Aquí seguim des de la Rambla Nova i com els dèiem ens traslladem a uns quants metres d'aquí perquè avui a les escoles.
Bé, de fet com cada dia a diferents centres educatius de la ciutat es viu la festa major a través de la pròpia il·lusió
i l'estímul dels nens i nenes i també a través de la tasca que realitzen les entitats del seguici i naturalment els mestres.
Avui és el dia de la Santa Tegla Petita amb una nova incorporació, la Bibrieta, es va presentar el divendres en Societat
i avui com dèiem es farà aquesta Santa Tegla Petita. El pregó l'organitza el Col·legi Pau del Clos, per tant avui havíem de ser-hi i ho hem fet hores prèvies.
Fins allà s'ha desplaçat Jordi Sorinyac. Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia, Jolanda. Efectivament estem al Col·legi Pau del Clos. Avui és dimarts, dia 19 i des de ja fa uns anys la festa de Santa Tegla dedica un dia especialment als petits.
És el dia avui de la Santa Tegla Petita. Aquesta tarda sortirà el seguici, aquesta cercavila de la Santa Tegla Petita.
En guany ja ho hem comentat, la setmana passada parlàvem amb els responsables de la Bibrieta, aquesta nova figura del bestiari que s'incorpora.
Però avui nosaltres ens hem desplaçat en aquest centre educatiu, en aquest col·legi, perquè el Col·legi Pau del Clos és el protagonista avui del pregó.
Aquest discurs que tindrà lloc avui pels voltants de les 3 de la tarda, ara ens n'assegurarem.
I vaja, hem volgut parlar, estem acompanyats d'alguns dels alumnes, ara saludarem, ara parlarem amb ells que tenen moltes ganes d'explicar-nos coses.
Però abans saludem el director del centre, en Josep Cornador. Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Veig que d'entrades el hall del col·legi està bastant engalanat.
Vegem alguns motius de Santa Tegla. Qui ho viviu, això?
Clar que ho vivim. Per nosaltres, començar el curs amb la festa major és una de les coses més maques que hi ha.
Vull dir, estem molt identificats tots amb la festa, tant els alumnes com els mestres, i ens agrada molt poder començar així el curs.
Ja fa uns anys que les diferents escoles, primer una mica cadascuna passeu compte, després de manera més oficial, amb Santa Tegla a les escoles, diferents iniciatives.
Però vaja, les escoles, els centres de la ciutat, esteu apostant fort per la festa major, per Santa Tegla. Per què, Josep?
Sí, mira, des dels anys 80, diguem, des de l'embranzida de la festa major, però també les escoles es van comprometre amb el tema de la festa major.
Les escoles, una miqueta, cadascú per la seva banda, com deies tu, anaven elaborant materials.
Es va començar també a través dels centres de recursos, hi va haver un grup de treball que va fer una elaboració de materials sobre la festa major i sobre la ciutat.
Però, a poc a poc, es va anar aprenent consciència de la importància que tenia la festa major com a eina perquè tots ens identifiquessin més amb la nostra ciutat,
que els alumnes arribessin a identificar-se amb la seva ciutat, a sentir-se tarragonins, a estimar la seva ciutat.
Era una eina pedagògica molt important.
Llavors, en aquest procés es va adonar que l'any 2001, els directors de les escoles de Ponent van endegar un procés fent un estudi a tota la ciutat de Tarragona,
en el que van participar 13 escoles públiques, en el que s'intentava veure quin era el grau de coneixement sobre la ciutat i sobre la festa major per part dels alumnes.
Es van passar aquestes proves a tots els alumnes de cinquè de 13 escoles i, bé, una miqueta va passar el que ens imaginàvem, no?
Doncs que hi havia un grau de coneixement que no era prou satisfactori i, a més a més, es ve una diferència molt significativa
entre el que eren les escoles del centre de la ciutat i les escoles de la perifèria.
Arrel d'aquí, doncs, vam intentar, vam fer tot un seguit de gestions amb l'administració, amb l'Ajuntament,
amb l'ensenyament, de cara a intentar prendre consciència entre tots de la importància que tenia
aquesta utilització de la festa major com a eina per a aquest procés d'identificació amb la ciutat.
Parlem d'aquest procés, perquè parlant de la festa major, parlant del seguici, teòricament no s'ensenya matemàtiques,
no s'ensenya en ciències socials ni ciències naturals.
Què n'aprenen els alumnes? Per què és tan important que els alumnes coneguin Santa Tecla?
Mira, una mica el fet que tots ens sentim de casa nostra, ens sentim tarragonits, és molt important.
Una mica, a partir de, bueno, de lo maco que és la festa, que tots ens en podem enamorar d'aquesta festa,
hi ha un procés d'identificació amb la ciutat i a partir d'aquí arriba un moment que arribem a estimar la ciutat
i de grans ens podem fer, a més a més, unes persones actives i participatives dins la ciutat.
Era una mica el procés que volíem seguir.
Lligat amb això, amb el que t'estava explicant, doncs és com, a partir de després d'aquest estudi del 2001,
l'Ajuntament, les institucions i també les empreses privades s'arriben a implicar en aquest tema
i molt important el paper que estan fent els elements del seguici, és un element importantíssim,
que estan anant a les escoles, penso que és una cosa per sentir-se orgullosos de la ciutat,
de com persones, estudiants, persones que treballen i que aquells dies demanen vacances,
estan anant per les escoles portant les figures del seguici.
És una feinada de por, perquè aquests dies parlem amb gent del seguici,
per exemple, al Vall de Serrallonga són només 14 components
i realment tenen molts problemes, però fan de bon grat,
s'ho combinen per poder venir aquests 4-5 dies, els primers dies de la festa,
per poder anar a visitar les escoles i explicar-los com és.
I així, al Vall de Serrallonga, moltes altres entitats.
Doncs hauríeu de veure com els alumnes, l'alegria que tenen,
ahir, per exemple, va estar aquí la víbria,
com l'alegria que tenien els alumnes al veure aquesta peça del seguici aquí,
com ells van estar tot el matí, grupe de, rere grup, donant les explicacions,
fent ballar una miqueta la víbria.
L'any passat vam veure, vam anar amb la víbria, el miracle,
la Maria Grau s'explica molt bé, eh?
Sí, sí, fa fantàstic.
I bueno, havia d'anar bevent aigua de tant en tant
perquè la veu tot el matí fent les explicacions una o altra.
S'entreté clar, les escoles és un d'aquests programes consolidats ja.
Abans parlaves que en un primer moment cada escola, cada centre,
anava buscant una mica, anava pel seu compte,
ens anava editant els seus propis materials.
Ara cadascú la seva escola ho ensenya de la manera que creu convenient,
però també en els últims anys s'ha engegat un cicle,
una col·lecció de Santa Tecla a les escoles,
en la qual, a més, en Josep Cornadó ja està implicat en primera persona,
en què cada any s'edita un llibre centrat en un d'aquests elements de seguici.
Sí, molt bé.
En guany s'ha sortit el tercer llibre, que és sobre la Moixiganga.
Els dos primers van ser sobre la víbria i sobre el Lleudo de Tarragona.
I bé, és un complement més a aquesta tasca,
amb aquest compromís penso de tota la ciutat,
amb aquest projecte educatiu de ciutat,
de comprometre'ns perquè la festa major arribi a tot,
a tothom, a tots els barris, a totes les escoles i a tots els nens de la ciutat.
L'any que ve els castells, ens han comentat, no?
Sí, sí, és les notícies que tinc jo.
Molt bé.
Escolta, si et sembla, Josep, parlem amb els nens,
que al cap i al cap i al cap i al cap són els protagonistes del dia d'avui.
A veure, avui la gent del Col·legi Pau del Clos
sou els protagonistes del pregó.
Què és exactament el pregó?
Qui m'ho explica?
Aquí el Marc i la Mireia s'estan ensenyant.
Mireia, tu mateixa, bon dia, com et saps?
Molt bé.
Explica'n què és exactament el pregó.
El pregó de Santa Tecla és un escrit que fa comentar,
o sigui, que transmet a tota la gent la Santa Tecla
i fa alegrar el dia a la gent perquè sàpiga que Santa Tecla és molt divertida.
La pobra Mireia m'havia mirat amb una cara i volen dir
aquest m'està fent un examen ara i has aprovat amb nota, eh?
Amb nota.
Escolta'm, qui ha escrit aquest pregó? Com ha anat?
Entre tots, hem escrit una mica cada un i jo crec que ha anat bé.
A veure, el professor aquí, que ens ajudi, com ha anat aquest procés de redacció del pregó?
El procés de redacció ha sigut una miqueta, a partir de donar-los unes idees,
de donar-los uns exemples, ells les han anat llegint, les han anat meditant
i han anat fent aportacions per fer aquest pregó, que és convidar tota la ciutat
a participar en aquest acte de la Santa Tecla Petita.
Com diu el nostre pregó, té la particularitat que els protagonistes són ells,
els infants i més joves de la nostra ciutat, que d'alguna manera són el futur de la nostra ciutat,
però que en aquest acte, molt concretament, són el present també.
A veure, estem amb el Marc, el Marc és un altre d'aquests alumnes de 6D d'aquí de Pau del Clos.
Què diu aquest pregó? Que tens aquí al davant un esborrany.
Tu, que ja te l'has llegit, què ens explica?
Ens explica com s'ha de viure a la Santa Tecla, com ho farem bé, com és,
i ens explica, sobretot, que hem de celebrar Santa Tecla.
A veure, qui de vosaltres quatre? També ens acompanya l'Ester i la Teresa, eh?
Hola, molt bon dia a totes dues.
Bon dia, bon dia.
Són més petitetes, són de segon.
Qui de vosaltres quatre anirà aquesta tarda a la cercavila de Santa Tecla Petita?
Tots quatre aixequen a veure's.
A veure, qui l'anirà a veure i qui participa activament?
A veure, dos a la van a veure i dos participen a veure.
A veure, Ester, tu hi participes, on estàs?
Fem ball de bastons.
Ball de bastons, des de quan estàs amb el ball de bastons?
Des de P5.
Des de P5, o sigui que ja fa un parell o tres anyets, no?
Déu-n'hi-do. I tu passes bé amb el ball de bastons?
Sí.
I per quant t'hi vas apuntar? Per què t'hi vas apuntar?
Perquè m'agrada.
T'agrada molt? T'agrada molt.
I vas amb els teus amics, i vas amb els teus pares, amb qui hi vas?
Amb els meus amics i amb els meus pares.
I només surts el dia de la Santa Tecla Petita, o els dies de la Santa Tecla Gran també surts?
No, els de la Santa Tecla Petita.
De moment la Petita i més endavant la Gran, cada cosa al seu temps.
La Mireia on surt, on participa?
Al ball de bastons, també.
Al ball de bastons, fent una mica de cangur, o a l'altre grup?
Com t'hi vas apuntar? Tu ja fa alguns anys, segurament, que ell ets.
Tants anys, i no ho sé, fa 10 o 4 anys que m'hi vaig apuntar, i jo crec que és molt divertit.
Hi ha gent que diu, home, és que això del seguissi sempre és el mateix, cada any és el mateix,
i no sé la gent on li veu la gràcia.
On li trobes tu la gràcia d'anar cada any amb el ball de bastons?
Doncs jo li trobo la gràcia que t'ho passes bé i te fan fotos o coses, no ho sé.
Jo crec que és molt divertit des de dins.
Des de fora no l'he pogut veure mai, però des de dins és molt divertit.
A veure, els altres dos, el Marc i la Teresa, vosaltres no participeu activament,
però tu, Teresa, ja has vist algun altre any la Santa Téc la Petita o en un any serà el primer?
Ja l'he vist fa 5 anys o ja.
I t'agrada molt o no t'agrada molt?
Sí, m'agrada molt.
Més que la gran, més que la cercavila del 22 i la processó del 23?
Tu passes molt bé amb aquests dies en què veus els teus amics a col·le, per exemple?
Sí.
I amb ganes de participar-hi, d'apuntar-te al patatuf, al ball de bastons o alguna cosa d'aquestes?
Sí, tinc ganes però és que no em deixen perquè...
Això ja que hi intervenen els pares i d'altres coses i més val no preguntar.
I escolta, Marc, tu ja has vist alguna altra vegada la Santa Téc la Petita?
Sí.
I què tal? Tu passes bé o no?
M'ho passo molt bé, perquè no sé, jo trobo millor veure-ho perquè així ho puc veure tot.
I com actuen i si soc jo, per exemple, un diable o un de la víbria o del que sigui,
només pots veure la víbria al de davant, no pots veure res més.
Això passa molt, eh?
Per exemple, això que diu el Márquez Brotó té raó.
Per exemple, en la processó hi ha gent, hi ha castellers que només han vist en la seva vida
del seguici la muxiganga que la tenen al davant o l'altra colla castellera.
i el Josep ho sap perfectament.
Més enllà de la Sarcavila, més enllà de la Santa Téc la Petita d'avui,
ja portem uns dies de festa, quins actes heu vist?
Vau veure algú de vosaltres, va estar dissabte amb els negritos.
A veure, Mireia, tu vas passar bé a la plaça de les Cols o no?
Sí, molt bé, m'ho vaig passar.
Tenies bengala, estaves amb la bengala amb el comiat dels negritos?
Sí, m'han fet encendre una bengala i estava molt bé, m'ho va passar molt bé.
Però saps que els negritos no se'n van, que hi ha unes noves figures que són iguals, iguals, iguals.
Sí.
Aquí l'Ester també ens aixeca una miqueta el dit, també vas estar amb els negritos l'altre dia?
Sí.
Tu vas passar bé també?
Sí.
Quin acte de Santa Téc la us agrada més?
A veure, aquí la Teresa, que la tenim més que allà, i el Marc, per exemple.
De tots els actes de Santa Téc la, en quin acte tu passes més bé, Teresa?
No ho sé, m'agraden tots.
Els concerts, vas a veure algun concert, algú de música o encara no? Es fan massa tard, no? Potser?
Sí, ho fan massa tard.
Haurien de fer potser també alguna cosa més en horària de tarda, que tot ho fa molt tard a la nit i és complicat anar.
I el Marc, per exemple, que el Marc és més grandot i potser ja pot sortir una miqueta més.
Què t'agrada? Quins són els actes que més t'agraden de Santa Téc la?
Tot menys el que sigui avorrit.
I què és avorrit de Santa Téc la? Què creus que és avorrit de Santa Téc la?
Òpera.
Els gegants quan no poden ballar, que s'estan allà i metropol aturats.
No té gràcia, que són ni les gralles, no?
O els diables, a vegades, que estan també per allà i el metropol, el rei engegat, només ballen. No li trobo la solta.
Vosaltres voleu marxa, voleu moviment, vosaltres no en teniu prou.
Doncs, escolteu, moltes gràcies a tots quatre. Escolta'm, Josep, aquí teniu futurs tacles o perpetuadors en potència.
I tant que sí, d'això es tracta.
Cada dia, aquests dies aquí al col·legi, em sembla que ho teniu... Com ho esteu fent aquesta setmana i l'anterior?
Coincidint, a més a més, amb la tarda del col·legi, un dia us visita un grup de Santa Téc les escoles i, a més a més, organitzeu altres activitats?
Com ho feu, Josep?
Una miqueta és l'acte més atractiu, diguem, és el tema de l'element del seguici que visita l'escola.
I una miqueta, al voltant d'aquest fet, de vegades, és com orientem més el treball que es fa a les classes.
Enguany segur que a l'escola hem treballat més la víbria que no d'altres elements perquè venia aquí a l'escola a veure'ns.
Però bé, a les diferents nivells i a les diferents classes es van treballant els elements del seguici, la festa, etc.
Per exemple, a segon, vau tindre un conte sobre quina bèstia?
Vinga, una altra pregunta d'exàmen. Sobre quina bèstia era aquest conte, Teresa?
Del Lleó.
Del Lleó. I què deia aquest conte? Com era? Què parlava Lleó?
Que es va trencar una porta i va tindre que anar a la catedral però és que no podia obrir la porta i van vindre tots els de seguici.
I al final van obrir la porta. A qui volíem veure dins de la catedral?
A Santa Tecla.
I què havia de fer a Santa Tecla?
Purar-li la porta al Lleó.
Doncs tenen la lliça ben apresa, eh? Tenen la lliça molt ben apresa.
Josep, l'estructura del pregó aquesta tarda suposo portes obertes per la gent que hi vulgui i tothom que hi vulgui entrar, no?
Sí, sí. Mira, bàsicament dir que el programa parla de les 3 de la tarda serà ja cap a les 15.30, donat per motius de preparar l'acte i tal.
Bàsicament perquè els nens 11 han de pujar a la classe, s'han de preparar, etc.
O sigui, a les 15.30 s'iniciarà l'acte.
I en aquest acte tenim previst que a part del que és pròpiament el pregó hi hagi alguna intervenció del conjunt instrumental de l'escola que faran el ball del Patatuf, nens de l'escola.
Després també tenim convidats i agraïm molt la participació del ball de bastons, en el qual hi participen també alumnes de l'escola i els negritos petits que també ens vindran a acompanyar.
També nous, eh? Gairebé de l'any passat, aquestes noves figures, tot un luxe poder tenir-los aquí, no?
Tot un luxe i molt contents que vinguin.
Doncs ja ho pots escoltar, eh, Jolanda? Avui tenim la Mireia i l'Ester, doncs actuareu aquesta tarda aquí a l'escola?
Sí? Us fa il·lusió actuar aquí a l'escola? Doncs et fa il·lusió o no?
Sí.
Pensar que tindràs tots els companys a classe i si no ho fas bé s'enfadaran, eh?
Sí, ja.
Segur que ho farà bé.
Doncs escolta'm, Jolanda, ja ho pots sentir, eh? Aquí tenim quatre futurs taclers o perpetadors, gent molt preparada i només són uns quants, eh?
Perquè com pots veure, com has pogut comprovar en aquesta escola, com en la majoria, com en la totalitat dels centres educatius de la ciutat de Tarragona,
doncs a la festa es viu amb molta intensitat. Ho hem comentat abans, eh, Josep? No s'ensenyen matemàtiques, no s'ensenyen ciències socials,
però també s'ensenyen moltes altres coses que l'escola també ha d'intervenir-hi, no?
I tant, a sentir-se tarragoní i està molt content de ser-ho.
Senyors, acabem amb un Visque Santa Tecla, ens canteu un Visque Santa Tecla perquè la Jolanda ho pugui dir-ho. Vinga, tres, dos, un.
Visque Santa Tecla!
Visque Tarragona!
Doncs, Jolanda, així podem al punt i final. Fins ara, gràcies.
Fins ara, Jordi, realment ha arribat aquest missatge de Visque Santa Tecla
i el que tu dius, el relleu generacional de la festa està més que garantit des de fa temps
i el futur es preveu molt ple en els propers anys.
Jo no sé, ara s'ha aturat el so d'ambient que hi ha a la Rambla Nova,
però fins fa uns momentets es podia sentir una música meravellosa,
també es podia sentir la veu d'Edith Piaf.
i és que la ballarina Claire Ducró està escalfant, podríem dir-ho així,
el primer espectacle del cicle dansa al carrer que comença avui
i que estarà aquí al tram de la Rambla Nova davant del Teatre Metropol.
De fet, nosaltres hem previst d'aquí uns minuts poder parlar amb Maribel Soler
del taller de dansa Màrmara, que és l'escola, el centre que coordina
l'actuació de tres companyies de fora de Tarragona que seran aquí al llarg de les festes.
La Maribel encara no ha arribat aquí a l'estant, esperem que ho faci en els pròxims minuts
i podrem parlar amb ella.
Ara fem una pausa i immediatament continuem des d'aquí,
des de la Rambla Nova de Tarragona, a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.