Ara són tres quarts de dotze del migdia.
Mig minut, efectivament, aquesta banda sonora
il·lustra aquest desplaçament que fem per la ciutat de Tarragona.
Travessem la ciutat i ens anem aturant cada setmana
en un dels comerços, un dels establiments de confiança
que integren la via T, el comerç de la ciutat de Tarragona.
Cada dijous ens aturem en un d'aquests punts
i ens donen algunes que altres pistes.
En aquest cas, avui, Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Vostès, si saben on es troba la unitat mòbil,
truquen ràpidament al 977 24 47 67 i guanyaran un premi.
Després ens estarem uns minuts en l'establiment en qüestió
per conèixer algunes característiques.
El que passa és que allò on anem avui,
a veure, de coses en saben, jo diria que totes,
totes, pràcticament, perquè avui sí que anem
en un establiment d'aquells de tota, tota, tota la vida
a la ciutat de Tarragona.
Saludem ja Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia.
Hola, molt bon dia, Jolanda.
Ens hem despassat a l'interior, a l'exterior,
en un primer moment d'aquest estaliment, per dues coses.
Una, per veure si podem captar el so ambient,
un so ambient que en circumstàncies normals
no té res de particular, però que d'aquí res,
escassament 10 metres, tenim obres a la vora.
És més, jo diria que probablement us trobeu
amb un conegut ja de la Via T,
que és un senyor que treballa amb una màquina
d'aquestes excavadores.
Sí, sí, sí, tot un clàssic ja aquests dies.
Ja, aquest senyor ja forma part de la plantilla del programa.
O sigui, tenint en compte que hi ha obres,
que estem al centre de la ciutat,
tenim pista geogràfica.
Home, doncs sí.
Sí, la veritat és que en el plànol de la ciutat mig
ens has situat.
A veure el so...
Sí, sí, hi ha...
Clar, soroll de cotxes no n'hi ha.
Soroll de cotxes no n'hi ha.
Però no pel fet només que s'estiguin fent obres,
sinó perquè això, bàsicament,
és una zona peatonal, de fa temps ja.
Des de fa prop de 20 anys, efectivament.
Comunica dues vies fonamentals de la ciutat de Tarragona.
Efectivament.
Podríem dir que és una plaça, però no, és un carrer.
Tot i que s'ha molt a la vora d'una plaça.
És a dir, plaça i carrer estan juntes,
però diguem que tots estem molt mentalitzats
què és la plaça i què és el carrer.
Tècnicament, podríem dir que és el carrer adjacent a la plaça.
A la plaça, molt bé.
D'una banda, això pel que fa al carrer.
Això, exacte.
I pel que fa a l'establiment, et donarà ja una data.
A veure.
1945.
Parlaves abans de caràcter d'establiment de tota la vida.
I tant.
Aquesta data ho reafirma i està just a l'aparador,
just a l'entrada.
Ho poden veure tots els clients i tots els vianants.
Perquè, a més, això també dona allò de garantia,
de botiga de tota la vida.
D'anys d'experiència.
D'anys d'experiències.
Ai, com ens han escalfat aquests moments llargs de l'hivern,
aquelles passejades que no tenies fred
quan anaves pels llocs, no, Jordi?
Aquí, la nostra comerciant d'avui està rient
perquè ella trucaria ja el 977 24 47 67.
Ella no pot trucar, però...
Però espera, hi ha algú que sí que ho ha fet, eh?
I tant, ni podem donar pas ja.
Recordem que, per donar per bona la resposta,
han de donar el nom exacte de l'establiment.
Ja sabem que moltes vegades alguns tenim mala memòria.
Sí, dona, aquell establiment, aquell del de...
Ens han de dir el nom exacte.
És l'única norma que té aquest espai.
Donem pas a aquesta primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, amb qui parlem?
En Maria del Carme Pinyol.
Què tal, Maria del Carme?
Bé.
Sap on som?
Al carrer Sant Agustí.
Sí, però en quin establiment?
Home, si és de l'any aquest...
Llavors pot ser...
A veure...
Es ven roba?
Calent.
Diguem així, calent.
Ja ho deixem aquí.
No podem donar més pistes.
Es ven roba?
Calent.
Maria del Carme, bon dia.
T'estàs aproximant, però necessitem el nom exacte d'aquest establiment.
El nom exacte de l'establiment.
I ja no ens preguntis res més, eh?
Que t'ho hem posat quasi en safata.
És que aquí n'hi ha molts de roba.
És que n'hi ha...
Per si, però d'aquesta...
D'aquesta època, vols dir que n'hi ha tantes?
I amb aquest nom i aquesta solera a Tarragona?
Sí que n'hi ha establiments de solera i tot pròs.
Però...
I la roba aquesta, què és per portar?
No et direm res més, Maria del Carme.
Ets una bosona.
Ets una bosona.
Te l'has de jugar, Maria del Carme.
No poden ser dues, eh?
Doncs digues una.
A veure.
Quina dic?
Tu mateixa.
Mira, vaig a dir...
És que una me sona més...
De més cap aquí.
A veure.
És cap...
Casa Figueres.
Però pot ser una altra.
No, no, però ja has dit una, ja has dit una, Maria del Carme.
No és Casa Figueres, no.
No és Casa Figueres, de llavors és l'altra.
Però podia haver estat.
Maria del Carme, gràcies.
Fins un altre dia.
Adéu-siau.
Clar, te la jugues, dius.
Ai, poden ser dues.
Si no recordo malament, en aquest establiment que ha dit la Maria del Carme ja hem estat alguna vegada també.
Ara tenim una altra trucada a veure si aquesta persona ens pot concretar el nom de l'establiment.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Dolors Pacheco.
Què tal, Dolors?
Molt bé.
Ai, quina alegria que té la Dolors avui.
No, no, molt bé, vull dir molt bé.
Mira, he aconseguit trucada.
Perfecte.
Que no vol dir que ho sàpiga, eh?
Ho pots intentar com la Maria del Carme, se l'ha jugat.
Bé, jo diré a veure si és un lloc de moda íntima, la vellà.
No, és un lloc de moda íntima.
Ara, es podrien fer unes combinacions entre unes botigues i altres de la zona, que Déu-n'hi-do.
Sí, Déu-n'hi-do, és que hi ha moltes, eh?
Ah, clar, clar.
Per això no és fàcil avui, no perquè la botiga no sigui coneguda.
que quan algú l'encertia molt bé, em diuen, oh, clar, home, amb això que han dit...
Dolors, gràcies, eh?
Bueno, ben participat, gràcies, bon dia.
Truques un altre dia, adeu-siau.
Gràcies, adeu-siau.
Clar, han dit dos noms d'establiments de Tarragona, que també són de la Via T, evidentment.
Crec, Iolanda, que hauríem de fer més incidència en l'escalf que proporciona aquest establiment.
Però espera que tinc una altra trucada.
A veure, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Gabriel Molina.
Perdó?
Gabriel Molina.
Gabriel Molina, disculpa, però és que et sento així una miqueta lluny.
Ah, espera, que et baixo a la ràdio.
Ui, ara, perfecte.
Vale.
Sembla que t'hagis assegut aquí a la ràdio mateix.
A veure, Gabriel, on som?
Potser sigui al carrer Sant Agustí.
Sí, perfecte.
Al carrer Sant Agustí.
Tu has sentit l'últim que ha dit el Jordi?
De fet, jo també ho havia dit.
No, és que he estat un moment fora i...
Aquestes llargues tardes d'hivern, passejant, calentets...
Pot ser la botiga de Pellòdena.
Com?
Òdena.
Jordi?
Què diu la Mònica?
Què diu la Mònica? Que sí, no?
Ho ha encertat.
Ho ha encertat.
Ai!
Efectivament, la Pelleteria Odena, Gabriel, enhorabona.
Quants abrics de pell no hauràs comprat tu a la teva vida, no?
Un fotimer.
Home, ja fas veu de comprar molts abrics de pell.
Molt bé, Gabriel.
Saluda la Mònica, si vols, perquè tindràs un obsequi d'aquest
abaterà establiment de la ciutat, si us voleu posar d'acord i xerrar vosaltres mateixos.
Bueno, molt bé.
Doncs quan vulguis pots passar per la botiga, que tenim un petit detall per tu.
Conforme, doncs moltes gràcies per tot.
A vosaltres.
A tu, Mònica. Ai, Gabriel, per trucar. Bon dia, gràcies.
Deu, passiu bé.
Escolta, Mònica, coses en teniu i moltes aquí, eh?
Doncs sí, hi ha per triar i remenar de tot tipus, de preus, de tot, per tothom, de gent gran, gent jove, per totes les edats.
Com arriba la Pell aquesta temporada?
Doncs bé, estem esperant que arribi el fred, que no ens arriba, que costa una mica, però bé, la tendència, doncs hi ha molta peça reversible, estracant reversible, llavors el doble fas, que també agrada molt a la gent jove, l'atac està agradant molt, tot i que està prohibida, però són pells que són estampades.
Després, el bisó, el bisó, que és el clàssic, sí, que això no es perdrà mai.
El que passa és que també ve molt el bisó arrasat.
Moltes vegades, Estell i Holanda, crec, l'imaginari col·lectiu associa molt la pell, possiblement, a la gent més gran, a les persones més adultes, i no sé si la Mònica ens ho pot desmentir, o si és efectivament la gent més gran qui s'aproxima al seu assabliment, o és una mica gent de totes les edats?
No, avui en dia hi ha una edat que ve gent jove, perquè el tema de doble fas està molt de moda, i la gent jove, quan una cosa està de moda, hi entra.
I llavors, potser les coses de pèl hi ha gent una miqueta d'edat mitjana, però en realitat la pell està de moda, i això ho hem de tindre en compte.
Però quants anys fa que la pell està de moda? Perquè podríem dir que és un d'aquests seteixits gairebé immortals, no?
A veure, sempre ha estat de moda, el que passa és que tenim el temps que ens influeix molt, i llavors, doncs, bueno, hem tingut èpoques d'alts i baixos,
perquè potser el pèl abans es portava molt, el pèl llarg, me refereixo, i ara es porta més aviat el pèl cortet.
I una niña, l'última qüestió, la pell ha estat sempre de moda, i tradicionalment sempre han estat de moda els preus alts de la pell.
No sé si això és un mite o té algun component de veritat.
A veure, és un mite, hi ha els i baixos, com deia abans, també, amb la moda, però és un mite, vull dir, avui en dia no hi ha els preus que hi havia abans.
Pensa que hi ha peces que estan a preu pel jovent, que estan en un preu assequible,
evidentment no podem competir amb les grans superfícies, però vull dir, són preus que tenen possibilitat de compra, vull dir, no hi ha dubte.
Sí, perdona, Mònica, a banda de la pell, el disseny cada cop, diguem-ne, és més, diguem-ne, formal, perquè és clar, una peça de pell s'ha d'intentar que tampoc no passi de moda cada temporada, no?
Sí, sí, estic d'acord, a veure, el que passa, a veure, el que volem fomentar és que la pell no sigui la peça per portar-la només el dia de Nadal, el dia d'un aniversari, no.
A veure, la pell és per abrigar, i és una peça que s'ha de dur, doncs quan fa fred, i no allò, mira, la tinc a l'armari i me la poso...
No, quan fa fred s'ha de posar la peça d'abrigar, i això és una cosa que s'ha de tenir molt clara, perquè a mi em sap greu quan me diuen, no, és que no me la poso, no fa fred.
A veure, tenim pocs dies de fred, però aquells mesos que fa fred, realment, doncs s'ha d'aprofitar i la gent que té la pell se l'ha de posar, i qui no la té l'ha de complar.
I així dura temps, perquè és el que dius, no la farem malbé, perquè últimament fred no enfada d'exigerat, no? Alguns dies, com dius tu.
No, exacte, però aquests dies...
O un viatge que sortim fora a un lloc de fred, doncs sempre tens aquella peça, no?
S'ha d'aprofitar i posar-se-la, clar que sí, i hi ha models que són molt portables, vull dir que no són peces que dius que són de vestir, no, que són models molt actuals.
Doncs, Iolanda, em sembla que ja hem fet una petita capbussada pel món de la pell, i vaja, només a recordar que la pelleteria Oden es troba al carrer Sant Agustí, número 19,
i abans comentava que en alguns aspectes segurament no es pot competir amb les grans superfícies, on sí que es pot competir i ja superar,
és en qualitat, és en tracte, és en servei personalitzat, en totes aquestes qüestions que fan que aquest establiment,
i en molts altres, els adherits de la Via T, doncs tinguin aquest valor afegit.
És allò que ens agrada quan anem a comprar, precisament, aquest contacte i aquesta confiança.
Mònica Odena, moltíssimes gràcies per obrir la porta de l'establiment a Tarragona Ràdio, fins la propera ocasió, molt bon dia.
Molt bé, bon dia, gràcies a vosaltres.
I ara és un bon moment per comprar-se la pell, perquè no fa fred, tens calma, tranquil·litat per emprovar-te,
per decidir-te, no després en preses, ai, quin fred que tinc, doncs ara és un bon moment.
Jordi, ens retrobem després, em penso que anem a veure quina és l'oferta madrilenya turística, no?
Això mateix, ens desplacem cap a la Rambla Nova.
Molt bé, doncs serà d'aquí una horeta, fins després.
Fins després.