Fins demà!
Sí, parlem de futbol. Ahir era festa, estàvem menjant la mona, però hem pensat, home, aquesta partideta del futbol i de cada setmana al matí de Tarragona Ràdio amb el Quim Pons no podem renunciar.
I aquí el tenim, Quim, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, recuperat. En aquesta ocasió, tota la gent de la redacció d'Esports heu pogut anar més relaxadets perquè teniu algun dia de festa després, a propet de casa a Lleida, diumenge, dilluns, tot i que heu treballat per preparar els programes, però bé, una altra cosa, no?
Sí, un ritme diferent, podríem dir.
Sobretot tenint en compte que la propera jornada vinga quilòmetres cap avall, eh?
Uns quants, crec que hem calculat que era 1.050 exactament.
Sí, senyor, 1.050.
Fins a Huelva.
Fins a la porta, fins a la porta.
Sí, de porta a porta, allò que es diu, són 1.052, em sembla.
Molt bé.
Però aquests dos els hem tret i ho hem deixat en 1.050.
Però es porta amb moltíssima alegria, sobretot, home, 6.000 persones, és una xifra que ja passarà a la història del futbol local, no?
Sí, perquè és el desplaçament més multitudinari de la història del Nasti, que havia anat moltíssima gent a Madrid al partit de Copa del Rei, però s'han superat, s'han superat tots els registres amb aquest desplaçament a Lleida,
i per això hem volgut començar avui a futbolir amb un breu tastet del que va ser la prèvia, no el partit, arribarem just fins que comença el partit, sinó els moments abans que vam poder veure tot el caliu que hi havia a les grades,
que vam poder parlar amb els aficionats, això és el que volem escoltar ara en aproximadament dos minutets i mig de tota l'hora abans del partit.
Una de les primeres imatges que ens deixa aquest Lleida Nasti, que pot passar a la història del club, ha estat l'arribada de l'autocar, a les 5 de la tarda arribava l'autocar dels jugadors.
Perfecte, ideal.
Això és, això és el de Tarragona avui.
Us han vingut, han parat a dinar a l'Albi, 16 o 18.
I què? Encara arriben els autocars, eh?
Escolta, digue'm uns resultats.
Dos a un, va. Una a dos, una a dos.
Hombre, jo crec que guanyarà.
És molt petita, quant anys tens, Alba?
Vuit anys.
És el primer cop que vas amb el Nasti?
No, jo crec que 0 a 4.
Això és impressionant, o sigui, no, no, és per veure, no es pot explicar.
La visió que hi ha des d'aquí ara, Jordi, és al·lucinant, o sigui, al·lucinant, perquè veig tot el gol nord a sota, tot gent del Nasti, a la banda esquerra la preferent, tot gent del Nasti, a la dreta es veu l'arribada dels autocars, que entra un fotimer de gent més al camp i aquí dalt que ja està ple, això.
Bueno, bueno, és que ja he dit que és impressionant, i ara mateix per un cantó ja es veuen com arriba en els autocars i està la gent baixant, o sigui, per veure, no n'hi ha paraules.
Mucha gente, mucha, esto tira mucho, es muy fuerte.
Estàvem tonta, érem, clar, érem tots del Nasti, no, amb els caminets, vull dir que des d'allà ja ho hem vist des del primer moment, doncs el que es veuria ara.
Surt el Nasti que es calfant, anem a escoltar, Déu-n'hi-do la cridòria dels aficionats del Nasti en el moment que l'equip de Luis César ha trepitjat la gespa d'aquest camp d'esports i crics de Nasti, Nasti.
Cues a les set, aquí ja us podem dir que aquesta és també una de les imatges que podem veure ara mateix al costat de l'accés número de tribuna del camp municipal d'esports.
Això només es pot repetir dues vegades, una vegada, quan s'ha fet a Madrid per la Copa i quan pujarem d'aquí tres domenzi.
Què farem avui? Avui 3 de 3.
3 de Múrcia, 3 del Baceti i 3 de Lleida, i a primera.
Home, fa una mica de ràbia, la veritat, però bueno, esperem guanyar.
Doncs per nosaltres, vosaltres a primera, però nosaltres guanyem el partit.
Tenim un aficionat del Nasti, jove aficionat del Nasti, que porta una samarreta del Lleida perquè el que vol suposo és entrar gratis, no? Bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs sí, no tenia plantejat vindre avui, però tenia un compromís, però en l'últim moment m'he pogut escapar, he agafat el tren ràpid, acabo d'arribar ara mateix,
i m'havien dit que amb una samarreta blava entrava gratis, no tenia ni entrada ni res, i mira, a veure, vaig a retirar l'entrada ara.
Bueno, la veritat és que dóna gust, la veritat és veure el camp d'esports, encara que sigui d'un altre color.
Hombre, los ojos se me llenan de rojo, ¿no? Yo creo que es espectacular, ¿eh? La palabra que define todo esto es espectacular.
Espectacular definir el Quico Ramínez tot el que es va poder veure al camp d'esports de Lleida abans del partit i durant el partit.
Però no només va ser espectacular el que es va veure al camp d'esports.
La retransmissió va anar una mica a to amb el que havia al camp d'esports.
L'ambient era molt agradable, optimistes de mena com som, amb la porra habitual, amb resultats d'aquests desorbitats que acostumem a dir tots,
però clar, abans d'això, Iolanda, acostumem a fer el repàs de la jornada.
I massa, massa bé, la cosa no va anar.
Comencen a la seta al Valladolid, Ciutat de Múrcia, també al Llorc Atxarés.
I tanca la jornada al partit, pràcticament amb horari de discoteca, dos quarts de nou del vespre, a la condomina.
El que disputaran el Múrcia i el Malaguer. M'ha fet gràcia, això.
Home, és que a Múrcia cada vegada es juguen més tard, eh? Qualsevol dia d'aquests ja es jugaran de matinada.
After hour.
Escolta, 30...
Home, diuen que els menors no poden entrar a aquest partit, eh?
Sí.
33ena jornada, també, primera divisió, amb un marcador definitiu, tot i ser divendres sant.
Barça 1 va marcar Eto'o, Vilarré al 0.
Aquest partit, home, que fa gràcia.
Tenen tenat Jordi, té aquestes gràcietes, però no n'hi ha per tant.
Jo no em recupero, eh?
A partir de les 8, a Noeta.
Real Societat Racing de Santander.
I a partir de les 10, al partit de les autonòmiques, a Riazor.
Deportivo Sevilla.
El club de la comèdia.
Sí, era el Jordi Blanc, humorista.
Aquesta vessant no l'hi coneixia, encara.
Sí, l'hem descobert cantant gols, però també n'hem vist...
S'estan descobrint facetes impressionants.
I la Tere, impressionant, l'aguante.
Després a Rafa, hem de dir que...
Després que hi hem picat, ja, eh?
Hem dit que hem tret el darrer tros, que era quan que hi hem picat del tot,
però hem dit que el trèiem per companyerisme i solidaritat, hem dit que trèiem el darrer tros perquè era, home, complicat.
A tornar a escoltar-ho una altra vegada ja l'hem escoltat.
I no que hauríem picat nosaltres ara.
Clar, clar, l'hem escoltat prou escops aquest matí i, vaja, ja l'escoltarem un altre dia.
Hem de parlar de menjar, Iolanda, perquè jo crec, jo he de ser sincer, no vaig dinar abans d'anar a Lleida,
però crec que hi havia més gent que no havia dinat abans d'anar a Lleida
i que fins i tot parlava amb la boca plena durant la retransmissió.
Lluís Sàbregas és un d'aquests que parla amb la boca plena durant la retransmissió.
I atenció al tema pernils.
Sabeu que enjuïm un pernil de plàstic entre els membres de la retransmissió de Tarragona Ràdio?
Doncs el pernil va anar ballant i va sortir durant molta estona,
entra un gol abans que marqués Cuellar...
Escolta, escolta.
Volem agrair a Xavi Monclús, el gerent del Nàstic,
que ara, molt amablement, ha vingut cap a la nostra posició
amb una safata de galetes, les que està degustant ja el Lluís Fàbregas.
Lluís, estan bones, eh, les galetes?
Molt bones, molt bones.
I s'han portat galetes.
Sí, sí. Xavi Monclús, eh, el gerent del Nàstic.
Tot un detall per part del gerent del Ginàstic de Tarragona
que ha vingut cap a aquest mòdul on hi ha la premsa de Tarragona,
doncs, oferint-se galetes.
Això és per començar a celebrar l'assentia primera.
Sí, ja que en Lleida no ens ha donat ni una...
Mengeu galetes que el pernil serà nostre.
Escolta'm una cosa.
El pernil serà per mi i per la Tere, eh?
Sí, sí.
Que poc confieu en el 0-6.
Escolta, baixeu galetes a la gespa, per favor.
Però, escolta, de moment el pernil és del Ricard Laoz i meu, eh?
Voleu dir que no podem fer el 0-6?
Doncs jo crec que sí, però de moment...
Ara el pernilet és pel Joan Maria Bertran i per la Tere Ortega, eh?
I el pernil, finalment, se'l va emportar l'Àngel García,
que porta uns bons números, uns bons registres,
porta ja dos pernils dels darrers tres últims partits.
Per tant, bons números per l'Àngel García.
El Jordi Blanc ens va quedar sense pernil.
Ens en alegrem molt perquè ens està guanyant per golejada
i sempre que perd, doncs, millor que millor.
Ara, quina força i quin pes tenia la cosa gastronòmica
i és que no només alimentar l'esperit amb els gols,
sinó també l'estómac, no?
I és que és una malhora, això, dos quarts de set, un dissabte,
en plenes vacances, allò que acostumes ja a dinar tard,
a sopar, encara més tard...
I hi havia molta, molta, molta, molta gana
i la pizza, que sembla que no arribava mai.
Juanete, que un placer siempre
hablar con una leyenda viva del fútbol.
Bé, el control tècnic
i un servidor que fan males passades
de tant en tant.
Ara busquem el tall de la pizza.
Costo, quanta, això?
Tenim el tall de la pizza.
Va, tira-ho, tira-ho, tira-ho.
Ja crec, Quim, que haurem de cridar una pizza
per veure si marquem el tercer, eh?
I un parell de valerianes, per favor.
Doncs vinga, som-hi, amb la pizza.
Atenció, la centrada de Belboade
és la pilota directament a les mans d'Arangel.
Hi ha pizza o no hi ha pizza?
Un moment, un moment, eh?
L'estem ja acabant de cuinar.
Ah, sí, és que jo tinc gana.
Formatge, eh?
A mi m'arribava ja aquí
el flaire de la de quatre formatges, eh?
Té, estàs lenta, eh?
No, no, sí, és cinc minuts, eh?
Només cinc minuts.
Jo crec que el Joan Maria ha anat a...
Ha començat allà...
A buscar el parmesà, no?
...el pernil de l'Àngel García.
Però no li deixis per la pizza.
La pizza, Joan Maria.
I la pizza?
Sí, no.
Tenim el parmesà ja preparat o què?
Tens gana?
Ara.
Tens gana?
Truca-te a la pizza.
977-22-1919.
No puedo, no puedo.
Sí que tenim gana, sí.
Sí que teníem molta gana, eh?
Teníem perquè ja havíem demanat la pizza, tot això.
Jo crec que l'havíem de repetir i demanar una altra pizza.
Sí?
Una altra? Vinga, va.
Jo no sé com vam tenir nassos de demanar altra pizza
bis l'èxit de la primera.
Ja saben què diuen,
que això de la ràdio i del futbol
és com una família
i una mica de massa familiaritat potser també hi havia, no?
Jo tenia la teoria que el fort del Joan Maria era de llenya,
d'aquests que les pizzas són més bones però són més lentes.
I la cosa va més lenta, sí senyor.
Ara, un cop de la donen, és boníssima la pizza.
Fiquem-nos una mica més seriosos
perquè si la setmana passada parlàvem que
home, alguns tenim alguna dot per endevinar,
endevinàvem els resultats, els minuts,
i el Jordi Blanc porta no sé quantes porres,
l'Àngel García és el comentarista,
jo li he ficat cenizo, això en català no és gens correcte,
o sigui, acabo de trepijar la llengua de mala manera,
que no seria el mateix, eh?
No seria el mateix, no?
No sé.
Ja l'hi buscarem, ja.
El catalanitzari, diré, senisso,
escolteu l'Àngel García,
no és cap muntatge, eh?
Això va tot lligat durant la retransmissió,
no us ho perdeu.
Al 100%, eh?
Vull dir, és molt difícil que li marquin un gol
i que realment tinguin alguna pífia.
La pilota que acaba de treure ara atenció al Lleida.
Ai, el gol!
Acaba de marcar el gol directament a la Unió Esportiva Lleida.
Tal com li venia la pilota,
el xut al jugador de la Unió Esportiva Lleida.
Crec que ha estat...
Juanlu, eh?
El que l'ha marcat directament,
ara mateix,
al minut 7 d'aquesta segona meitat.
Doncs el gol de Juanlu,
quan no passava res,
l'Àngel García diu,
és molt difícil que li facin un gol al Nàstic.
Seguit, eh?
Ho acaba de dir.
Com ho va dir, patapamba,
el gol de Juanlu
i marcava el Lleida el seu únic gol.
Recordem que el Nàstic va guanyar 1 a 2,
això ja creiem que no ho hem ni d'explicar.
I hem de parlar també de viatges, Iolanda.
Això és Lleida,
ja ha passat dissabte,
fa uns quarts dies,
ha plogut
i força en alguns llocs.
I parlem de Huelva,
com deies,
hem d'anar lluny.
En principi s'especulava
que hi podia haver un gol xàrter
organitzat per les penyes i pel club.
Està molt a l'aire en aquests moments.
Pràcticament...
I m'han millor dit.
Sí, pràcticament podríem dir
que el gol no es farà.
El que passa,
aquesta tarda encara estan pendents
d'alguns contactes
per veure com acaba el tema
i si es pot arribar a fer aquest gol xàrter,
tot i que ara,
a la 1 i 21 del migdia,
el gol, en principi,
no es farà, aquest gol,
per acompanyar l'equip a Huelva.
El que sí que es farà
és una pantalla gegant
al Tinglado, al Moll.
Allà sí que era una pantalla gegant
per tots aquells que ho vulguin
poder anar a veure tots junts
al partit que jugaran, recordem,
diumenge a partir de les 12 del migdia
al Recreativo de Huelva i al Nàstic
i és que juguen segon Recreativo de Huelva
contra el líder, el Nàstic,
que arribarà al Nuevo Colombino com a primer.
No, no, no hi ha tall, eh?
Ara no hem de fer pausa,
no hi ha tall, no hi ha tall.
Vull dir tall que no ser lloc.
Diada a Sant Jordi, per ser, eh?
Diada a Sant Jordi, sí.
Hi ha canvi de tema,
això és el Huelva,
i hem de parlar de samarretes també avui.
És que avui tenim tantes coses...
Hem de parlar de samarretes
i hem d'apuntar una previsió important,
perquè demà es presentarà
aquesta magnífica samarreta
comemorativa dels 120 anys de Nàstic
i 20 anys de Tarragona Ràdio.
Una samarreta, nosaltres ja l'hem vista.
N'hem tingut una aquí damunt la taula
i és una samarreta d'aquelles.
Calla, les samarretes de propaganda,
la guardo per dormir.
No, no, no.
Es podrà lluir, aquest històric.
I és bona, més, eh?
És de bona qualitat.
Marcanàstic.
Marcanàstic.
I a més, amb un disseny i uns colors.
No direm res,
perquè com que demà s'ha de presentar oficialment
i la podran aconseguir,
demà en regalarem algunes
al matí de Tarragona Ràdio,
però després hi haurà altres maneres
a través de diferents programes de la ràdio
d'aconseguir-les.
Ja anuncio que el Tarragona Esportiva
a partir de demà també donarem samarretes.
Demà us explicarem com anirà aquest concurs,
sorteig, vaja, el que farem...
A través de la porra també, en fi,
hi haurà diverses maneres.
Jo ho explicarem demà un cop s'hagi presentat la samarreta
i aquesta serà la samarreta de Tarragona Ràdio i el Nàstic,
20 anys de Tarragona Ràdio, 120 anys del Nàstic,
però també tenim una altra samarreta,
aquesta la que sortegem habitualment,
el premi aquell de la marca Nàstic dels divendres.
Només s'ha d'enviar un missatge al 5588,
la paraula jugador, un espai
i aquell jugador del Nàstic que més us hagi agradat.
Vols votar el millor jugador del Nàstic?
Envia un SMS al 5588
amb la paraula jugador, un espai
i escriu el nom del jugador
que més et va agradar del darrer partit de Lliga.
Jolleria i rellotgeria Santa Gemma
patrocina el trofeu al millor jugador del Nàstic.
Divendres, entre tots els missatges que ens arribin,
recordeu fins divendres allà a dos quarts, tres quarts de nou,
una samarreta d'entrenament d'aquelles vermelles del Nàstic tan xules,
és la que sortegem aquesta setmana.
Recordeu, 5588,
la paraula jugador, un espai
i aquell jugador del Nàstic que més us hagi agradat.
Santa Gemma,
les joies i rellotges més exclusius,
el número 6 del carrer Rovira i Virgili.
Santa Gemma patrocina,
el trofeu al millor jugador del Nàstic.
Per acabar, recordar aquesta nit,
tornem amb el Tarragona Esportiva
on podreu escoltar un ampli resum de tot el que va passar a Lleida,
als minuts finals del programa.
Molt xulo, la veritat,
amb tot el que va passar al principi,
al final, l'invasió del camp, els crits
i també els gols que no els hem escoltat ara,
però sí que els podrem escoltar aquesta nit
al Tarragona Esportiva a partir de les 8.
i molta atenció al que ha de venir
aquest desplaçament a Huelva
i molta atenció a aquesta nova etapa
i a aquest material, en el bon sentit de la paraula,
que es presentarà públicament demà,
després de les 12 del migdia,
a les instal·lacions del nou estadi,
aquesta samarreta commemorativa.
120 anys, Nàstic,
20 anys de Tarragona Ràdio,
on separarà només un segle,
que això no és res,
que són cent anys,
no és res.
I mira, aquí estem tan bé.
Quim, gràcies.
A vosaltres, Jolanda.
Descansa.
Fem programes així és un gust, la veritat.
4 minuts i mig i seran dos quarts d'adugas.