Les 10 del matí i 12 minuts, aquest migdia a les 12 es presentarà oficialment al Parlament
l'acord per a un nou govern de coalició a Catalunya entre el Partit dels Socialistes,
Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya.
Un govern que presentarà el que serà futur president de la Generalitat, José Montilla.
A partir d'avui, justament i durant tota la setmana, en aquest programa,
al matí de Tarragona Ràdio, analitzarem, abordarem la nova situació política catalana,
la configuració del nou govern en tripartit amb alguns dels principals responsables polítics aquí al camp de Tarragona.
Aquest matí, per obrir aquesta tanda d'entrevistes, ens acompanya Sergi de los Rios,
membre de l'executiva nacional d'Esquerra Republicana, diputat al Parlament a la passada legislatura
per la demarcació de Tarragona i regidor de l'Ajuntament de la Ciutat,
precisament candidat a l'alcaldia de Tarragona en les eleccions del proper mes de maig.
Sergi de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
Convençut de la decisió presa, com a membre de l'executiva nacional,
aquesta era la millor decisió que podia prendre Esquerra Republicana?
Sí, molt convençut.
Molt convençut perquè, no només en política, sinó en altres aspectes de la vida,
quan es prenen decisions importants, si un no està convençut, doncs malament rai.
En aquest cas és tot el contrari.
crec que hem pres una decisió, una decisió que ja va ser pensada i es va parlar just a l'executiva que vam tenir l'endemà,
el dia 2 de novembre.
Va ser un dia molt llarg a Barcelona i també estàvem molt pendents dels moviments que estàvem fent els altres partits,
perquè, evidentment, nosaltres ja ho havíem dit, cap partit tindria la majoria absoluta
i, per tant, tot el que s'obria a partir del 2 de novembre eren diàleg i pactes.
I, aleshores, crec que vam prendre, davant de l'escenari que es va produir el mateix dia 2 de novembre,
i parlo de moviments de partits,
crec que Esquerra Republicana vam prendre l'opció que havíem de prendre,
que era fer aquest govern juntament amb el Partit Socialista i iniciativa.
Alguna pintada en una seu d'Esquerra Republicana a Granollers,
protestes ahir al vespre a la seu d'Esquerra, a la seu central de Barcelona,
en fi, campanyes a través de missatges de telèfon mòbil, intensa cassolada,
és a dir, protestes contra Esquerra Republicana, la majoria de bases, de votants d'Esquerra Republicana.
Què els hi diu la direcció d'Esquerra Republicana, aquests votants descontents amb la decisió que han pres?
Discrepo. No són votants d'Esquerra Republicana. Majoritàriament són militants de Convergència i Unió.
I això s'ha de dir així de clar.
Per tant, que un militant o simpatitzant de Convergència i Unió no entengui la nostra postura,
doncs ho puc entendre.
Ho puc entendre i fins i tot podem entendre la seva reacció airada i de protesta contra Esquerra Republicana.
però quan parles amb els militants, quan parles amb els dirigents del partit,
quan estàs parlant amb els votants, i quan parles amb els votants pel carrer, pel carrer de la ciutat,
entre ahir i avui parlant, doncs molts votants estan satisfets
i creuen que davant del risc de la sociovergència, que era un risc evident,
creuen que Esquerra ha fet el que havia de fer.
És un govern de perdedors, diuen els seus adversaris.
Altres diuen que Esquerra ha donat, un partit independentista, ha donat la presidència
amb un polític espanyolista.
Davant d'aquestes crítiques, també què diu Esquerra Republicana?
Sí, a veure, primer, és un govern que tindrà 70 escons de recolzament al Parlament de Catalunya.
Si haguéssim optat per l'opció de fer un govern amb Convergència, Unió i Esquerra Republicana,
n'hagués tingut 69. 69 contra 70.
Per tant, 70 guanya 69, i si ens posem a valorar qui és perdedor o qui no és perdedor,
70 guanya 69. I és així de clar.
O 70 guanyen amb els 48 escons que té Convergència i Unió.
70 a 48.
Per tant, quan establim el terme de qui guanya i qui perd,
ho hem de valorar en funció dels escons que tindrà la majoria que dóna suport
al govern o la que se quedarà a l'oposició.
I és només en aquest terme, perquè el que vam votar el dia 1 de novembre
són diputats i diputades, que són els diputats i diputades
qui trien el president de la Generalitat.
És a dir, no estem en un sistema presidencialista que es tria el president
a través de les urnes, sinó que es fa d'una manera indirecta.
Es trien diputats i aquests trien el president del govern,
igual que les eleccions municipals.
Triem regidors.
En el cas de Tarragona, consellers municipals.
I aquests són els que trien l'alcalde.
I a vegades es produeixen determinades majories
que no corresponen amb el primer partit que ha guanyat.
De fet, l'any 89, quan el senyor Nadal va ser elegit alcalde,
va ser a través d'una moció de censura.
I precisament no era el partit que havia tret més majoria.
Per tant, no estem parlant de cap cosa estranya,
ni de cap il·legalitat, ni de cap qüestió.
Senzillament, acords.
Després, en quant al sucursalisme,
jo crec que és més sucursalista el que va fer el dia 2 de novembre
Convergència i Unió,
que va ser per intentar conformar el govern que per ells era prioritari,
que era el govern de la sociovergència,
és a dir, el senyor Artur Mas, de president de Catalunya,
amb el suport dels socialistes.
En comptes dels senyors de Convergència i Unió
d'anar a trucar a la porta del PSC a Barcelona,
el que van fer va ser trucar a la Moncloa.
Això sí que és sucursalisme.
I davant d'aquesta situació,
perquè això va succeir ja el mateix dijous,
dia 2 de novembre pel dematí,
perquè ningú ho oblidi,
Convergència i Unió no tenia prioritat
dins de les seves prioritats pactar amb Esquerra Republicana.
La seva prioritat era pactar amb el PSOE a Madrid
perquè el PSOE influís el PSC a Catalunya,
perquè el PSC li donés suport a la investidura d'Artur Mas
com a president de la Generalitat.
I això sí que és sucursalisme,
anar a Madrid per fer això.
Nosaltres, quan hem optat per l'opció de govern que hem fet,
hem parlat amb el Partit Socialista a la seu al carrer Nicaragua
i hem parlat de Barcelona.
Per tant, no hem anat a Madrid a fer res,
no hem anat a parlar perquè el PSOE,
òbviament, no volia Esquerra Republicana dins del govern.
I després, el PSOE tampoc volia que en Josep Lluís Carot Rovira
estigués dins del govern.
Doncs Esquerra Republicana està al govern
i Josep Lluís Carot Rovira serà vicepresident.
Per tant, mostres de no sucursalisme.
Esquerra Republicana havia optat pel tripartit,
ara anomenat govern d'entesa nacional pel progrés.
Havia pres aquesta decisió ja els dirigents
abans de les eleccions i fins i tot abans de la campanya,
o justament la campanya de la qual es parla molt,
de la campanya del to agressiu,
de la campanya de Convergència i Unió,
del tot o res, del tripartit o Convergència i Unió,
ha influït decisivament en aquesta decisió?
Jo crec que van influir dues coses.
Primera, òbviament, la campanya que va fer Convergència i Unió.
Va ser una campanya molt agressiva.
I tan agressiva és que aquí sí que dins de les bases
i dirigents de Convergència i Unió en aquests moments
hi ha un debat, per dir-ho d'alguna manera,
recriminant la campanya que es va dissenyar des de Convergència i Unió,
en concret per al seu secretari de Comunicació,
el senyor Madí.
Recordem el DVD, etcètera.
És a dir, aquesta agressivitat.
Jo crec que aquesta agressivitat els hi va passar factura.
Els hi va passar factura.
Perquè, de fet, el que van fer va ser
tancar-se les portes absolutament amb tothom.
Fixeu-vos.
Van tancar portes amb Esquerra Republicana.
I si no, mireu el primer quart d'hora del DVD, famós.
I clar, si tan dolents som,
els d'Esquerra Republicana,
clar, no teníem el nivell.
Per anar amb ells a fer un govern a la Generalitat,
ara tant que ens miren cap a nosaltres,
quan recordo que per nosaltres Esquerra Republicana
érem la segona opció.
I no érem la tercera perquè no van sumar amb el PP,
que hagués estat la primera opció,
la segona a l'Associació d'Evergència
i la tercera a Esquerra Republicana.
Per tant, nosaltres érem plat de segona taula.
I això no oblidi absolutament ningú.
Per tant, bé, les coses han anat d'aquesta manera
i, clar, tots els enganys i qüestions que ara surten,
doncs crec que no són de rebut.
Hi ha una campanya molt agressiva
i després hi ha un resultat electoral.
Convergència-Unió contra tots els pronòstics
que la situaven per sobre de 50 diputats,
doncs només en puja dos.
I això també vol dir alguna cosa.
Jo crec que la decisió d'Esquerra
en cap cas no és una decisió prèvia,
sinó que influeix molt el resultat d'aquella mateixa nit.
I crec que és fonamental i és molt evident
que el fet que Convergència-Unió no superés
els més de 50 diputats,
crec que és un dels fets que va influir,
juntament amb els moviments que vam veure
el mateix dia dos pel dematí
d'intentar fer la sociovergència.
Els dos fets alhora, els que...
Grans trets, perquè les decisions són més complexes.
Però jo crec que aquests dos fets
són els que expliquen en bona manera
que a partir que veiem aquests moviments
nosaltres ens posem a moure peça
i anem a intentar fer el govern
amb el PSC i amb l'iniciativa.
Aquesta entesa nacional de progrés.
Esquerra Republicana ha après els errors
de l'anterior govern
i creu també que els socialistes d'iniciativa
han après els errors
i el que han parlat aquests dies
a l'hora de configurar el nou govern
perquè, en fi, sigui més estable
i no sigui el dragon cant
com alguns l'han qualificat
el de la passada legislatura.
Serà molt diferent aquest tripartit 2
al tripartit 1
per utilitzar una expressió així molt de carrer,
molt popular?
Bé, a veure, jo crec que hem après tots.
Perquè, i quan dic tots, és tots.
Aquest país no havia tingut
un govern de coalició mai.
I aleshores jo crec que aquest fet
no només afecta els partits
que en formaven part,
sinó afecta fins i tot
els partits que formen part de l'oposició,
afecta, doncs,
als diversos mitjans de comunicació
que feu un seguiment
de l'activitat política.
És una qüestió d'adaptar,
d'adaptar el xip
i veure que un govern de coalició
doncs no és exactament el mateix
que un govern d'un únic partit
en solitari.
Què hem après o no hem après els errors?
Ara tenim l'oportunitat de demostrar-ho.
Per tant, jo diria,
jo tinc confiança.
Jo tinc confiança
perquè si no tinguéssim confiança,
no hagués,
la primera pregunta que feia,
esteu o no esteu convençuts?
Estem molt convençuts
i com estic convençut
tinc confiança
que determinats errors
que es van fer
amb l'anterior govern
no es repeteixin,
de la manera que també tinc confiança
que els encerts
que es van fer
amb el darrer govern
ara continuïn.
És a dir,
que els encerts...
I parlo, doncs,
en concret
de les polítiques
de pactes nacionals,
com es va fer
amb el Pacte Nacional
de l'Educació,
que aquest país,
doncs,
en quant al que és
el sistema educatiu,
doncs,
es va girar com un mitjó
i calia
un revulsiu
i aquest revulsiu
es va donar,
doncs, bé,
continuar
amb aquesta línia
dels pactes nacionals
en diferents àmbits.
No parlo només d'educació,
sinó en altres àmbits.
Per tant,
que s'aprengui dels errors,
que es corregeixin,
tinc confiança,
però ho hem de demostrar,
ho hem de demostrar.
I en segona qüestió,
que continuïn aquells encerts
que van haver-hi molts,
molts i molts,
l'únic que,
òbviament,
van estar,
bàsicament,
tapats pel soroll mediàtic.
Quin perfil tindrà
Josep Lluís Carot Rovira
com a vicepresident
d'aquest govern,
com a número dos?
Més institucional,
diuen,
més executiu?
Què busques,
Carre Republicana,
amb la figura del número dos?
Precisament,
que sigui el número dos
del govern
i que sigui un conseller,
un vicepresident,
amb unes funcions més d'ombra
o de suport al president
de la Generalitat
i amb les seves tasques.
I, per tant,
les tasques d'un president
de la Generalitat,
ell directament no porta àrees
en concret,
però sí que coordina
tota la feina,
coordina i representa
tota la feina d'un govern.
Doncs, precisament,
aniríem amb aquesta línia.
No tant de gestió,
per això ja estan
les determinades conselleries,
que, de fet,
a l'organigrama,
en certa manera,
encara s'està fent,
encara que ja hagi pogut sortir
alguna idea
per algun mitjà de comunicació,
però sí que tingui
aquesta clara posició
de número dos del govern
i, per tant,
de vicepresident.
Carot Rovira,
doncs,
serà vicepresident.
Una altra persona,
un altre representant
de les comarques de Tarragona,
el Rausen Ernest Benac,
serà amb tota probabilitat
president del Parlament.
Repetirà, doncs,
en aquest càrrec,
el segon càrrec institucional
del país.
Hi haurà algun altre representant
de les comarques de Tarragona
d'Esquerra Republicana
al govern,
com es parla de la possibilitat
de Josep Bargalló?
Ja ho veurem,
és una incògnita
en aquests moments.
El que sí,
ara ja des d'un punt de vista
d'una lectura purament territorial,
doncs, fixeu-vos que
de la mà d'Esquerra Republicana
tornem a situar
dues persones
del camp de Tarragona,
una de Tarragona
i una de Reus,
en aquest cas.
al màxim nivell
del país polític.
I en aquest cas,
doncs,
sembla ser, doncs,
que Ernest Benac
té moltíssimes possibilitats
de tornar a ser
el president del Parlament.
De fet,
això ho veurem el dia 7,
que és quan es constitueix...
17.
Perdó,
el dia 17 de novembre,
que és quan es constitueix
el Parlament
i, per tant,
la primera sessió
és on es constitueix
el Parlament
i es tria
el president
i la mesa del Parlament.
Això serà el que es farà
el primer dia.
i, aleshores,
a partir d'aquí,
doncs,
nosaltres,
doncs,
era un dels compromisos,
que dèiem que nosaltres
teníem una implicació
amb el territori
i que gent del territori
dins de les llistes
d'Esquerra Republicana
arribaria, doncs,
molt amunt.
I, de moment,
ja amb aquests dos,
un vicepresident del govern
i un president del Parlament,
doncs,
Déu-n'hi-do,
ja hi hauria
altres territoris
del país
que els agradaria
estar tan ben representats
com n'antros.
Pel que fa als apartaments
i a les conselleries,
bàsicament,
Esquerra Republicana
tindrà les mateixes competències
que en el govern anterior,
però canvien
educació i universitats
per cultura.
Cultura i comunicació.
Cultura i comunicació.
A cultura i comunicació
s'inclou, per tant,
també la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió?
En certa manera...
O forma part encara
de les negociacions
d'última hora.
Això encara s'està negociant
perquè, diguéssim,
amb aquesta pregunta
ja baixem en un segon nivell,
però sí que comunicació
incorpora, doncs,
la relació que té el govern
amb el que seria,
en aquest cas,
doncs,
la Corporació,
doncs,
com a mitjans
de comunicació públics,
per entendre'ns.
És el lligam entre govern
i la pròpia corporació
i això, doncs,
en principi estaria
dins del Departament
de Cultura.
Mantindre en benestar
i família?
Sí, sí, sí.
L'únic que passa
que poder
amb unes competències
més redistribuïdes.
No seria exactament
el mateix.
Però, de totes maneres,
això que dic
és el que dic ara,
ara,
en aquests instants,
no?
Poder dintre de mitja hora
perquè tot plegat
s'està ajustant
des d'ahir.
Jo crec que
el que són ja
exactament
la distribució
de les conselleries
i exactament
què penja
de cada conselleria
i quines són
les responsabilitats
de cada conselleria,
això, doncs,
poder, doncs,
entre un i dos dies
ho tindrem enllestit
i un cop enllestit
això, doncs,
òbviament sortirà
el ball de noms
que és, doncs,
des d'un punt de vista
d'informació
periodística,
doncs,
un fet allò
molt...
que us agrada molt.
A nivell personal,
Sergi de los Rios,
recordem,
era el número 4
de la llista
d'Esquerra Republicana
per Tarragona
en les eleccions
el passat 1 de novembre,
Esquerra Republicana
va obtenir 3 diputats
al Parlament,
que són
Ernest Benach,
Josep Bargalló,
Marta Cid,
hi ha possibilitats
que Sergi de los Rios,
però,
entri de nou al Parlament,
si algun d'aquests 3 membres,
Ernest Benach,
ja sabem que serà president
del Parlament,
després tenim
Josep Bargalló,
Marta Cid,
podrien ocupar
alguna conselleria
o algun altre càrrec
i això faria possible
l'entrada de Sergi de los Rios
a la cambra.
Exacte,
es tractaria d'això
per entrar com a diputat.
Seria un objectiu polític
de Sergi de los Rios
i d'Esquerra a Tarragona?
No,
no,
no és un objectiu polític.
El meu objectiu polític,
el mes de maig,
quan vaig ser triat
candidat a l'alcaldia
de Tarragona
per Esquerra Republicana,
perdó,
el mes de març,
va ser,
el mes de març,
en aquell moment
jo era diputat
al Parlament de Catalunya,
no hi havia cap tipus
de previsió
que es fessin eleccions
anticipades
ni res de res,
per tant,
en aquell moment
jo ja vaig optar
quina era la meva prioritat
des del punt de vista polític.
La meva prioritat
passa per
preparar molt bé
aquestes eleccions municipals
del mes de maig
i preparar la meva candidatura
a l'alcaldia
de la ciutat de Tarragona.
Tot el que pugui venir,
si soc o no soc diputat,
doncs si ho soc perfecte
i si no ho soc
doncs també perfecte
però
dins d'aquestes prioritats
des del moment
que opto
a anar a l'Ajuntament
de cap de llista
és aquesta
la veritable prioritat
dins de
la meva activitat política.
D'aquí sis mesos
hi haurà
aquestes eleccions municipals.
Sergi de los Rios
serà candidat
a l'alcaldia.
És molt probable
que tampoc no hi hagi
cap partit,
cap força política
que tingui
majoria per governar en solitari.
Serà, per tant,
un escenari de pactes
igual que hi ha ara mateix
de cara al govern de Catalunya.
Tenint en compte
la configuració
ara del govern de Catalunya
amb PSC,
Esquerra Republicana e Iniciativa,
això pot configurar,
pot influir d'alguna manera
en el panorama polític local
després de les eleccions
del mes de maig?
Són històries
completament diferents.
Jo crec que
el tema dels pactes
després de les eleccions municipals
s'haurà de veure,
s'haurà d'analitzar,
haurem de veure
també matemàticament
quins són aquells pactes
possibles
i els que no ho són.
A l'Ajuntament de Tarragona
la barrera és 14.
El que obtingui
un suport de 14 regidors,
mínim de 14 regidors,
és aquelles majories
que es poden configurar.
Mireu,
per posar uns exemples
actualment
aquí molt a la vora,
nosaltres tant a Valls
com a Reus
estem a l'equip de govern,
a Reus estem
amb el Partit Socialista
i amb Iniciativa
i a Valls estem
amb Convergència i Unió.
És un pacte de govern
a Valls
entre Convergència i Unió
i Esquerra Republicana.
Per tant,
aquests dos exemples
que acabo de posar
que són
nosaltres participem
amb uns o amb uns altres
i amb dues capitals
de comarca
que, diguéssim,
ens toquen
de ben a prop,
això és la prova
que a cada municipi,
a cada ciutat,
els temes dels pactes
funcionen
amb criteris
purament
de ciutat
i de peces
que es mouen
dins de la ciutat
i en cap cas
que hi ha una influència
exterior
de si estàs el govern
o si no estàs
o a nivell nacional
et portes molt bé
amb aquest partit
i amb aquest altre no tant.
això és absolutament,
vaja,
anava a dir secundari
però vull dir,
no compta per res.
El tema municipal
serà una altra història.
Apassionant.
En fi,
ja n'hi haurà temps
de parlar d'això.
Avui hem volgut comentar
la configuració
del nou govern
de coalició a Catalunya
entre la PSC i Esquerra
i Iniciativa
que per cert
es presentarà oficialment
aquest migdia
en un acte solemne
al Parlament.
Ho hem fet amb
Sergi de los Rios,
membre de l'executiva
nacional d'Esquerra
aquí a Tarraona.
Sergi de los Rios,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.