Hola, molt bon dia. Efectivament, ens trobem en el taller
on s'estan acabant d'ultimar els detalls d'aquestes rèpliques dels Negritos.
Ens trobem al carrer Mediona, número 22, al cor de la part alta,
i ens trobem al costat de l'escultora responsable d'aquestes rèpliques
i que està dirigint també un equip format per molta gent.
De tot plegat, en parlem amb ella mateixa.
Àngels Cantos, bon dia. Què tal?
Hola, bon dia. Molt bé.
Els tenim a punt ja. Aquesta tarda a les set podrem veure aquestes rèpliques
al Teatre Metropol, ja les tenim preparades.
Sí, home, això espero. Sí, estan preparadetes.
Veiem, però que falten els últims detalls.
Si et sembla, anem des del començament.
Com va sorgir aquest encàrrec de fer aquestes noves figures dels Negritos?
Doncs, mira, l'any passat es van presentar els Negritos petits, que es vaig fer jo,
i doncs quan vam estar prenent mides i mirant-los tots
es van trobar que l'estat de conservació estava molt mals mesos, no?
I llavors, doncs, es van demanar el projecte per la rèplica,
i, bueno, es va fer, però tot va venir a rants dels petitets, no?
I no res, vam fer el projecte, això per part de l'Ajuntament de Tarragona,
i es va aprovar, i aquest any, doncs, per fin, no? Surten els nous.
Una de les coses que es va demanar, i que suposo vosaltres vau proposar
des d'un primer moment, és que fossin unes rèpliques exactes.
Com a mínim això és el que se'ns ha explicat, que són les rèpliques...
Em sembla que no tindrem l'oportunitat de veure les dues parelles juntes
al mateix temps, però si ho poguessin fer, podríem comprovar que són exactes.
Sí, sí, són exactes, perquè s'entén molt lluny de silicona,
que t'agafa el detall de la perfecció, no?
O sigui, no pots notar la diferència, queden exactament igual als altres.
Els canvis els veuràs amb unes altres coses, no pas amb la figura,
si poses un o costat de l'altre, que són clavats, no hi ha cap variació.
Ara parlarem d'aquests canvis, però em sembla que el que sí que canvia
és el material de fabricació. Com són? Són del mateix material
aquestes noves figures que les anteriors?
No, aquestes són de poliestre de fibra de vidre, material que és molt lleuger,
i les originals són talles de fusta, no tenen res a veure, res.
Perquè ens fem una idea de quan podien pesar unes i quan poden pesar les noves?
Doncs mira, en el cas de la negrita, la meitat i menys, perquè la negrita pesa molt.
I ell també es nota, ell ho puc aixecar jo, i el vell no ho puc aixecar.
O sigui, que imagina't, hi haurà molta diferència de pes, ho notaran molt.
Esteu avui acabant de fer els últims detalls, ara si en cas ho comentarem,
però quant temps fa que ja esteu treballant?
Fa un any es va encarregar aquest projecte i veu estar treballant,
però aquí en el taller, quant temps fa que esteu mans a l'obra?
Mans a l'obra, allò, al 100%, fa uns tres mesets enrere.
Clar, tot ve des del principi d'any, des que fas el projecte,
està que t'hi poses, hi penses tot, doncs...
Jo conto sempre des del principi d'any, però fort, fort, dos, tres mesos.
Fa que estem aquí sense parar.
I quanta gent hi esteu treballant?
Doncs mira, som la Marèlia, que és la que fa el vestuari,
el Genó, que és el que fa la fusteria,
llavors el Carlos Benito, que és el meu ajudant,
pobret, que és el que m'aixeco més,
llavors la senyora que fa el barret,
i ja està, som cinc persones,
quatre o cinc persones.
Hi ha aquest equip que fa les figures,
i després hi ha aquests altres complements,
als quals val la pena fer-li la referència.
Aquests complements també s'ha buscat que siguin idèntics als originals.
la negrita continuarà portant la mateixa camisa ratllada?
Sí, això sí.
Home, la tele canvia.
La tele canvia, bueno, ja l'heu vist amb la negrita petita,
i bueno, serà la mateixa que la negrita.
Ara sí que poden dir que van les dues iguales, eh?
És amb això que hi haurà.
Llavors la perruqueria, que m'he oblidat la Cristina,
Cristina Ribés, que fa la perruqueria,
i clar, allà posaràs una perruca d'una negra, no?
Un cabell afro, un borrissadet, no?
Llavors això és un canvi molt...
Ja ho veureu, és...
Canvia, canvia molt.
Suposo que també és molt complicat buscar els artistes,
els professionals adequats per a cada una d'aquestes tasques, no?
Sí, a vegades sí, clar.
Jo generalment sempre treballo amb la mateixa gent.
El problema que he tingut aquest any ha sigut amb la modista,
que no la trobava perquè qui me va fer els trajes petits
no ha pogut fer-m'ho.
Llavors, clar, em vaig trobar que anaves a buscar modistes
allò grans, que ja en serien més, no?
Que te penses que...
I clar, ningú s'atrevia amb un traje així tan gran, no?
D'aquestes dimensions.
I llavors, doncs mira, perquè solitats a la vida,
vam anar a Barcelona i vam trobar amb aquesta noia Marelli,
una noia joveneta,
i tot just era d'aquí de Ragon,
em va dir que sí, no?
Aquesta és l'anècdota, no?
I no, molt bé.
Com es fan aquestes figures?
Hem parlat d'aquest procés,
d'aquests dos o tres mesos d'una feina de taller.
Quin és el procés que se segueix per poder tenir les figures?
Bé, de moment, el primer que has de fer de la regla és treure els mollos de silicona, no?
Fer-ho t'has de mirar bé,
aviam com els treus,
que no estigui malmès o molt malmès a la figura,
que puguis treure'ls sense fer cap mal.
Llavors, aquesta és la primera.
Llavors, aquí, clar, no vam poder treure la rèplica del cos,
perquè un és de cartró pedra i l'altre és de tela.
Llavors, no vam poder treure la rèplica exacta del cos.
Llavors, ha sigut el cos modelat de nou.
I han fet el modelatge en fang,
que han posat el cap que ja havíem fet,
que ja havíem tret dels mollos de silicona,
de fibra de vidre,
els vam posar damunt d'una estructura que vam fer
i sobre aquella estructura vam modelar el fang.
Llavors, clar,
t'encaixa a la perfecció, no?
Perquè estàs modelant el fang damunt
d'un cap que ja tens fet, no?
I llavors d'això es treuen els mollos de guix
i s'omplen amb polièstia.
Després s'assembla tot.
Tot bé en ensambladet,
tot bé que t'encaixi bé,
ho uneixes tot i, bueno,
llavors el que fa la fusteria i, bueno, tot això.
Tenen alguna dificultat especial els negritos?
Home, m'he trobat amb la dificultat aquesta
de poder encaixar, no?, un cos que estàs fent una miqueta així a banda
i llavors al cap i que tot t'encaixés, no.
Sí i no.
També quan estàs tan acostumat a trobar-te aquestes coses,
com que cada peça és diferent,
no ho sé, no, no.
La dificultat que te puguis trobar una mica
no ha sigut allò, una barbaritat de dir
ostres, m'ha costat molt, això no sabia com fer-ho, no.
Perquè també, com que també he tingut els vells al taller,
doncs això m'ha ajudat molt.
De fet, ara els podem veure que estan, doncs, vaja,
nosaltres som uns privilegiats que sí que podem veure
les dues parelles de maneres simultànies
i us hem de dir que, doncs, que vaja,
que són, doncs, això, idèntiques.
Està de poder tenir els originals d'aquí,
suposo que ha ajudat moltíssim, no?
Sí, clar, perquè s'agafen les mides,
tot el detall, perquè sempre t'ha perdut alguna cosa,
perquè mai ho pots fer exacte, no?
Però sí, m'ha ajudat moltíssim,
clar, això és una gran ajuda.
Imagina't, amb els petits, vas haver d'anar a buscar mides
allà a l'Ajuntament tot el dia medint
per fer les proporcions.
No, aquí ho tens bé.
Per què creus que són tan estimats els gegants de gritos?
Ara que ja has estat convivint
durant tant de temps, per què creus
que els gens, grans i petits, eh,
se'ls estima tant?
Home, perquè són molt antics,
i els he vist moltes generacions, no?
Vénen antics, els han vist des de petitets
i te miraves aquelles peces,
i són especials, són especials.
I això que no tingui cames,
o sigui, que veigis les cames de la persona,
doncs és una peça única, no?
Com aquell que diu,
n'hi ha molt pocs que estan així.
No ho sé, suposo que és aquelles figures emblemàtiques,
d'una ciutat que tothom se les estima,
no t'ho sé dir per què.
Jo me les estimo molt, eh, sempre les he vist.
Analitzant ara les figures antigues,
creies, abans parlaves que l'estat de conservació
no era el més idoni,
haguéssim pogut, a mig termini,
haguéssim tingut problemes de deteriorament?
Sí, molt, sobretot de l'estructura.
Sí, estan deteriorats,
tenen molta carcoma,
i clar, l'únic o no,
la manera de tractar-los,
també, que si el deixes a terra ell,
sí, jo crec que si el cartró pedra,
com estàs veient,
també està molt deteriorat.
Sí, a la llarga ha sigut molts problemes.
Més ell que ella, eh, per això,
però, bueno, no costa res, tots dos.
La gent que ja ha tingut l'oportunitat
de veure aquestes rèpliques,
suposo que amb els portants,
ja heu tingut l'oportunitat de parlar-ne,
què els sembla?
Bé, això és difícil, no?
Perquè ells estan acostumats a portar els vells,
llavors els hi poses una cosa nova,
que tenen més amplitud a dintre,
que pesa menys,
que potser la fusta no està posada
exactament igual com l'altre,
clar, és molts anys que aquella gent ho porten.
Ara estan amb allò que a veure,
no, d'acostumar-s'hi,
a veure si els agrada i tot,
suposo que sí, que els agradarà el portar, no?
Només el fet que siguin més lleugers,
ja fa molt, crec jo, eh?
Això ho diran ells amb el temps,
al final s'ho acostumarem a aquests que pesen menys, eh?
Les figures antigues,
les velles figures ja dels negritos,
què en farem a partir d'ara?
Doncs portant a restaurar les peces
i llavors n'hi ha a la casa de la festa.
o sigui, hi ha museu,
el museu que ja s'ho mereixen, eh?
Estes peces de museu ho són?
Sí, i tant, són precioses.
Te n'has adonat, suposo, treballant en tot aquest temps, no?
De la bellesa, de les particularitzades especials d'aquestes peces.
Sí, sí, evidentment, són molt especials,
haver-hi una talla de fusta d'aquestes dimensions,
és preciosa, és preciosa.
És que no t'has de dir més perquè
quan els tens i els tens tan en prop, no?
I veus, suposo que amb el carinyo que es va fer,
amb el seu moment, no?
dius, ostres, tenir això a les mans,
perquè ho has vist a esa petita,
llavors els tens tu, no?
I penses, hòstia, ara els tric jo,
no els fa jo, i els tens allà,
i els toques, i els mimes.
No, molt especials, molt maques.
Doncs Àngels, moltíssimes gràcies avui
per obrir-nos les portes a anar al teu taller.
Podem assegurar que les rèpliques són això,
són rèpliques idèntiques,
i vaja, esperem que aquesta tarda
l'acta de presentació vagi molt bé
i que a partir d'ara, doncs,
tothom s'estimis no els negritos
com s'ha estimat els vells.
No en notarem la diferència, no?
Jo crec que no.
Jo crec que no, ara és acostumar-te.
El braç més guapeta, més bon pintareta...
Sí, jo crec que sí, que els estimaran igual.
Àngels, moltes gràcies.
Gràcies a valtros.
Res més, companys, des d'aquí,
des del carrer Madiona,
tornem la connexió. Fins ara.