Com va aquests dies fent paquets? Molta feina?
Home, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, molta feina.
Aquests dies que estem fent de patges dels Reis Mags, doncs molta feina,
però bueno, ara ja això ja està acabat.
Ja s'ha encarrilat.
Sí, ja s'ha encarrilat.
Ara només esperar que el dia 5, al vespre, quan els Reis Mags arribin a Tarragona per mar,
abans de començar la cavalcada passen per aquí, per la seu de Creu-Rotja Joventut.
Nosaltres estem esperant allà al Mollacossa, abans passen per aquí, no els veiem?
No els passen per aquí, no els veieu, perquè com que ells són màgics, poden fer aquestes coses.
On s'emduen tots els paquets i a la nit se'ls reparteixen.
A més, teniu la sort que esteu molt a prop.
A més, tenim la sort, si tot està pensat, tenim la sort que estem molt a prop del port
i per tant no els hi fem treballar massa.
Fa cosa d'un mes, vau venir als estudis de Tarragona Ràdio, a l'Avinguda Roma,
com ve a ser habitual, com ens agrada fer-ho, vaja,
per recordar una mica aquesta campanya i per fer una mica d'una crida a la gent
perquè aquelles joguines noves, perquè les portés els diferents punts de recollida.
Com ha anat aquesta campanya, Núria?
Doncs aquest any, com cada any ha sigut un èxit,
és a dir, hem pogut preparar paquets regals per a tots els infants
que ens han estat derivats pels serveis socials de l'Ajuntament,
però sí que és cert que en guany ho hem tingut una miqueta més difícil.
Per sort hem pogut arribar a tots i gairebé tenim tots els paquets preparats
per això que dèiem abans, perquè el dia 5, quan arribin els reis,
ho trobin tot preparat i només ho hagin de carregar.
Això és una feina de tots i que possiblement val la pena explicar-la i explicar-la bé.
És la feina d'aquests ciutadans a peu que desinteressant porten les seves joguines,
és la feina d'empreses que cedeixen, és la feina d'institucions
i és òbviament la vostra feina que aneu perseguint uns i altres.
Exacte. Anem a veure, clar, és la feina en primer lloc dels voluntaris
i les voluntàries de Creu Rejoventut que durant tot el mes,
al matí i a la tarda, han estat preparant els paguets,
han anat a buscar les joguines, els punts de recollida,
atenent les famílies que venien a derivar infants.
Vull dir que déu-n'hi-do, la feinada.
I a més a més, totes aquelles persones anònimes que no coneixem
i que durant tots aquests dies en els diferents punts de recollida
ens han anat ajudant, o en aquest cas han estat ajudant els res mags
perquè realment puguin arribar a totes les cases.
A més a més, d'institució, com tu deies,
com per exemple la Generalitat de Catalunya,
que ens ha fet una donació no de joguines,
però sí de contes i de llibres infantils que n'hi han anat molt bé.
Que moltes vegades no ho diu, però vaja, un llibre pot ser un gran regal.
Exacte, exacte. Un llibre pot ser un gran regal
i per tant nosaltres ho hem acceptat encantats.
I a més a més, no ho sé, doncs, col·laboracions, diguéssim,
a part de les associacions de veïns,
com per exemple l'Associació de Veïns de la Verge del Carme,
empreses com Vic Iberia, doncs, unes altres entitats
que una mica, diguéssim, que un no s'ho planteja, no?,
que aquest dia no ens poden donar un cop de mà,
com per exemple el Vall de Diables de Torredambarra
o l'Església Adventícia de l'últim dia,
que segur que he dit malament el nom perquè és més llarg, però...
Ens entenem tots.
Ens entenem tots.
Empreses grans com Carrefour,
que també col·labora amb la campanya,
centres educatius com el CEIP Salvador Espriu de Roda de Barà,
etcètera, etcètera, etcètera.
Un munt d'altres col·laboracions que segur que em deixo al Tinté.
Quan es pica la porta,
sigue sincera, Núria, la gent respon bé
o hi ha molta mandra, per dir-ho d'alguna manera?
La veritat és que no.
Clar, nosaltres, diguéssim,
que no toquem a la porta dels particulars,
vull dir, els particulars, molts ja la coneixen,
però és una campanya molt tradicional
i que any rere any se fa,
i després mitjans de comunicació com vosaltres,
que ens feu difusió,
el que sí que anem a trucar són a les portes
una mica més grans d'empreses i tal.
I la veritat és que normalment la resposta
sempre és positiva.
Ens trobem al pis de dalt d'aquest local
i, si et sembla, Núria,
podem donar un tomb per aquí,
podem explicar una mica tot el que anem rebent.
damunt d'una taula molt gran,
podem veure, crec que són aquest feix de comptes
que han vingut per part de la Generalitat
i, a més a més, distribuïts per edats,
perquè després, vaja, cada paquet
es fa també en consonància amb l'edat de cada nen.
Exacte. O sigui, durant tot aquest mes
i ara, aquests últims dies,
una mica amb més presses,
el que han estat fent els voluntaris i voluntàries
de Creu Roja Joventut
és agafar tot aquell llistat d'infants
que ens havien estat derivats de serveis socials
i, un per un, anar preparant el paquet.
Si no, després, si ens equivoquem,
els res mags ens foten,
ens envien un e-mail virtual,
perquè, clar, amb ells no els veiem mai
i ens renyen una miqueta.
O sigui que, cada un dels paquets
ha estat pensat per aquell nen
o per aquella nena en concret.
D'acord?
Aleshores, ara això ja està una mica desendreçat, però...
Sí, perquè nosaltres ara estem aquí al pis de dalt
i veiem aquí encara a la cuina,
però al pis de baix,
vostès no ho poden veure,
però està farcit, inundat, literalment,
de paquets,
amb un numerut, els lavabos, per entendre's,
de Sant Plens de Gosses,
cada habitació està repartida
segons una enumeració,
per tenir-los tots els paquets ben ordenats
per quan dijous a la tarda vingui
i qui ha de venir,
doncs poder donar-los el paquet all'insat.
Exacte, a cada família.
Penseu que haurem arribat a preparar paquets
perquè els res mags puguin arribar
a gairebé 500 nens,
tenint en compte que més o menys
preparem dos paquets per nens,
estem parlant d'unes mil lloguines repartides.
Mil lloguines, aquí recordem l'àmbit
principalment de la ciutat de Tarragona.
Exacte, exacte, perquè després al nivell provincial
cada local fa la seva pròpia recollida.
Avui dia, aquestes lloguines
van només pel que és la ciutat de Tarragona.
I també val la pena recordar-ho
que tota aquesta escena de picaportes,
de fer paquets, etcètera,
la fan els treballadors de Creu Roja d'aquí,
però bàsicament també la fan els voluntaris.
Bàsicament la fan els voluntaris i les voluntàries.
diguem que el personal laboral
té una mica de recolzament
o en alguns moments anar a la ràdio
perquè ells també tenen els seus àrees i tal.
Però bàsicament la feina
i més engrescadora
és la dels voluntaris i voluntaris
que estan aquí,
i a més se m'oblidava,
i que també durant els caps de setmana
i encara durant tota aquesta setmana
els podran veure l'establiment Dream,
una jugueteria que hi ha al Parc Central.
Ahir hi ha voluntaris i voluntàries
embolicant regals
per la gent que va a aquella botiga
i amb aquells diners que recullen,
doncs si ens fa falta alguna lloguina més,
doncs diguéssim que és un coixí que tenim,
per si a última hora els reis ens diuen
ei, què us heu deixat, aquestos?
I hem d'anar corrents a buscar-la més.
Si donem un cop d'ull,
veiem còmics,
el Mortadelo i Filamont,
que no podrien,
em semblava ni haver vist algun per aquí,
Trecerro del Percebe,
tots un clàssic també.
Sí, sí, sí, sí.
Això d'aquí,
bé, clar, que no ens poden veure,
és la part de material escolar,
allò són colònies pels més grans,
aquesta banda d'aquí
seria la banda dels pelutxes
i les joguines pels més petitons,
aquí tenim joguines més tipus infantil
de ninos, cuinetes, aquest tipus de coses,
aquesta part d'aquí,
llocs més educatius i llocs de fusta,
i en aquella part d'allà,
diguéssim que ja tenim els cotxes,
els trens, etcètera, etcètera,
i ja està.
I de moment això és el que queda,
perquè, clar,
el gruís de joguines,
diguéssim que ja està empaquetat.
Això és la cuina,
durant totes aquestes setmanes
s'ha fet tota aquesta recollida,
vosaltres ens insistiu sempre
a joguines noves,
no bèl·liques,
no sexistes,
la gent cada vegada té més interioritat
sota aquests conceptes?
Sí, la veritat és que sí,
sí que a vegades ens truquen
per derivar-nos joguines usades,
i sí que a vegades en algun punt de recollida
ens trobem alguna joguina usada,
però el que fem és que,
bé, com que tu ja ho pots comprovar,
aquí no hi ha ni una sola joguina usada,
en allà,
bueno, clar,
continuo dir que la gent no ens veu,
però tu ho pots corroborar,
allò d'allà són joguines usades,
són joguines usades que estan en bon estat,
i per tant,
un cop acabada la campanya de reis,
com que sempre hi ha alguna joguina
que ens arriba,
el que bon dia que fem
és que ens posem en contacte
amb els esplais,
amb les escoles i tal,
i els hi derivem amb ells.
O sigui, si hi ha una joguina usada,
vosaltres l'agafeu,
no és la vostra propietat,
òbviament no,
però vaja,
si us l'heu de quedar,
després en feu un bon ús.
Exacte,
si ens l'hem trobat,
doncs intentem donar-li sortida.
Dues qüestions,
per anar acabant,
Núria,
d'una banda,
abans parlaves del llistat,
de gent que us passen
des de Servis Socials de l'Ajuntament,
com funciona aquest procés?
Bé,
aquest procés és que,
des de començaments del mes de desembre,
els Servis Socials omplen un full,
llavors les famílies
ens venen aquí amb aquest full,
nosaltres els n'hem apuntat
amb aquest llistat que t'hem dit,
vull dir que només atenem,
diguéssim,
aquelles persones que ens venen derivades,
o bé per un Servei Social,
o bé,
clar,
Creu Roja és una casa molt gran,
o bé per algun altre àmbit de Creu Roja,
doncs que pensa que en aquella família,
doncs també els reis ho tenen una mica complicat.
I l'última,
quan el dijous a la tarda,
quan el dia 5,
us trobeu cara a cara amb els patges...
No ens hi trobem.
No us hi trobem.
No ens hi trobem.
I com ho fa això?
És un patge,
és una corda màgica,
com funciona això?
És màgic.
No hi ha manera, eh?
No hi ha manera.
No hi ha manera.
Jo que tenia la intenció,
estava convençut de poder parlar
amb algú que havia vist
ni que sigui un patge reial.
No hi ha manera.
jo he fet aquí guàrdia,
m'he passat tota la nit espiant,
a veure si algun any els podia veure,
però són màgics.
No ho sé.
Nosaltres dijous a la tarda
estarem fent la retransmissió de la cavalcada.
Si els veus,
doncs vaja,
ens avises,
intentem entrevistar-los,
però ja s'està fet impossible.
És impossible, eh?
Nosaltres,
jo també pensava que tindria una mica d'endoll,
però no hi ha manera.
Núria Martorell,
coordinadora de Creu Roja,
Joan,
tot a Tarragona.
Moltes gràcies,
felicitats una vegada per la campanya
i vaja,
esperem que un cop repartits
aquests regals
el dia 5 a la tarda,
doncs el dia 6 al matí,
quan els nens els vegin,
doncs que els reis
hagin estat generosos amb tots ells.
Això esperem.