Hola, bon dia des del Palau de Fires i Congressos.
Fa poca estona que s'ha fet aquest acte de lliurament d'aquest premi.
Són més de mil parelles que s'han presentat a aquest concurs
i els guanyadors són la parella de Reus,
formada per Eva Serra, de 26 anys,
i Roberto de la Penya, de 31 anys.
Han rebut aquest premi que els permetrà poder-se
caçar amb totes les despeses pagades aquí al Palau final i de Congressos.
Volem parlar amb ells perquè ens expliquin.
suposo que estan molt contents. De fet, ho estic veient.
Estan contents i m'imagino que tinguem parlant uns quants mesos
en els que s'hauran de preocupar menys del que hauríem previst per aquest casament.
Eva Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
Roberto Pérez, bon dia.
Hola, buenos dias.
Roberto de la Penya, que te ha canviado el apellido.
Tu eres de Bilbao?
Sí, sí, de Bilbao.
Y aquí estamos ahora metidos en este pequeño lío, pero bueno, está bien.
Contento, no, Roberto? Contento, me imagino que sí, ¿no?
Sí, sí, muy contento.
Tu eres de Bilbao, pero ya hace tiempo que hay de ser en Reus, ¿no?
Sí, ya hace seis años que vine aquí, bueno, pues el amor que te trae aquí, pero bueno,
¿qué vamos a hacerle?
Eva, escolta'm, que el va portar l'amor fins aquí, eh?
Sí, ja ho veus.
¿Cómo os lo coneixes? Ho puc preguntar?
Com va ser?
Bueno, va ser una mica peculiar, eh? Perquè es van conèixer per internet, o sigui, nosaltres som de la nova generació, ja.
I bé, bueno, mira, allò va baixant-baixant i mira, ja es va quedar, però bé.
Tu ets nascuda a Reus, ets filla de Reus?
Sí, soc nascuda a Reus, soc filla de Reus, sí.
Ara us han lliurat un taló que s'ha aquí darrere, en fi, que s'ha dit que les despeses per aquest casament, totalment cobertes, no?
Sí, la veritat és que està bastant repartidet tot i bastant bé, bastant cobert, eh?
Quan un pensa en un casament, quan un vol casar-se, de seguida li expliquen, en fi, que s'han de fer un munt de tràmits,
que t'has de preocupar de moltíssimes coses, en fi, començant pel vestit de la núvia, no?, el vestit del núvi, l'hotel, tot això, no?,
el lloc on et casaràs, demanar cita, tot aquest enrenou que vosaltres us ho faran, ho teniu fet, no?, pràcticament?
Sí, la veritat és que el 80% està ja tot organitzat, és més entrar i triar alguna cosa que t'agrada i ja està,
o sigui, ells s'encarreguen de tot, això, vull dir, no?, ja treu bastanta feina.
Roberto, quan, entès a català, no?, Roberto, quan els expliquis als familiars de Biobau que casaràs un palau de congressos, com reaccionaran?
Pues la verdad es que no lo sé, imagino que bien, porque ya la noticia, pues ya es una noticia alegre,
y luego, pues, en el entorno que hay aquí, pues que es un entorno bonito, que no es una cosa normal, ¿no?,
que como puede ser igual en un juzgado o yo que sé, ¿no?, aquí, cuando, imagino, cuando lleguen y vean,
pues es un sitio muy bonito, la verdad.
Oye, ¿les vas a contar que te casas en un sitio parecido a Guggenheim o no?
Es que no, no es parecido, no es parecido.
No, nada, de hecho, nada.
No.
¿Qué sería lo comparable en Biobau a este palau de congresos?
Es que no hay nada comparable allí, no sé, es diferente, aquí es un estilo más, como más de aquí, ¿no?
Y allí, o sea, más lo que es lo típico de...
De aquí de la zona, ¿no?, sí, en fin, hay piedras, hay muchos vestigios.
Més metal, més pusta, que potser es més romà, més mediterráni, allò es bastante...
Más todo más de ciudad, lo que es ciudad de cemento, igual más arte moderno, que no es lo típico antiguo, pues como puede ser aquí, ¿no?
Eva, quan vau decidir casar-vos, tu i el Roberto, què teníeu pensat?
És a dir, casar-vos a Reus, a Biobau, a mig camí?
Home, a vegades ho havíem pensat a mig camí, eh.
A quin lloc, a quin lloc?
A Sorgosa, no?
No, no, no, en principi, home, diuen que és la tradició de triar la novia i jo en caso Reus.
Però aquí te m'ha sortit una miqueta torçada, però...
Però bé, bé, home, en principi havíem pensat de casar-nos a Reus, allò de sempre, no?
De poc no havíem pensat allò, molta cosa estranya, no?
Però de sempre, allò típic.
Ja havíeu decidit, però, casar-vos per lo civil, no?
O no ho sé, eh, pregunto.
No, no ho teníem decidit.
Home, a veure, sempre l'otípica la tradició de l'Iglesi i tal,
però bé, que tampoc no passa res, que saps per si bé, tampoc no ens fiquen pedres, no?
I què diran els familiars d'Arreus?
No són d'aquells que, en fi, que pensen sovint en aquella rivalitat, Tarragona-Reus?
No sé que hi ha més rivalitat per part de Tarragona, eh,
perquè els d'Arreus no són coses que no...
La veritat és que tan fan, no?
Home, a cada cop té el seu vol, el seu dolent, no?
Com tot, però vull dir, no...
No ho som d'aquests llorroncurosos.
I ara, Eva, de què s'ho heu de preocupar?
Des d'ara, d'aquest mes de setembre fins que arribi la data del casament,
aquest mes de gener, concretament el dia 27 de gener,
de què us heu de preocupar vosaltres?
Què és el que us han fet ja i que no heu de patir més?
Home, en principi, d'aquí dues setmanes,
el que volem deixar enllestir són el que són les participacions,
perquè hi ha per donar-les a l'octubre, no que sigui així,
i, bé, el que són els vestits o l'altre, ja es dinar anant fent,
que tampoc són coses que tampoc no parten molta feina.
El dinar, és a dir, l'àpat, on el fareu?
El furtí de la reina, també.
També forma part del PAC, no?
És a dir...
Sí, bueno, sí, ens vam deixar triar entre uns quants
i vam triar que el furtí de la reina era el que ens agradava més.
Ja l'he vist, si l'he vist, no, el furtí?
Sí, hem anat un parell de bodes.
Ja, ja, això...
Tu, Roberto, què et va semblar el furtí de la reina?
A mi, la verdad, que yo los sitos que estaba es el más bonito, para mí.
A mí me encanta.
He creído dos veces y la verdad que me gusta muchísimo.
¿Y en el menú ternasco o no?
¿Qué va a ser?
No, yo soy más de...
O bacalao, o bacalao.
Soy más de solomillo, soy más de solomillo.
¿Serías que te deyes?
Creí que el de llagarse en un buen chuletón, te dirían.
Cocochas también, ¿no? Cocochas de bacalao.
Sí, Cocochas de bacalao, que también es algo muy típico de allí.
Bueno, oye, Roberto, ya tendrás que ponerte en contacto
con los familiares de VivaO para que vengan todos para aquí, ¿no?
Sí, ahora ya cuando tengamos las invitaciones hechas, pues ya empezar a mandar, a llamar
por teléfono, pero claro, desplazarse de allí, pues es algo más complicado.
Tiene que depreverse con un poco más de tiempo, pero bueno, también como tenemos tiempo
va muy bien.
Una cosa compensa l'altra, ¿no?
Sí, a ver si...
Doncs, Eva, Roberto, no sé, podeu dir alguna cosa més?
Si voleu aprofitar aquests micròfons, si voleu convidar algú que ens estigui a escoltar
o no cal, no?
Ja ho sabeu, el dia 27 de janec i la Palau de Congressos, qui vulgui vindre, n'està
invitat.
Doncs, Eva, Roberto, que tingueu molta sort, que vagi molt bé aquest casament.
Per cert, feliciteu el François Riquomà, que crec que aquell dia és el seu aniversari.
Sí, el seu aniversari, ens ho he dit, ens ho he dit.
Ja el felicitarem.
Eva, gràcies.
De res, grau.
Roberto, suerte, gracias.
Muchas gracias a todos.
I que siga molt feliços, eh?
Gracias, gracias.
Podem parlar també amb François Riquomà, responsable de promoció i estratègies de
ciutat.
François Riquomà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bé, doncs, jo crec que s'ha convertit en un acte ja emblemàtic i que reflecteix l'orientació
que volem donar a les fires, no?
Que siguin unes fires obertes, participatives i que, a més de l'exposició de béns i serveis,
els visitants puguin gaudir d'activitats i d'oportunitats.
En aquest sentit, vull recordar que la parella que va guanyar el sorteig, doncs, podrà tenir
unes preparatius de boda molt tranquils i molt relaxats, en el sentit que el premi que se'ls
i l'otorgarà, que comporta la gratuïtat amb tots aquells serveis que van i són necessaris
per desenvolupar una boda, seran gratuïts i el seu muntant ronda els 15.000 euros, no?
A canvi d'això, l'únic que ha de fer aquesta parella, doncs, és el dia 27 de gener de l'any
que ve, celebrar el seu casament aquí, al Palau de Congressos, que, per altra banda,
per una boda civil, també és un marc prou important, no?
Aquesta boda servirà, a més, com un element promocional i publicitari important
perquè se celebrarà una setmana abans de la nova edició de la Fira del Teu Dia, no?
I que aquest acte emblemàtic associat a aquesta Fira es faci una setmana abans,
jo crec que pot donar projecció amb aquest nou aconteixement final.
Val a dir que en guany han estat més de 1.000 les parelles que es van presentar al sorteig.
Ja sabeu que en la darrera edició de la Fira del Teu Dia es va dipositar una urna
i totes les parelles que van venir a visitar la Fira van tenir l'opció de participar en aquest sorteig.
Això ha fet que el nombre de participants hagi estat molt important,
n'hi hagi hagut de tot arreu, òbviament de tota Catalunya, no resta l'Estat,
i bé, la parella guanyadora té ara sis mesos per davant per organitzar-se
amb la tranquil·litat que econòmicament la seva boda no els hi costarà gairebé res.
Com serà aquesta boda que ja ens ho hem de començar a la veritat?
Com serà? Què podem explicar? Què podem avançar?
Bé, a veure, la boda és un acte de força privacitat, no?
En el sentit que en cap cas des del Palau de Congressos i des de l'Ajuntament
volem trencar l'essència del que representa una boda, no?
En conseqüència, l'única diferència que tindrà la boda que faran els novis
en relació a una boda que no hagi estat beneficiada d'aquest concurs
és que es farà el Palau de Congressos.
Però, lògicament, no pretenem fer una barbena d'una boda
ni pretenem aprofitar-nos d'una boda per fer un acte públic i un acte obert.
Serà una boda que, en lloc de celebrar-se el Saló de Plens de l'Ajuntament,
es celebrarà a la sala August, que qui vulgui podrà ser-hi,
però sempre des del respecte que s'ha de donar el que representa una boda.
L'important és això, que no han de patir amb els preparatius
i que els esforços i la generalitat dels patrocinadors
ha fet que siguin quasi 15.000 euros el valor dels regals
que tindran els serveis associats a la boda.
I qui l'oficiarà, aquesta boda?
Doncs, normalment, l'oficia el regidor responsable de l'àrea.
Per tant, si no hi ha cap inconvenient,
a més serà un bon regal també de complència per mi,
que el dia 27 de gener compleixo.
I si no hi ha cap inconvenient, doncs jo no...
molt d'abús la sala abrèria, com ja vaig fer en les dues edicions anteriors.
Francesc Ricoma, gràcies.
I també que provi aquest aniversari, encara que sigui avançat.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.