Quatre minuts, un quart de dues, com cada octubre, com cada tardor,
arriba a la ciutat de Tarragona la trobada de dones emprenedores.
En aquest cas ja ens situem en la novena edició.
Ens acompanya Laura Rogés, la presidenta de l'entitat.
Laura, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Nou anys ja fent aquestes trobades.
Sí, ininterrompudament, sempre la tardor i cada any ho hem fet.
Cada any es posa damunt la taula diferents temes que serveixen de debat,
de col·loqui i també cares conegudes, femenines,
tot i que també hi intervenen homes, lògicament, en aquesta trobada.
Enguany, una escriptora, Carme Riera.
És que, a veure, l'any passat ho vam dedicar a la gastronomia,
que va vindre la Carme Ruscalleda i van venir tots els presidents
de totes les denominacions d'origen de vi, van fer una cata de vins,
però l'any passat era l'any del Quijote, te'n recordes?
Sí.
I això ens...
Jo ho podria oblidar.
Clar.
I llavors això ens va deixar com una mica...
no sé, com tristes que no vam dedicar al que tocava, no?
I llavors l'assemblea, doncs vam dir, doncs enguany jo algun escriptor.
I inclús es va parlar que potser, doncs també vam dir,
bueno, ara ja tenim prou madures per convidar algun home, no?
Clar.
I llavors va-hi passar una enquesta, una circular a totes les sòcies,
a veure quins escriptors els agradarien i em van fer una llista.
hi havia algun home, eh?
Em recordo que va sortir el Pere Reverte, també.
Home, doncs, Déu-n'hi-do, molt bé, eh?
Perquè és un senyor que té molta tirada cap a les dones.
És que sí.
A la senyora s'agrada molt a la senyora del Pere Reverte.
Però no podia venir, el vam escriure, però no podia venir
perquè ara amb tot això de la pel·lícula...
I la La Triste.
A mi em va sorprendre que una de les triades per totes les nostres dones,
les sòcies, era la Carme Riera.
I jo només havia llegit en el darrer blau i no havia llegit res més.
Però ara, doncs, aquests dies estic aprofitant per llegir tota la seva obra,
perquè em vaig posar en contacte amb el Pitu de la Capona, el Pitu Rovira,
i, doncs, bueno, ens va fer, doncs, tota una bibliografia i m'ho estic llegint tot
i la veritat és que m'està...
T'està agradant.
Moltíssim, moltíssim.
Sobretot ara, avui he acabat, aquest matí, he acabat la segona ànima,
o l'altra ànima, i la segona ànima.
Laura, l'entitat en aquestes trobades ha fet una evolució,
perquè al començament jo recordo que les primeres trobades,
els noms propis, les persones que hi prenien part eren dones,
que tenien molt a veure amb el món de l'empresa,
sobretot l'empresa molt arrelada a Catalunya,
parlem d'empreses, sobretot, d'alimentació,
en el sentit d'indústries càrniques, el tema del vi...
Mica en mica, el que és la trobada ha anat derivant cap a altres àmbits de la societat, no?
Potser, saps què passa? Que és la nostra festa.
I per un dia ens volem, potser, olvidar una mica dels mals de caps diaris, no?
I com que quan ens trobem sempre parlem de l'empresa, dels treballadors,
dels convenis, dels sous, de les factures, de problemes, no?
I llavors, un dia així, volem, doncs, una cosa més d'esbarjo,
perquè jo tot ho consulto a l'assemblea i faig passos circulars,
i elles el que volen, doncs, una mica...
Transformar el que, en principi, i per les circumstàncies,
es requeria una jornada molt de debat, d'aprenentatge, de coneixement,
una jornada més lúdica i de retrobament, no?
Exacte, és el que elles volen, eh?
És per això que ha canviat aquest perfil de les convidades, en aquest cas.
De totes formes, de cara a l'any que ve, intentarem de fer venir l'Anna Patrícia Botín,
que això ja fa diversos anys que anem darrere d'ella.
Perquè aquesta senyora té una agenda que posa.
Però té una agenda que li has de demanar amb dos o tres anys d'anticipació,
i tot i amb això, li havíem demanat per enguany,
i ens ho va canviar, ens ho va canviar dos vegades la data,
i al final, doncs, vam dir que no.
O sigui que no perdem de vista, tampoc, el nostre...
El que passa és que ja hi ha altres actes.
Per exemple, jo abans d'ahir vaig estar a Barcelona,
doncs, amb un acte que es deia Jo Directiva, no?
I vaig estar allà, i doncs ja vam parlar d'aquestes coses.
I el dia nou, precisament, el dematí, que això serà la tarda,
el dematí jo tinc que donar una conferència al Palau de la Música a Barcelona,
que ho organitza també el Departament de Treball
i l'Institut Català de les Dones,
també organitzen una cosa només per empresàries,
i serà tot tema empresarial.
Per tant, és l'hora del recreo, diria.
Exacte, sí, i això és una mica...
Perquè jo estic ja...
Ara vaig molt saturada de donar xerrades,
ja quasi pràcticament és el que més me dedico, no?
Donar xerrades fora del país i fora de Catalunya,
i clar, jo, en la veritat, vaig molt saturada de tot això.
I doncs ens agrada, ens, el dia de la trobada, trobar-nos,
i doncs sí, ser una mica la nostra festa, no?
Enguany hem canviat el format.
Si és el que t'anava a dir, ho feu a la tarda,
per ser la presentació i la cluenda de l'acta la fan dos homes d'aquí.
Sí, i dos homes d'estreno.
Sí, és veritat, d'estreno de càrrec.
Sí, és que, a veure,
últimament a les nostres trobades ve tantíssima gent
que ho havíem de fer en llocs molt grans.
L'any passat ho vam fer a Caixa Tarragona,
que és un local molt gran,
i també al Palau de Congressos ho hem fet diverses vegades,
a la sala gran.
Però enguany donat que enguany
nosaltres hem guanyat les eleccions a la Càmera
i que tenim un president recient estrenat
i jo estic al comitè executiu
i he ficat dones de l'associació
a totes les càmeres de la província.
Aquesta era una reivindicació
que fèieu des de l'entitat de presència
a la Càmera de Comerç de fa molts anys.
Jo recordo que quan us convidàvem,
no tant parlar de trobades,
sinó parlar una miqueta d'objectius i de la feina,
al costat dels microcrèdits
anava sempre a aquesta demanda de la presència
a l'organització cameral, no?
Clar, i ja hem aconseguit estar-hi.
A les patronals encara no,
a les grans patronals no hi ha manera,
però almenys ara a les càmeres estem molt representades,
sobretot a les quatre càmeres de la província de Tarragona.
Ha sigut una lluita que hem tingut d'anar a buscar vots,
hem guanyat les eleccions,
i ens feia il·lusió fer-ho a la càmera
perquè acabem de guanyar les eleccions.
Té un sentit simbòlic, no?
Sí, sí.
I a més a més amb el nou president,
que vam fer tàndem per guanyar les eleccions,
i també el nou rector de la universitat,
que també...
És que enguany ha sigut any d'eleccions, eh?
I no hem acabat.
I no hem acabat, eh?
No hem acabat.
Ha sigut i és, i és, Laura, i és.
Perquè tot el que queda...
Mira, queda a l'1 de novembre...
Tots sants.
Sí.
Tots sants.
Tots sants.
Després, al novembre,
també hi haurà les de la CEPTA,
les de la Patronal.
Que aquí, què?
Ah, no ho sé.
Aquí.
Bé, un silenci prou al·luent.
Sí.
Després municipals.
Les municipals d'aquí no res.
Farem el ton, farem europees i generals.
I tornarem a començar.
Però és agotador, això, eh?
Imagina't els que ja estan ficats.
És terrible,
i enguany hem tingut les de les càmeres,
les del rectorat de la universitat,
i, bueno...
Comentaves, Laura,
que estàs tombant molt pel món amb xerrades.
Ha canviat molt el panorama de la dona empresària, no?
Molt, sí.
Jo, enguany, ara fa dos mesos,
vaig anar a Estocolmo,
que hi havia el Congrés Internacional
de la Business Professional Woman,
i com que soc la presidenta
de la Business Professional Woman a Catalunya,
doncs hi vaig anar.
I ha canviat molt, però molt.
Molt.
Per el sentit positiu, per la teva cara.
Ja, tal com amb aquesta cara que poses,
jo intueixo que és en positiu.
Hi ha un orgull de ser dona, ara.
Que abans anàvem pel món de puntetes,
i com sense atrevir-nos,
ara anem xafant fort.
Es comença a guanyar un respecte també
dins de l'àmbit empresarial, no?
Sí, exacte.
Menys ens respecten,
que jo ho he notat molt.
I inclús ara,
des que hem guanyat les eleccions cap aquí,
jo he notat un canvi.
Ens prenen més en sèrio.
Sí, ja no som...
Però també ha canviat la dona empresària, Laura,
perquè a vegades,
quan parlem de dones empresàries,
moltes dones que ens puguin escoltar,
que o bé treballen a casa,
o bé treballen dins del règim,
de la seguretat social,
que són dones assalariades o petites
o treballadores autònomes,
a vegades,
quan parlem de dones emprenedores,
dones empresàries,
doncs la senyora Botín,
que tu esmentaves.
Exacte.
Però no és només aquesta,
la dona emprenedora i empresària,
és aquesta dona també,
que probablement,
amb molts d'esforços,
opta per la autoocupació,
muntar el seu petitet negoci
per tirar endavant.
Que és el 90%.
Per això t'ho dic,
que a vegades,
quan parlem d'aquests temes,
algú pot pensar,
mira,
estan parlant de les altes executives...
No, no, no.
A la nostra associació...
Parlem d'un bandall molt ampli de dones,
no?
A la nostra associació hi ha de tot.
Hi ha noietes que han acabat la carrera
i que venen allí,
doncs perquè les assessorem
per muntar la seva primera empresa,
perquè no troben fenya
i es volen autoocupar
i volen crear, doncs,
una consultoria
o un bufet d'abogats,
s'ajunten dos o tres abogades
i munten un bufet
o una cosa de pedagogia
o una botiga
o un...
no sé,
coses d'aquestes, no?
O sigui,
tenim noies
que no troben feina
i s'autoocupen
jovenetes
i les ajudem
a muntar el seu primer negoci,
no?
O sigui,
que tenim moltes emprenedores
d'aquest perfil,
moltíssimes.
I també tenim
emprenedores
no empresàries,
o sigui,
emprenedores
també en tenim moltes sòcies
que són, per exemple,
directives de banc
o directives d'algun diari
o d'algun mitjà de comunicació,
tenim moltes periodistes,
tenim metgesses,
farmacèutiques,
tenim autònomes,
tenim dones
que dirigeixen hotels,
coses d'aquestes, no?
En l'actualitat,
quantes dones
poden estar associades
a grans trets
a l'associació?
Doncs no ho sé.
Però moltes, no?
Moltes.
És que ja fa anys
que no les conto.
La veritat
és que no perdo el temps.
Home, doncs això està bé
quan no necessites
allò d'aportar xifres
per justificar una activitat,
vol dir que va sola
l'entitat.
Hi ha fa anys
que no les conto.
I a més,
com que estem federades
en tot Catalunya
i les de la BBP,
ara són moltes.
I estem totes en xarxa,
estem molt unides
i treballem.
Ara estem preparant
el congrés de l'any que ve
perquè la Business Professional Woman
cada any fa el congrés
en un país diferent, no?
L'any passat va ser a Suïssa,
en guany a Suècia
i l'any que ve toca a Espanya, no?
I ho farem a València
perquè tenen més infraestructura.
Aquí a Tarragona
seria impossible.
Sí, perquè pot aplegar
milers de dones, no?
Igual també
en 5 o 6 mil dones
de tot el món, eh?
I és molt maco,
molt maco
perquè a més,
al sopar final
van totes vestides
amb els seus trajes
i veus les que van
amb el kimono
i les mexicanes
amb els seus trajes
i és molt bonic
i totes, doncs,
estem unides
per el mateix, no?
Hi ha molta diferència
quant a la manera
d'entendre el món
de l'empresa
respecte al país d'origen?
No gaire, eh?
Jo el veig
tenim molta sintonia
amb totes.
Dintre de la Business Professional Woman
sí, hi ha molta sintonia.
Home,
hi ha diferències
en la manera de vestir,
de coses, diguem-ne, externes.
Sí, externes,
però quan te poses a parlar
de temes empresarials
o així, no.
Estem totes
i totes lluitem pel mateix
i hi ha molt...
La veritat és que estic molt contenta
i comencem a sortir de...
Que jo sempre deia,
quan fa 10 anys,
quan vam fundar OMES,
o 11,
el que vam fundar l'associació,
jo deia,
quan ja no sigui necessari,
dimitiré, no?
Ara ja potser d'aquí,
quan comenci això a arrencar ja més,
ja potser ja me podré jubilar.
Molt bé, doncs, Laura,
en tot cas,
dic que,
tot i que aquest és un acte
que organitzen les dones emprenedores,
en principi,
qui vulgui pot participar
d'aquesta xerrada.
Heu parlat amb la Carme Riera
de com preveu l'acte
i quin tema tractarà
i de què parlarà
i com serà?
Sí,
he parlat amb ella
diverses vegades per telèfon,
és un encant.
I...
Bueno,
en guany,
el que voldria dir
és que fem un format diferent,
en vez de fer-ho al dematí
com sempre s'havia fet,
donat que moltes emprenedores
no podien venir
perquè tenien botigues
o estaven treballant,
en guany,
és el primer any
hem provat de fer-ho a la tarda,
a les set i mitja començarà
i després hi haurà un còctel
perquè, clar,
no sé...
Normalment feieu un dinar
després de l'acte.
Fèiem un dinar, sempre.
Sempre havíem fet
tot el dematí de xerrades
i després un dinar.
En guany, doncs,
serà tot més curt
per tal,
doncs,
que puguin vindre més
perquè les que tenien nens petits
o les que tenien
persones grans a casa
no podien venir
i així serà més.
No sé si...
I la Carme Riera,
imagino que parlarà
de la seva obra
i la seva trajectòria, no?
No,
ella va dir
que volia parlar
això,
del títol.
Ella me va posar
el títol
que es diu
Trencar el sostre de vidre.
Ella és catedràtica
de la Universitat de Barcelona.
De literatura castellana,
si no m'equivoco.
Sí.
Està molt acostumada
a parlar
amb gent
i jo li vaig dir
tu posa el títol
i parla
del que tu vulguis,
li vaig dir.
No,
i és una persona
amb una gran capacitat
de comunicació,
per tant,
pot ser una experiència.
La Laura ho ha dit,
oberta a tothom,
qui ho decideixi,
pot participar-hi.
Pot venir tothom.
Inclús poden venir hòmens, eh?
Home,
ja m'ho imagino
que no els barrareu el pas.
Només a les dues primeres trobades
no hi va haver hòmens.
Ara sí.
A la tercera sí,
però aquest és l'última.
L'any passat hi havia
més hòmens que dones,
perquè com que van vindre
les denominacions
d'origen de vidre,
van venir un munt
de sommeliers,
van venir gent
del món
de la restauració,
molts metres
i gent molt vinculada
amb el tema
del vi.
Però,
de totes formes,
enguany potser vindran
més dones
perquè diuen
les estadístiques
que les dones
llegim més
que els homes.
I llegim molt
a les dones.
Exacte.
Exacte.
Llavors,
potser a la Carme Riera
vindran més dones.
Però bueno.
Un personatge
amb prou magnetisme
i prou atractiu
per atreure
l'atenció de tothom.
el dia 9 d'octubre
és dilluns,
a dos quarts
s'han de 8 del vespre
a la sala d'actes
de la Cambra de Comerç.
Ja ho saben,
tothom està convidat.
Cada any costa més
trobar persones
per convidar
perquè ja han passat
tantes.
Home,
imagina't
tants anys
fent les trobades.
Sempre hi ha persones
que podran venir.
Ja veuràs,
Laura.
Laura Roger,
presidenta
de l'Associació
de Dones Emprenedores
d'aquí de Tarragona
i també ostenta
el càrrec
de representació
de l'entitat
a altres nivells
més amplis.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i que tot vagi bé,
que sigui un èxit.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.