Les 10 del matí, 13 minuts.
La Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
aquests dies és notícia d'actualitat per diferents raons.
És una de les entitats promotores
de la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona
que es presentava oficialment ahir a la tarda
i de la qual hem parlat àmpliament aquest matí
en els espais informatius de Tarragona Ràdio.
És una entitat, també la CEPTA,
que ha manifestat públicament el seu rebuig
al projecte del tramvia del Camp de Tarragona
pel que consideren la seva inviabilitat econòmica
i, a més a més, també promouen la presentació d'un candidat
a la presidència de la Cambra de Comerç de Tarragona
en un període electoral que ja ha començat.
En fi, són diferents temes, diferents qüestions
que volem abordar avui en directe
amb el president de la CEPTA de la Confederació d'Empresaris de Tarragona,
el senyor Sebastià Cabrè.
Senyor Cabrè, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Comencem pel més actual,
que és la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona.
Avui és notícia de portada als diaris.
És una de les primeres informacions dels informatius de Tarragona Ràdio.
Ahir es presentaven públicament, es presentaven oficialment.
Ahir, justament, també tenien una reunió a Barcelona
al Palau de la Generalitat amb el president Pasqual Maragall.
La primera pregunta, encara que sigui o sembli òbvia,
és per quina raó promouen vostès
i altres vuit agents socioeconòmics del Camp de Tarragona
la creació d'aquesta nova entitat o plataforma?
Perquè nosaltres pensàvem que necessitàvem un espai de debat
i de reflexió al marge del govern,
al marge de les administracions locals.
Pensàvem que l'entorn socioeconòmic de les nostres institucions
feia que necessitéssim un marc de relació,
una taula per trobar-nos i discutir necessitats del camp,
posar en comú determinats problemes,
prioritats que té el camp de Tarragona.
I ja feia molt de temps que estàvem intentant-li donar forma
amb el projecte, perquè a més voldríem que no es bloqués
confondre en res més.
Hi ha altres institucions, administracions públiques o locals
que tenen meses d'alcaldes per discutir temes locals,
hi ha reunions entre diputacions.
Nosaltres pensàvem que en el camp de Tarragona,
en aquest territori que és tan ric en moltes situacions,
necessitàvem tindre aquest marc.
Jo penso que la mesa socioeconòmica és donar-li un nom a alguna cosa
que tan sols és un espai per reflexionar i debatre
sobre aquest territori des d'exclusivament
del punt de vista econòmic i no de govern,
de planejament i no d'execució.
Nosaltres el que volem és dir el que pensem
en el marc on ens trobem
i pensàvem que convindre unes reunions
amb una certa periodicitat ens anirien bé
i aquest entorn és el de la mesa socioeconòmica.
Diu que és un espai d'anàlisi i debat
que neix al marge dels governs,
neix també al marge del Consorci del Camp de Tarragona?
Més que neix al marge del Consorci del Camp de Tarragona,
nosaltres l'ACEPTA és un dels quatre membres fundadors
del Consorci del Camp de Tarragona.
Amb el Port de Tarragona, l'alcalde de Vilaseca i l'alcalde de Reus,
per tant, nosaltres pensem que el Consorci del Camp de Tarragona
és un instrument, no és un espai de reflexió,
és un instrument que necessitava el camp per tindre un lobby
d'acció conjunta de cara a altres administracions.
La mesa no pretén això, la mesa pretén ser complementària
en el Consorci, pretén aportar en el Consorci
algunes lectures que es fan des dels àmbits socioeconòmics
perquè no siguin tan sols temes d'execució
els que es debaten en el Consorci,
com poden ser els temes que pertoquen a l'aeroport de Reus
o de l'emplaçament d'una estació
o de l'emplaçament d'una infraestructura,
sinó la necessitat d'alguns problemes concrets
que no abstractes, no volem parlar de generalitat,
sinó moltes vegades de concreccions.
En aquest marc, la mesa neix, jo diria que amb dos objectius principals.
Una, de definir aquelles prioritats que nosaltres creiem
com a institucions econòmiques o socioeconòmiques d'aquest territori,
que són les principals necessitats d'aquest territori per prosperar,
i una altra que és el planejament,
el de fixar una visió a llarg plaç d'aquest territori
per veure on volem arribar dintre de 20 o 25 anys,
per situar damunt de la taula elements de debat
que ens permetin arribar a aquest objectiu.
Penso que aquests són els dos objectius principals,
però que res tenen a veure amb els objectius del Consorci
com a element distorsionador del Consorci.
Penso que pot enriquir molt la figura del Consorci.
D'alguna manera, això en la pràctica vol dir que poden fer propostes
a partir d'aquests anàlisis, d'aquests debats interns a la mesa,
poden fer propostes perquè siguin executables des del Consorci del Camp?
Segurament tindrem la necessitat de fer-ho així,
perquè nosaltres no pensem, no representem les persones,
les persones les representen els governs,
i les representen els governs a través dels processos democràtics que hi ha.
Nosaltres, en tot cas, el que sí que podem fer és generar idees
i tindre idees sobre el que pot fer el Consorci.
Hi ha dos elements diferenciadors entre el Consorci i nosaltres.
El Consorci té d'executar o ajudar a executar.
Segurament no té competències per executar,
perquè les tenen les administracions locals
o les administracions sobre municipals o la comunitat autònoma
i les tenen que executar, els alcaldes poden executar.
Nosaltres tan sols podem indicar allò que pensem que es tindria que executar.
I jo diria que això és l'ordre del planejament,
i a l'hora del planejament pensem que podem tindre idees
i això ho volem contribuir en el Consorci.
Entre els promotors de la Mesa Socioeconòmica
hi ha algunes persones que representen, en fi,
òrgans de l'àmbit socioeconòmic de les comarques de Tarraona
que s'han distingit en els últims mesos
per fer declaracions bastant negatives i bastant crítiques
respecte al Consorci,
i sobretot respecte a la presidència del Consorci.
Per això es manté, senyor Cabré, avui la idea
o el pensament en molts amplis sectors
que neix una mica contra la presidència
o contra el lideratge del Consorci del Camp de Tarraona.
I estic parlant de persones com Mario Regau,
secretari general de l'UGT,
o Javi Artal, president de la Cambra de Comerç de Tarraona,
que han criticat públicament
la gestió del Consorci i del seu president.
Jo el que voldria aquí
és separar el Consorci de la Mesa Socioeconòmica.
Nosaltres,
hi ha hagut moments que hem estat crítics,
no tant amb el lideratge del Consorci,
sinó amb l'estructura del Consorci
i la forma que té de poder treballar,
no pas del seu lideratge,
però volem allunyar-nos perquè
si entrem en una crítica en el Consorci
no neixerem amb l'actitud amb la que hem volgut néixer,
que és la de contribuir
a la que aquest camp de Tarragona tingui idees.
Ahir li dèiem al president de la Generalitat
que segurament aquest territori
el que necessita és un projecte il·lusionador
que ens vinculi a totes les entitats i administracions,
administracions locals.
Aquest territori, aquest camp de Tarragona,
no serà un únic espai territorial,
sinó que hi ha un territori que sigui comú
per Tarragona, per Vilaseca, per Reus, per Valls,
per Montblanc o per Vendrell.
Això ara mateix no ho tenim.
Tenim molts projectes,
aquest territori és ric en projectes,
estem situats en un lloc estratègic
de primer ordre europeu
i segurament mundial
i això es fa estar en l'ull
de moltes possibilitats.
Però el que hem de posar,
i també ens ho deia el president
en la reunió que vam tindre amb ell,
és aquest territori en el mapa del món.
No hi som, som anònims.
Tarragona no pot ser més anònima
i té de sonar, com no,
com una ciutat que està a 100 quilòmetres al sur
d'una gran metròpoli com és Barcelona,
sinó una ciutat per les seves riqueses territorials,
ja siguin agroalimentàries en el sector del vi,
turístiques en l'element coster,
logístiques pel port de Tarragona.
Podem tindre moltes referències
que ens poden situar en el mapa.
Però el que necessitem ara mateix
és un projecte
i l'entorn de generar la idea d'aquest projecte
és segurament un dels àmbits,
un dels objectius més ambiciosos
de la mesa socioeconòmica.
El fill de l'últim que diu
està que el primer objectiu sigui
que elabora un pla estratègic
i a partir del pla estratègic
potser això que vostè diu
un projecte il·lusionador
que plegui a tot el camp de Tarragona?
Sempre se li té de posar nom a les coses.
Pla estratègic
tampoc ens hauria agradat dir-ho,
però escriure negre sobre blanc
un projecte 20 anys
és assenyalar tota una sèrie
d'objectius
que nosaltres volem tindre.
En el camp empresarial
es diu la visió i les missions.
La visió que podem tindre,
què volem ser quan siguem grans,
què volem ser aquí en aquest camp de Tarragona
dintre de 25 anys
i quines són les missions
que han d'anar ejecutant
les diferents administracions
per poder conduir-nos
en aquest camí de 20 anys.
Si això li volem dir
pla estratègic
això és el que volem fer.
Ara, no volem usurpar competències
de ningú
en generar un pla estratègic,
sinó assenyalar tota una sèrie
d'inquietuds
que nosaltres creiem
que són necessàries
per aquest territori
en els propers 20 anys.
Per acabar amb el tema
de la mesa socioeconòmica,
senyor Cabré,
com s'organitzaran
o com treballaran
aquests nou agents socioeconòmics
que impulsen aquesta plataforma?
Nosaltres hem insistit
en que és un marc de reflexió.
No tenim cap estructura
ni volem crear cap estructura.
El que pretenem
és generar tota una sèrie
de reunions periòdiques
amb objectius
i grups de treball
en aquest entorn
capitanejats o liderats
per cadascun
dels integrants
d'aquesta mesa socioeconòmica.
Es tracta d'una mesa d'iguals.
Cadascú té el seu paper
d'aportar projectes
o idees a la taula
i per tant
té capacitat
de crear un grup de treball
amb una inquietud referenciada.
Nosaltres,
en una de les primeres reunions
que vàrem tindre,
vam proposar
i es va acceptar
per la mesa
fer un pla d'estudi
de l'impacte socioeconòmic
que tindria
l'arribada
del tren d'alta velocitat
a Tarragona,
que era una demanda
que s'estava fent
des d'aquesta societat.
Aquest és un primer grup de treball
que s'obre
en l'entorn de la mesa.
No vol dir
que tingui una estructura.
és dir que això
capitanitzat
per una de les institucions
de la mesa
es farà
i hi haurà reunions periòdiques.
Nosaltres,
en principi,
tenim previst
fer reunions
cada mes
o cada dos mesos
i amb una comissió tècnica
que ens organitza
en cadascuna
de les nostres organitzacions
la possibilitat
de poder prendre decisions
i poder fer aportacions
en el consorci.
Penso que
és una idea
de fer un treball
com a reflexió
però sense estructura.
Per tant,
una de les primeres coses
que estudiaran
és l'impacte
de l'arribada
del tren d'alta velocitat
que ha d'arribar
a finals d'aquest any
aquí al territori del camp.
És la primera proposta
que haurem fet
i així es va acollir
pels pals de la mesa.
Doncs ja que parlem d'això,
del tren d'alta velocitat,
parlant d'altres infraestructures,
jo deia a l'inici
de l'entrevista
que vostès,
la Confederació d'Empresaris,
també han estat notícia
i són notícia
aquests dies
perquè d'una manera clara,
pública,
fa pocs dies,
van dir
no al projecte
del trenvia
del camp de Tarragona,
dient bàsicament
que és inviable econòmicament,
és d'una magnitud
que financerament
no es podria suportar.
Això ja ha generat
algunes crítiques,
els hi han plogut
algunes crítiques
per part d'alguns sectors
polítics
i de la societat civil
del camp de Tarragona,
però vostès mantenen
la postura
que és millor
buscar alternatives
pel transport públic
del camp de Tarragona
que no optar
pel projecte del trenvia.
Nosaltres el que vàrem dir
el dia que vam fer
la presentació
és que no es pot començar
la casa per la teulada.
No podem dir
quina infraestructura
de mobilitat tenim
sense fer un pla
de mobilitat.
Aquí fa 15 anys
es va fer
una primera agrupació
que eren els 21 municipis
del camp de Tarragona.
Recentment,
fa 5-6 anys
es va crear
el consorci
del camp de Tarragona
i un dels primers objectius
del consorci
del camp de Tarragona
va ser constituir
el que l'anterior generalitat
i aquesta
ho ha acabat constituint
que era el consorci
de la mobilitat
del camp de Tarragona.
Es té d'analitzar
aquesta mobilitat
entre els municipis
del camp,
sobretot entre els municipis
de la primera corona
de Tarragona,
Reus,
Vilaseca,
Salou,
Valls,
Vendrell
i una vegada analitzats
aquests principis de mobilitat
i sapien els fluxos
de mobilitat
com es produeixen
i llavors mirar
quines són
les millors infraestructures
que es necessiten
per aquest territori.
nosaltres descartem
el trencamp
de sortida.
No vol dir
que dintre de 25 anys
sigui possible
establir un tramvia
aquí en el camp de Tarragona
però primer
hi ha que fer
el pas 1,
el pas 2 o el pas 3.
Hi ha moltes poblacions
a Europa
que han evolucionat
cap al tramvia
però prèviament
han comprovat
les seves mobilitats
entre municipis.
Nosaltres diem,
escolta,
mire,
hi ha un exemple
molt clar
que és Montpellier,
fem com a Montpellier,
creem primer
la circumstància,
és a dir,
dotem de carrils
per busos
o de transport ferroviari
força utilitzat
i una vegada
hagi demostrat això
i per tant
hem creat un espai
per on transiten autobusos
aquest espai
el podrem substituir
i podrem acabar
posant un tramvia
si és necessari
un tramvia.
Nosaltres el que diem
és que ara
un tramvia
amb l'import
de la inversió
que suposa el tramvia
que són aproximadament
d'entre 600 i 900 milions d'euros
depenent de dos estudis
que té la Generalitat
un primer del Gabinet Gaudí
i un segon
del Gabinet Intraesa
és difícil d'assumir
amb les prioritats
que té aquest territori
com a tal
i tenint en compte
que ja hi ha molta mobilitat
de transport
el que no està optimitzada
i diem
que la millor forma
d'optimitzar-la
tampoc és el tramvia
perquè això ens ho diu
la Federació d'Autotransport
de Tarragona
per tant
el que hem de fer
és
en el Consorci de la Mobilitat
de Tarragona
que s'ha creat
fa escasos sis mesos
analitzar
quines són
les propostes de mobilitat
que es debatin
i si al final
les propostes de mobilitat
diuen que té de ser el tramvia
i que la inversió
és raonable
nosaltres ho acabarem
acceptant
però
escolti
és que hi ha molt de trajecte
per fer
en fi
i una altra qüestió
d'actualitat
que també comentàvem
al principi
és el de les eleccions
a la Cambra de Comerç
és un període electoral
que ja s'ha obert
que afecta
totes les Cambres de Comerç
de Catalunya
en el cas
de la Cambra de Comerç
de Tarragona
el seu president actual
Javier Artal
que per cert
també és com dèiem
un dels promotors
d'aquesta mesa socioeconòmica
del Camp de Tarragona
el president de la Cambra de Tarragona
ja ha dit
que no es presentarà
a la reelecció
tot el procés electoral
que ha començat ara
s'acabarà
el proper mes de juny
i vostès
senyor Cabrè
com a CEPTA
com a Confederació d'Empresaris
promouen
tenen un candidat
a la presidència
a veure
nosaltres vam dir
que interveníem
en el procés electoral
perquè estem obligats
a intervindre
i com a organització empresarial
perquè és un procés
molt complicat
d'explicar
ara
en antena
però es tracta
de dos moments
un primer moment
on s'escolleixen
34 candidats
i un segon moment
on aquests 34
perdó
entre aquests 29 candidats
escolleixen
a 5 de procedents
de dues llistes empresarials
més representatives
en el territori
i aquí sí que ens presentem
la CEPTA
i PIMEXF
per tant ens interessa
que els 29 membres
previs
amb aquesta configuració
de la cambra
també siguin
de les simpaties nostres
perquè escolleixin
els nostres 5 membres
de la llista empresarial
a partir d'aquí
nosaltres tenim
tota una sèrie
de persones
que han estat interessades
en formar part
d'aquestes llistes empresarials
i un d'ells
ha mostrat el seu interès
en tindre la presidència
de la cambra de comerç
que és un dels vicepresidents
de la nostra organització
que és l'Antoni Belmonte
és el nostre candidat
és un vicepresident
de la CEPTA
i per tant nosaltres
li donem
el màxim suport
perquè pugui arribar a ser
president de la cambra de comerç
de Tarragona
però amb la independència
del que suposa
les cambres de comerç
enversos la CEPTA
la CEPTA no posa
un candidat
a la cambra de comerç
la CEPTA
recolza
a una candidatura
d'un dels seus gremis
a la cambra de comerç
que pensem que és
el que s'està fent
en aquests moments
però com també
recolzem
els grups de construcció
els grups de la química
i els grups del transport
en cap moment
en aquest moment
cap d'aquestos grups
ens ha dit
que vol tindre
el president
de la cambra de comerç
i un dels seus grups
sí que ens ho ha dit
que és
els tallers
d'automoció
i que representa
el comerç
però nosaltres
en aquest moment
i ja des de fa
alguns mesos
i la Junta Directiva
de la CEPTA
es va debatre
recolzem en aquesta proposta
l'Antoni Vermonte
Aquesta proposta
representa
un canvi
una renovació
respecte a la situació actual
dit d'una altra manera
la Confederació d'Empresaris
considera que la cambra
ha d'evolucionar
per un altre camí
o ha de fer
una gestió
una política continuista
respecte al que s'ha fet
en els últims 4 anys
Jo penso que
la política de la cambra
és clara
i la gestió
que s'ha fet
a la cambra
i sobretot
en aquests últims mesos
a la cambra
ha sigut molt eficient
el procés
conciliador
entre dos sectors
que tenien certes
crispacions
entre la química
i el turisme
és un dels grans
ha sigut
una de les grans
habilitats
del seu president
Javier Artal
pensem que
hem de seguir
promocionant
els nostres interessos
econòmics
però intentant dir
que la cambra
és la cambra
i la CEPTA
és la CEPTA
i li diré
fa 8 anys
nosaltres vam recolzar
el Jaume Carrera
com a president
de la cambra
anava a la llista
de candidats
a la llista empresarial
de la CEPTA
i va ser escollit president
fa 4 anys
vam recolzar
el Jaume Ferrer
com a vicepresident
de la CEPTA
a ser president
de la cambra
i també va
fer president
de la cambra
ara estem davant
d'un procés electoral
nosaltres tenim
un possible
recolzament
amb un candidat
no un possible recolzament
no un clar recolzament
a un possible
candidat
farem el mateix
que vam fer
fa 8 anys
que vam fer
fa 4 anys
i una altra vegada
crec que la línia
és continuista
perquè la línia
és la que vam iniciar
ja fa molts anys
en aquestes relacions
entre cambra
i la CEPTA
però amb un objectiu
clar que té la cambra
i un objectiu clar
que té la CEPTA
en fi
com que el procés electoral
de la cambra
és complicat
i a més llarg
tindrem temps
de parlar
amb més protagonistes
durant les properes setmanes
avui volíem conversar
amb el president
de la CEPTA
d'aquestes qüestions
de màxima actualitat
en el món socioeconòmic
de les comarques
del camp de Tarragona
així que senyor Sebastià Cabré
gràcies per acceptar
la invitació del matí
de Tarragona Ràdio
i fins la propera oportunitat
Molt bon dia
i moltes gràcies
Bon dia