Abans, a Fons Vicenç, fem esment els pessebres municipals,
els pessebres que organitza la brigada municipal,
aquests pessebres ubicats en guany al Passeig de les Palmeres
i en guany també a Torreforta,
però hi ha un altre pessebre, volíem dir,
que s'ha convertit en clàssic,
que ja és tracte de la quinzena edició,
es tracta del pessebre dels xiquets de Tarragona,
un pessebre ubicat a la seu de la Colla Castellera,
al carrer Santana, número 1, al costat de la plaça del Rei,
i ens acompanya algun d'aquí,
a alguns dels seus castellers i passebristes ocasionals.
La portaveu és la Dolors Plana.
Dolors, què tal? Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia. Com estem?
Molt bé.
El pessebre ja està acabat?
El pessebre ja està acabat.
I demà l'inaugureu?
I demà l'inaugurem.
Fins al dia 7 de gener?
Fins al dia 7 de gener, es pot veure.
Horari laborables als vespres?
Els vespres de 18 a 21,
i els feiners, o sigui, els dissabtes, els diumenges,
de 12 a 14 i de 18 a 21.
El dia de Nadal no,
perquè la gent fa la sobretauleta llarga,
i llavors ens trobàvem que si l'obríem a les 6 de la tarda...
Estàveu vosaltres sols.
Estàvem nosaltres solets una miqueta més.
Llavors en guany hem decidit,
per bé de la gent i de nosaltres també,
que puguin fer una miqueta més de sobretaula.
i llavors ja s'obre a dos quarts de 8.
El passebre dels xiquets,
què té dolors que treu tant la gent?
Avui s'espera que arribi la visita a prop de 15.000 persones,
que és més o menys el nombre de persones
que hi passen a les últimes edicions.
15.000 persones és moltíssima gent.
Què té aquest passebre que captiva tant els tarragonins?
A veure, aquest passebre té una cosa que és un passebre popular.
Llavors el passebre popular agrada a la gent,
perquè hi ha la molsa, perquè hi ha les pedres,
perquè hi ha tot allò de la nostra Mediterrània.
Hi ha les muntanyes, hi ha el riu,
hi ha cosetes que belluguen i és popular.
Clar, és popular artístic.
Per què?
Perquè la gent que fem aquest passebre som passebristes
i llavors sabem fer aquestes coses.
Hi ha un senyor que sap fer mecanismes,
doncs fa que tot bellugui,
hi ha un altre senyor que sap fer arbres
i fa que els arbres siguin arbres,
hi ha un altre senyora que fa altres coses,
hi ha una altra senyora que també col·labora,
hi ha una altra senyora que també fa coses,
o sigui, tots fem el que sabem fer.
Però el que és més important és la il·lusió
de la manera que ho fem.
Aquesta il·lusió es transmet.
Ja està.
Aquest passebre nosaltres, el meu home i jo,
el fèiem a casa nostra,
amb guix, amb sur, amb tot i tal.
I aquestes brutícies i tot, a casa nostra.
Clar, des que el fem aquí, a casa nostra,
en rotem menys, perquè no tenim temps.
L'he començat a fer avui,
llavors ja podeu imaginar que ha de ser una coseta petita.
Però aquest passebre de 38 metres quadrats,
som un grup de gent que som 10,
en guanyi hem sigut 10,
i treballant molt, però moltíssim.
Abans d'ellem, és un passebre que captiva els tarragonins,
però segurament no només captiva els tarragonins,
perquè cada vegada més hi ha gent de fora
que passa aquí els dies de Nadal,
que es retroba amb els seus familiars
i reclamen veure el passebre dels xiquets.
Sí, sí, perquè, a veure,
hi ha tradició passebrista a Catalunya,
a Espanya també, però a Catalunya n'hi ha molta.
Llavors, a la part nord de Catalunya,
que és a Vic,
que un any s'ha fet la vianal,
a Roda de Terra,
tots aquests llocs fan els passebres,
els venen molt bé,
però la qualitat...
Penseu una cosa,
jo l'any passat vaig anar a la ruta del passebre català
i vaig veure sis passebres populars artístics
de la part nord de Catalunya
i no en vaig veure cap com el dels xiquets.
Per tant,
si d'aquí dos anys es fa la vianal a Tarragona,
que em fa l'efecte que està demanada,
llavors ens demanen que el tinguem obert.
Per què?
Perquè la qualitat de treball d'aquest passebre és molt gran.
I nosaltres, doncs clar,
ja el venem, el venem a Tarragona,
però hauríem d'intentar vendre'l una miqueta més fora
perquè vinguessin més gent a veure'l.
Hi ha molta gent,
quan veu el passebre,
és similar cada any,
però hi ha molta gent
que es pensa que és igual cada any,
que és allò que el poses i el treus.
Aquí hi ha dos mesos de feina
i hi ha una composició absolutament nova,
any rere any.
No és mai igual.
Pensa que quan se desfà, es desfà.
O sigui, es desfà,
només es guarden les construccions,
les figures,
les pedres classificades per mides,
perquè així l'any que ve ja les trobem una miqueta més bé,
i tot va amb caixes,
tot va inventariat i tot va guardat.
Llavors, les muntanyes,
si donen 4 o 5 o 10 o 15 cops de martell,
s'estronxen
i es posen en un camión
que ve del Pala Grill i el Domán
i l'any passat pesaven 3.500 quilos.
El camión estava ple.
Aquell camión té 3.500 quilos de tara, no?
I tot allò,
doncs va,
i mai és igual.
El que sí que és igual és,
doncs,
la nostra composició.
O sigui, nosaltres fem la composició
de les nostres muntanyes.
Si tu vas a Prades,
les veuràs, no?
Les veuràs igual.
Vull dir,
si tu vas a un altre lloc,
les veuràs i les veuràs igual.
Nosaltres fem una composició de les muntanyes
amb imaginació,
perquè només un any
vam fer el Pedraforca,
perquè ens va fer gràcia fer-lo,
però sempre és imaginació.
vull dir,
allà es posen damunt del taulell
el Pepe i l'Olalla,
tots dos van discutint
com ha de ser la muntanya
i ara surt així,
i ara surt aixà,
i les coves,
i el riu,
i tot el que és així.
Mesos de feina
sobre el paper,
mesos anteriors
de planificació,
aquestes discussions,
aquestes converses
a les quals
feies de referència,
i feina desinteressada.
Per què us motiva tant?
No,
perquè ens fa il·lusió,
simplement.
Ja està,
res més.
ho fem amb il·lusió,
vull dir,
no hi ha cap més història.
I,
a veure,
la colla col·labora,
evidentment,
perquè cada any,
doncs,
col·labora
amb adquirir coses noves,
perquè cada any
hi ha coses noves.
Per exemple,
enguany hi ha,
de nou,
25 corders més,
perquè hi ha un ramat,
que no sé si n'hi ha
300 de corders,
i després hi ha,
de nou,
doncs,
un rentador,
un rentador
d'una senyora
que renta
i que també surt aigüeta
i tota la història.
Doncs,
clar,
per això
s'han de menester
unes figures,
perquè el rentador
t'ha de menester
una dona
que tingui els braços així,
perquè si no,
com renta aquella dona?
Llavors,
doncs,
què més hi ha de nou?
Ah,
sí,
el que sortegem,
que cada any fem un sorteig,
o sigui,
que sempre,
i clar,
la colla ha de col·laborar,
però la despesa
és no gaire gran,
vull dir,
no passa res.
Arrer anixi,
que la despesa
s'ha anat fent gran.
Ara parlaves de les figures,
les figures estan escollides a l'atzar,
o busqueu unes coses molt concretes
i les trobeu en llocs molt concrets?
No,
les figures són figures de figuraires catalans,
perquè són,
el Martí Castells el coneix tothom,
Olot,
en guany hem posat figures d'Olot
perquè són de primer terme,
de primeríssim terme,
i les tenim de primeríssim terme,
i s'han de lluï,
perquè aquestes figures són fantàstiques.
Llavors tenim les figures de Martí Castells
i les figures de Carlos Delgado,
que són les que fem fer per dintre de les coses,
dintre del celler hi ha Carlos Delgado,
dintre del forn de pa hi ha Carlos Delgado,
i l'altre dia precisament
va venir a veure el pessebre i va quedar a boca a badat.
Aquest senyor va dir,
com treballeu?
No s'ho pensava,
es va quedar a boca a badat.
Ja poden comprovar que res està fet a l'atzar,
i vaja,
res absolutament està fet a l'atzar.
Ja per acabar,
l'entrada és gratuïta,
però tothom qui ho vulgui
té l'oportunitat de col·lar.
Hi ha un petit sorteig,
en què consisteix?
A veure,
l'entrada és gratuïta,
però llavors tenim uns calendaris
que valen un euro,
que van en combinació amb la loteria del nínio,
i cada any xerrifa
una composició de Nadal,
d'unes figures,
en guany són el reix,
o sigui,
el reix adorant,
són molt maques,
i són figures fetes a palillo,
no són de motllo,
o sigui,
la persona que li toqui aquestes figures,
doncs,
són figures que valen molts diners
i val la pena,
vull dir,
tot Tarragona,
i això és el que ens ajuda a fer,
doncs,
l'any que més s'espatllen no sé què,
s'espatllen els cantos,
doncs,
ens ajuda una miqueta a repostar tot el que hi ha.
Doncs,
recordin que demà a partir de dos quarts de nou del vespre
es farà aquesta inauguració oficial
a la que s'estrena,
la il·luminació,
l'esnat de les corresponents
d'un pessebre
que es podrà veure
fins al dia 7 de gener.
Dolors Plana,
moltes gràcies,
felicitats també als altres companys
dels xiquets de Tarragona
per aquesta feina
i esperem que un any més
passin 15.000,
20.000 les persones que passin,
que en moltes ocasions
han de fer cua
que ho tinguin en compte,
això.
Sí, sí,
però bé,
la gent ja ho sap
i s'esperen amb molt de gust.
Dolors, gràcies.
Molt bé,
a vosaltres.