En fi, l'himne del Barça, ja ho podeu sentir.
Ara ho sentíem fa uns minuts des del Camp de Mar
com fins i tot en una trobada de nens
per parlar de l'època romana,
de com jugaven els nens en l'època romana.
El director territorial d'Educació a Tarragona
deia que tot el camp és un clam, també el Camp de Mar,
és un clam aquest matí de nens i nenes
participant en aquestes activitats de Tarracó Viva.
Feia un símil justament amb l'himne i la lletra del Barça
que avui gairebé impregna tota la geografia del país
amb milers de persones que encara continuen celebrant
la victòria d'ahir a la nit a París contra l'Arsenal
en la final de la Champions, en la final de la Copa d'Europa.
Ara fa 24 hores connectàvem amb el president
del casal barcelonista de Tarragona, Francesc Serra,
com una de les persones que d'alguna manera representava
el col·lectiu de tarragonins aficionats al Barça
que es desplaçaven a París.
Contactàvem amb ell ara fa 24 hores,
just quan arribaven a la capital francesa.
24 hores després, amb el títol aconseguit,
amb la Copa Camí de Catalunya,
tornem a connectar amb el Francesc Serra
perquè ens expliqui justament les emocions viscudes
a les últimes hores.
Francesc Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, on sou?
Perquè encara esteu tornant, do?, de París?
Sí, ara baixem del portí de Lyon,
150 quilòmetres cap a Tarragona, allà, de Lyon.
Esteu 150 quilòmetres per sota de Lyon.
A quina hora preveieu arribar?
Bé, ens pararem a dinar a la Xonquera sobre les 2.30, 3, 3 de la tarda.
Què tal, el viatge?
Ui, molt cansat.
Cansat, però contents.
Se't nota en la veu, eh?
Sí, sí, em crida molt ahir.
Quina sensació, ara que em va ser ja unes quantes hores,
en fi, quina imatge a tu personalment t'ha quedat del partit d'ahir a París?
El patiment, sobretot.
com van marcar ells i que podíem haver marcat el segon
i ja em vèiem altra vegada tornant cap a casa, com a Sevilla i com a Atenes.
Però, la sort, aquesta vegada va estar tot el nostre
i vam poder remuntar el resultat.
Et vau patir molt, en general, tots?
Tu vas veure la gent patint molt?
Molt, molt.
A davant nostre hi va haver un home que li va agafar un infart
al moment de marcar el gol a Barcelona,
a la fila de davant nostre i vull dir, molt, vam patir molt.
Vull dir, és una copa que vam jugar d'aquesta vegada.
Què destacaries del partit d'ahir?
Algun jugador, algun fet en concret?
Jo, per mi, un jugador que va...
El millor jugador al final que vam dir que havia sigut a l'Eto
per mi és el Valder, amb les seves parades.
Perquè, si no hagués sigut per ell,
sé que un porter ho té de parar, no?
Però, vist el camp, va parar gols
que no haguéssim fet anar cap a casa sense res.
La veritat és que l'actuació del porter va salvar l'equip
en un moment clau de la segona part.
En fi, com vau veure els jugadors, el partit,
fins i tot l'alineació, el plantejament de Rijard?
Bé, tal com diem, diuen aquí a Espanya,
a tot el passat, tothom...
i tal, però tal com va sortir l'equip,
jo, a la meva part, vaig veure que el Rijard es va equivocar
amb el tema del Bambó Mel,
posant el vector d'Estrèm,
el Ronaldinho de l'empercentro.
No ho sé, un plantejament que no em va agradar.
Cosa que va saber rectificar la segona part
i gràcies a això vam guanyar.
Posant el 2-9 al seu lloc,
el Estrèm, el DAS se'n va sortir,
l'Oleguer, que no estava gaire fin,
i va posar el valet i, mira,
gràcies a mi van guanyar la Copa d'Europa.
Curiós, Francesc, que, en fi,
la final no la decidís el crac del Barça, no, Ronaldinho?
Segurament ha estat una final
on han lluit especialment altres jugadors
no tan mediàtics com Ronaldinho.
Exacte, és que el Ronaldinho també
sempre esperem que ell,
la falta, faci el gol.
Com que em faci, faci el gol.
I si deixo com el dia va a Milà ni a altres partits.
Però, clar, és una final de la Copa d'Europa.
Pot passar de tot.
I com és un, és l'altre.
però això, aleshores, és un club
i si no, és un, és l'altre.
De tot, va...
Al marge del partit, estrictament, Francesc,
hi ha hagut alguna incidència?
Heu tingut algun problema
durant la vostra estada,
el viatge d'anada i de tornada a França?
Molt bé, molt bé.
El que passa que...
Bé, podem queixar una mica
del tema dels autocars.
Perquè els inglesos estaven a la vora del camp
i nosaltres ens vam posar
a 15 quilòmetres.
quan hi ha hagut trencs,
en metro,
i això, clar,
de gent que es va perdre,
es va part del Barcelona
una mica mal organitzat.
Com ho vau celebrar, ja la nit?
Ahir, doncs, en Cava,
acaba de dur.
Quan vam arribar,
després d'acabar el partit,
el tren, com t'he dit, metro,
arribar a l'autobús,
doncs, acaba per tothom,
i temps, bueno,
a les dues de la matinada que vam marxar.
tota la imatge,
en fi,
que envoltava la celebració
al propi estadi,
en fi,
vist per televisió,
era espectacular.
També des de les graderies del camp?
Molt espectacular.
Jo hi he estat
a totes les finals,
només han guanyat una,
però com aquesta,
no n'hi haurà cap.
Perquè, si,
en veritat,
eren que només eren 20.000 persones,
sembla que n'hi haguéssim 60.000.
perquè la gent animant,
amb ganes,
no vam de caure mai,
i, bueno,
al final van sortir amb la nostra.
I va haver bon rotllo
amb l'afició anglesa?
Sí,
molt bona gent, eh?
Cap bronca,
vull dir, no,
jo estava,
es veu que algú
devia vendre entrades
de les nostres,
de els anglesos,
i davant dels nostres,
com va passar això
de l'infart d'aquest home,
els primers
amb moures i cridàvem a ells.
i, bueno,
sent molt sana.
I van encaixar la rota molt bé.
Que no sé si nosaltres
ho havíem fet.
Ho vau poder celebrar
una bona estona al camp encara, no?
Sí, sí, sí.
Una hora després d'acabar el partit
encara estàvem cantant i cridant.
El Valdés de pujar cap allà
a les...
Ja veu veure,
per la televisió,
amb la gent,
amb el Valdés,
amb la Gé,
amb el Màrquet,
tots molt contents,
tots que fan les seves senyeres.
Molt bé.
El viatge de Tornada,
imagino que està sent,
en fi,
cansat,
esteu cansats.
No sé si heu pogut cridar gaire
o celebrar-ho gaire
en l'autocar de Tornada.
No, no parem,
no parem aquí.
El que fa és que estem en font
i tothom de cridar.
Ara han posat una pel·lícula
i ens calmem una mica
i a la gentira dinem
i tornem una altra vegada
a celebrar-ho.
És a dir,
no heu dormit,
pràcticament?
Poc,
molt poc.
Tot l'any cridant.
Els tot xofres estan negres ja
perquè diuen,
això no pot ser.
Però clar,
ahir et preguntava Francesc
si aconseguint la Champions,
el títol deia la nit a París,
es podia obrir una nova etapa,
una etapa d'èxits
i de triomfes pel Barça.
Considers que justament
amb aquesta temporada,
amb una lliga aconseguida
i amb la Copa d'Europa
sobre justament una època daurada
pel club?
Jo crec que la època daurada
es va obrir ja
quan va entrar en la porta
i va fer aquest canvi tan radical
i va començar a fer fora
gent que feien anys que hi eren,
que estaven molt acomodats
i els jugadors cobrant per incentiu,
van portar Ronaldinho,
que és la bandera nostra
i van començar a canviar
la història d'aquest club.
Acabem, Francesc.
Com a penya,
el que és el barcelonista Tarrona,
fareu alguna celebració
o alguna festa
en els propers dies?
Sí.
Bueno, mira,
ara a la Junquera parlarem
perquè l'agrupació de la penya
és que fem dos autocars,
senyora del Vendrell,
Balls, Reus,
que t'ho vaig dir,
farem una pell gegant
per fer la Tarrona
un dia d'aquest.
Ara ho parlarem.
Molt bé.
Doncs estarem pendents.
Francesc,
que tingueu un bon viatge de tornada,
en fi,
que cuideu la veu
i que pugueu,
per tant,
continuar celebrant
la victòria
del Barça
en aquesta Copa d'Europa.
Gràcies.
Bon dia i bon viatge.
Molt bé, a vosaltres.
Gràcies, bon dia.