Ara són les 12 del migdia, gairebé 10 minuts,
hora de l'aperitiu per a molts.
Nosaltres ens desplacem amb la unitat mòbil.
De fet, fa uns quants minuts que som allà
fins al restaurant Piscolavis,
al restaurant Piscolavis, volíem dir,
al carrer Armanyà de Tarragona.
Josep Sonyer, bon dia.
Hola, Joanda, bon dia.
Ja s'ha presentat un any més l'any...
Ui, ui, ui, aquest sovillet fa d'aperitiu, eh?
Estan fent l'aperitiu, eh?
Fa de pica-pica, eh?
Com ho ha sigut, què ens estàs fent?
Home, allò dius, ui, això fa d'ambientia.
Estan fent un tastet, eh?
Un tastet de tot allò que podrem gaudir
a la convocatòria de lletres a taula, segurament.
Doncs, efectivament, d'aquests 5 restaurants
i també 5 autors, i aquest any hi ha moltes novetats,
que ara parlarem amb Rosa Comas,
ens ho explicarà la coordinadora de la tardor literària,
perquè hi ha moltíssimes novetats, com per exemple
un circuit jove, on els alumnes de l'escola de lletres,
que estan més avantejats, també podran, en aquest cas,
compartir amb diferents persones, doncs,
amb pubs i bars de la ciutat, doncs,
també àpats o algun tastet diferent
d'aquesta, doncs, lletres a taula.
Altres, també, novetats que impliquen
el que seria aquesta combinació de literatura
i gastronomia, amb també la implicació
de les escoles de la ciutat.
També s'ha explicat al llarg de la jornada,
i ara el que fem és parlar amb Rosa Comas,
ja no... Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
La coordinadora de la tardor literària.
Aquestes novetats, bàsicament, són aquestes, alguna més, també, eh?
Sí, bàsicament és això que dius tu, la creació d'un programa a les escoles
que es diu La Lletra Petita, fent, doncs, això, una mica de joc
amb aquesta lletra que sempre és molt odiosa, en canvi, no,
en aquest sentit, no, és una lletra molt bonica.
i, després, la creació del circuit jove de Lletres a taula.
Aquestes són les principals novetats.
Però, bé, també, com altres novetats que tenim,
doncs, és explicar que fins ara hi ha hagut, doncs,
la participació d'escriptors del Camp de Tarragona,
i en guany, doncs, el que fem és, també,
comptar amb aquesta participació, però, a banda,
amb la col·laboració d'escriptors que són de fora, diríem.
En el cas de, per exemple, és el cas de l'Antoni Pladavall,
que va ser l'escriptor que va guanyar el Premi Pines Soler l'any passat,
i, per tant, doncs, vam pensar que era una bona manera
de continuar aquesta relació que ja havíem establert,
i el Xulio Ricardo Trigo, que és un escriptor gallec,
que també ha viscut molts anys al País Valencià,
i ara és aquí a Tarragona fa un any,
i, bé, és una persona que és molt reconeguda dintre del món de la literatura,
és a dir que, bé, a part d'ells tenim, doncs, això,
l'Isabel Olesti, el Francesc Valls, la Noemi Bagès,
el Joan Aliesa d'Ell, que són ja escriptors
que han col·laborat amb nosaltres en el col·lectiu, no?
Els espais, d'una banda, són, bé, ja tenim els restaurants Arts,
Barhaus, Barquet, El Llegut i Piscoladis.
Exacte, sí, llavors, també, a banda hi ha, doncs,
el que és, en aquest circuit jove s'han incorporat cinc bars,
que són el Cafè Arts, l'Istanbul, l'Oraconet,
el Museu Un Cafè i Nua, que són bars de la part alta,
coordinats pel responsable del museu,
i ells també, doncs, faran això, una proposta més puntual,
és a dir, doncs, una beguda, un entrepà,
o sigui, per la gent més jove, que potser tampoc, doncs,
no té tan poder adquisitiu per anar amb un menú, doncs, més elaborat,
o, simplement, algú que vol tastar-ho una cosa més puntualment i ja està, no?
I tenim tota una sèrie d'escriptors joves al voltant d'aquests bars,
que també han fet textos, igual que, diríem, els consagrats,
han fet textos per restaurants, ells n'han fet pels bars.
Deixen dir els seus noms perquè són noms que potser d'aquí a poc temps
seran ben coneguts, són l'Anna Maria Caballero,
el Xavier Jiménez, la Mònica Pérez, l'Uri Mas,
la Marina Robledo, el Jordi Roig i el Nacho, perdó,
el Nacho Ruiz, el Laia Sarret, Adrià Targa i la Ingrid Ventura.
Aquests noms ben aviat seran coneguts, eh?
Exacte, són gent jove, molt activa,
dintre de l'escola de lletres,
també molts vinculats a la pell del llavi,
és a dir, són gent jove que les tenim fitxades de totes bandes,
perquè són gent que ho fan molt bé, realment escriuen molt bé.
Són molt joves i comencen,
però, en canvi, hi ha gent que ja porta uns anys escrivint
i que fa coses molt bones, eh?
Hem sentit fa poca estona, Rosa,
quan parlaven concretament a Francesc Baix Calçada,
parlaven en nom dels escriptors,
i he dit que és important, a nivell de fomentar l'obra de cadascun d'ells,
el fet de poder contactar amb el públic directament a través d'aquests sopars,
establir vincles, no?,
i que és important a l'hora de difondre la seva obra.
Sí, exacte, perquè, clar, Lletres a taula
és un programa que dura del 26 d'octubre al 30 de novembre
i durant tot aquest temps pots anar a aprendre a fer el menú.
Però hi ha uns dies que puntualment pots fer un sopar amb l'escriptor.
I jo crec que, clar, per ells és molt gratificant
en el sentit que l'escriptor té poques possibilitats d'entrar en contacte
amb el seu públic, amb el seu públic lector.
I així, doncs, és una manera lúdica, molt diferent, no?,
de, a més a més, molt divertida,
perquè és un ambient, doncs això, de la gastronomia amb un sopar,
que pots parlar amb l'escriptor,
li pots preguntar què ha fet, com ha fet el text,
i bé, acostuma a ser molt divertit i bastant distès.
O sigui, en principi sembla que no,
que la cosa d'anar a sopar amb un escriptor és una mica...
Però no, no, que va, vull dir, acostuma a ser molt divertit.
Escolta'm, a banda del guanyador del Piner Soler de l'any passat,
d'Antoni Pladavall, de Terradell, per cert.
A banda d'aquest autor, crec que també hi ha l'autora revelació
del darrer Sant Jordi, la Noemí Vagès, que està aquí de Tarragona,
i que podríem parlar amb ella, no?
Exacte, sí, sí, està aquí amb nosaltres.
Voleu que li passem la paraula?
Doncs sí, sí, anem a buscar la Noemí Vagès, Jolanda,
que està per aquí a la vora.
Molt bé.
I parlarem amb ella, l'hem segrestat d'una companya,
d'una altra mitjana de comunicació que estàvem parlant,
Noemí Vagès, què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
Tu, la teva activitat a Lletres de Taula, no gaire lluny d'on som ara, no?
Serà en aquest restaurant, no?
Sí, sí, serà aquí mateix, el 19 de novembre, dos quarts de dues,
i serà l'hora de dinar, i és un menú infantil,
dedicat o previst per nois de 4 a 7 anys,
però pels comptes, tal com han sortit,
hi podrien venir nens una mica més grans, també,
i tots els pares, i tota la família.
Tothom, eh?
A què ens pot avançar, Noemí, dels textos
que es podran vehicular amb aquests plats aquí al Piscolàvis?
Doncs cada conte, ai, perdó, cada plat tindrà un conte,
no és un sol conte relacionat amb els tres plats,
sinó que són coses independents,
perquè amb la Rosabel, que és la propietària, la restauradora,
vam pensar que, clar, com que de vegades els nois petits
poden tenir més problema per recordar que anava el conte al plat anterior,
vam dir, doncs, fem tres coses independents,
i llavors hi haurà un primer plat, que és molt mariner,
tots seran molt mariners, eh?
Menys l'últim, que són els postres, i serà una mica més muntanyenc.
I, vaja, diguem que els ingredients dels plats
seran uns personatges que faran parlar una mica.
M'imagino que el fet de poder contactar directament
amb els clients que compren els llibres,
també és important per a vosaltres, els escriptors, no?
Habitualment no veieu les cares de qui compra el vostre llibre.
Clar, habitualment el que passa és que escrivim sols a casa,
i el lector és imaginari,
però llavors quan arriba el moment que l'hem de veure un dia,
la cosa és molt més satisfactòria.
I, per exemple, la meva primera experiència que està enllà al Sant Jordi,
que va ser la primera vegada que hi vaig anar, aquí a la Rambla,
la veritat és que era una cosa que sobtava molt,
perquè venien nois i et deien, jo ja l'he llegit,
i tot i així vingui al Porto perquè m'he els signis,
o fins i tot vaig llegir l'anterior i per això vinc,
i posar cara a aquell lector imaginari
era una cosa que en el fons sorprenia una mica,
perquè queda com hipotètic, però no acaba de quedar clar del tot.
I llavors aquí, clar, aquí veurem directament
la cara del lector o de l'oïdor,
i podré saber si la cosa funciona o no,
a mesura que vagi llegint i vegi les caretes que em fan.
Com va i l'amor en parlava,
aquest llibre de revelació del darrere Sant Jordi,
com està anant?
Doncs mira, ara em va arribar ja de l'editorial
que han fet la segona edició,
les coses és que la veritat no preveiem
que tingués tant d'èxit,
i clar, jo també estic molt sorpresa
perquè no em coneixia ningú,
i saber que l'estan posant a nombroses escoles
i instituts com a lectura obligatòria,
home, és increïble,
el que passa és que també fa una mica de por
perquè potser es creen unes expectatives
molt elevades, no?
Quan se sap que un llibre està venent força,
doncs ens creiem unes expectatives molt altes,
però vaja, per mi tota una sorpresa
i molt positiva, la veritat.
Espero no defraudar els lectors joves.
En un minut es pot explicar
de què va el llibre, en un minutet?
El llibre d'ahir a la mort em parlava.
A veure, direm que faríem una introducció,
perquè és la història d'una mare i una filla
que són de Barcelona,
i per motius de feina acabem venint a viure a Tarragona,
perquè la meva ciutat és molt important
i sempre ha de sortir a tot allò que escric.
I a mesura que va avançant l'obra
i veiem que tenen algunes diferències,
sabem que no és només una qüestió de l'edat
i el típic rebot de l'adolescència,
sinó que al darrere hi ha tota una història
molt amagada amb la desaparició del pare,
molt traumàtica,
i s'anirà convertint en una novel·la negra
i la mare haurà d'anar investigant
què és el que va passar amb el seu pare,
amb el marit, diguéssim,
que va desaparèixer al mar
i sortien narcotraficants, assassins
i tot aquest tipus de pelacanyes.
Tensió emocional i intriga en aquesta obra
i la mort en parlava.
Noemí Bajés, gràcies per tindre el micròfon
de Tarragona Ràdio.
Sort, que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Hi ha molt d'ambient aquí, no, Josep?
Sí, sí, ara continuem fent l'aperitiu.
Ja m'ho penso.
Saps qui tinc al costat?
Doncs no ho sé.
Doncs mira, tinc al costat un home
que és nascut, concretament t'ho diré,
el pobre de Betanzos, a Galícia,
i ell és escriptor,
és un escriptor que és molt conegut.
Ja sé qui és.
Saps qui és?
Podria ser el Julio Ricardo Trigo?
Què em dius, Sara?
Julio Ricardo Trigo?
Doncs sí, efectivament, eh?
El saludem, Julio Ricardo, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Com estem?
Bé, mira, aquí estupendo, no?
Aquí intentant fer una mica de...
Bueno, tastar tot això,
que és fantàstic, no?
Cada any això és una festa.
I jo, per sort, aquest any m'he incorporat
perquè fa cosa d'un any que he vist a Tarragona
i bo, l'Ajuntament ha tingut l'amabilitat
de convidar-me també a col·laborar a un restaurant, no?
Sou, de fet, jurat del Premi, eh?
Sou jurat del Premi, habitualment.
Bueno, sí, no, també soc a partir d'aquest any,
estic en poesia,
que per cert n'hi ha una feinada
perquè n'hi ha un fotimer d'originals per mirar,
però bé, ho farem bé.
Julio, de Galícia, crec que a Barcelona,
després al Valencià, vaig bé,
i ara a Tarragona.
Com que ets va decidir vindre a viure aquí a la ciutat?
Saps què passa?
Que la ploma i el paper avulten poc, no?
I bé, i ara els ordinadors portàtils també realment
es posen durs amunt i avall.
I això bastant viatger, no?
M'agrada sempre canviar de ciutat.
Penso que d'alguna manera és canviar de vida
o començar una vida nova.
I bé, també n'hi ha una altra cosa certa,
i és que el País Valencià
cada vegada està més malament en moltes coses.
I tenien ganes fa molt de temps de venir a Catalunya.
I bé, van triar a Tarragona,
que em sembla que està...
Fins i tot Lleida sembla que està a prop.
Cosa que des de cap part de Catalunya,
Lleida sembla a prop, no?
Des d'aquí sembla a prop.
Jo m'ho conec, però tinc la impressió
que vostè és una persona amb l'oxigen en si mateix.
Bueno...
Amb la seva obra, si més no.
Ho intento, és que si no, no valdria la pena, no?
I a més a més, a mesura que et vas fer una mica gran,
vas pensant que, bueno, si has de fer això,
que valgui la pena,
que la gent no senti que això val la pena, no?
Si no, jo crec que no és necessari escriure,
perquè...
Home, no és necessari mostrar-lo.
Tu vols escriure, si vols, guardar-ho en el teu calaix,
passar-t'ho bé...
Però escriure per als altres, això ha de ser exigente.
Vostè, amb la seva darrera novel·la,
després de L'Oblita, de Proa,
editada fa recentment,
bueno, fa mesos, eh?
Bé, fa el 2005,
heu rebut molts reconeixements.
Què implica en aquests premis?
És a dir, com a autor, què implica?
És suficient això, aquest reconeixement,
o és més la trajectòria d'un autor, d'un escriptor?
Oiga, millor reconeixement,
jo sempre l'he dit,
és el del lector que deixés la teva obra
i de cop et diu una llibreria, una presentació,
escolta, que esta novel·la m'ha agradat molt,
m'ha arribat al cor,
o bueno, m'ha entusiasmat, no?
Això jo crec que és el millor reconeixement.
L'altre és important,
els premis sobretot són importants
perquè donen a conèixer un món,
com deia el Francesc,
i tan globalitzat.
Donen a conèixer la teva obra, no?
Cosa que d'una altra manera no és tan fàcil,
sortir als diaris o sortir a la televisió i tal, no?
Aleshores, gràcies als premis,
això és una mica més possible.
I bueno, no t'he de negar
que també els diners també compten, no?
I ho he de terminat, pues, si agraeix,
perquè estàs fent una feina
que, bueno, si no fos per els premis,
realment està pagada molt malament.
Jo també pinto, soc artista plàstic,
i aleshores, home, jo a vegades ho penso,
els diners que cobra un pintor per un quadre,
que bo, tu un quadre molt, molt bo,
pot estar un mes si vols treballant-lo, no?
Però clar, és que després cobras, no sé,
3.000 euros, 4.000 euros, no?
Un pintor més o menys mitjà.
I que ara, a vegades, una novel·la curta
no cobras ahí, sou,
i podem estar un any,
podem estar a ser mesos, no sé.
Vull dir que és un món molt descompensat
i sembla com si s'hagués quedat una mica enrere, no?
Respecte a altres arts,
com la pintura o l'escultura o altres arts, no?
Es fa planificació a llarg termini,
és a dir, un escriptor mira anys vista
i planifica el futur com se l'imagina,
o viu un moment present,
si un llibre, doncs, com és el cas,
després de l'oblit funciona,
va bé, es ven,
un viu un moment
i no pensa en el que passarà d'aquí cinc anys.
No, no és això últim,
perquè tu pensa que nosaltres,
en realitat, anem pensant,
perquè això són idees
que un moment determinat se t'acudeixen,
que en un primer moment són idees molt breus,
però que després se van fent grans en el teu cap
i aleshores sempre tens cinc o sis novel·les,
jo ara mateix tinc cinc o sis novel·les a fer,
no?
Jo no sé quan les faré,
però bueno, ja les tinc.
I sempre m'ha passat una mica igual,
és a dir, jo fins i tot ara,
encara fa molt poc,
i sóc després de l'oblit,
per exemple,
part de la idea és de quan era jove,
vol dir-te que ja fa uns quants anys.
Julio,
qui vulgui sopar amb vostè en aquesta conferència,
que ho loqui,
quin restaurant serà en primer lloc?
Bueno, serà el restaurant del llagut,
d'aquest que porten el Ramon i l'Astrid,
i bueno,
serà el 27 de...
Que busquen el programa,
que miren el programa demà que ho trobaran.
Sí, sí, sí,
que hi busquen el programa i ho trobaran,
però és l'últim divendres de novembre.
És a dir,
i recapitulant el que han dit,
que valoreu el fet de poder veure
els que hi ha a l'altre costat del llibre,
és a dir, els que llegeixen,
els usuaris, els clients, eh?
Sí, ho passarem bé,
perquè també he fet uns poemes,
uns haikus breus japonesos,
per abans de cada plat,
i bueno, faré una mica de festa,
llegirem textos,
i faré una mica d'història.
Julio, Ricardo, Trigo, gràcies,
i que vagi molt bé.
A vosaltres, gràcies.
No sé, tenim temps, Joanda?
Sí, encara podem parlar.
Per cert, l'aperitiu és d'alguna cosa així especial,
en pla entardor literària,
o patates i olives?
Deixem que li pregunti a la Rosa,
l'aperitiu, em pregunta a la Joanda,
que és convencional o és,
no sé què, què hi ha per aquí?
No, no, és així, molt elaborat.
Sí, sí,
jo encara he tingut gaire oportunitat
d'estar gaire cosa,
però ja he d'estar d'alguna coseta molt bo.
En la línia de cada any, per tant.
Estan elaborats.
Diu la Joanda, en la línia de cada any, eh?
Sí, en la línia de cada any,
perquè els restaurants que col·laboren
ja ho són d'aquest tipus,
són restaurants que fan molta cuina pròpia d'autor.
Francesc Baix Calçada.
Hola.
Bon dia, com estem?
Molt bé.
Amb els companys de Tarragona Ràdio,
sempre estic bé.
Ho celebro.
Ara parlava d'aquesta dificultat,
sovint, de vegades, no sempre,
però vaja,
en aquest món tan globalitzat
i en el món, especialment, de l'escriptura,
que no sempre és fàcil tirar endavant,
és a dir, que no sempre és fàcil viure de l'escriptura.
És molt difícil,
és molt difícil perquè està...
o sigui, precisament perquè està globalitzat,
les grans editorials que estan a Barcelona
cada vegada tendeixen més al castellà.
Tenim la sort que aquí hi ha editorials
que són molt trempades a Tarragona,
però, clar,
la cosa s'està polaritzant molt
i al final,
si no tenim una institució
com l'Ajuntament de Tarragona
que vetlla pels interessos dels escriptors,
Tarragona, els escriptors no faríem res
i Tarragona no tindria escriptors
amb una capacitat d'actuar
i de crear realment interessant.
Ens dona un cop de mà.
Escriure és un acte molt solitari,
a vegades és molt trist,
el fet cre...
Trist i necessari,
tampoc vull dir trist,
però el fet d'estar creant
no és estar al bar,
és un compromís amb tu mateix
i si vols escriure alguna cosa,
doncs,
t'has de sentir acompanyat,
només, encara que sigui,
només moralment,
en aquest sentit ens en sentim molt.
El fet de poder compartir
una estona amb una taula,
amb un àpat,
doncs,
amb els lectors del darrer llibre,
l'aigua parlava,
crec que recordava,
mòria, no?
Un llibre històric, per cert, no?
Això ho volereu també de forma important, no?
Home,
el contacte amb els lectors
és brutal,
precisament per això
que t'estava dient
de la solitud de l'escriptor
davant de l'ordinador, no?
El fet que hi hagi gent
que t'ha llegit
i que ha interpretat la teva novel·la
i s'ho ha passat bé
i et faci comentaris
o simplement et parli
de qualsevol cosa
de les que has escrit,
vol dir que la sort
que estàs fent
en solitari
no és inútil
i és molt
confortant
i molt agradable
veure que hi ha gent
que...
O sigui,
que realment
un artista
un músic,
un pintor,
un escriptor
no ho fa
perquè sí,
ho fa perquè realment
és una manera
per comunicar-se, no?
I veure que t'estàs comunicant
doncs ja és...
Jo crec que és el tot.
Francesc, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Iolanda,
continuem també en temps o no?
Home,
una darrera intervenció
faríem
i et deixaríem també
que compartissis
aquest aperití únic
que fos uns minuts, no?
Deixem parlar amb el Carles
ràpidament, Carles
crec que del Cafè Arts
ho dic de memòria
Carles, bon dia.
Joan Carles
del Cafè Museu
del Cafè Museu
Té reubicat ara mateix
tu ets un desparat
en nom dels que feu
aquest circuit jove
que s'estrenen guany
expliquen-se així
grans trets
una mica el que he dit abans
i què és el que
en què consisteix
aquest circuit jove, Carles?
Mira,
el circuit jove
consisteix bàsicament
en que la gent jove
no té diners
llavors
és així de clar
s'ha fet una cosa
assequible
a la gent
que costi dos o tres euros
com pot ser un còcter
o una torrada
llavors dels 30 o 35 euros
que costa el menú
a un restaurant
de lletres a taula
Se m'està dient
que es podrà sopar
per dos euros, no?
No, no t'estic dient
que es podrà sopar
per dos euros
sinó que podràs prendre
una copa
curta o llarga
per dos euros
o tres euros
això és el que vull dir
i llavors
d'estar dos hores
a un restaurant
pots estar
un quart d'hora
en un local
me'n vaig a fer un xupito
me'n vaig a fer
una aigua de València
me'n vaig a fer un crepúscle
me'n vaig a fer
una torradeta petita
al Nuà
me'n vaig a fer
un té a l'Estambul
això és el que vull dir
coses curtes
de mitja hora
llavors
els receptors
han agafat
han provat
aquests elements
i han fet un text
el text estarà
a cada local
cada local
tindrà el seu text
i podrà agafar
una quartilla
d'aquest text
de les sensacions
que li ha produït
l'haver tastat
aquestes coses
Està molt bé
aquest tigro que jove
que és una de les novedades
d'aquest any
Joan Carles, gràcies
per això no tinguin l'estes
Gràcies
Perfecte
Recordem, Joana
recapitulant ja
els restaurants
de Lletres a Taula
són l'Arts, Barhaus, Barquet
el Llegut
i on som nosaltres
el Piscolabis
els autors
Francesc Baix Calçada
Isabel Oles
i Antoni Pladavall
el guanyador
la península l'any passat
recordem-ho
Julio Ricardo Trigo
i Noemí Bagès
i dir-nos bé
que s'innegut
amb aquest circuit jove
i que qui vingui
a provar algun d'aquests menús
de Lletres a Taula
rebrà d'obsegui
una ampolla
d'un dels vins
de Lletres a Taula
això és una gentilesa
de vineteria
al Celler del Port
on també es poden tastar
i comprar els vins
d'aquest circuit
Lletres a Taula
Doncs tot són novetats
comença
la tardor literària
comença
Lletres a Taula
i anirem parlant
en les properes setmanes
Gràcies Josep
fins després
Fins ara