un altre dels valors sorgits d'un dels braçons musicals importants,
a més ho dèiem, de Catalunya, que és el Conservatori de Vilaseca.
Sí, jo soc de Vilaseca i en aquest cas tinc l'honor
d'haver estat de les primeres noies que vam començar a cantar
amb aquell primer cor, Sant Esteve,
que ara ja ha imaginat els anys que porta,
i que vam començar a estudiar música
i anar trobant el nostre, diguem-ne,
camí professional, que és el que jo, en aquest cas,
vaig optar, no?, i aleshores, doncs fins aquí.
Vas començar amb el piano.
Vaig començar piano i vaig començar cantant amb el cor.
I aleshores, doncs ja, quan es va facilitar
tota la part, diguem-ne, administrativa de l'escola de música
i després conservatori, totes les que estàvem en el cor,
ja ens van posar dintre de la roda dels estudis, dels exàmens,
fins a arribar als estudis superiors.
De fet, els músics cantants compagineu la vostra, diguem-ne,
tasca professió artística amb la professor docent,
amb l'àmbit de la pedagogia, els diferents centres d'ensenyament.
Fora impossible només dedicar-se a la música,
perquè, malgrat que canteu com els àngels, que sou divines,
també mengeu cada dia.
I aleshores heu de treballar també en altres camps,
també dins de l'ensenyament musical.
Bé, de fet, hi ha gent que aconsegueix,
generalment potser per unes circumstàncies personals,
per un instrument...
Com a totes les feines.
Exacte, com a un instrument privilegiat.
De vegades són les circumstàncies del moment de cadascú
que hi ha algú que ha optat per entrar en el món professional
del món de la lírica, no?
Però són comptades les persones perquè realment és un món molt difícil.
Realment el món de la docència és el que està més proper
i és en el que moltes vegades ens permet, doncs això,
entrar en el món professional
i després tenir també la vessant artística
en què cadascú, sigui instrumentista o en aquest cas cantant,
pugui anar fent també les seves coses.
Més enllà dels conservatoris i les escoles de música,
sembla que els nous currículums
posen una miqueta més d'accent als ensenyaments musicals
que no passen com abans, no?
Bé, hem passat una època que hi ha hagut més interès, no?
El que passa que ara també amb la Ló, eh?
No sabem ben bé si tornaran a retallar o no.
És a dir, el que està clar és que és una qüestió ja de sensibilitat
i de la societat.
Què vol i cap on hem d'anar?
I bé, els estudis, a vegades musicals o artístics en general,
els troben molt bonics,
però de vegades no li donen el valor que realment tenen, no?
I contrasta, no?, sorpressivament,
amb aquest interès general del públic
que s'ha experimentat en els darrers anys
d'anar als concerts, avar als concerts,
ara faig una caricatura en una exageració,
gairebé podies comptar a les persones
que hi havia tret dels grans teatres.
Avui en dia, quan hi ha un concert musical,
Déu-n'hi-do, s'omple.
S'omple a besar, eh?
Heu de pensar que hi ha una gran labor
des del punt de vista ja d'escoles, no?
Les escoles porten els nens a veure representacions
que també estan pensades,
que són representacions o que són audicions musicals
pensades exclusivament per nens.
Vull dir, els nens no només s'inicien
en el món dels concerts i de qualsevol cosa
en programes d'adults,
sinó que estan pensats per nens.
I aleshores, esclar, tot això es va veient,
es va veient a primària,
es va veient després a secundària,
que els professors els van portant
amb aquestes audicions pensades per ells,
i ja quan entren al món adult,
doncs esclar, l'oferta és grandíssima,
i si allò que s'ha fet de petit,
després surt de gran.
Qui no hi ha de gran que et diu,
jo de petit cantava més bé, més malament,
aquella cosa queda dintre.
Per això, que si això es va mimbant,
es van limitant a vegades les hores,
tot plegat farà que la gent, sí,
seran professionals,
però potser no seran persones, no?
Clar, no, no, tot va lligat.
Parlant de persones,
amb la Isabel Canyes i la Marian Márquez,
us coneixeu?
Sí, elles també són.
Vau estudiar juntes, potser?
Sí, tenim diferents edats,
però totes vam sortir del Conservatori de Vilaseca,
la Marian, la pianista,
doncs és de les, diguem-ne,
noves generacions,
i l'Isabel i jo,
doncs hem estat de les primeres
que estàvem, doncs, això,
cantant en el Conservatori.
A part, doncs,
lògicament,
cada una va fer, doncs,
altres estudis al mateix temps,
jo, per exemple,
soc licenciada en Ciències de l'Educació,
l'altra també va fer Magisteri,
és a dir,
que el que passa és que després,
professionalment,
doncs,
la docència en el món de la música,
no?
Però sempre trobeu moments,
cicles itineraris
per poder-vos juntar.
Habitualment,
actueu juntes?
És un moment, doncs,
puntual,
el d'aquest vespre?
Bé, nosaltres,
clar,
cada una ja porta una sèrie,
diguem-ne,
una trajectòria artística.
Jo, per exemple,
la recordo moltíssim,
doncs,
des de l'època del Cor Sant Esteve,
quan ja vaig començar,
doncs,
a cantar,
vaig estar uns anys cantant
amb el Jordi Saball,
la Capella Real de Catalunya,
clar,
llavors,
doncs,
bé,
fent concerts per arreu d'Europa,
i aleshores,
quan ja,
doncs,
per qüestions personals,
familiars,
doncs,
et vas quedant més en un cercle
una mica més proper.
Allò que s'ha de triar, no?
Exacte,
que és complicat.
Doncs,
aleshores,
amb elles,
doncs,
sí,
hem començat a tindre
una mica més de facilitat,
de vegades coincidir,
doncs,
amb projectes,
i no és el primer concert,
ni molt menys,
ja en portem uns quants plegats,
i sobretot fer-los
per aquí a les comarques tarragonines,
que te n'adones que en fas,
però a molts llocs,
encara els sembla que això
de fer cantar
en els seus,
a vegades,
festes majors,
doncs,
ai,
això no ho han fet mai,
penses,
doncs,
els agradarà,
perquè la gent està a vegades necessitada
que els estimulin en programes
ben pensats,
perquè jo crec que el d'aquesta nit
és un programa,
un bombó,
no?,
el que volem és nosaltres,
d'entrada,
disfrutar molt amb el que cantarem,
peces que us agraden cantar,
i què sabeu que agraden a públic.
Exacte,
no hi ha hagut,
en aquest cas,
cap limitació per part dels programadors,
doncs,
a l'hora d'escollir les peces,
llavors,
clar,
són peces que són molt conegudes,
que nosaltres les tenim molt ja per la mà,
a nivell de duos,
a nivell d'àries,
i aleshores,
esclar,
doncs,
aquest programa,
precisament,
en qualsevol lloc,
fins i tot amb nens,
quan a vegades venen,
sinó que hi ha,
doncs,
utilitzem petits estris,
que s'hi van,
és a dir,
tot un plegat de...
Una aposta a l'escena.
Exacte,
que fas,
que sobretot si cantes òpera,
doncs,
allò és un personatge que té vida pròpia,
i que intentes,
doncs,
també transmetre-ho,
i llavors,
doncs,
queda un concert molt atractiu.
Interpretareu alguna que altra peça
de Madame Butterfly,
no caldrà el kimono,
però ja s'ambienta prou,
no?,
amb la vostra veu i la pròpia peça.
I com la mateixa Carmen,
que abans heu posat per il·lustrar
aquest començament d'entrevista,
doncs,
també la farem sentir,
i després,
doncs,
diferents peces,
sobretot de música cubana,
brasilera,
duos,
boleros,
que clar,
això,
doncs,
tenen un encant,
i que a més a més,
doncs,
el públic,
això,
amb petits detalls,
segur que disfrutarà.
Coneixes l'espai ja?
L'espai el vaig anar a veure jo com a visitant,
com qualsevol altra persona,
quan vaig saber que Casa Canals estava,
doncs,
per poder ser visitada,
i realment,
vol dir,
és una casa que,
en el seu moment,
doncs,
esclar,
devia ser un goig,
i ara per la ciutat,
i per tot aquell que s'ho va visitar,
doncs,
bé,
és una casa molt maca.
Home,
cantar en un espai així,
jo m'imagino que per vosaltres ha de ser,
doncs,
també molt agradable,
i amb aquest públic tan proper,
no?,
perquè també dona aquesta...
Sí,
la sala realment,
és aquell gran menjador,
no?,
que permetrà...
Sí, sí, sí,
amb el seu piano en un racó.
I per això,
llavors,
quan veus que hi ha iniciatives,
doncs,
per part dels ajuntaments,
en aquest cas,
des de la regidoria que porta la senyora Mercè Martorell,
no?,
el fet de pensar que allò s'ha d'aprofitar,
doncs,
creant programacions,
és a dir,
posant un pressupost,
programacions que faciliten a vegades
els mateixos artistes de la zona,
i fins i tot de fora,
lògicament,
esperem llarga vida,
no?,
amb aquesta programació,
llavors,
esclar,
tot això facilita moltíssim
el que el públic,
amb entrada gratuïta,
puguin anar a sentir,
doncs,
una ballada de qualsevol tipus de música,
i que,
d'aquesta manera,
doncs,
esclar,
es reconeix,
diguem,
es reconeix un edifici,
se li treu partit,
i tothom,
en aquest sentit,
doncs,
en surt beneficiat,
no?
Iniciatives de les institucions
i aquesta bona predisposició
dels artistes
de casa nostra
d'un nivell realment impecable,
com podem comprovar
en el cicle de concerts,
i com podrem experimentar
aquest vespre
a la Casa Canals.
Moltíssimes gràcies,
Carme Durant,
per acompanyar-nos.
Avui esperem tenir oportunitat
de tornar
a xerrar una estona
amb tu,
i fins i tot
amb les teves companyes.
El Trio Marque,
Durant Canyes,
aquesta nit
a la Casa Canals.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Són les dotze,
les notícies.