Seguim el matí de Tarragona Ràdio en aquesta quarta hora,
avui dimecres, amb el conseller de Relacions Institucionals
i president d'Iniciativa per Catalunya Avers,
Joan Saura, que ha vingut a Tarragona
per participar en un acte públic d'explicació del nou estatut.
Justament aprofitant aquesta visita a la ciutat,
l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
per repassar l'actualitat política en general
i també alguns aspectes de l'actualitat política
en clau local, en clau tarragonina.
Senyor Joan Saura, bon dia.
Bon dia.
Ha vingut a defensar l'estatut, a parlar bé de l'estatut,
d'aquest principi d'acord de l'estatut.
Quin és el principal argument com a conseller
i com a president d'Iniciativa per Catalunya Avers
per donar el sí a aquest estatut?
Aquest estatut representarà quan s'aprovi,
sense cap mena de dubte, el salt d'autogovern
més important que mai ha tingut Catalunya.
És a dir, representa un títol de dret,
si deia que és importantíssim, més competències,
més finançament, una nova relació amb l'estat espanyol.
Per tant, jo crec que pràcticament els grans elements
de l'estatut que es va aprovar al Parlament el 30 de setembre
són els elements de l'estatut que sortia del Congrés.
Per tant, hi ha molts motius per dir que sí.
No queda lluny, per tant, de les expectatives
que potser s'havien creat el 30 de setembre?
No, no, en absolut.
És a dir, el que passa és que a Catalunya,
en alguns sectors, hi ha una certa música sempre
que ens agrada fins i tot, sembla, pedra, que perdem.
Però, en definitiva, les grans qüestions que l'estatut plantejava
són qüestions que estan absolutament contemplades en aquest estatut
i no hi ha, de cap de les maneres, un estatut ni rebaixat ni molt rebaixat.
Hi ha un estatut negociat, com tots sabíem,
que en algunes qüestions ens hem quedat una mica per sota
del que inicial dèiem, però les qüestions més importants de l'estatut
estan contemplades en aquesta proposta.
En aquesta fase de negociació amb el govern central,
els partits catalans, les quatre forces polítiques
que li van donar suport a l'estatut,
no han actuat de manera unitària a l'hora de negociar a Madrid
amb el govern central.
Em fa a vostre alguna autocrítica d'això?
Home, això, bueno, faig una lectura negativa i una crítica,
perquè no ho hem fet perquè Convergència i Unió no ho va voler.
Des del 2 de novembre, que es va dir que ser un congrés de diputats
a la tramitació de l'estatut, des del govern vam insistir
en la necessitat que els quatre partits estiguéssim asseguts en una taula.
Va ser Convergència i aquí va dir que no.
Jo crec que això ha retardat la negociació i fins i tot la dificultat,
malgrat que finalment, jo crec que l'estatut, com he dit abans, és bo,
però crec que era el sentit comú.
Ens deia que si quatre partits s'havien dit que sí aquí a l'estatut,
el normal semblava que els quatre partits estiguéssim asseguts en una taula.
Però això no ha estat així perquè Convergència i Unió no ho va voler.
Això ha de quedar molt clar.
Alfil, doncs això que diu, si Convergència i Unió no ho va voler,
ara dona la sensació que al final d'aquest procés d'acord,
els grans triomfadors, els que s'han portat al gat a l'aigua,
és Convergència i Unió, que sembla que hagi estat la principal força política
que hagi arribat a l'acord amb el govern Zapatero.
No, no, aquesta és una imatge falsa.
Miri, la reunió d'Ordigues Zapatero-Mars només van parlar de finançament i de nació.
La resta de temes, o els teníem ja pactats,
o aquella mateixa setmana s'havien acordat.
I el tema de finançament, les 48 hores abans de la reunió d'Ordigues Zapatero
també estaven parlant pràcticament en el mateix text.
Per tant, la reunió d'Ordigues Zapatero és una reunió que es produeix
perquè Convergència i Unió la posen com a condició per dir que sí,
intenta Convergència i Unió capitalitzar o monopolitzar l'estatut,
però el contingut de l'estatut és un contingut que estava,
excepte aquests dos temes, pactat molt abans
i en el que hi ha participat absolutament tothom.
Sempre hem dit que aquest era un estatut de tothom,
que no podia ser un estatut ni del govern ni d'un partit.
En contra del que alguns havíem previst,
portem una mica més d'una setmana de debat a la Comissió Constitucional.
L'entrada de l'estatut justament al Congrés dels Diputats
de moment no ha tancat ni el debat polític,
ni la controvèrsia entre forces polítiques,
ni tampoc el debat mediàtic.
Això no afecta, d'altra banda,
i li pregunto més, evidentment,
com a Consell de Relacions Institucionals,
si això no està afectant negativament el govern de Catalunya
perquè justament l'anunciar gir en polítiques socials
per després de l'estatut encara no s'està veient?
No, i bueno, no s'està veient.
Jo crec que sí que s'està veient.
Jo crec que des de fa 7 o 8 mesos
l'acció de govern és una acció que es veu de forma molt important.
Miri, avui mateix, ahir mateix, perdó,
en el govern, l'organització del govern,
es van aprovar temes tan importants
com un pla d'accions contra els accidents laborals,
es van aprovar decrets d'ecoeficiència
des del punt de vista tèrmic dels habitatges.
Dintre de molt pocs dies s'aprovarà el Pacte Nacional de l'Educació,
que significa moltes coses,
però si s'ha deslectiva, s'increment del número de professors.
Per tant, aquest govern ha fet en aquests dos anys coses
que no s'havien fet en 23 anys.
L'estatut l'ha tapat o està tapant,
però jo estic segur que quan l'estatut s'aprovi
es veurà molta més força.
I, evidentment, la controvèrsia política
és fins i tot inevitable
i l'únic que espero és que en les propers setmanes,
en els propers dies,
Esquerra Republicana es pugui sumar en el sí en aquest estatut.
Perquè de moment ho tapa
i justament aquest vot de moment no favorable a Esquerra Republicana
és el que està tapant segurament altres coses
i per tant el debat de l'estatut fa
que continui en primer pla de l'actualitat.
Bé, jo crec que l'estatut per si mateix
sempre és en primer pla.
En aquests moments,
tot el procés que es pot iniciar de pau,
que el senyor Zapatero ha anunciat,
també és un altre element que tapa políticament moltes coses.
Però insisteixo que l'acció de govern
a poc a poc es va notant
amb educació, amb sanitat, amb habitatge,
amb serveis socials,
i, evidentment, el fet que un partit
dels que va dir que sí a Catalunya
encara no digui que sí
és una qüestió que ocupa espai comunicatiu.
Però jo crec que estic segur
i espero i desitjo que Esquerra Republicana
s'incorpori amb el que aleshores
l'acció de govern aparegui molta més força.
Si no s'incorpora el sí a l'estatut,
s'acaba el govern?
No, en absolut.
El govern continuarà.
Però, a més, és que sempre vaig dir
que s'aprovaria l'estatut de Catalunya,
molta gent em deia que no era possible,
vaig dir que s'aprovaria a Madrid,
molta gent em deia que no era possible,
i ara continuo dient que Esquerra Republicana
jo crec que s'haurà d'incorporar,
entre altres raons,
perquè aquest estatut
tampoc es podria entendre bé
sense el paper d'Esquerra Republicana.
Tots els partits han fet una contribució important
en aquest capítol, per exemple,
des del punt de vista d'Iniciativa per Catalunya Verge,
el capítol de drets i d'euros
que es va aprovar el passat de juny
és un títol fonamental,
que n'havien fet una qüestió importantíssima,
i hi ha aspectes importantíssims d'aquest estatut
que són producte de la iniciativa d'Esquerra Republicana.
Per tant, jo espero i desitjo
que en les properes setmanes
Esquerra es pugui incorporar.
En l'aspecte mediàtic,
en l'aspecte comunicatiu aquests dies,
les diferències públiques de criteri
entre el president de la Generalitat
i el president del govern espanyol,
entre Pasqual Maragall i Rodríguez Zapatero,
i les dures crítiques d'alguns ministres,
com José Bono,
estan deixant, senyor Saura,
el govern de Catalunya en una posició
diríem que insegura,
d'inseguretat, de feblesa,
perquè sembla que, en fi,
el PSC com a principal partit del govern
depengui molt del que diguin
els companys socialistes de l'Estat?
No, al revés.
El que està passant és que queda clar
que el PSC no depèn
dels socialistes de l'Estat, no?
És a dir, si els socialistes d'aquí
fessin el que diuen els socialistes de l'Estat,
sí que es podria dir que el PSC d'aquí
depèn de l'Estat, no?
No, no, no.
Jo crec que el president Maragall
diu molt clar sempre el que pensa
i jo crec que tant el president Maragall
com el secretari general del Partit Socialista,
el senyor Montilla,
han dit dues qüestions
que em semblen importantíssimes.
Primera, que la política d'aliances
del govern se decideix a Catalunya
i no se decideix a Madrid.
I segona, que els candidats del PSC
se decideix a Catalunya i no se decideix a Madrid.
Possiblement són dels gestos
amb més autonomia
que mai ha fet el Partit Socialista de Catalunya, no?
Per tant, la discrepància,
en tot cas, el que fa és reforçar
en aquests moments l'autonomia
que jo crec que té el president Maragall
i que té el PSC.
Una altra qüestió són declaracions
com les del senyor Bono,
que són declaracions d'una persona
que sempre ha tingut actituds centralistes
des del punt de vista territorial
i conservadores des del punt de vista polític, no?
L'altre dia li comentava
amb una altra metja de comunicació
que jo estic segur
que si el senyor Bono hagués estat
president de govern
no tindríem avui estat tot.
Per tant, el que digui el senyor Bono
m'extranya poc
perquè la seva trajectòria
és una trajectòria
de conservadorisme polític, no?
En l'especte socialista
i de gran centralisme territorial.
Al marge del que digui el senyor Bono,
ministre de Defensa,
el PSOE sembla
que aparentment ha escollit
a Convergència i Unió
com a aliat estratègic
de cara al futur,
més enllà de la foto Zapatero-Màs.
Més enllà d'aquest acord
sobre l'Estatut,
iniciativa per Catalunya
mantindrà el suport al Zapatero
si aquest opta
per apropar-se
a la Federació Nacionalista
en altres qüestions?
De fet, ja s'han apropat
en temes com la llei
de l'educació i d'altres?
No, no, és a dir,
el president Zapatero
ha dit claríssimament
i he tingut ocasió
de parlar amb ell
un parell de cops llargament
sobre això,
que l'aliança estratègica,
com a mínim,
en aquesta leixestatura del SO,
és l'esquerra.
Una altra cosa
és que ha ampliat aliances,
i per tant
no hi ha una substitució
d'aliances.
I des d'aquest punt de vista
jo crec que l'Eloi
és un exemple,
però el mateix capítol
de drets i deures
és un exemple,
si Convergència i Unió
posava com a condició
pràcticament la supressió
d'aquest capítol.
I ara tindrem dintre de poc
un altre element polític
importantíssim,
que serà la reforma fiscal.
Per tant, a mi,
que el Partit Socialista
i Estat Espanyol
amplia aliances
amb la Convergència,
bé, no em sembla
ni bé ni malament.
Només hi ha una qüestió
que així li vaig dir
al mateix president del govern,
que era la següent,
que l'aliança amb Convergència i Unió
no és una aliança neutra políticament,
és una aliança
de dretanització
de la política del PSOE.
Com hagués passat
si el dilluns passat,
ara fa 48 hores,
el PSOE hagués acceptat
suprimir el capítol
de títol de drets i deures.
Per tant,
la voluntat del president
del govern i del PSOE
que ens ha manifestat reiteradament
és no canvi d'aliances,
si ampliació d'aliances,
el PSOE té un objectiu
molt important
que tothom el pot entendre,
vol deixar,
vol aïllar el PP
a l'oposició.
i des d'aquest punt de vista
el gir que ha fet
el PSOE
és intentar ampliar aliances
no només amb Convergència i Unió,
amb el Partit Nacionalista Bas,
amb coalició Canària,
és cosa que d'altra banda
sembla intel·ligent
per part del PSOE.
Evidentment,
si en la propera legislatura
es produeix un canvi d'aliances
exclusivament amb Convergència i Unió,
la situació seria una altra.
Però espero,
espero que això no passi.
Això podria passar a Madrid,
podria,
i ho dic en condicional,
i això podria afectar
la política catalana.
O creu estar convençut
com a conseller del govern actual?
I com a líder d'iniciàtiva per Catalunya
que aquí hi ha una clara opció
pel tripartit?
I si en aquests moments
jo crec que l'opció
dels tres partits de govern,
li puc dir que més que mai
és una clara opció del tripartit.
I ho dic des de,
evidentment,
la mala relació que tinc
amb els dirigents
dels altres dos partits,
d'esquerres,
però també des de les seves
pròpies declaracions.
i de la pròpia declaració
del president Maragall,
ara fa 15 dies,
quan va venir el president
del govern,
Zapatero,
que va dir claríssimament
que de cap de les maneres
es podria condicionar
el govern català
als pactes de Madrid.
Per tant,
jo estic molt convençut
que el tripartit
no tindrà
cap mena
de problema.
S'aprovarà l'Estatut,
espero que amb el vot
d'Esquerra Republicana,
i hi haurà un any i mig
perquè l'acció de govern
tiri endavant.
Però pensi vostè que tant
des del punt de vista
de la política interior,
per dir-ho així,
com des del punt de vista
de la política
de relació amb l'Estat,
s'han aconseguit coses
que fa 23 anys
estaven pendentes.
Els propers de Salamanca
l'any 80 hi havia ingestions,
el reconeixement del català
a Europa,
la Carta Municipal de Barcelona
des de l'any 87.
Per tant,
darrere d'aquest tripartit
hi ha una gran acció de govern.
Mariano Rajoy
ha vingut aquest dimarts
a Barcelona,
ha vingut a Catalunya,
el discurs del Partit Popular
insisteix en el tema
de la campanya del referèndum,
posa damunt de la taula
el debat de la llengua.
Què respon el govern
a les paraules
de Mariano Rajoy?
Responem de dues formes.
Una, amb molta tranquil·litat
i dues, amb molta contundència.
Avui hi ha un altre fet
molt important,
que és que la Junta de Fiscals,
la Sala de Fiscals
de l'Estat
ha desestimat
els recursos
que el PP
ha processat
als constitucionals
i a poc a poc
el Partit Popular
es va quedar sense arguments.
Es queda sense arguments.
Aquesta,
si m'ho permet,
aquesta payassada,
perquè aquesta recollida de firmes,
tal com la planteixen,
no només
si és inconstitucional,
sinó que això és impossible.
Però demostra la desesperació
del Partit Popular.
I miri,
quan s'aprovi l'Estatut,
quan passi un mes
o dos mesos
o tres mesos
i la gent vegi,
la gent de l'Estat,
que no es trenca Espanya,
que la poligàmia
no funciona a Catalunya
perquè l'Estatut
no ho contempla,
evidentment,
que no té res a veure
amb el terrorisme
amb l'Estatut.
Jo crec que quedarà
de nou
en l'ambient
la imatge
d'un partit
que ha dit moltes mentides.
El Partit Popular
a la guerra d'Iraq
per dir moltes mentides,
mentides, mentides, mentides,
mentides,
fins que va quedar en evidència.
I ara amb l'Estatut
està passant el mateix.
I per tant,
jo crec que aquesta actitud,
aquesta difamació,
perquè no és discrepància política,
el PP està dient
veritables mentides,
barbaritats
del que diu l'Estatut.
El propi Partit Popular
ho pagarà car electoralment,
estic convençut,
i a Catalunya
crec que ho pagarà molt car.
El govern de Catalunya
acaba de passar a l'Equador,
si és que la legislatura
dura quatre anys.
Balanç d'aquests dos primers anys,
malgrat tots els ensurs,
iniciativa,
com ho veu?
Nosaltres ho veiem
molt positivament
tenint en compte
que dos anys
és molt poc
en la història d'un país
i en la història
després de 23 anys
d'un govern monocolor.
Però veiem si vostè,
que jo l'altre dia
ho comentava,
vaig estar a Tortosa
visitant la ciutat
i comentava
que aquest govern
no és que hagi fet
una mica més
que Convergència,
ha fet coses
que Convergència
no havia fet mai.
la llei de barris,
és a dir,
en aquests moments
s'estan rehabilitant
30 barris de Catalunya
dels més necessitats.
Això no s'havia fet mai,
la política d'habitatges.
Catalunya no tenia
política d'habitatges,
l'aposta decidida
cap a l'escola pública
mantenint els concerts
sempre i quan els produeixin
dintre de la llei,
l'ampliació
de les prestacions sanitàries,
la construcció
d'escoles
de 0 a 3 anys,
tot això
són coses
que no s'havien fet mai.
Jo crec que això es nota.
Jo aquest matí
pensava
quan venia cap aquí
que evidentment
a poc a poc
quan passen els territoris
tothom se n'està adonant
de que l'acció de govern
va donant fluïts importants
o tenen un objectiu fonamental,
no és que la gent visqui millor.
Hi haurà govern
durant dos anys més?
És a dir,
s'esgotarà la legislatura
o tot dependrà de l'Estatut?
No,
jo crec
això és una decisió
en última instància
del president.
com a partit,
com a coalició,
volem que continuï
i em consta
avui per avui,
perquè ho he parlat
amb el president fa poc,
la seva voluntat
d'acabar la legislatura,
no?
Per què?
Perquè l'Estatut s'aprovarà
i perquè unes eleccions
anticipades
normalment es produeixen
quan hi ha un moment de crisi,
no quan hi ha un moment d'èxit,
no?
I l'aprovació de l'Estatut
ha de ser un moment d'èxit
on el govern català
hi té molt a dir,
perquè durant aquests 23 anys
mai s'ha volgut reformar l'Estatut
amb el govern de Convergència
amb l'anterior govern
i fins i tot vull recordar
que a l'anterior legislatura
l'estabilitat
del govern de Convergència
depenia del pacte
amb el PP
per no reformar l'Estatut.
Per tant,
així tenim estatut
és perquè molta gent
ha fet moltes coses
però especialment
perquè hi ha una majoria
parlamentaria d'Esquerres
que ha impulsat l'Estatut.
Hi ha una edat electoral,
senyor Saura,
que sí que està fixada,
que és la de les eleccions municipals
a la primavera del 2007.
Parlem una miqueta
en clau local,
en clau terragonina,
perquè a Terragon,
aquesta és una de les poques ciutats
de Catalunya
on a les últimes eleccions municipals
l'iniciativa per Catalunya Verge
i Esquerra Unida
i Alternativa
es van presentar per separat.
Ara, de cara al 2007,
hi haurà acord?
Bé, això depèn
de l'organització local
i per tant
no voldria jo avançar resultats.
A mi m'agradaria
que hi hagués acord.
Hi van haver algunes localitats,
com vostè dit,
poques,
però algunes,
Tarragona,
el Prat,
algunes localitats
que no va ser possible l'acord.
Jo crec que el no acord
no va ser bo per ningú
des del punt de vista
de la coalició.
Per tant,
jo crec que seria important
que Tarragona també
la coalició
es pogués presentar
com es presentarà
a tota la resta de Catalunya.
Ara,
l'iniciativa té dos representants
o regidors
a l'Ajuntament de Tarragona.
En fi,
com a president del partit
de la formació política,
quina valoració fa
de la feina feta
tenint en compte
que són dos regidors
i que és un grup d'oposició?
Sí,
jo crec que els nostres regidors
són referents
de l'oposició política
i crec que,
a més a més,
el creixement
és el que la coalició
pugui ajuntar
a aquestes eleccions
i el nostre creixement
pot assegurar
o pot determinar
una qüestió importantíssima
que és que Tarragona
que és de les poques ciutats
importants
que avui governen
Convergència i Unió
passi en mans
de les esquerres.
Crec que Tarragona
és la ciutat més important
governada per Convergència i Unió
juntament amb Sant Cugat
i m'agradaria molt
que dintre d'un any
això pogués canviar.
Justament li anava a preguntar
si aquest fet
suposa per vostè,
en fi,
com a líder d'iniciativa
un objectiu prioritari
encara a les eleccions municipals.
Evidentment,
el nostre objectiu és,
des del punt de vista intern,
que en les poques ciutats
no va ser possible
l'acord i així l'acord
i en segon lloc
en les ciutats,
en algunes ciutats importants
que ja són poques
que Convergència governa
es pugui acabar
el govern de Convergència i Unió.
Crec que Tarragona
necessita un canvi de govern.
Crec que això és evident,
tinc la sensació
d'una certa paràlisi,
d'una certa falta de projecte
en el govern actual
amb problemes internes
evidentment
com més evident
dintre de Convergència i Unió
i crec que un canvi de govern
a Tarragona
significaria un nou projecte
de futur per Tarragona.
Els responsables
d'aquest govern actual
a l'Ajuntament de Tarragona
han acusat justament
alguns responsables
del govern
de la Generalitat
de no col·laborar justament
amb el consistori de Tarragona
per tractar-se
de dues institucions
amb color polític diferent.
Què n'ha de dir?
Bé, això no...
Sé que hi ha hagut
algunes acusacions
en alguns continguts
en concret.
Crec que això no és veritat.
Suposo que forma part
de l'intent de defensa
del govern
no bo
que està tenint
en aquests moments
Tarragona
però en aquests moments
crec que podem afirmar
de forma claríssima
que el nivell de transparència
pel que fa referència
a tot
a l'adjudicació
de rehabilitació
de barris
a l'adjudicació
d'escoles
no s'havia produït mai.
Aquest govern
es caracteritza
el govern nostre
per un govern molt transparent.
L'objectiu d'iniciativa
a les eleccions del 2007
aquí a Tarragona
sumar més?
Bé, créixer
i que la nostra suma
pugui determinar
una majoria d'esquerres.
Així acabem.
Senyor Joan Saura
conseller de Relacions Institucionals
i president d'Iniciativa
per Catalunya Verge
gràcies per venir
aquest matí
als estudis de Tarragona Ràdio
aprofitant aquesta visita
a la nostra ciutat
i en fi
que vagi molt bé
tot el que queda de debat
estatutari sobretot.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies a vostès.
Bon dia.
Bon dia.