Passant 12 minuts a les 10 del matí,
o sigui, falten 3 minuts per un quart d'11 del matí.
Turisme cultural a la Mediterrània.
Innovació, creativitat i desenvolupament regional.
Aquest és el títol d'unes jornades que acollirà la ciutat de Tarragona
a partir de la setmana vinent, en concret,
a partir del dimecres 29 de març i fins al següent dissabte,
fins al dissabte 1 d'abril.
Es tracta d'unes jornades organitzades per l'AUMET,
l'Àgora Universitària de la Mediterrània.
Ara ho recordarem, ara ho insistirem més àmpliament,
però l'AUMET és una entitat, per dir-ho d'alguna manera,
en la qual hi participa i ben activament la URB,
la Universitat Rovira i Virgili.
Per parlar molt ràpidament d'aquestes d'AUMET
i, sobretot, per centrar-nos en aquestes jornades de turisme cultural,
hem convidat el senyor Salvador Anton.
Senyor Anton, molt bon dia.
Bon dia.
Ell és el director de l'Escola Universitària de Turisme i Ossi
de la Rovira i Virgili.
Si li sembla, senyor Anton, ens posem ràpidament en antecedents
per poder passar ràpidament en matèria.
Recordem què és l'AUMET, recordem què és l'Àgora Universitària.
Sí, l'Àgora Universitària és una iniciativa
de dues universitats, més l'Institut Europeu de la Mediterrània.
Les dues universitats són la Universitat Rovira i Virgili
i la Universitat Autònoma de Barcelona,
per tal, precisament, de desenvolupar seminaris,
llocs de reflexió en relació a temes d'interès per la Mediterrània.
Va tenir un primer acte aquí a Tarragona, aquest any passat,
amb la conferència de rectors d'universitats de la Mediterrània.
Van venir més de 40 rectors i en aquell moment es va fer una declaració
de les universitats de la Mediterrània
i aquesta declaració ha estat signada per més de 120 rectors
o rectors o universitats de tota la Mediterrània.
Per tant, és un espai de reflexió, de debat i d'interès
en relació a aquest mar nostre que és el Mediterràni.
I ara s'ha escollit parlar d'aquesta temàtica,
turisme cultural a la Mediterrània,
i poder comparar experiències entre com s'experimenta
amb aquest concepte les dues ribes del Mediterràni.
Sí, exactament.
Pensàvem, dintre del que és l'àgora universitària de la Mediterrània,
que parlar de turisme i parlar de cultura
eren dues coses molt importants, molt fonamentals,
per les pròpies característiques de la Mediterrània.
La Mediterrània, jo de vegades en parlo,
és la principal conca turística del món.
Això és una cosa que aquí els turistes els tenim molt a prop,
sabem que hi ha turistes, però aquesta sensació, aquesta reflexió
que és la principal conca turística del món,
de vegades potser no la fem prou bé.
Només amb turistes internacionals venen més de 400 milions de turistes
anualment a la Mediterrània, internacionals.
Per tant, no m'estic aquí, no hi afegeixo, diríem,
als eragonesos que venen a Salou.
Aquests no compten, diríem, dintre d'aquesta xifra
que estic parlant en aquests moments.
Aniríem a alguns centenars més de milions de turistes.
Per tant, és una conca, diríem, des d'un punt de vista turístic molt important,
però també des d'un punt de vista turístic és una conca desigual.
Hi ha molts d'aquests turistes que venen a la part nord-occidental de la Mediterrània
i pocs d'aquests turistes que venen a la part meridional
i a la part sud-oriental de la Mediterrània.
Això fa que quan el mar és el mateix
i, per tant, les condicions de desenvolupament d'aquesta activitat
podrien ser similars.
Per tant, això fa que hi hagi, com a mínim, una primera necessitat de reflexió,
sobretot si tenim en compte que el turisme és capaç de generar,
com diu el títol de les jornades,
és capaç de generar desenvolupament regional
si s'actua d'una manera creativa i innovadora.
Hi ha una segona qüestió
que també fa referència al títol
que lliga amb aquesta primera
que és en relació a quina modalitat turística es fa a la Mediterrània.
Les jornades no són sobre turisme a la Mediterrània
sinó sobre turisme cultural a la Mediterrània.
És conegut, això ho sabem perfectament,
que bona part d'aquests milions de turistes
que venen a la Mediterrània a fer turisme
venen a fer turisme de sol i platja.
Això li preguntem, el turisme cultural és el contrari,
el tradicional i no sé si fins i tot dient
de cadència turisme de sol i platja?
Jo no diria contrari
i no diria en decadència del turisme de sol i platja.
El turisme de platja segueix sent
la principal motivació turística dels europeus
i de bona part del món.
El sol i la platja,
per les condicions climàtiques
i les condicions de vida de molts europeus,
fa que el sol i la platja,
sobretot el sol,
sigui un factor, diríem, d'atracció molt important.
Tot i que avui no és el millor dia.
Exactament, avui no és el millor dia per parlar d'això.
Però, per tant, això, el turisme de sol i platja
segueix sent una modalitat turística important.
I estan, diríem, en...
Es pot dir decadència, no crec,
estan en fase de replantejament
determinades formes de turisme de sol i platja,
determinades destinacions de turisme de sol i platja,
que no han estat capaces d'adaptar-se
a una situació turística nova
en aquests moments a nivell internacional.
Aquesta sí que està en decadència.
la modalitat turística en el sol i la platja
no estan en decadència.
Això segueix sent una qüestió,
diguem, que la gent vol fer-ho.
Estan en decadència, això sí,
a determinades formes.
Però el que anava...
No anem a parlar de turisme de sol i platja,
sinó que anem a parlar precisament de turisme cultural,
perquè pensem que la cultura
és un instrument,
és una eina de caràcter molt, molt important
des d'un punt de vista del desenvolupament turístic
i, per tant, del desenvolupament regional a tot arreu
i, en particular, a la Mediterrània.
Fins i tot en un lloc on, diríem,
el desenvolupament turístic està tan important
des del punt de vista d'altres modalitats.
Cal pensar que la Mediterrània
no només és una conca turística importantíssima,
sinó que és un espai culturalment de referència,
també, a nivell, evidentment, europeu,
a nivell mundial.
La Mediterrània és l'origen
de moltes civilitzacions
o de moltes relacions culturals
que han arribat fins als nostres dies
i que tenen arriba i arriba de la Mediterrània
en manifestacions específiques.
És a dir, trobem patrimoni romà,
trobem patrimoni islàmic,
a costat i costat de la Mediterrània,
per dir-ne dos, diríem que,
d'entrada, pot semblar que
l'hauríem de trobar més en un lloc que en un altre.
Per tant, aquí el que ens proposem
és reflexionar precisament sobre això.
Ens proposem reflexionar sobre
el paper que pot tenir la cultura,
com la cultura en les seves diverses manifestacions,
com un instrument de creació,
com un instrument d'innovació,
com un instrument, per tant,
de desenvolupament regional
a través del turisme.
Una quinzena, aproximadament, d'experts
debatran, com dèiem,
des a partir del dimecres 29
sobre aquesta qüestió.
La gent interessada pot inscriure's
a través d'internet,
3DOMS vés a omet.net,
allí trobaran el link
i a través del telèfon
el 977 55 86 55
977 55 86 55
al rectorat de la Ribera i Virgili.
Parlem, si li sembla, senyor Anton,
sobre aquest concepte de turisme cultural.
A Tarragona, possiblement,
l'exemple més clar de turisme cultural
seria aquella gent que ve aquí
a visitar els monuments
declarats patrimoni de la humanitat,
per entendre'ns?
Sí, efectivament.
Aquesta és una de les modalitats
del turisme cultural.
El turisme cultural és una...
és una, diríem,
activitat molt àmplia
on hi ha diferents tipus de turistes,
diferents intensitats també de turisme,
no?
És conegut en la bibliografia,
doncs, que hi ha aquells turistes
que estan motivats específicament
per la cultura,
és a dir, que es mouen específicament
per anar a destinacions
que tenen un alt contingut cultural.
Són els turistes,
gairebé podríem dir,
experts en temes culturals.
I després hi ha altres turistes
que sense ser tan experts
també tenen una certa motivació
en aquest context actual
en què el turisme
es vincula amb temes d'educació
i entreteniment.
Hi ha una paraula
que s'utilitza en anglès
que es diu
edu-te-i-ment,
és a dir,
la combinació entre
educació,
precisament,
i la segona part
d'entreteniment,
no?
En aquesta...
Per tant,
tindríem modalitats
de turistes diferents.
Els primers
són aquells
que es desplacen
específicament per això.
Els segons són turistes
que el que volen fer és turisme
i volen tenir,
volen incorporar
en el seu viatge turístic
un contingut cultural divers.
El turisme cultural,
per tant,
no és excloent
de l'altre turisme
sol·lible,
ja que hem parlat abans,
són complementaris.
Poden ser complementaris
perfectament.
Evidentment,
cada destinació
haurà de veure
en què s'especialitza,
haurà de veure què fa,
però,
i en un moment
en què la mobilitat turística
és tan important
i en els turistes
cada vegada tenen
un ventall
de motivacions
més ampli,
és bastant habitual
trobar-nos
en situacions
en què
un mateix turista,
ja sigui
en el mateix viatge turístic
o ja sigui
en diferents viatges turístics,
el que realitza
són diferents activitats,
diferents modalitats turístiques,
però podríem dir
que cada un
dels turistes
no són
radicalment
i definitivament
d'una sola manera,
sinó que són,
diríem,
individus malejables
en aquests moments
que de vegades
fan una cèrrega de coses
i de vegades
en fan unes altres.
La ciutat de Tarragona,
com deies,
és un bon exemple
de ciutat
amb un potencial
molt important
per tal de desenvolupar
precisament
turisme cultural
en les seves
diferents modalitats.
Penso que això,
si em permets un momentet,
és una qüestió
també important
a tindre en compte.
De vegades plantegem,
i en aquestes jornades
se'n parla força d'això,
de vegades plantegem
el turisme cultural
no més com aquell turisme
que va a veure amb monuments,
és a dir,
el turisme de museus
i monuments,
per dir-ho així
d'una manera simplificada,
el turisme de museus
i monuments,
que evidentment
el turisme cultural
ha de tenir
aquest suport
de museus i monuments,
però la nostra reflexió
va bastant més enllà
que això
i parlem
del turisme cultural
com aquell
que té a veure
també amb aspectes
relatius
a la cultura immaterial,
a les tradicions,
a les maneres
de fer dels llocs,
que són també
elements atractius
i elements d'interès
per les societats
en general
i per les persones
que es mouen
amunt i avall
per tal de,
diríem,
enriquir-se
des d'un punt de vista turístic.
Disculpem,
venir a Tarragona
a veure Castell,
o venir a Tarragona
per Santa Tecla,
és una altra fórmula
de turisme cultural.
Exactament,
exactament,
i aquesta lliga
amb una tercera,
diríem,
fórmula,
diríem que estaria relacionat
amb això que acabes de dir,
aquesta estaria a cavall,
el que acabes de dir
tu estaria a cavall
entre el turisme
de les maneres de fer
i el turisme
dels esdeveniments,
els esdeveniments
com un element claríssim,
podríem dir,
d'atracció turística,
esdeveniments que poden ser
esdeveniments clàssics
de les ciutats,
el que acabes de dir,
de Santa Tecla,
o a veure Castells,
la gent es desplaça
per això
i això forma part
del metabolismo
de les ciutats
i la ciutat expressa
això,
les ciutats,
els pobles,
és igual,
qualsevol lloc expressa això,
o la ciutat també
en un determinat moment
pot plantejar-se
de crear esdeveniments
culturals específics
que no responen
a la seva propria tradició,
a la seva propria intimitat,
com podria ser Santa Tecla,
sinó que responen
a un criteri determinat
de convertir-se
en ciutat capital
en relació
a una determinada
qüestió cultural
o en relació,
per exemple,
en el cas europeu,
ciutat capital europea
o a iniciatives
d'aquestes característiques.
Tot això,
per tant,
té a veure
amb el turisme cultural,
en aquest concepte ampli
que intentarem debatre
i intentarem veure
quins aprenentatges
podem fer,
diríem,
a partir de les experiències
europees
i a partir també
de les menys,
perquè n'hi ha menys,
experiències
de la riba sud del Mediterrani.
Això li anem a comentar
perquè no hem d'oblidar
que aquestes jornades
organitzades per l'OMET
intenten compartir experiències
de les dues ribes
del Mediterrani.
Moltes vegades,
com pensem,
en el Mediterrani
anem des del Maria
cap amunt
passant per França,
Itàlia,
tot plegat
i ens oblidem
que el nord d'Àfrica,
el Magrib
i molta altra
extensió
del continent àfricà,
doncs també
hi bany el Mediterrani.
del que vostès
han parlat
a l'hora de preparar
aquestes jornades
tot plegat,
a la riba sud,
al Magrib,
al nord d'Àfrica,
també estan experimentant
amb aquest turisme?
Sí,
també estan...
Tenen fórmules interessants?
Sí,
també estan experimentant
el que passa
que, diríem,
en unes condicions
diferents
de les que tenim
a la riba nord
del Mediterrani.
El turisme cultural
és un turisme,
a la riba nord del Mediterrani,
tal com estem acostumats
a viure'l aquí,
és un turisme
molt independent,
és un turisme
de classes
mitjanes
que,
a partir dels seus
propis interessos,
decideixen fer
uns desplaçaments,
anar a uns llocs
determinats,
moltes vegades
amb autorganització
del viatge,
organització del viatge
a través d'internet,
simplement,
i el que intenten fer
és aproximar-se
d'una manera molt personal,
amb la família,
amb la parella,
amb amics,
a unes determinades
realitats
que poden ser
realitats
de primer nivell,
és a dir,
de grans recursos turístics
o grans dimensions turístiques
de la Mediterrània,
o sigui,
Florència,
per dir alguna cosa
aquesta així,
seria una destinació
de turisme cultural
de la Mediterrània,
i doncs decidim
anar a Florència,
anem a Florència
o Roma
o Nàpols,
qualsevol lloc d'aquesta
per dir uns llocs italians,
però podríem posar-ne
d'altres,
mentre que el turisme
cultural
que es fa
a la riba sud
és un turisme cultural
on aquest component
de,
podríem dir,
de neguit personal
i de viatge independent
és menor,
és menor perquè
les condicions
tant del mercat turístic,
de la comercialització turística,
com les pròpies
percepcions
que nosaltres tenim
en relació
a què es pot fer allà,
ens porten
a que
normalment
només
aquest tipus
de turisme cultural
es faci
també
en grans
diríem
destinacions turístiques
marraqueix
posant pel cas
o
és mediterrani
és tocant a l'Aldes
però estaria dintre
d'aquest context
del Mediterrani
o
per exemple
Egipte
les piràmides
i són
grans
destinacions
en les quals
s'hi accedeix
sovint
o d'una manera
majoritària
s'hi accedeix sovint
sempre a través
de fórmules intermediades
de fórmules
paquetitzades
amb paquet turístic
Aquí hi ha una qüestió
que és inevitable
perquè molta gent
aquí a Europa
per qüestions d'idioma
per qüestions de cultura
s'hi veuen més avançat
doncs
me'n vaig a Itàlia
que més o menys
ja m'hi apanyaré
condueixen més malament
però bé
més o menys
són d'una cultura
similar
però clar
la gent
si se'n va a Tunísia
per exemple
anar-se'n a l'aventura
sol pel seu compte
s'agafa un hotel
estableix base
d'operacions
de Hamamet
i a partir d'aquí
es mou
és molt complicat
Precisament
però això té unes connotacions
que són
que són
algunes de les que anem
a reflexionar aquí
i per això hem posat
els conceptes d'innovació
creativitat
i desenvolupament regional
perquè això el que provoca
és que només
les grans destinacions
tenen flux de turista
turístic
i només
els grans recursos
tenen aquesta capacitat
d'atracció
la qual cosa
d'aquesta capacitat
que hem observat
per exemple
a la riba nord
del Mediterrani
en temes
vaig a dir
una cosa
molt diferent
a les que he dit
anteriorment
la cultura del vi
a la zona del Priorat
a les zones interiors
d'aquí
aquesta capacitat
que té
aquest element cultural
que és el vi
de desenvolupar
formes de turisme
i per tant
de crear
diríem
també possibilitats
de desenvolupament regional
resulta que
queden batades
queden oblidades
a la riba sud
del Mediterrani
aquest seria el repte
per tant
entenent que el que acabes
de dir tu
és així
sí perquè és el que es dona
el repte seria
després la decepció
és notable
perquè et passes
si te vas a Tunisia
et passes 5 dies
a Hamamet
t'avorreixes
com a nostre
i el dia que fas
el recorregut pel sud
és el més interessant
del viatge
aquí està
aleshores
el plantejament
és dir
com hem de plantejar-nos
tant la creació
de producte
com la comercialització
turística
com la intermediació
en la riba sud
del Mediterrani
des d'un punt de vista
del turisme cultural
per tal que
les capacitats
que tenen els recursos
encara que siguin petits
encara que no siguin
les grans piràmides
encara que no siguin
un determinat
els elements
d'una gran destinació
tinguin capacitat
d'atreure
uns mínims
turistes
que de moment
evidentment
seran menors
que els turistes
que hi ha
aquí al nord
està clar
que això és difícil
però també està clar
que hi ha
exemples bons
que això
es pot desenvolupar
la relació
el concepte
descobert
el concepte
d'aventura
ben tractat
i amb relacions
bones
entre espais emisors
i espais receptors
es poden treballar bé
recordo per exemple
recentment
en una
visita
tècnica
en relació
amb un màster
a la zona
de Tetuán
a la zona
del Rif
un lloc en concret
que potser
hi haurà força gent
que ens estarà escoltant
que ho coneix
perquè és un lloc visitat
vull dir
és un lloc conegut
que és Chauen
a les muntanyes del Rif
on hi ha
a partir d'uns recursos
que són minços
una bona capacitat
de desenvolupament
turístic
està molt associat
a determinades produccions
també que hi ha allà
però
aquestes produccions
han generat
diríem
un cert dinamisme
en aquesta zona
i això
podríem posar
altres exemples
d'aquestes mateixes
dimensions
per tant
podríem dir
que
estem
o anirem a treballar
en relació
amb un repte
concret
que és veure
com
a partir de la cultura
amb aquestes diferents manifestacions
i que necessàriament
hagi de ser
la gran cultura
els grans monuments
les grans manifestacions
culturals
som capaços
de generar
desenvolupament
i això passa
per una qüestió important
que és la innovació
en la creació
de productes
és a dir
com fem
el turista
que visita
un lloc d'aquests així
si no
nota
que hi ha coses
preparades
perquè ell ho pugui visitar
se sent
com deies tu anteriorment
se sent una miqueta
perdut
aleshores el turista
s'aliada
donar
diríem
en un format
determinat
en un format determinat
la possibilitat
d'aproximar-se
no només als monuments
sinó també
aproximar-se a les tradicions
i aproximar-se a els esdeveniments
el tema de les tradicions
que aquí el tractarem
també és un tema
diríem
que també té
algunes connotacions
culturals
diríem
i de relacions socials
importants
perquè no tothom accepta
o no totes les societats
no les persones en concret
accepta de la mateixa manera
ser objecte
de la mirada turística
perquè al cap de vall
la cultura és viva
la cultura
són la gent que la fa
i de vegades
hi ha determinats llocs
on la gent accepta
d'una manera clara
ser objecte
de la mirada turística
per exemple
el priorat
diríem
la producció de vi
però hi ha altres llocs
on la gent diu
bueno escolta
això és la meva vida
i per tant
és la meva intimitat
i no vull
que aquesta intimitat
sigui present
des d'un punt de vista turístic
tot aquest tipus de coses
reflexionarem
també amb experts
del nord d'Àfrica
amb experts
amb experts
en aquest cas
magribins
doncs
turisme cultural
a la Mediterrània
d'això n'hem parlat
i aquest és el tema
d'aquestes jornades
que es celebraran
a partir de dimecres
vinent
aquest no l'altre
dimecres 29
a la ciutat
jo ho hem dit
hem estat parlant
18 minuts de rellotge
i se'ns ha passat el temps
o sigui que si estem
totes les jornades
ben segur que és
una qüestió
molt i molt interessant
Salvo D'Anton
director de l'escola universitària
de turisme
jo sí de la Rovira i Virgil
moltes gràcies
per acompanyar-nos
ens ha passat el temps
volant de veritat
parlant de turisme
d'aquest concepte
de turisme cultural
que alguns practiquem
més o menys
que segurament ens agradaria
practicar més
i que sobre el qual
val la pena aprofundir
recordem per acabar
que la gent que vulgui
interessada
per internet
possiblement
el millor mecanisme
3 dobles bes
a omet.net
a omet
que va atender
el millor mecanisme
per informar-se
aquestes jornades
i per inscriure-se
senyor Anton
moltes gràcies
moltes gràcies
esteu tots convidats
Gràcies.