Ara són dos quarts d'una del migdia, en vuit minuts i mig.
Seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
L'Enric Engarriga el convidàvem a aquest quedes
perquè, de fet, parlarem d'una qüestió de la que ell n'és coneixedor.
Estem parlant de tota una sèrie de cursos de català.
Concretament és un curs de català de 15 hores
que s'ha organitzat recentment, ja s'ha finalitzat,
adreçat a persones que estan vinculades
amb la comunitat musulmana de casa nostra
i que estan dins les diferents localitats de la comarca del Tarragonès.
Ens acompanya Albert Sunyer. Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és el professor al que ha impartit aquests cursos de català
i ens acompanyen també dos dels integrants de la comunitat musulmana.
Un d'ells viu habitualment a Creixell, és Bakali Mohamed.
Bakali, bon dia.
Bon dia.
El seu català segur que és millor que el meu ara.
Per tant, si el seu nom no el dic amb correcció ja em disculparà.
i Mouze Afarraixis. Bon dia, Mouze.
El mateix que li comentava al Bakali.
Dos alumnes, Albert, no sé si alumnes avantatjats,
perquè pel poquet que m'ha estat parlant, Déu-n'hi-do.
Sí, alumnes avantatjats.
Ja fa molt temps que estan aquí i també han sigut un tipus
que estan integrant i aprenen molt bé el català ja des de fa molts anys.
L'apartim de la base que són persones que si han fet aquest curs
és perquè han expressat el seu desig de fer-ho,
ho fan perquè volen i això ja predisposa a aprendre, no?
I a mostrar molt d'interès.
Això tu ho has notat a les classes.
Sí, són de la línia de...
Quantes més llengües sabem, més rics som.
I quants més menys es coneixem, més rics som.
Són de la línia aquesta.
Quants alumnes has tingut en conjunt amb aquest grup?
En conjunt potser hem vingut uns 15 alumnes.
15 alumnes.
Curse de català bàsic?
15 alumnes amb gent que està de suport a les comunitats,
gent d'associacions islàmiques i imams.
I per què es va plantejar fer aquest curs de català adreçat a aquestes persones en particular?
Perquè cursos per a nou vinguts ja se'n fan al centre.
Amb l'Enric en parlem normalment,
per persones que venen de tot arreu
i cursos que estableixen un primer contacte amb la llengua que els hi és desconeguda.
Però aquest dia estem parlant de persones que estan assentades,
persones que estan perfectament integrades a la nostra societat,
que hi viuen, que tenen la seva vida feta.
Que dius, calla, que quina necessitat poden tenir, no?
No, això és una iniciativa de fer religiosos també, de la Generalitat.
Hi ha una experiència feta a Mataró, a Barcelona, a Palamós
i a aquesta de Tarragona, si no sé si m'en deixo algun altre,
per a les comunitats islàmiques,
que realment subvenciona aquest tipus de cursos de català,
perquè ells, doncs, cada vegada,
el que es tracta aquí és que el missatge és que ells facin saber a la seva comunitat
l'important que és que els seus deixebles de la seva comunitat,
doncs, que s'enriqueixin aquí amb la cultura catalana,
que s'enriqueixin amb la llengua, s'enriqueixin amb les costums
i realment no es tanquin amb la seva comunitat.
i la Generalitat està disposta a obrir-li totes les portes,
amb què els faci falta.
Té amezquites, té un munt de coses.
Doncs, és una mica això de socialitzar una mica entre tots
i estar i enriquir-nos entre tots, res més que això,
dins d'un pluri.
Ja continuarem parlant, Albert, una mica dels continguts,
com a les classes, però en tot cas, amb Becali, amb Mous,
podíem saber també la seva predisposició.
Ja hem comentat, és un curs de 15 hores,
parlarem català, castellà,
però l'objectiu és que ens puguem comunicar
i ens expliquin la seva experiència.
Tots dos ja fa un quant temps que viuen a Catalunya, no?
Sí.
I fins ara, o fins fa poc,
sí que anàvem parlant català de tant en tant,
però sobretot utilitzant el castellà, no?
Sí.
Més que parlant català, parlar castellà,
perquè la carrera,
bastanta gent parla castellà.
I doncs, més i més,
la gent que ha vingut de fora,
quan veiem la gent que és estrangera,
normalment parlant amb la gent estrangera,
castellà.
Vostès són del Marroc, tots dos, no?
Sí, nosaltres, doncs, del Marroc.
I al Marroc es parla en altres llengües.
Sí.
Hi ha diverses llengües, vull dir, no?
Sí, sí.
Per tant, el fet de ser una societat plurilingüística
no és un fet desconegut per vostès, en aquest sentit.
Sí, doncs a mi també m'agrada,
m'agrada molt saber més coses
i dir més, dir més català.
M'agrada molt.
Però vostès, de totes maneres,
ja s'arreglen bé parlant castellà.
Per tant, quina motivació real els va impulsar
de dir que farem aquest curs
per intentar consolidar una llengua que ens és familiar, ja?
Hombre, quan estan en una terra,
doncs, m'agrada integrar
i saber, doncs,
cotoms del T, d'aquí,
doncs, la llengua més important.
Jo crec que més important la llengua d'un país.
Facilita la relació amb la gent que hi viu fa més temps aquí, no?
Molt, molt, molt.
Perquè això també és com un gest, a banda?
A banda que sigui útil, és un gest?
Creu vostè que és un gest cap a la societat d'acollida?
Jo crec que sí.
Sí.
Segurament que sí.
Vostès han comentat en la seva comunitat
el fet que estàvem fent un curs de català.
M'imagino, on vas?
Vaig a classe de català.
Sí.
No sé com podien relacionar els seus veïns,
els seus coneguts.
Hombre, bastant bé, bastant bé.
I hi ha molta gent que són d'aquí,
de la Comunitat de la Semana,
doncs, volen que sap l'adioma català.
I en Creixell, doncs,
on hem de veure nosaltres,
doncs, hi ha més de 25 persones
que estan esperant que la Generalitat facilita...
Per fer el curs?
Sí, per fer el curs català.
De fet, el Creixell, no sé si és per la...
Creixell, la Roda de Barra.
Creixell, la Roda de Barra,
perquè és una comunitat,
sobretot durant l'hivern relativament petita,
hi ha una relació molt fluida
entre les persones que hi viuen de sempre
i els nouvinguts, no?
Sí.
Es relacionen molt,
vull dir que les persones que són catalanes
o els que han vingut fa un quant temps
no estan tancats,
sinó que es relacionen bastant.
Sí, bastant.
A través de l'escola, també, no?
Sí, a través de l'escola,
a través d'una festa que fem cada any,
és una festa que la posa el cruder,
el xei.
Allí se fa la Roda de Barra,
arribarà a 600 persones.
Hem parlat alguna vegada aquí a la ràdio
d'aquesta festa i Déu-n'hi-do,
la quantitat de gent que hi va.
Sí, hi ha vingut el vint,
tota la gent que és d'ahir,
del poble de Creixell, la Roda de Barra,
doncs ha anat bé.
A qui li costa més relacionar-se i trencar el gel?
Els nou vinguts o els que ja vivíem aquí?
Què li sembla a vostè, per la seva experiència?
O tots dos?
Sí, jo crec que...
A tots una mica, no?
A tots una mica.
Ens costa apropar-nos per conèixer com són els altres?
Sí, a mi m'agradaria que la gent d'aquí
parlar en català.
Parlar en català quan una persona
arribar a un joc,
parlar-li castellà,
parlar-li català,
perquè si vaig aprenent, millor.
Perquè si fa un curs
i no parlaria en el carrer,
aquí sí,
s'hi ha anat per dir.
Imagino que el fet
dels nens i les nenes
que a l'escola ja fan
els seus estudis en català,
amb els pares ja no tenen cap problema
i els pares poden practicar amb ells a casa, no?
No tenen cap problema els nens.
Els petits,
les nens i el vostre fill
parlen català perfectament.
No tenen cap problema.
El Mose, jo sé que ha aprofitat molt el curs,
però no li sentirà amb la veu avui.
Està escoltant molt atentament
el que diu el seu company.
Ell viu habitualment a Torreforta,
és així?
I també fa bastant de temps
que està aquí a Tarragona.
Sí, sí.
I et parlava català abans del curs?
No, no.
És ara que ha començat?
No, tampoc.
Ara, tampoc.
Una miqueta, una miqueta, si no.
Un poc, un poc, un poc.
Una miqueta, de mica en miqueta.
S'apuntarà a un altre curs?
Sí, sí, sí.
Vol continuar?
Sí.
Doncs així.
Per aprendre, va, sí.
Doncs quan faci l'altre curs
ha de venir aquí
i aleshores ja deixar-se anar.
Té molta dificultat el català,
vol dir, un tema exclusivament lingüístic, no?
Hi ha persones que per la llengua d'origen
poden tenir més dificultats a l'hora de pronunciar,
a l'hora de la grafia,
independentment de la cultura que sigui.
En el cas del català,
per persones que la seva llengua,
la seva llengua original és l'àrab?
Sí.
Jo, un verber.
A la seva llengua.
No, un verber.
Clar, per això ho dic
perquè no generalitzem
perquè al maro hi ha moltes llengües.
Clar, a vegades, nosaltres,
si alguna vegada hem intentat, doncs,
aprendre o dir alguna paraula en àrab
o en verber,
que on vostè diu,
no surt bé, clar,
el posicionament de la llengua i tot.
Vostès amb el català els hi passa el mateix...
Bueno, la prova és quan jo he dit els seus noms,
però, en fi, a vostès els hi passa el mateix
quan parlen català.
Tenen dificultats en la pronunciació?
A mi no ho sé.
No sempre.
A vegades.
A vegades,
algunes cosetes que estan més difícils
més que unes,
doncs, sí.
Les esses.
Sí.
Les esses,
la setza.
Setza.
Jutges d'un jutjat?
Això ho hem aconseguit dir?
O encara no?
Amb Albert,
doncs...
Albert, que l'animes que digui?
Setge jutges d'un jutjat,
menys el petge d'un petge.
Vinga, ei, ei, vinga.
S'ha de...
És la prova.
Si no, no li donaran el certificat.
Si no, no donaran el certificat.
Bueno, ens ho pensarem.
Ens ho pensarem a veure si al final...
ho assagem una mica.
Clar, les es obertes,
tancades,
tot aquest tipus de pronunciació.
La I, la E.
La O i la U.
Sí.
Els que tenen més problemes.
Sí, sí, sí.
Tenen moltes problemes.
El so de la E els tendeix molt cap a...
Perdoneu,
el sol de la I els tendeix molt cap a la E.
I també passa amb la O i la U.
Són els que tenen més problemes amb les vocals,
amb aquestes.
Albert, tu tens experiència en l'ensenyament del català.
Aquesta experiència última,
què has après o què t'ha aportat o què ha significat per tu.
Perquè no és una experiència qualsevol.
No és com agafar, doncs,
un grupet de joves adolescents a un institut.
No, jo és que estic molt a gust amb la comunitat islàmica.
Ja fa temps que faig cursos amb ells i estic molt a gust.
Per què estàs molt a gust?
Perquè això no ho he sentit.
Estic aprenent, ara, Pio, també, marroquí.
A fer un intercanvi.
I fem intercanvi, que és del que es tracta.
O sigui, estem perdent l'oportunitat.
Dins d'una Europa on vindran 70 milions de gent de fora,
doncs, sol ens queda una opció, no?
O sigui, entre tots, entendre'ns
i aprendre coses d'uns dels altres.
I gratuïtament.
És que podem entendre les comunitats,
podem entendre un munt de coses de la cultura gratuïtament
i enriquir-nos així.
Però a vegades aquest intercanvi no es dona
per amb dues parts, no?
Vull dir que...
Bueno, aquest intercanvi no es dona per un munt de raons.
Hi ha un munt de factors contextuals,
un munt de factors culturals, antropològics,
la croada del cristianisme,
el món islàmic de tota la vida.
En canvi, no passa amb un argentí,
no passa amb una gent que ve de fora d'una altra comunitat.
Passa amb el món islàmic.
Probablement un dels èxits,
si em permets l'expressió d'aquest curs,
és que s'intenta, doncs,
despullar d'ideologia i de política el fet lingüístic
i fer aquest coneixement de la llengua,
deixar endavant d'altres consideracions,
com deia, sociològiques, polítiques, no?
Jo el que penso és que la llengua s'ha polititzat massa
i s'està polititzant massa,
i per tant no l'hem d'espolititzar amb això que dius tu.
Per això la frase, la premissa meva,
que deia era de quanta més coses sabem, més rics som.
Doncs hem de despolititzar tot això de la llengua
i hem de començar a entendre que dins, si volem una Europa plural,
hem de començar-ho amb les connotacions polítiques,
tant a la llengua, almenys ja, a les tradicions,
tot el fet folclorista que determina la unitat i la nacionalitat,
i penso que hem de començar a obrir una mica totes aquestes portes,
per totes parts, també.
Sí, sí.
I també s'ha d'exigir que la comunitat islàmica,
doncs a qualsevol...
S'obri una mica també, no?
Estem parlant d'ella ara,
perquè podríem parlar d'una altra comunitat.
Sí, sí, qualsevol altra comunitat.
Però si més no, que la gent s'obri amb tot, no?
I això penso que serà l'Europa del futur.
I si no va per aquí l'Europa del futur, malament.
Hi ha tendència, no?, a tancar-se una miqueta.
Això passa generalment, com diu l'Albert,
a qualsevol comunitat que arriba a un altre país
hi ha tendència a tancar-se en ella mateixa.
Ja és com una mica de mecanisme de defensa.
Potser ens hem de començar a obrir tots, no?
Jo crec que d'on estem nosaltres i l'associació nostra
no tenen aquestes coses.
No passava, no passava.
Perquè estem integrades,
estem amb la gent, quan viuen, com vicinos,
com se diu, doncs no tenen ningú.
Clar, les associacions la pròpia masquita
en determinats casos pot ser una gran ajuda
per obrir-se d'aquesta manera, no?
Sí, sí, amb l'ajutament de Crescela,
de Roda de Barra, doncs treballem.
A vegades, doncs, juntament,
per els problemes que surten.
Després de molts anys, vostès dirien que,
a casa seva, eh?,
en la seva vida quotidiana,
han adoptat alguns dels hàbits o costum,
no sé, des de gastronomia,
fins a maneres de fer...
d'aquí, sense voler, eh?,
que sigui ja com un gest...
Molt, molt, molt, molt.
Com nosaltres, si portem un quant temps,
visquem al Marroc,
acabaríem, doncs, fent el té
exactament com el fan vostès,
d'una manera inconscient.
Aquest tipus de coses
vostès també comencen a assumir-les?
Vostès o les seves famílies?
Per exemple, doncs, el fútbol.
El fútbol.
El fútbol.
Ja m'estranyava, a mi.
I després, doncs, el menjar.
El menjar.
El menjar.
El més agrada molt,
tomàquet.
Tomàquet.
Amb el pa.
Amb el pan.
Amb l'olè d'oliva.
Amb el tema de la gastronomia,
jo crec que és on hi ha menys diferències.
I el calçot.
Els calçots també, la calçotada.
És una cosa que m'agrada, doncs, mira.
I muntar coses, muntar, muntar.
Però, de fet, el que dèiem,
el tema gastronòmic és de les coses
que tenim més coses en comú.
Sí.
Parlava d'oli, parlava de tomàquets,
parlava de tota una sèrie de productes
que són comuns a la Mediterrània.
Sí, també.
Doncs tenim molt amics allà en el poble.
Doncs jo, de veritat,
me siento com d'aquí.
Com un nou català i un català.
Albert, tu què has après o què has adoptat?
Si és que has adoptat alguna cosa,
jo em penso que sí, eh?
Que tens una tirada a adoptar
alguns dels gestos o costums o menjars,
o no sé.
No, home, el que intento d'optar seu
és que el temps és relatiu, saps?
Uf, això sí que ho hem d'aprendre a tots, eh?
Això ho hem d'aprendre, no?
Que aquí vivim d'una manera...
Que donem importància a unes coses que...
Perquè és cultural,
és el mateix que ens agrada
un tipus determinat de menjars.
i en un altre lloc,
com per exemple el Marroc,
que és relatiu.
Això no li donen importància
en segons quines coses, no?
No ho sé, hi ha un munt de fenòmens, no?
Que a mi m'agraden molt,
perquè jo soc bastant social,
llavors entenc a vegades
que es reuneixen tots allà els carrers
i a la tarda
i a veure com passen els colls,
com passa la gent
i aquí pot sobtar a vegades, no?
Dius, és un grup de gent del Marroc
a la nit
o per aquí a un carrer,
dius, què fan aquests, no?
Doncs, això són culturals.
Això ho fèiem molt aquí abans.
Això ho fèiem aquí fa dècades.
Abans ho fèiem aquí també.
És que aquí solament cal mirar
una mica enrere, eh?
Els anys 60.
Si la gent s'hi seu a la porta,
doncs...
Això a Bacali es feia molt abans aquí.
Els pobles i no pobles.
Fa 20, 30 anys, 40.
Era molt normal fer això també.
Sí, i quan jo he arribat,
doncs aquí...
Tu recordes que s'hi ha també?
Sí, i tant.
La gent de poble,
per exemple, a Crissel,
doncs la gent surt a la porta,
la gent major,
doncs, seu i parlant,
o nosaltres...
Ara aquest s'ha perdut.
Mòsé, aquí vivim molt de pressa?
Vivimos muy rápido aquí?
Vivimos muy de prisa?
No.
No?
Bien, tenemos el ritmo bien cogido?
Bueno.
Quan serà el proper curs?
Què ho sabeu?
depeneu una miqueta del que és institucionalment,
com es planifiqui, no?
Sí, però es va parlar de seguir a partir del setembre,
a octubre,
després de l'estiu,
això sí interessa a la gent.
En aquest primer,
assumiu una miqueta el que s'anomenen competències bàsiques?
Sí.
Aquesta primera,
principalment,
doncs,
saber socialitzar amb la presentació,
amb l'adreça,
el treball,
temes que més els importa,
que és tot el tema documentació per estar per aquí,
llavors tot el tema treball,
tot el tema família,
després tot el tema
de menjars,
d'anar a comprar hospital,
també vam fer una mica hospital,
les hores,
les situacions,
situacionals,
això és el català inicial.
Situacions quotidianes, eh?
No,
les situacionals vol dir
d'adreces,
direcció,
d'anar cap aquí,
cap allà,
les hores,
no?
Que va agradar les hores,
això,
els quarts,
el d'un quart i tot això.
Sí, al final ho sap.
No és fàcil, eh?
La primera vegada que t'hi poses,
no és fàcil,
no és fàcil.
Albert té molta capacitat.
Fins que no dius,
home,
si era això,
Déu-n'hi-do, eh?
Li costa a qualsevol persona
aprendre el tema dels quarts,
que pren contacte amb el català?
I el següent curs
aniríem, doncs,
a pujar a nivell,
lògicament.
Sí, el següent curs,
potser faríem un bàsic 1.
A veure, també,
de fet,
els cursos aquests són per a mells,
perquè hi ha tots els altres cursos
que fem, no?
D'això,
hi ha un munt de gent islàmica,
que són aquests de nou vinguts,
que a vegades ens diuen l'àmbit, no?
Els bàsics 1 i els bàsics 2,
hi ha un munt de gent,
sempre cada curs,
de qualsevol poble,
de qualsevol lloc,
hi ha gent matriculada,
que és gent del Marroc,
principalment, no?
Què tenim és per a les comunitats, no?
Són els col·lectius
que mostren més interès
en aprendre català, no?
Gent procedent de la zona del Magri,
pel Marroc, concretament.
Hi ha uns col·lectius
que tenim més preferència
que nosaltres.
Potser...
Bé, la comunitat...
És que seria ara entrar
en un altre tema.
Pots venir un altre dia?
Mira, l'Enric ja sap el camí,
tu també.
Entrar en un altre tema
que és més llarg, això.
És més llarg.
Doncs ho deixem prendre.
Jo penso que tornem a repetir
la qüestió del concepte, no?
de despolititzar la llengua
i veure-ho com...
Una cosa que sabem més,
com un curs de fotografia.
Ja està.
Tu com portes l'àrab?
Xuya amb xuya.
Xuya, sí.
Traduïm, traduïm,
si es fa poc a poc a poc.
Què tal l'alumna és d'àrab?
Què tal?
Què tal?
Ho parla bé?
Sí, ho parla bé.
Ell parla bé,
però no parla millor àrab
que vosaltres català.
Vosaltres parleu millor el català
que ell d'àrab.
Solament sé paraules
i començo a fer estructures
molt petites.
Molt petites.
Poca broma, eh?
que és una llengua molt complexa
per nosaltres, l'àrab, eh?
Molt complexa.
Bé, tenim l'oportunitat
d'aprendre-la, no?
I com tu deies, gratis.
Gratis, no?
Ens comencem a relacionar-nos
i a tenir una certa amistat
i podem aprendre-la.
I podem aprendre-la.
Moltíssimes gràcies, Albert Soñé,
per venir avui a la ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Moltíssimes gràcies,
Bacali Mohamed,
Moser Afarish.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies.
No tenim més a fer els 16 jutges,
no?
Per acabar.
Deixa per l'altre curs.
Quan s'acabi el següent curs,
sí, eh?
Queda compromès, d'acord?
I tant.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.