Les 10 del matí i 12 minuts, quarta hora del programa,
uns minuts per parlar avui també de política,
per comentar el panorama polític de Catalunya
en una setmana en què s'ha acabat de configurar
el nou govern tripartit, el nou govern de coalició
format pel Partit dels Socialistes, Esquerra Republicana,
iniciativa per Catalunya.
Just a una setmana de la Constitució del Parlament,
es farà el proper divendres, 17 de novembre,
avui volem comentar justament aquesta situació política
amb el president de la Intercomarcal d'Unió Democràtica a Tarragona
i tinent d'alcalde de l'Ajuntament, el senyor Albert Ramballé.
Senyor Vallbé, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Aquesta setmana ja hem tingut com a convidats
els responsables polítics d'Esquerra Republicana,
del Partit dels Socialistes, també de Convergència Democràtica,
i avui amb Unió Democràtica volem primer valorar
l'acord entre Montilla, Carot i Saura,
l'acord entre socialistes, Esquerra Republicana,
iniciativa per configurar el nou govern,
deixant a l'oposició una legislatura més a Convergència i Unió.
Com ho han rebut els democràtics?
Home, malament.
Malament perquè...
I, evidentment, no tan malament pel que fa referència
a la Unió i a la Federació de Convergència i Unió,
sinó pel fet que crec que és un pacte que és volent per Catalunya
i que d'alguna manera traeix el sentit del vot dels ciutadans.
Una vegada s'ha produït aquest pacte pel progrés,
la gent pel carrer diu, escolta, jo no n'hi aniré a votar mai més,
perquè la gent que no entenen...
Incluso ja dic, no gent de carnet, ni gent que tenen el seu vot per determinat,
sinó aquesta mas mèdia que vota en funció del que s'ha fet
durant l'exercici anterior, que vota en funció de la campanya electoral.
Bé, que un partit que guanya les eleccions,
amb molts diputats de diferència, i amb una...
És a dir, jo suposo que aquest és un element contundent,
que altres tres pactin conjuntament, tot i ben perdut les eleccions,
perquè no sol el PSC de Catalunya va treure menys diputats,
sinó que va tindre una davallada important amb el seu número de vots.
És a dir, ja no es tracta únicament de treure menys,
sinó que, a més, s'ha produït...
És a dir, hi ha hagut un vot de càstig per part de la ciutadania.
I que, a pesar d'això, jo crec que malbaratin el sistema democràtic
i reeditin aquest pacte, que tan funès va ser durant quasi tres anys,
doncs, evidentment, és una mica decebedor.
És a dir, no em preocupa tant amb la política,
estàs en el poder i no ho estàs,
i malament qui no admet una època d'oposició.
El que fa difícil d'admetre és que guanyant les eleccions,
i d'una manera clara, tot això es converteixi
i es converteixi en una cosa diferent.
I que es reediti un producte polític
que no va tindre cap tipus d'èxit.
I que, a més, va ser certament...
I això, massa greu, tornar-ho a dir,
perquè això s'ha dit molt durant les campanyes,
això va perjudicar el bon nom de Catalunya.
És a dir, Començament Unió havia governat
durant molts i molts anys, però havia prestigiat
Catalunya com una autonomia sèria,
amb voluntat d'un autogovern cada vegada més important.
I a l'antic tripartit,
que ha arribat el nom,
el que va fer va ser malmetre aquest prestigi,
jo diria, a nivell de l'Estat i a nivell internacional.
I bé, que un dia pel dematí
el president Maragall tingués que cessar
a sis consellers,
que era pràcticament la meitat del seu govern,
doncs quasi que el que es diu que feia
era disoltre el Parlament de Catalunya
i començar de nou, no?
I que després es torni a incidir en la mateixa qüestió?
No ho sé.
Crec que això no passa ni a les empreses
ni a la vida particular.
Un error d'aquest gruix
enredital i repetit,
doncs no ho sé.
Jo els hi desitjo moltíssima sort,
però em temo que tornaran a tindre problemes sèrius entre ells.
La legislatura passada ha estat convulsa.
Vostès des de Convergència i Unió
parlen de fracàs, de desprestigi,
en fi, de la convulsió que ha viscut
la política catalana en els últims anys.
En les eleccions de l'1 de novembre,
Convergència i Unió guanyava,
clarament, amb 11 diputats de diferència
respecte al PSC,
però només aconseguia dos escons més
que l'anterior legislatura.
Alguns han criticat justament el to de la campanya.
Vostès creuen que han de fer autocrítica,
Unió Democràtica i Convergència i Unió conjuntament?
A veure, jo crec que autocrítica no,
perquè tot és millorable.
Tot és millorable.
I després és molt còmodo jutjar les qüestions
l'endemà de les eleccions.
Pel que sembla,
l'origen del disgust de l'actual govern
és el famós DVD
i després el pacte o l'assignatura notarial,
un contracte amb els ciutadans de Catalunya
que va fer el president Sable, l'Artur Mas.
El DVD jo el vaig estar mirant amb deteniment,
perquè a mi, certament, és un terrenar personal,
m'amolesta molestar amb un tercer
d'una manera injustificada.
Jo me vaig mirar amb bulls molt crítics
aquest DVD
i vaig trobar que no hi havia cap element
que no fos res més que recordar la ciutadania
el que havia passat durant l'època del tripartit.
Perquè les coses mediàtiques
tenen una virtualitat que dura, jo diria, segons.
És a dir, la notícia important d'avui
tapa la notícia important d'ahir.
Llavors, per exemple, jo mateix
ja no me'n recordava que el mes de juny o el mes de juliol
hi va haver un festival terrible
a l'aeroport de Barcelona
i repassant el vídeo,
recuperaves aquesta consciència.
Bracons, línies d'alta tensió.
I, en definitiva, l'únic que es feia
amb poc comentari.
És a dir, el comentarista, la voz en off,
feia poca intervenció,
sinó que era començar per dir
que el que m'ha molestat el senyor Francino.
El senyor Francino va sortir a la televisió
i va dir
que ha guanyat Convergència i Unió.
Aquest és un element que calia recordar a la gent,
que no vam guanyar les actuals,
les de l'1 de novembre,
i se'n van guanyar les anteriors.
I llavors, amb aquests pactes
que jo crec que no respecten
la corrent del país,
doncs bé, això és una cosa
que es tenia que recordar.
La famosa escriptura notarial,
home, miri, sap què passa?
Que se n'ha fet un gran massa.
S'ha extrapolat un element
que potser, miri, jo faig,
però també ara parlo a títol personal
d'Albert Vallmé,
que sóc fill de pare català
i de mare aragonesa, no?
Potser,
i el document que va firmar l'Artur Mas
no era un document que parlés únicament
que no era la nostra voluntat
pactar amb el Partit Popular.
Hi havia molts altres punts,
molts compromisos
amb la gent que es tenia que votar.
I un d'aquests compromisos,
que és el que es va magnificar,
va ser solidar-nos
no pactar amb el Partit Popular.
Això, potser,
la forma notarial no calia,
potser,
però el que és evident
és que ningú,
ningú de la nostra gent
estava disposat
a pactar amb el Partit Popular
després del que hem sentit
del senyor Staplana,
del senyor Aceves,
etcètera,
i també del senyor Rajoy,
amb el que feia referència
a l'Estat de Catalunya.
Miri, escoltim,
jo crec que hem rebut garrotades
del Partit Popular,
però moltíssimes,
i a més molt directes,
i a més utilitzant Catalunya
amb altres autonomies de l'Estat
com a moneda de canvi, no?
És a dir,
i clar,
això a un tio
que senti una mica el seu país,
doncs és evidentment això,
molesta.
Llavors,
cal donar aviso a navegantes.
I escoltim,
mirem,
vostès,
amb aquest tarannà,
no volem saber de res.
El que està clar,
senyor Baller,
en qualsevol cas
és que Convergència i Unió
es va quedar per sota
de les expectatives que tenia
i de les pròpies enquestes.
Bé, a veure, a veure,
Ricard,
a veure,
jo crec que vam guanyar
d'una manera oberta.
Tu abans feies la diferència
entre que tenim 11 diputats més
però que sol n'hem guanyat dos més.
Bé, escoltim,
és que partim
d'una situació
d'haver guanyat unes eleccions
una altra vegada.
És a dir,
venim guanyant les eleccions
des de fa 28 anys, no?
Però els venim guanyant.
I aquelles persones que diuen
escolta,
més que tant de temps el poder.
Perdoni,
la urna és l'únic
i el millor termòmetre, no?
Llavors,
que no hem arribat
a les expectatives
als 52, 52 o 54 diputats.
Miri, escoltim,
quan algú planteja
una campanya electoral,
evidentment planteja
una campanya electoral
optimista i de màxims.
Jo continuo dient
que 11 diputats de diferència,
amic meu,
és moltíssima diferència.
Per què no ha pogut pactar
després Convergència i Unió
amb els socialistes
o amb Esquerra Republicana
que ho va intentar
l'endemà de les eleccions?
Perquè no li han deixat
els altres grups?
No, no, jo estic...
Per incapacitat d'això,
de tenir ponts de diàleg
amb les altres formacions polítiques?
Mira,
l'única cosa que jo agraeixo
a tots els que han intervingut
en aquesta negociació
és que la solució va ser ràpida.
Per altra banda,
el que hi havia en joc
era la presidència de la Generalitat
i aquest pacte pel progresso,
el tripartit,
el que evidentment van aconseguir
amb sessions,
que ja veurem
quin resultat polític tindran,
va ser garantir
pel senyor Montilla
la presidència de la Generalitat.
Cosa legítima,
però políticament
jo crec que és censurable.
Llavors,
i el que està claríssim
és que,
segons legítim pels diaris,
perquè aquestes són qüestions
que evidentment
estan reduïdes
en un círcul molt reduït
i és lògic que sigui així,
hi va haver un oferiment
als socialistes
i hi va haver un oferiment
a Esquerra Republicana.
El que passa és que jo estic convençut
que aquest nou tripartit
era un tema
que ja estava mig pactat
abans que acabessin les eleccions.
Amb els supòsits
de poder sumar,
tot es tornava a realitar.
aquesta fórmula
que jo crec que ha sigut
molt dolenta per Catalunya.
En fi,
ara s'obre una nova etapa
en què Convergència i Unió
haurà d'estar a l'oposició
una vegada més.
Com afronta,
o creu que ha d'afrontar
Unió Democràtica
i la Federació Nacionalista
aquesta nova etapa,
aquests quatre anys?
Doncs home,
jo crec que
amb una majoria a la Càmera,
evidentment,
jo crec que
començant pel president del Parlament
i acabant pel govern,
tindrem que tindre
molt en compte
el fet que estan
amb aquesta minoria relativa.
Sumant,
és evident que no estan,
però amb aquesta falta
de legitimitat democràtica
d'obstantar la presidència
i d'obstantar el govern
de la Generalitat.
Per altra banda,
jo recomanaria
als meus companys,
és una recomanació
d'un militant de base
d'Unió Democràtica de Catalunya,
és fer-ho
amb clau de país.
És a dir,
no fer oposició
per oposició,
sinó intentar
transaccionar
el màxim possible.
Crec que tenim
autoritat moral
per exigir
que s'estigui en compte,
de no governar
amb el clàssic rodent,
perquè crec que
representem
a més de la mitjà
de la ciutadania
del país.
Llavors,
jo crec que ja dic
que hem de fer
una oposició
molt,
molt dia a dia,
que hem de forçar,
és a dir,
hem de exercir
la nostra condició
de força més votada
i hem de exigir
al govern,
evidentment,
que es governi,
jo diria,
quasi-quasi,
el govern
que parlava
el senyor Caroll,
un govern
de concentració nacional.
És a dir,
que pel fet
que no estem al govern,
la nostra veu
sigui escoltada.
Perquè, en definitiva,
insisteixo,
el que volem
és el millor per Catalunya.
Ara fa tres anys,
alguns analistes
preveien que
Convergència i Unió
pràcticament
acabaria dissolent-se
perquè estaria
a l'oposició
justament quan es formava
el primer tripartit.
Han passat tres anys,
això ha quedat clar
que no ha estat així.
Al revés.
I ara?
Al revés.
No, no,
ara menys que mai.
És a dir,
jo crec que,
bé,
les clàssiques
i normals
i naturals
diferències periòdiques
entre Convergència i Unió
feron un fet
en què creiem
que, bueno,
que la situació
que s'ha cregut
és injusta,
això fa que la gent
tanquin més files,
no?
Ara tenim el gran repte
que són les eleccions municipals.
Jo, personalment,
estic convençut
que el que ha passat
amb aquest pacte pel progrés
o amb aquest tripartit
vist,
la ciutadania
se'n donarà compte
que, bueno,
que les coses
s'utilitzen malament.
Se'n donarà compte
de quin és el vot útil
i se'n donarà compte
que no es pot frivolitzar
en el moment d'abstenir-se,
per exemple,
d'anar a votar
perquè després
se'n fa un mal ús
de la teva voluntat.
Jo he sentit gent
que diuen,
escolta,
miri,
jo no aniré a votar més,
no?
Jo crec que l'abstenció
no és bona per ningú
i menys una abstenció
provocada
per un pacte
que jo crec
que és un pacte
antinatura.
Llavors,
vostè em preguntava
relacions
amb la ciutadania
i la Unió.
Escolti,
miri,
més fermes que mai.
Ara començarem
a parlar
de política municipal,
confeccionarem
les nostres llistes
i jo crec que
sortim esperonats
d'aquesta situació.
Després d'un desencís important,
perquè, evidentment,
tots teníem
la confiança
que com a força
més votada
teníem la capacitat
de governar Catalunya,
bé,
s'ha fet aquest mal gesto
i això ha fet
que d'alguna manera
la nostra gent,
sobretot la gent
que viuen intensament,
s'assentin esperonats
a dir,
quan escolti,
això ara és,
ara,
dintre de la més estida democràcia,
això és una lluita
que mereix la pena,
que val la pena,
és un pols
que hem de mantenir.
Jo crec que això
es dirà força bé.
Ara que anomenava
les eleccions municipals,
ahir en aquest programa
el primer secretari
dels socialistes
de Tarragona,
Xavier Sabater,
deia que aquest tripartit 2
espera que es pugui
extendre a altres municipis,
a altres ajuntaments
de Catalunya
d'aquí sis mesos
quan hi hagi eleccions
i parlava clarament
de l'Ajuntament de Tarragona.
Unió Democràtica
creu que això,
hi haurà,
si poden sumar
els suficients vots,
que serien 14 escons,
hi haurà tripartit també?
Home,
de fet,
de fet,
estan exercint
la seva oposició
en aquest sentit.
És a dir,
el que vota el PSC,
normalment,
el que vota el PSC,
vota Esquerra Republicana
i vota Iniciativa.
És a dir,
que ells,
quan hem de gestionar
qualsevol qüestió,
emocions,
etcètera,
ells van tot a una.
És a dir,
aconseguir trencar
aquest front comú,
aquest front popular,
és difícil,
no?
Jo estic convençut
que ells ho intentaran
perquè,
com el Parlament de Catalunya,
la seva opció,
la seva obsessió
és treure
converses i unió
del govern de la ciutat,
no?
Però jo estic convençut
que això no serà així,
no serà així,
i en segon lloc,
jo crec que,
com deia abans,
això en Antos
es dirà força bé.
És a dir,
jo crec que això
conscienciarà la gent,
la nostra gent
i aquella gent
que tenen un vot de centre
que el senyor Carot
haurà d'explicar
totes les coses
que deien abans
de les eleccions
que ell únicament
volia pactar
amb un govern
que fos d'obediència catalana,
que no volia sentir
parlar res
d'un govern
que fos d'obediència
de Madrid,
i llavors el senyor Carot,
persona que crec
que és una persona intel·ligent,
aquí no hi ha que donar explicacions,
i l'explicació
d'un pacte pel progrés
i per la solidaritat,
això és una excusa
que no cola,
que no cola,
que ja fa molts anys
que ha de tenir en política
i no cola.
Ja que estem parlant
de política municipal,
en fi, avui hi ha una notícia destacada,
ja l'hem explicat,
l'explicàvem ahir ja
als espais informatius
de Tarragona Ràdio
i avui també apareix
a la premsa
unes declaracions
del portaveu
i president
del grup municipal
del Partit Popular
a l'Ajuntament,
Francesc Enricomà,
amenaçant
en trencar
el pacte de govern,
en deixar l'equip
de govern
que actualment hi ha
en Convergència i Unió
perquè es consideren
d'alguna manera
despreciats,
utilitzats
per l'alcalde Nadal
en els últims mesos.
Demana, de fet,
de l'alcalde
una rectificació pública
en temes com, per exemple,
la contractació
de Pepe Rubianes
que va venir, recordem,
per les festes
de Santa Tecla,
també pel tema
de la façana maríptima
quan va haver-hi
una compareixença
conjunta de l'alcalde
i de l'exconseller
en cap d'Esquerra Republicana
Josep Bargalló
i també pel tema
del notari
que abans comentàvem,
el tema del notari
en la campanya electoral
quan Artur Mas
va anar a signar
el notari
que no pactaria
amb el Partit Popular
a nivell de Catalunya.
En fi, són qüestions
que ahir
el Partit Popular
en fi, vostès són socis
evidentment
de l'equip de Govern
estan en Convergència
i amb el Partit Popular
què li semblen
aquestes declaracions
al senyor Ricomà?
Jo faria una prèvia
jo, per exemple,
rebutjo
i ho rebutjo
cordialíssimament
el fet que
que ells
es puguin sentir
utilitzats
com una eina
per part de la Federació
de Comerència i Unió
i, bueno, miri,
estic precisament
en una casa
que governa
o que dirigeix
una regidora
un atident d'alcalde
del Partit Popular
la Maria de Marçà Bertorell
és a dir,
si realment
ells fossin una eina
una eina tan important
com són els mirants
de comunicació
no la deixaríem
en mans d'algú
amb qui no tenim confiança
continuant
amb la senyora
Maria de Marçà Bertorell
el Departament de Patrimoni
no enganyo ningú
dient que és
un dels més exitosos
del Govern
de la Ciutat de Tarragona
i després també diria
que l'àrea
del senyor Ricomà
doncs home
pressupostàriament
si féssim una mica
de repàs
veuríem que
no es pot queixar
de ser
una de les àrees
poc dotades
econòmicament
la construcció
recentment
d'aquesta nau
final
que hi ha
com anexa
al Palau de Congressos
és una demostració
en conseqüència
jo crec que en el seu moment
quan es va pactar
jo no em sento
soci del Partit Popular
jo em sento
jo governo
amb el Partit Popular
soc soci de Convergència
bé
doncs
quan es va pactar
aquesta distribució
d'àrees
ho vam encertar
i això ens ha permès
durant tota la legislatura
no sol aquesta
sinó la legislatura anterior
governar
sense que hi haguessin
interferències
i després el que entenc
és que es ha de tindre
una mica d'acord
es ha de donar una mica d'acord
si jo em tingués
que molestava
la senyora Martorell
per cada vegada
que ella fa una cosa
que és més pròpia
de cultura
que de patrimoni
estaríem cada dia
a la grenya
però jo entenc
que el Departament de Patrimoni
té l'obligació
de fer coses
per a la ciutat
i amb aquesta clau
jo no em puc enfadar
amb la senyora Martorell
perquè faci música
als recintes de patrimoni
o perquè faci exposicions
de pintura
perquè crec que tots dos
tant la Manuela Mercè
com jo treballem per Tarragona
amb independència
una mica de les nostres àrees
i amb independència
del nostre color polític
en conseqüència
des del punt de vista
pressupostari
el senyor Ricomà
no es pot queixar
llavors el senyor Ricomà
es queixa per tres coses
que tu has dit
pel tema dels Rubianes
pel tema del notari
i pel tema del senyor Bergalló
home jo crec que si alguna cosa
si alguna cosa té
una certa raó
és el tema
que l'alcalde Nadal
compareix amb el senyor Bergalló
i parlen
de la façana marítima
quan el senyor Ricomà
també és soci
és membre d'aquesta comissió
jo no sé com va anar el tema
potser el senyor Ricomà
no estava a Tarragona
no ho sé honestament
perquè jo crec que l'alcalde Nadal
tant li feia
fer-se la foto
amb el senyor Bergalló
i el senyor Ricomà
tampoc hi era la senyor Egeo
que també forma part d'aquesta
llavors
si amb això
el senyor Ricomà
s'ha sentit dolgut
per la part que em toca
que m'en toca molt poca
inexplicablement
no soc part d'aquesta comissió
doncs el tema
les grups del senyor Ricomà
ara bé
el tema de Rubianes
a l'alcalde Nadal
no hi ha res a veure
això va ser una decisió
del senyor Carles Sala
que evidentment
jo s'ho escric
amb totes les letres
l'obra en si mateix
l'Uda García Lorca
era una gran obra
la vaig de veure
era una gran obra
i una altra cosa és
la incontinència verbal
del senyor Rubianes
i el senyor Rubianes
va fer una roda de premsa
després de l'obra
a Tarragona
i home
ell va posar les coses
en el seu lloc
a mi se'n té que entendre
amb la clau que jo m'expresso
i el senyor Rubianes
no és que sigui especialment
simpatic per Conversació i Unió
ni dels polítics
perquè
cada vegada que pot
ens posa caldo
però això no vol dir
que haguem que
dimunitzar una obra
que és important
que va ser
jo m'ho vaig passar
extraordinàriament bé
perquè l'autor
tingui una o altra manera de pensar
i per últim
el tema del notari
doncs miri que el senyor
el senyor
el senyor Rubianes
que demà les explicacions
el senyor Artur Mas
però evidentment
qui signava l'escriptura
era l'Artur Mas
no era el Joan Miquel Nadal
Aquestes declaracions
les troba que formen part
una mica del joc polític
si em permet aquesta expressió
preelectoral
jo estic convençut
que sí
jo estic convençut
que sí
que clar
hi ha hagut unes eleccions
com deia
l'endemà mateix
d'acabar les eleccions
del Parlament de Catalunya
i del nou tripartit
la reedició
evidentment comencen
les eleccions municipals
i el Partit Popular
suposo jo
que el que vol és
desmarcar-se
d'una manera civilitzada
però d'una manera marcada
amb una pausa
de converses i unió
jo
apelo
al senyor Ricomà
i als companys
del Partit Popular
que jo crec
que hem governat
molt bé
durant aquests anys
el pressupost
crec que es pot aprovar
o es pot prorrogar
i al pla general
es pot aprovar
o es pot aprovar
la pròxima legislatura
tampoc passa gran cosa
però jo crec
que posar
aquestes condicions
home
a mi no m'agrada honestament
perquè la relació
amb els quatre regidors
del Partit Popular
ha sigut personalment
molt bona
en cap moment
malgrat els intents
d'Esquerra Republicana
de posar-nos
constantment
en confrontació
els dos equips
els dos partits
que governem
Comerència i Unió
i el Partit Popular
jo crec que la relació
ha sigut molt bona
i jo crec que
al contrari
no sol no se'ls han menys tingut
sinó que se'ls ha considerat
d'una manera extraordinària
cadascú a les seves àrees
però amb una verdera voluntat
de governar junts
i ja dic
jo crec que a nivell municipal
les sigles tenen
una importància relativa
quan hi ha hagut alguna moció
que ha convingut
votar en contra
de les instruccions
del Partit Popular
a nivell de l'Estat
n'han dosen votat en contra
i ells ho han entès
és a dir
no hi ha hagut
llavors jo crec que
aquestes discrepàncies
per aquestes tres causes
potser té un trasfons
més preelectoral
que realment
respondre a una realitat
que realment els hagi pogut molestar
de tota manera
per part de l'Unió Democràtica
senyor Ricomà
amb allò que realment
hagin pogut ofendre
que jo crec que són
elements mínims
donguis per
donguis per
presentar les nostres disculpes
molt bé
doncs amb aquest assumpte
en clau de política municipal
acabem aquesta conversa
avui amb Albert Ballbé
tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
que avui ha vingut
en qualitat de president
de la intercomarcal
d'Unió Democràtica
de Tarragona
per comentar
l'actualitat política
del nostre país
senyor Ballbé
moltes gràcies
i fins la propera
a vosaltres
gràcies