La setmana passada coneixíem quin és el programa
del Festival d'Estiu de Tarragona d'enguany
i una de les sorpreses agradables
era que tindrem l'oportunitat de veure el dia 12 de juliol
la preestrena de l'últim espectacle
de la companyia de dansa Sol Picó.
Es titula La prima de Chita.
I a més, també vam conèixer la setmana passada
que durant tots aquests dies la companyia de Sol Picó
ha estat fent una residència artística a la nostra ciutat
precisament per preparar d'aquest espectacle.
Per conèixer els detalls tenim a l'altra banda del fil telefònic
precisament la coreógrafa Sol Picó, qui saludem ara mateix.
Sol, què tal? Molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Com ha anat aquesta residència artística per Tarragona?
Bueno, la veritat és que ha sigut un plaer
poder comptar amb aquest teatre
perquè, la veritat és que anem buscant un teatre paregut
al Teatre Grec de Barcelona
i la veritat és que al Camp de Mar se'ns pareixia molt
i reunia les condicions necessàries
doncs ha estat fantàstic compartir allà dintre, en aquell espai,
tot el temps de preparació d'un muntatge
que està en procés, evidentment, perquè fins al 12 no fem la preestrena,
però molt bé, molt bé.
Un teatre auditori de Camp de Mar que coneixes força bé
perquè ja les havies visitat en anteriors ocasions.
Bé, jo casualment, l'altre dia ho parlava
perquè, bé, ens ha estat ajudant-nos una gent també de Tarragona,
unes escoles i tal.
Quan era molt petita, ja fa molts anys,
em començava a estudiar dansa,
estava a l'Acadèmia del Coy i tal,
el meu primer viatge fora del Coy,
potser tindria, no sé, 12 anys o algo així,
fins vaig vindre a les jornades que es feien internacionals a Tarragona,
de dansa i que venien tots els professors de, bueno,
de Barcelona, d'Europa i tal,
i anàvem a veure actuacions al Camp de Mar,
o sigui que recordo aquell espai com una cosa tan gran,
va ballar una companyia important,
que ara no recordo, evidentment, qui és,
però com tota impressionada,
no he dit, mira, després de tants anys estàs aquí tu.
La resta de la companyia també heu estat a gust aquí a la ciutat?
Sí, sí, sí, bueno, és que és una ciutat molt agradable
i la veritat és que s'està molt bé,
hem de fer un temps fantàstic,
o sigui que de moment tot molt bé.
Suposo que fruit també d'aquesta col·laboració,
per aquest motiu Tarragona tindrà l'oportunitat
de veure la preestrena
abans que l'espectacle s'estreni pròpiament
al Festival Grec de Barcelona.
Sí, sí, així no és, el doge preestrenem aquí,
abans no es veurà res,
o sigui que serà la primícia total a Tarragona,
i esperem que resulti bé de l'agrado dels tarragonins.
De moment en sabem poca cosa d'aquest espectacle,
en sabem bàsicament el títol, la prima de Chita,
un títol com a mínim suggerent.
Bueno, mira, és un...
L'excusa una mica per a la història
és a partir d'un viatge
que decideix emprendre una gent
que està una mica cansada del món en el que viu,
que està una mica, bueno,
pensant que el món en el que vivim
és una mica invidible.
Llavors decideixen emprendre un viatge
per a veure si en un altre lloc
podem trobar un altre món millor, no?
Llavors decideixen una mica especials,
però decideixen anar com a la Lluna,
com a un espai on creuen que mai ningú ha anat,
perquè no es creuen totes aquestes històries
que diuen que s'ha anat a la Lluna,
i diuen, bueno, però aquí potser
podem reemprendre un món millor.
Tancat?
Digues, digues, digues, disculpa.
Res, res, i això van allà
i allà troben el mateix que passa aquí,
més o menys, una gent una mica més especial,
però més o menys exactament
els mateixos conflictes,
les mateixes històries que hi ha en aquest món,
fins que es troben una mica amb la seva essència,
amb la prima de Chita.
Una mica com a resum
que el viatge està dintre d'un matri.
Sol Picó també està cansada
en moltes ocasions de les coses que es troba?
Bueno, jo crec que més que el dia a dia,
el món en general, no?
És com...
Vivim una era bastant dura,
on pareix que, no ho sé,
el triunfo de la corrupció,
la manipulació
i les coses que no estan bé
és com el que triunfa, no?
Diguem-ne.
Llavors crec que, bueno,
evidentment el canvi
està en un mateix,
partint d'un mateix,
les generacions que venen
i intentar que el futur
deixin un món més interessant, no?
Perquè de moment
està una mica...
està una mica oscurt.
On buscava dir-se Sol Picó
quan es troben en aquests moments?
Quins són els seus viatges?
Bueno, jo últimament
viatge bastant a l'interior.
Fas una gira.
Els teatres de Catalunya
i de l'estat espanyol
tots deus conèixer força bé.
Sí, sí.
No, no, però perdona,
estava dient viatge
al meu interior, realment.
Però els viatges
a nivell de la companyia
estan sent de lo més
perquè en aquests moments
portem tres espetacles en gira.
Llavors marxem...
Estem des de...
Doncs sí que realment
des d'anar
a algun poble d'Espanya
o a alguna ciutat espanyola
marxem a Europa
ara tenim algun vol.
Per exemple,
tenim un Sant Cugat,
després anem a Londres,
després tornen a veure
lliures per Sud-amèrica,
a l'Ègipto anem a tocar-lo,
no sé, anem a Dusseltó
aquest estiu,
anem a Benidorm,
vull dir que és de lo més variopinto
el registre de ciutat
d'aquesta companyia.
Com es pot aguantar
aquest ritme sol?
Perquè crear nou espectacle,
mantenir una companyia,
crear els nous espectacles,
la direcció,
la coreografia,
com s'aguanta tot aquest ritme?
Bé,
s'aguanta en il·lusió,
bàsicament.
Crec que no n'hi ha
una altra manera,
ja pot ser el que...
Però s'aguanta amb ganes,
amb ganes de fer aquesta processió,
de sentir que és fantàstic,
que tinc un regal,
haver pogut,
no sé,
haver escollit això que faig
i, bueno,
amb, evident,
molta ajuda per part de tothom,
jo no soc sola,
ni mucho menos,
tota una col·laboració de gent,
tot un equip,
que cada dia és més potent
i és més important,
i és més valuós,
i, des de luego,
doncs amb moltes ganes,
ja et dic,
amb moltes ganes
de seguir treballant
i de seguir fent
tot el que puguis
seguir imaginant i fent.
L'any passat,
Sol Pico va continuar
recollint premis,
va continuar fent
encara més grans
les vitrines,
no sé on,
o si tens el prou espai físic
per poder encabir
al Premi Nacional de Dança
de la Generalitat,
els Premis Max,
l'any passat en vas rebre un,
ja n'havies acumulat d'altres.
Quan has de rebre
amb tants premis,
tant elogis,
el teu treball,
continuar treballant el dia a dia,
és més fàcil
o és més complicat.
Home,
per una banda,
jo aquell dia de la il·lusió
la tens més augmentada,
perquè,
bueno,
si d'amunt
les coses que estàs fent,
el treball,
què significa tot això
que ja sabem
l'esforç que te presenta,
doncs agrada,
més o menys,
o té un cert reconeixement,
doncs ja el dona més marxa
encara per seguir treballant
i, bueno,
si avui són 10 hores,
són 10 hores,
no passa res endavant.
Bé,
per una altra banda,
tens més responsabilitat,
tens més pressiós,
sense voler,
doncs clar,
dius,
hi ha que està a l'altura
del tema, no?
Però, bueno,
intento que no m'afecti massa,
de veritat,
i seguir treballant
amb la major llibertat,
de supòs.
Em sembla que aquest dimecres,
precisament,
tanqueu avui
la residència artística,
aquests dies que heu estat
treballant aquí a la ciutat.
No sé si teniu preparada
algun tipus d'acomiad
la companyia aquí a la ciutat.
Bé,
l'acomiad serà,
doncs,
aquesta especial presentació,
aquest work in progress,
que, bueno,
des de lloc,
des d'aquí convido
a qualsevol persona
que tingui ganes
de venir a veure
un treball en procés,
que sàpiga que, bueno,
jo estaré amb el micro
dirigint l'operació,
vull dir que és una cosa
que no sols fer
quan es fa una estrena,
però ja et dic,
és com obrir
una faixa general
per la gent
que vulgui venir a veure,
absolutament gratuït,
per suposat,
i, bueno,
aquesta és una mica
la despedida
que farem,
intentar fer
totes les espectacles
que han fet
avui a les 10 de la nit.
Recorda'ns la cita
d'aquest vespre,
a quina hora,
a les 10,
ho comentaves?
A les 10 de la nit,
serà, bueno,
10 que sempre hi haurà
un marge
perquè per acabar
de posar-se tots
en funcionament
al Camp de Mart
i, bueno,
el espectacle té
una hora de durada,
ja dic que és
un assaig obert,
jo estic dirigint
l'operació,
vull dir que és una cosa
absolutament
en procés total,
però esteu convidats,
doncs que tingueu ganes
de vindre a veure
com es fa un treball
en procés.
En un assaig d'aquests,
en un working progress d'aquests,
les sensacions que reps
del públic,
del públic assistent,
tenen importància
o no?
Ara,
quan falta un mes
encara per l'estrena
de l'espectacle,
els primers comentaris,
els primers murmuris,
el volum o la durada
dels aplaudiments,
són guies útils
o no sol?
Jo ho faig sempre,
aquest working,
des que faig espectacles,
que jo ho faig sempre,
més o menys
amb aquesta durada
d'un mes abans,
en aquest temps,
d'un mes abans
de l'estrena,
sol fer aquest working,
perquè per mi,
jo no sé,
cadascú té,
cada color i director
té la seva manera de pensar,
però per mi
és absolutament útil,
no tant
pel que el puguen dir
o no,
sinó per,
de repente,
també per nosaltres,
el posar-se davant
d'un públic,
aunque siguin amics,
et dona una certa,
també,
responsabilitat,
els ballarins,
els músics,
tot,
la psicografia,
és com a veure,
a veure com funciona tot,
sense gaire parlar,
no?
i llavors,
llavors, bueno,
és molt important
i el dóna tenir una mica
de pistes,
també,
perquè la gent que ve,
bueno,
ja sap el que ve,
però els comentaris
són molt bons,
a mi,
és a dir,
molt bon sentir el que sigui,
tant com a bo com a dolent,
a mi em serveix moltíssim.
Sol Picó,
moltíssimes gràcies
per atendre avui
la trucada
de Tarragona Ràdio,
esperem que aquesta nit,
aquest primer assaig obert
funcioni perfectament,
i si et sembla,
quan estigui a punt
d'estrenar-se,
d'aprestar-se l'espectacle,
en tornem a parlar,
d'acord?
Molt bé, molt bé,
moltes gràcies.
I també dóna records
al petit o a la petita
que ens ha acompanyat
també en aquesta entrevista.
Sí, sí,
que no ho puc callar.
Sol, una abraçada,
fins la propera.
Gràcies.