logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

9 minuts a les 12 del migdia.
Com cada dijous a aquesta hora,
fem una passejada per la Via T al centre comercial,
a ser l'obert més gran de la ciutat de Tarragona,
el centre comercial que acull els establiments de confiança,
de proximitat, d'aquells que són prou coneguts pels clients.
És un concurs molt senzill.
La nostra unitat mòbil avui està aturat en un altre
d'aquests establiments que integren la Via T
a través d'una sèrie de pistes.
Han d'encertar de quin establiment es tracta.
És un clàssic.
Aleshores, si l'encerten, guanyen un premi
obsequi de la mateixa botiga, comerç o servei que visitem.
Recordem que ens han de dir el nom exacte de l'establiment,
si no, no val.
No hi ha aproximació com a la loteria.
No, han de dir el nom exacte de l'establiment.
La unitat mòbil ja fa una estoneta
que volta per la ciutat de Tarragona.
Jo imagino que més o menys
ja hauran pogut ubicar la unitat mòbil
perquè ja d'entrada aquesta pista és gratis.
Com si diguéssim, és una zona molt complicada
per aparcar el cotxe
perquè és una zona molt cèntrica.
La ciutat de Tarragona és una d'allò,
les artèries, eh, que dirien,
de la ciutat.
I és complicat.
A més, a vegades hi ha obres...
En fi, donem pas a la unitat mòbil
i ara en parlem.
Jo, Maria Bertran, Josep Soñé, bon dia.
Hola, Jovanda, bon dia.
Ho sentim una miqueta bruts.
Bruts?
No vosaltres, el so.
El so, doncs espera, que intentarem millorar el so.
A veure si ara és millor.
Sí, el millorem bé i si no intentarem que...
Jo no sé si ara s'escolta una mica millor.
Bé, una miqueta, eh?
Tot és millorable en aquesta vida.
del local.
Quan deia fer això de l'aparcament,
la persona amb la que parlàvem d'aquí,
no es feia que sí, amb el cap, eh?
Déu-n'hi-do, és que clar.
Deia que sí, que en veia que li costa aparcar cada matí, eh?
Aquí, és a dir, que són a centre, eh?
Sí, sí, sí.
També pot fer servir allò que ven?
Sí, sí, sí, exacte.
És que...
I aquí va a la segona pista.
Sí, és que gasta molt, eh?
Si de parcar lluny, en fi,
gastes molt producte d'aquest, eh?
Perquè, clar, això mateix, gastes molt.
I com que els has de comprar de dos en dos,
perquè d'un amb un generalment no es venen.
I aquí pots triar, eh?
Estem en un carrer que pots escollir, eh?
Nosaltres som en un, però vaja, n'hi ha d'altres.
No, ubiquem els oients al mapa, et sembla?
Sí, sí, sí.
Al plano de la ciutat.
Fa baixada, aquest carrer, també, eh?
Fa baixada.
Fa baixada.
Cap a una plaça, que hi ha molts ocells,
un arbre, un pinç en el que hi ha al mig, o...
Saps allò que a vegades la publicitat de la via té,
que diem de la part alta, el serrallo, del no sé què, eh?
Doncs aquí, la cosa, podríem dir que aquest carrer on està ubicat,
pràcticament, i tal, ni teòricament,
doncs, em vincula perfectament la part alta
amb la part baixa de la ciutat.
Crec que encara m'envita el telèfon, pot ser?
El nostre...
El nostre...
El nostre...
El nostre...
El nostre...
El nostre...
Ja l'acabes de dir tu.
Hi ha algú que truca ja, Lluís, no pot ser,
si és que amb les pistes que hem donat...
A veure, és un carrer, l'altre dia parlàvem...
Te'n recordes quan començava la setmana de la comunicació?
Bé, tu te'n recordes, perquè estàs fent el dilluns.
Perfecte.
Feies referència al programa de...
Veuràs quina pista més recaragulada.
Feies referència al programa, a la conferència que va donar en Josep Maria Martí,
i parlaven del maig genètic Josep Maria Terrassa,
i es parlava dels programes que es feien a Ràdio Tarragona,
i dèiem que la ràdio, en aquell moment que tenia el seu auditori,
estava ubicada en un carrer que aleshores es deia Hermanos Landa.
Efectivament.
Per tant, el carrer jo crec que l'identificaran.
Afortunadament, ja ningú li diu Hermanos Landa, aquest carrer.
He dit que afortunadament, perquè tots sabem una mica la història de la nostra ciutat,
i ara té un altre nom al carrer, però no demanem pel nom del carrer,
sinó de l'establiment.
Tenim una trucada, Lluís?
Escolta, és fantàstic, a veure si hi ha sort.
No serà fàcil, eh? Perquè, clar, és un carrer que establiments d'aquest tipus d'articles,
n'hi ha uns quants en aquest carrer.
Donem pas a la trucada, Josep?
Sí, sí.
Doncs vinga, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Dora.
Què tal, Dora?
Mira, molt bé, però amb això que m'has dit, no ho sé.
Que deies, ara truco i el premi és meu. Ai, Dora.
No, no, és meu, no, perquè si no ho sé...
La Dora és una dona valenta, experimentada i segur que...
A veure, on diries que és avui el Josep i el Joan Marià?
Tu hàveu dit que sou al carrer Unió?
Sí.
No ho hem dit, eh?
No, no ho hem dit, però tu, com que ja saps que antigament es deia Hermanos Landa,
doncs efectivament, som al carrer Unió.
Bueno, a veure, potser és...
El nom exacte de l'establiment, eh?
Casa Sabateria?
No.
No, ja estic, ja estic.
No, hi hem estat ja, eh?
Com?
Hi havíem estat un dia també a la Via Té.
Però no, no, t'hi has acostat, t'hi has acostat.
Si no s'hi pot dir una altra, no?
No, Dora.
És que jo no sabia si s'havia dit, bueno, un altre dia.
Un altre dia.
Has estat la primera trucada, un altre dia ens truques, d'acord?
Gràcies, Dora.
Adéu-siau.
Efectivament ja vam estar a Casa Sabater també, en l'espai de la Via Té.
Però diguem-ne que hauríem de creuar el carrer, no?
Sí, sí, la Dora anava bé, la Dora, eh?
Però jo conec molt bé aquest establiment i hem de creuar el carrer.
El nom de l'establiment té certa contradicció també, eh?
Sí, sí, sí, és contradictor i és paradoxal.
I a més et diré una cosa, és un aparador que t'atures perquè crida molt l'atenció,
però són molt moderns.
Sí, sí, sí.
Estan molt al dia.
És un aparador que es mou sovint, eh?
I tant, i tant.
Sovint el canviant el contingut d'allò que ara ens explicarem, eh?
Vinga, quatre minuts i les dotze del migdia.
A veure si podem donar pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Maria Dolors.
Maria Dolors, què més?
Maria Dolors, no se m'equivoqui, eh?
A veure si li donem el premi, va.
Ai, a veure.
És que no heu donat una altra, no?
Una altra què?
Una altra pista.
Dona, t'hem dit que està a l'altre carrer de l'establiment que deia la Dora.
Té un aparador maquíssim.
Mira, hi ha eines.
Ai, és a l'altre.
Hi ha unes quantes eines a la paret penjades.
Ja no? No ho saps?
Així ja no.
Doncs escolta.
No m'escolta, no m'escolta.
Escolta el Josep, mira què et diu el Josep.
A veure, què diu?
A la paret hi ha unes quantes eines penjades, sí?
Eines, però d'un ofici antic, penjades a la paret.
L'aparador crida l'atenció i el que venen, esclar, també, perquè ja dic que és maco, eh?
I modernet, i al dia, i bé, bé.
Eines de basté, en diuen per aquí.
Com?
De basté, eines de basté.
Doncs ja no.
No, Maria Dolors, llàstima.
Ja no, ja m'he passat.
T'esperem un altre dia, d'acord?
Bueno, gràcies.
Gràcies a tu, adéu-siau.
Ai, ai, ai, és que és clar, donar més pistes...
Deixa'm dir el telèfon, 97724-4767.
Donem per a una altra trucada.
Ara, jo crec que sí, no sé per què.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Anna Bullet.
Què tal, l'Anna?
Bé, molt bé.
On som?
Doncs, bueno, jo diria que és la sabateria XXL, de Pauets.
Molt bé, sí senyora.
Sí, vinga.
Uuuh, dic, encara no podem parlar amb la Mari,
que em penso que és la persona responsable de l'establiment que està amb el Josep.
Sí, sí, ens acompanya, Mari, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs que la Mari saludi a l'Anna, que quedin per anar a buscar l'obsequi.
Hola, Anna, què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
Bueno, ya sabes que te esperamos aquí para que vengas a buscar el obsequio.
Vinga, doncs.
Ets clienta, Anna, ets clienta.
Sí, sí, una tota una vegada.
Però ho has dit així ràpidament.
Enhorabona.
Es que han donat moltes pistes, eh?
A més, ja he de dir que és una sabateria que crida molt l'atenció,
moderneta, que està molt bé.
Gràcies, Anna, bon dia.
Sí, ja, gràcies.
Adéu-siau.
I molt ràpidament, Pep, en dos minuts,
tu creus que la Mari ens podrà explicar alguna cosa?
Sí, mira, el més important d'aquesta botiga, d'aquesta sabateria,
el més important de tot és que tens talles per infants,
però talles també grans, de gran a petit.
Però, a més a més, talles grans per dona,
perquè això no és habitual, no s'en troben.
Aquí almenys no, costa molt.
A Barcelona, sí, però aquí no, de veritat, Mari?
Sí, aquí tienes numeración del 42 al 45 de mujer,
que es muy difícil de encontrar.
I tant.
Y también tienes del 46 al 50 de caballero y juvenil para chico,
que también es bastante complicado.
Oye, aquests nois que tenen aquests peus enormes, no?
Sí, ahora...
Aquests adolescents, escolta, que són alts, com un Sant Pau.
Bueno, sí, ahora, bueno, nosotros somos los de pehuets
y por eso hemos hecho esta tienda,
porque la mayoría de niños vienen con los pies grandes,
no los podíamos calzar,
y claro, no les puedes poner zapatos de adulto,
entonces es zapato en plan juvenil, ¿vale?,
para la juventud, para los chavales estos
que tienen unos pies grandes y que lo tienen complicado.
I sempre de moda, no, Mari?
No, siempre estamos a la última.
¿Qué teniu per aquesta temporada?
Així que es porta molt la sabatilla esportiva,
però per passejar, no?
Sí, tienes las Converse, que se llevan mucho ahora.
Que tinc entès que hi ha de pana, de pell, de Converse,
s'han fet de diferent material, no?
Sí, sí, tienes las de pana, tienes las de piel, tienes las de lona,
¿vale?, también tienes las Wickenbergs,
que también se llevan mucho,
y hay pocos sitios que las tienen,
y bueno, tienes Geos, tienes Pepe Llanes,
puedes elegir.
Primeres marques, primeres marques,
qualitat a números grans,
i bé, hi ha aquesta atenció que hi ha
al XXL Baipauets al carrer Unió 31.
Mari, moltíssimes gràcies.
A tu.
Fins la propera.
Josep, ens retrobem després.
Doncs sí, a partir de la una.
Adéu-siau, són les dotze,
repassem l'actualitat nacional i internacional.