Ara són 3 quarts de 12 del migdia,
no abandonem l'actualitat encara aquí al matí de Tarragona Ràdio
i ens desplacem fins a la Rambla Nova,
és on està ubicada l'atenció a l'oficina de l'Agència Catalana de l'Aigua
i és que aquest matí s'han presentat les actuacions de millora
que es faran al camp de Tarragona durant els propers 10 anys
i que suposaran, entre altres coses, una inversió de més de 130 milions d'euros.
Per conèixer els detalls s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
fins a l'Agència Catalana de l'Aigua amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Bon dia.
Hola, bon dia, doncs sí, efectivament ens trobem a la seu de l'Agència Catalana de l'Aigua
fa pocs minuts que ha tingut lloc aquesta roda de premsa
que ha anat a càrrec del director de l'Agència Jaume Solà.
Volem parlar d'aquest pla que preveu invertir en els propers 10 anys
130 milions d'euros a les nostres comarques,
a les comarques del camp de Tarragona,
dins d'aquest programa de desnaixement d'aigua residuals urbanes.
Per fer-ho ens acompanya el director de l'ACA, Jaume Solà.
Molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Un programa que abans ho hem fet referència, són els propers 10 anys,
en dues actuacions, en moltes actuacions,
separat de dues centres, però en dos terminis diferents.
La finalitat d'aquest programa, quina seria?
La finalitat fonamental és millorar el sistema de desnaixement d'aigua de Catalunya.
I en aquest cas, per les comarques de Tarragona,
el que estem fent és exactament això.
reforcem els sistemes de desnaixement actuals,
per tant, vol dir, els hi continuem donant la seva possibilitat
de donar un bon servei d'aixement,
per tant, podent assumir les millores i les ampliacions
que es requereixen també per l'ampliació de necessitats,
degut a les noves promocions,
les noves necessitats de caràcter industrial, etc.
i a la vegada donant-li aquell tipus de tractament adequat
a les noves exigències de qualitat
que des de la Directiva del Mar de l'Aigua
ens exigeixen per tal de poder complir
amb una millora qualitativa del sistema en endavant.
Vostè abans ha fet referència al territori del Camp de Tarragona
com un territori molt dinàmic, en constant expansió
i, per tant, també pel que fa i pel que representa el consum de l'aigua
i el tractament de l'aigua, en constant expansió.
Sí, efectivament.
El repte que té aquest territori
és poder tenir les condicions adequades d'infraestructures i de serveis
per tal que tota aquesta progressió que estan fent
a nivell d'activitat i a nivell d'ocupació del sol
o noves promocions,
doncs això pugui fer-se d'una forma adequada,
d'una forma racional, d'una forma sostenible,
però garantint tots els serveis de l'aigua,
que són una millora de la seva garantia,
millora de la qualitat de l'aigua,
millora de la quantitat d'aigua
i millora del sanejament.
En aquesta peça final,
és a dir, el servei d'assanejament,
és on incideix el pla d'assanejament d'aigua
i residuals urbanes 2005 que avui hem presentat.
Per cert, aprovat recentment,
crec que va ser el novembre, no?
No, el desembre, el 22 de desembre.
Vam treure la grossa
del sistema d'assanejament d'aigua i residuals urbanes,
a part de la grossa que va treure Vic.
Sí, sí.
N'hi havia una altra de programa, que era de l'any 2002, no?
Quines serien les fonamentals diferències entre un i l'altre?
Bé, la principal diferència és que el 2005
s'han produït alguns esdeveniments,
o des del 2002 s'han produït alguns esdeveniments
que s'han hagut d'incorporar.
La pròpia modificació de les necessitats territorials,
el document imprès,
que és un informe sobre els impactes i pressions
que les masses d'aigua de Catalunya
tenim previst o tenim avaluat que puguin tenir en un futur,
significava haver-les de protegir d'una forma
que qualitativament ens obligava a modificar
el pla de 2002.
Alguns criteris i consideracions que hem introduït,
com per exemple, la diferència d'interès,
l'ascenejament en alta,
el que hauria de cobrir ha de cobrir l'agència
que tenen l'aigua, l'ascenejament en baixa,
que han de cobrir els ajuntaments,
això ben diferenciat.
Les obligacions urbanístiques dels nous promotors de sol,
dels promotors de sol nou,
que significa que ells han de cobrir
la part d'ascenejament que necessita
aquesta nova dotació de sol,
ja sigui ampliant,
col·laborant en l'ampliació de les depuradores existents
o fent depuradores noves.
Els criteris de prioritat,
simplement no es pot fer tot alhora
perquè no hi ha diners en un moment determinat
per fer-ho tot, s'ha de fer amb temps,
donant prioritat a aquelles coses, en primer lloc,
que tenen l'obligació legal de fer-se,
en segon lloc, aquelles coses que
hi ha instal·lacions i sistemes
que tenen fons d'equació,
en tercer lloc, aquells sistemes
que tenen necessitat de ser desenvolupats
perquè de no fer-se sistemes d'assenejament
podrien posar en perill abastaments de població, etc.
És a dir, hi ha tota una sèrie de criteris
de prioritat i d'ordenació econòmica
que ens ha fet fer aquesta nova planificació
que té dues etapes fonamentals.
La primera etapa temporal des d'ara
fins a 31 de desembre 2008
que és en el que desenvolupem tot allò
que és més urgent o obligatori
o que hi ha més necessitat de fer-ho.
A partir d'aquesta data,
des de 1 de gener de 2009 fins a 2014,
a final, desenvolupem tota la resta
del pla d'assenejament que avui hem presentat.
A partir d'ara, els promotors
que facin un sol, que el posin a la venda,
és a dir, hauran d'adaptar les instal·lacions futures d'aquest sol
a un sistema de tractament d'aigua.
Això hauran d'assumir-ho ells íntegrament?
Sí, clar.
A veure, això és com dir que hauran d'assumir el seu cost íntegrament
el fer carrers, el fer l'enllumenat, el posar aigua, el fer el clavegram,
però també el sistema d'assenejament.
En el cas que això sigui convenient,
perquè hi ha un del nucli de població més proper
que ja tingui un sistema d'assenejament i s'hagi d'ampliar,
a través de mecanismes que ja els donarem a conèixer,
ells podran econòmicament ampliar aquesta d'aportació existent.
En els casos en els que, per la magnitud
o per les circumstàncies del territori,
es creixi que això es faci a través de sistemes propis,
es farà a través de sistemes propis,
que hauran de fer i que finalment hauran d'entregar
quan entreguin el conjunt del sistema d'urbanització a l'Ajuntament.
Una altra novetat també respecte al 2012
és que es delimiten les competències de l'Agència Catalana de l'aigua
d'una banda i dels ajuntaments per l'altra.
Com queda, finalment?
No, queda a veure el que sempre hi ha, és conegut,
i que la llei ho sanciona,
però aquí ho definim una mica més exactament.
El clavegram municipal, les clavegueres,
tot allò que forma part del teixit urbà,
és de l'Ajuntament, i se'n diu que se n'hi ha en baixa.
Fins a la depuradora, a través dels sistemes de col·lectors adequats,
això forma part d'aquest sistema en baixa.
Els sistemes principals de col·lectors i la pròpia depuradora
són sistemes en balta. Amb això s'estableixen criteris de frontera
molt delimitats, de manera que l'àmbit, podríem dir,
difús entre responsabilitats d'uns i responsabilitats d'altres
quedi més petit i, per tant, sigui més fàcil entendre'ns.
Tenen la impressió, des de la gent catalana de l'aigua,
que encara hi ha molta aigua que va parar a mar i que no s'aprofita?
Sí, sí, no, és una impressió, és una realitat.
En aquests àmbits més costaners,
pensi que a Catalunya ens hem d'estar tots a viure al costat del mar,
tenim autèntics rius d'aigua constants,
constants en cabal,
que són depurats i que són subvocats al mar.
Això té un aspecte positiu,
l'aspecte positiu que donen també vida,
l'aigua depurada adequadament en els cursos d'aigua de Catalunya
dona vida en aquests cursos d'aigua també,
i això ho hem d'analitzar,
és com aquell que diu la necessitat del medi
de poder recuperar aquesta aigua,
però hi ha molta aigua que la podríem reutilitzar,
que la podríem tornar a fer servir,
probablement no per veure,
perquè això, a més a més, legalment no està permès,
però sí que hi ha molts altres usos,
com per exemple els usos de rec o molts usos industrials,
en què aquesta aigua, tractada adequadament,
podria substituir aquella altra aigua,
que sí que seria útil per abastament,
aigua de primera, podríem dir, podríem substituir,
i per tant vol dir que en la suma en tindríem més.
Aquesta és una mesura intel·ligent,
una mesura bàsica que fa moltíssims anys
que s'utilitza a tot arreu amb altres noms,
però en la qual ens haurem d'espavilar
i ens haurem d'esmerçar-hi molts diners
i molta capacitat d'actuació,
perquè recordi el que li dic,
que d'aquí 10 anys,
d'aquí 10 anys,
l'aigua d'una depuradora serà utilitzada,
totes les aigües de la depuradora seran reutilitzades,
i ja ho veurà.
Aquest país anirem prenent la idea
d'aquesta cultura de l'aigua,
que tots plegats ens estranyarem
si és que hi ha alguna aigua
que directament l'enviem al mar
i que no hi ha algú que l'utilitzi
per una cosa útil
en lloc d'utilitzar aigua potable o prepotable.
Ens estranyarem.
Serà com l'excepció.
El que vull és una regla,
serà una excepció.
Amb això estem,
i hi ha molta gent que amb nosaltres
ens hi estem col·laborant
perquè això sigui possible,
fins i tot molts industrials.
Ens quedem amb aquesta realitat
i amb aquesta imatge.
Jaume Azulà,
director de la gent catalana a l'aigua,
gràcies per atendre'ns.
El meu grafón de Tarragona Ràdio.
Fins aviat.
Gràcies a vosaltres i bon dia.