Dos minuts i serà un quart de dues del migdia.
En la regla final del matí de Tarragona Ràdio,
una proposta que no es poden perdre.
Demà, el Teatre Metropol de Tarragona
acollirà la representació de l'espectacle Alma Ausente.
Una mirada, ens atreveríem a dir,
diferent a l'obra poètica o una part de l'obra poètica
de Federico García Lorca.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
la directora d'aquest espectacle,
és la Pepa López. Pepa, molt bon dia.
Bon dia.
Bé, la directora escènica i artística,
el director musical, és el Josep Prats.
Sí, sí, això volia dir-te.
Que avui no podia estar entre nosaltres.
Sí, sí.
Ja veus que ens hem avançat en això, eh?
Bé.
Escolta, Pepa, aquest no és un espectacle acabat de crear,
és un espectacle que està molt reflexionat,
molt meditat, que ja s'ha representat
i que va néixer a través de la iniciativa
de moltes persones, no?
Sí, sí, això...
Bé, sí, ens remuntem fa molt temps.
Jo havia col·laborat en el Pep Prats,
en la Coral Cantiga de Barcelona,
i llavors en un dels bolos,
no sé com, dient coses i tal,
a mi se'm va ocorrir,
perquè m'ho van demanar recitar un tros de García Lorca,
de Bodes de Sangre,
que jo havia fet en la quadra de Sevilla.
Feia temps el tros de la mare, el fill i tal.
a Pep li va entusiasmar,
i llavors Pep, que és molt inquiet i sempre està parint coses,
se li va acudir a fer un espectacle sobre Lorca,
llavors es va posar en contacte amb Alfonso Alegre,
que és un poeta també magnífic,
i ens va ajudar a fer la dramatúrgia,
una mica perquè ell coneix molt bé l'obra de Lorca,
i llavors va triar uns textos magnífics,
tant de poesia com trossos de prosa,
que jo, per exemple, no coneixia,
ni el Pep tampoc,
i Pep va fer també,
en el Feliu Gasull van començar a mirar tot allò de les músiques,
i bueno, al final van fer Alma Ossente,
en la Coral Cantiga a Barcelona,
el van representar aquí fa vuit anys, jo crec, a Barcelona,
i ara em va dir que ho volia remuntar,
en la Coral de Tarragona i Encantada,
i llavors també hi ha una llarina,
que és la Montse Sánchez,
un altre actor que recita amb mi,
que és el Manel Veiga,
i aquí a Tarragona incorporem una cantaora i violinista,
al mateix temps, que es diu Olvidó Lanza,
i llavors jo crec que hi quedarà molt bonic.
Tu diràs, jo deia que era una proposta diferent,
ara la comentarem,
però clar, tu ara comentaves que havies fet Bodes de Sangre
amb la quadra de Sevilla, Salvador Tábora,
té una manera de fer molt particular,
però molt flamenca.
I això no té res a veure amb el flamenco.
No, no, no.
Té moments, té moments així,
que tu pots recordar des d'aquí,
una certa festa, una certa alegria,
però no, és una obra que no té res a veure amb el flamenco.
La Montse Sánchez balla,
però balla una cosa més contemporània.
Quan jo dic el romance de la luna,
doncs ella fa com de lluna,
i llavors és com si ella fos la lluna,
jo li posés la veu a la lluna, no?
Una cosa així.
Clar, però després hi ha poemes,
pel que fa, parlaves de la coreografia,
després parlarem de la part d'interpretació de l'actriu i de l'actor,
pel que fa a la música,
heu triat tota una sèrie de partitures
que poc tenen o res a veure tenen amb el flamenco,
quan feu l'alunà soma o el grito
o fins i tot la canció del jinete.
No, no, això no té res a veure.
Res a veure amb la guitarra espanyola,
que és el que hi ha tendència a posar sempre
acompanyant un poema de l'horca.
No, no, no és Paco de Lucía,
és Feliu Gasull,
qui toca la guitarra
i els arreglos i tot això ho ha fet el Pep.
De la part musical, diguem-ne,
es podria parlar millor el Pep que jo,
perquè és ell l'entès,
però de tota manera és una cosa molt especial,
és més tirant cap a contemporani
o cap a sou popular de l'horca.
Ens quedem, doncs,
amb la part de la interpretació dels textos.
Clar, integrar el que és la coreografia,
la música i les paraules de l'horca,
això requereix una autèntica filigrana, no?
Perquè en cap cosa quedi per sobre de l'altre,
perquè quedi equilibrat l'espectacle, no?
Jo crec que queda bastant equilibrat.
Bé, això ho direu vosaltres,
el públic és qui veu, no?
Des de dins és molt difícil fer l'objectiu,
però jo crec que queda bastant equilibrat,
perquè la lletra, l'horca vola molt alt, no?
És molt...
I llavors sentir-lo ja és un goig,
és quasi com música, en aquest sentit.
I llavors els trossos de text que hi ha,
que són en prosa,
també són molt bonics de sentir,
perquè explica coses magnífiques.
I després hi ha aquest petit tros de teatre,
que és el que jo feia en la quadra,
que jo en la quadra,
jo parlava amb el meu fill,
però Salvador Tàvora va fer que fos com un monòleg de la mare, no?
Què li diu el fill?
Però aquí se'ns va acudir la idea
que Feliu Gasull, que toca la guitarra,
fos el fill,
llavors és com un diàleg entre la paraula i la guitarra, no?
Jo penso que hem revisat el risc,
que és molt maco de sentir.
Clar, plantejar-se un espectacle de l'horca
amb tantes paraules meravelloses
que aglutina la seva obra,
dius quines agafem,
quines obres,
quin període,
de quin moment,
de la seva trajectòria creativa.
Com vau fer la tria dels textos, Pepa?
No, això ho va fer...
El mèrit el té Alfonso Alegre,
que és aquest poeta...
Sí, que ho has comentat abans.
Sí, que és un senyor fantàstic
que té un coneixement de l'obra de l'horca,
que és una delícia escoltar-lo.
Jo sempre dono molt mèrit
a aquesta gent que té tanta informació
sobre un poeta
o sobre qualsevol altra cosa d'un goig, no?
Doncs Alfonso va fer,
a més a més,
va fer com una curva, no?
L'espectacle té un creixent
i després va cap a la mort, no?
L'últim poema,
Alma ausente es diu l'espectacle
perquè l'últim poema que diem de l'horca
és Alma ausente, no?
Que acaba dient
Tardarà mucho tiempo en nacer
si es que nace
un andaluz tan claro,
tan rico de alegría.
Yo canto su elegancia
con palabras que gimen
y recuerdo una brisa triste
por los olivos.
Això ha estat un regal, eh, Pepa?
Ja t'he explicat el final.
Doncs sí, un final previsible,
però no per això menys atractiu
i realment
tenim moltíssimes ganes
d'anar demà al teatre
i gaudir d'aquesta mirada
tan diferent, no?,
a l'obra de l'horca
a la que estem acostumats.
Sí, jo crec que és una mirada especial, sí,
perquè sobretot
perquè barreja
moltes coses, no?
perquè tu s'ha vist
el que es coneix
en obres de teatre seves
o sobretot
les obres de teatre
o hi ha gent
que coneix cançons
o...
Però jo pensé
que la poesia
i sobretot
els trossos de textos
que ell escrivia
és que es coneix
molt poc.
Doncs, Pepa López,
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada.
Demà gaudirem
al Teatre Metropol
i, bé,
jo no sé si tindré
intenció
de tirar-ho endavant
amb més representacions
en altres llocs...
Ojalà, ojalà.
Perquè oportunitats,
perquè amb aquestes,
ui,
s'agafen ben poques, no?
Clar.
Això és...
I a més a més
la Coral de Tarragona
i ara vaig a tirar-los
una flor
perquè no els havia sentit mai
i el que he sentit
als assajos
és fantàstic
i tot l'esforç
que han fet
perquè per ells
fer això en tres dies
pràcticament
el que és tota la part
de moviment
i tot això
és un repte
i un altre
per al Pep
perquè Pep
és estupend,
és molt inquiet
i té moltes ganes,
molta il·lusió
i molta iniciativa
de fer coses diferents.
D'acord, Pepa,
moltíssimes gràcies, eh?
D'acord, a vosaltres.
Fins la propera.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.