El matí de Tarragona Ràdio.
Quatre minuts a tres quarts de dotze del migdia,
sortim a l'exterior aquest matí a primera hora.
Alumnes del Col·legi César Augusta formen part,
des d'aquella primera hora del matí,
de padrins de monuments de la ciutat.
En aquest cas, la monumenta padrinar,
al Teatre Metropol de Tarragona.
I seguint tot aquest peripla, Josep Soñé, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Doncs, efectivament, som al Teatre Metropol.
En aquests moments, els infants d'aquest Col·legi César August
ja estan a l'exterior.
Ja han acabat aquest acte d'apadrinament del monument,
avui concretament del Teatre Metropol.
I al llarg del matí s'han anat succeint
diferents moments interessants
que els explicarem tot seguit.
Hem pogut assistir a l'acte d'inauguració
d'aquest Teatre Metropol
i ara, tot seguit, sentiran quins són els millors moments
d'aquest apadrinament d'avui d'un monument.
Per cert, també parlarem amb el fill
de l'arquitecte d'aquest Teatre Metropol,
Josep Maria Jujol Fill.
Podem parlar amb el director d'aquest centre,
del Col·legi Públic César August
amb José Antonio Muñoz.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Estem veient que la Canalla està gaudint molt d'aquesta jornada, no?
Això de sortir fora i prendre part d'aquest acte d'apadrinament
els agrada força, oi?
Força, perquè, a més a més, és un acte que han anat preparant
durant les últimes setmanes
i que ja estan parlant, doncs, pràcticament des d'inici de curs.
De quants alumnes estem parlant?
Quants han vingut avui aquí al Teatre Metropol?
450 alumnes han vingut a Educació Infantil i Cicle Superior.
De fet, ja la capacitat del teatre tampoc ens donava per més.
I què és el que estan fent aquí en aquesta jornada?
O si no, comencem a explicar-nos què li sembla,
què han fet fins ara a les classes i què és el que podran veure aquí
per reforçar aquest aprenentatge.
Són activitats que estan dins del programa
de l'Escola Adopta el Monument,
que estem fent a tots els centres de Tarragona
i cada escola ha apadrinat un monument,
en el nostre cas el Teatre Metropol.
Llavors, arribem avui a un punt
en què apadrinem oficialment aquest monument.
Quins treballs previs hi ha hagut?
S'estan informant sobre la vida del Josep Maria i Jujol,
sobre la construcció del teatre,
sobre el modernisme en general,
i els més petits estan fent treballs plàstics,
sobre diferents aspectes del modernisme
o aspectes concrets del Teatre Metropol.
M'imagino que molts d'ells ja coneixien el teatre,
és a dir, que molts potser havien vingut abans al teatre.
Aquest infant no és la primera vegada que venen al teatre, m'imagino.
No és la primera vegada i a més a més,
específicament per aquesta activitat,
tots els grups que hi participen han vingut en altres ocasions
amb un guia, amb en concret el senyor Jordi Rovira,
que els ha anat explicant els detalls del teatre.
tota la construcció, la reforma, etc.
Què és el que més els crida l'atenció amb aquests infants?
Per exemple, han descobert les figures en forma de barca
que amaga el teatre i tota la història que hi ha al darrere.
Mai s'imaginaven que hi havia un munt de detalls
fora del que són pròpiament les butaques.
Com ara, aquests ulls de bou que se ven per tot arreu, no?
Exacte, sí, sí.
I detalls com les formes del vaixell que hi ha
tocant sota les escales, etc.
L'acte en cinc que consistirà?
L'acte en cinc que s'està fent en aquests moments?
Doncs han preparat un conte, una representació,
una mena de conte que escenifica una mica
la simbologia del Teatre Metropol
i després ens cantarà la coral de Cicé.
I hem tingut també el detall
que el senyor Jujol, fill de l'arquitecte,
vindrà, ha vingut ja i ens farà un petit parlament.
Director, gràcies.
Moltes gràcies. Adeu.
Tenim l'oportunitat de parlar,
després de parlar amb el director de l'escola,
amb una persona que ha vingut avui aquí,
al Teatre Metropol,
i que és Josep Maria Jujol, fill, però...
Senyor Jujol, bon dia.
Bon dia, tingueu.
Vostè què ens pot explicar d'aquest teatre
que va... idea que va dissenyar el seu pare?
Doncs aquest teatre resulta que avui dia
és un teatre modern,
unes línies absolutament modernes.
I si tenim en compte que aquest teatre va ser fet l'any 8,
l'any 1908,
és a dir, que d'aquí dos anys farà el centenari,
és sorprenent veure que una obra d'en Jujol,
o sigui del meu pare,
és ultramoderna.
Què vol dir això?
Vol dir, doncs, que en Jujol es va adalentar en la seva època,
doncs, 80, 90 anys...
Era un arquitecte d'avançada.
Com era la seva forma de treballar,
el seu dia a dia?
Era molt metòdic?
Era un artista.
dient artista vol dir, doncs, que no era metòdic,
vol dir que quan estava inspirat,
doncs, l'home s'entusiasmava amb els seus treballs,
no vigilava, no controlava el relotge, evidentment.
Recordo, doncs, que moltes vegades sopàvem tardíssim
perquè estava engrescat, doncs, fent projectes, fent dibuixos,
i al mateix temps era un home molt divertit, per això, eh?
O sigui, molt treballador,
bastant desordenat
i molt divertit.
I en si de la seva obra,
a banda d'aquest Teatre Metropol,
què recorda que explicava?
Així, alguna anècdota en especial?
No, el Teatre Metropol,
quan nosaltres érem joves,
no ens en parlava.
Bé, ens en parlava molt poc.
I l'explicació és molt senzilla.
Precisament en aquell moment,
el Metropol estava de caigut.
És a dir, per ell,
allò devia ser trist per ell, no?
Perquè, esclar, era un teatre de caigut,
era un teatre que es havia convertit en cinema,
havia sigut transformat,
les decoracions havien sigut, doncs, anulades,
i ell, esclar, avui dia,
estaria molt satisfet
d'aquesta recuperació del teatre,
més o menys, tal com havia sigut,
tal com ell ho va dissenyar.
El seu pare, Jornar Maria Jujol,
molts se'l recorden per aquest Teatre Metropol,
sobretot als tarragonins,
però d'altres,
i sobretot darrere la geografia catalana,
per ser deixeble de gaudir.
Explica'm-ho, per exemple,
li volia preguntar.
Aquí, els entesos de veritat,
ho diuen ben clar,
no era deixeble de gaudir.
Va ser col·laborador de gaudir,
que és molt diferent.
Col·laborador de gaudir és aquell
que aporta la seva pròpia obra
incorporant-la a l'obra d'en gaudir.
I en gaudir així ho reconeixi, no?
I per tant,
hi ha unes obres decoratives,
bàsicament,
incorporades a l'obra de gaudir,
que són netament del meu pare,
amb idees del meu pare.
o sigui, que en gaudir
li donava carta blanca
perquè ell fes el que cregués oportú
incorporat a la seva obra.
Millor desfer el malentès, no?
Perquè se n'ha parlat molt en aquest sentit, no?
Col·laborador, col·laborador.
No deixeble, sinó col·laborador.
Maria Jujol, fill, gràcies per atendre'ns
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Després de conversar amb Jera Maria Jujol, fill,
entrem cap al recinte
on s'està fent aquest acte
per escoltar en directe què és el que està passant.
Escolteu, Arcra,
parlant algun d'aquests alumnes.
...en un altre acte per a la ciutat de l'Arabú.
Aquest acte va dir senyor Monika Diflisi
pensant en el mar.
I ara tots nosaltres
podem caldir una sala plena d'elements
que ens haurà caldur.
Amb els anys s'han fet camins per molts mòtics.
I ara, els nens i les nenes del col·legi
i si serà gust,
podem dir que avui és un dia important
per a la nostra escola.
Hem adoptat un dels monuments més boners
que tenim a la nostra ciutat.
És un edifici construït de manera diferent a la resta
i també és el lloc on gaudim de bons espectacles.
Per això, amb aquest apadrinament
volem col·laborar en cuidar-lo
i donar-lo a conèixer a tothom.
Applaudiments per a aquests infants
en aquest acte d'apadrinament.
aquí al Teatre Metropol,
un acte que hem pogut recollir
en algun dels millors moments.
Interessant també el que es comentava
el fill de l'insigne arquitecte,
Josep Maria Jujol,
que ens explicava que no era ben bé deixeble de gaudir,
sinó col·laborador de gaudir.
Col·laborador, això sempre ho vol deixar ben clar.
Sempre aprofita totes les oportunitats per deixar-ho clar.
Jo li he preguntat també mala resposta,
perquè de fet ja intuïa que anava per aquí,
però li vull preguntar per deixar-ho clar,
perquè si tu busques informació de Jujol,
veuràs que efectivament a pràcticament tot arreu
on trobis informació,
a no ser que sigui un lloc molt específic,
veuràs que diuen que era efectivament deixeble de gaudir.
Doncs no, deixeu-la no, col·laborador, que diuen ben clar.
Més reaccions, hem pogut parlar amb més persones,
tenim, per tant, més reaccions del que ha donat de ser aquest matí
i ho escoltem tot seguit.
Hola, molt bon dia.
Doncs efectivament som al Teatre Metropol.
En aquests moments els infants d'aquest col·legi César August
ja estan a l'exterior, ja han acabat.
No era aquest el moment que havia compartit Josep,
era un altre.
La conecció, conversant amb la tienda alcalde de Patrimoni,
Maria Marcela Martorell, molt bon dia.
Com ha anat aquest acte?
Bé, ha sigut un acte preciós.
Tant el senyor Josep Maria Jujol, aquí al costat meu com jo,
estem realment emocionats per tots aquests més de 400 nens
que en el col·legi de César August
han fet aquest apadrinament, tant amb l'infantil com el cicle superior,
han fet aquest apadrinament del nostre estimadíssim Teatre Metropol.
Abans em comentava parlar amb el director abans de començar l'acte
i ja ens deia que molts d'aquests alumnes ja coneixin el teatre,
és a dir, que ja han vingut aquí.
És un retrobament amb el teatre, en certa manera, no?
Bé, és un teatre que jo crec que sempre ha tingut la vocació de ser un teatre d'escola,
recordem que era un teatre del que eren les escoles cristianes,
és a dir, de la Salle, no?
I que per tant tots hem vingut des de molt petitets aquí a veure els pastorets,
a veure moltes coses lligades molt a la ciutat
i que després hem seguit venint amb tota la programació estable de cultura
i per tant aquests nens, tant amb coses fetes per ells com amb els seus pares,
sens dubte han vingut moltes vegades.
Aquí els hi ha un teatre molt familiar, a part que és un teatre que per aquesta forma d'un vaixell,
d'un trasatlàntic, és com una bombonera, no?
I per la seva decoració és com una bombonera al mig de la Rambla de Tarragona.
És un dels monuments que s'ha apadrinat, un de molts de la ciutat,
n'hi ha hagut d'altres que també han apadrinat d'altres infants.
Què és el que encara queda per fer i com ha anat aquesta campanya fins ara?
Bé, com sabeu és una campanya de dos cursos i per tant dos cursos escolars.
Nosaltres ara encara les escoles seguiran fent tot l'apadrinament
durant el curs aquest que estem, que és curs 2006-2007,
llavors el 2007 esperem fer una gran festa de cluenda.
El problema que tenim és que hem participat més de 20.000 nens
i que ni el nàstic no ens hi caben tots.
Per tant ja veurem com ho tindrem que fer perquè ens agradaria fer una gran festa amb tots els nens.
Però a més a més també el que sí que ja s'està preparant
és un torn més o menys a Sant Jordi aproximadament,
que coincidiria quasi abans dels exàmens dels nens, per no destorbar-los,
amb el final de curs una gran exposició amb estants de totes les escoles
amb tots aquests treballs de cada una de les escoles apadrinant cada un d'aquests espais.
També queda pendent estendre la iniciativa a la resta de ciutats
que fan part de la designació de Patrimoni i Humanitat,
del grup de Ciutats Patrimoni i Humanitat.
Sí, de fet amb Segovia ja estem treballant, amb el tema de l'aquaducte,
amb Eivissa, que és la ciutat que ens ha tocat per l'intercanvi de les Ciutats Patrimoni i Humanitat,
Pompeia, de fet la setmana que ve, o l'altra ho estan acabant de decidir bé,
en professores de Pompeia també per aquesta qüestió de l'agermenament
i del que és l'apadrinament d'escoles entre les dues ciutats,
i ara anirem seguint amb les altres ciutats del grup
i en totes aquelles que es vulguin afegir.
La nostra voluntat és que sigui una taca d'oli des de la ciutat de Tarragona,
amb aquella gran iniciativa que l'ensenyament de la Generalitat,
amb aquest projecte italià de l'Escola d'Octob Monument,
ens va oferir a l'Ajuntament de Tarragona a través de l'àrea Patrimoni
i com deia, que aquesta ciutat realment, a través del seu patrimoni,
que és el buc insígnia de la ciutat,
que és el que estira i té que estirar de tots els altres elements de la ciutat,
què millor que fer-ho que a través dels nens,
que són el futur d'aquesta ciutat.
Maria Mercè Martorell, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres, Josep.
Les paraules de la tienda alcalde de Patrimoni,
Maria Mercè Martorell, que finalment hem pogut escoltar,
Jolanda, des d'aquí, des del Teatre Metropol.
Ja fa estona que s'ha acabat l'acte, ho dic,
perquè, clar, el que podeu escoltar
ha passat més o menys fa una mitja horeta.
Clar, és normal, perquè han de tornar cap a l'escola,
són gairebé les 12 del migdia
i és lògic.
I molts pares i mares també mirant-s'ho
des de les cadires del Teatre Metropol,
s'ho miraven, doncs bé, perquè, a part del que heu pogut sentir,
també hi ha hagut una interpretació,
una obra de teatre dedicada, doncs, a Jujol,
al Teatre Metropol,
òbviament amb moltes referències al mar
i també el vaixell, el vaixell concretament,
doncs, que ha servit, doncs,
d'inspiració per aquest teatre
i el que es pot veure, doncs,
amb moltes de les parts reconstruïdes
d'aquest Teatre Metropol,
doncs, ve moltes referències
en aquesta obra de teatre
i també després una interpretació coral, doncs,
que ha finalitzat l'acte,
que s'ha acabat, com no podia ser d'altra manera,
amb una degustació de coca,
coca de recapta,
que han pogut provar els alumnes,
doncs, aquí fora.
Els alumnes, diu.
Els que no són alumnes, no.
Ja t'he m'entès, eh, Josep?
Ja t'he m'entès, perfecte.
Sempre arriba a estar.
Quan arriba el moment de repartir,
sempre arriba a estar.
Però, escolta'm, aquí a la Fira de Naral,
vols dir que no hi ha alguna cosa per menjar?
De menjar, jo crec que no,
com que et mengis un Paranuel d'aquests elàstics
o no sé què té en aquest sentit de dir,
però, vaja, no sé, no sé.
El tema degustació últimament no triomfes gaire.
No anem bé, no.
En fi, que els monuments de la ciutat
tindran mona aquesta propera Pasqua,
perquè déu-n'hi-do si tenen padrins els monuments
i nosaltres, com bé deies,
en una propera connexió,
que serà cap a dos quarts d'una,
anirem a la Fira de Nadal.
Jo crec que, com que estàs ben ubicat
i ben instal·lat a la Rambla Nova,
et separen no res uns metres des del metropol
fins a aquesta primera coca de la Rambla.
100 metres.
Bé, doncs pots fer una mica d'esmorzar.
Josep, fins després. Moltes gràcies.
Fins ara, adéu-do.
Fins ara, adéu-do.