Rafael López Munde, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Tenim ja calent, acabat de sortir, aquest tercer volum de les excursions de peu per les comarques de Tarragona.
Si et sembla, per situar-nos, per emmarcar l'ollent, podríem explicar d'on prové aquest llibre,
que són aquest recull d'articles, articles cròniques, a mig camí entre una miqueta de tot,
que apareixien a les pàgines de la Vanguardia.
Exacte, ho has dit perfectament.
És la tercera entrega de les excursions que van sortint a la Vanguardia en format de llibre,
el que vol dir que podem posar més fotografies, les podem posar en color,
podem posar un mapa, topografi, perquè es vegi més l'excursió, etcètera, etcètera,
i finalment convertir-ho en un llibre, que als que ens agraden els llibres sempre fa molt de goig.
Es tracta de traslladar l'esperit d'aquelles cròniques,
òmpliament amb el pas del temps pots editar-les millor i tenir-les amb molta més cura.
Exacte, s'han traduït al català.
A mi sempre em feia molta cosa parlar del meu país en castellà,
tot i que el castellà m'encanta com a llengua,
i crec que totes les llengües no ocupen lloc i que són fantàstiques,
però sí que és veritat que he de confessar que em costava una mica.
Perquè són indrets que segurament en els quals tu sempre t'hi has referit en català,
els has visitat en català.
I era el Vivir en Tarragona, que ho deia, l'explicaves als teus compatriotes d'alguna manera,
però l'edició del llibre ens ha permès això,
traduir-ho al català i llavors, com tu deies, editar-ho,
incorporar algunes coses que saps que han canviat, altres no ho saps,
és a dir, els caminants, els usuaris s'ho trobaran i ja ens ho explicaran.
I en tot cas, en aquest tercer volum hi ha una cosa nova,
i jo en cada un dels volums em permeto la licència d'incorporar un capítol parlant d'algun tema.
En el primer vam parlar de les muntanyes de les comarques de Tarragona,
en el sentit d'anar explicant tot el munt de serres que hi ha
a banda del Montsant i muntanyes de Prades, que són les més evidents.
En el segon volum vam parlar dels camins tradicionals, dels camins històris,
dels camins tradicionals, i en aquest tercer volum aquest capítol està dedicat
als horitzons i al paisatge, a parlar del valor de l'horitzó.
D'on neix la passió de Rafael López Monner,
de calçar-se les botes i caminar per allò on faci falta?
Suposo que és una barreja, com li passa a tothom.
De jovenet vaig començar a sortir a la muntanya amb agrupacions, etcètera.
vaig tenir la sort de trobar-me amb un grup d'amics
que ens vam a vindre molt i molt actiu.
Vam arribar a pujar, a anar-se'n cap a l'Himalaya
i a fer algunes bestieses per allà dalt.
I sempre m'he trobat molt bé caminant,
caminant i en contacte amb les muntanyes i amb els entorns naturals, rurals.
Les comarques de Tarragona són un terreny apropiat per deixar-s'hi perdre?
Jo diria que gairebé tots els terrenys deuen ser apropiats.
Les comarques de Tarragona són un territori riquíssim, riquíssim.
El que passa és que és veritat que tenim un dèficit en la manera de mirar-ho,
en la mirada.
És a dir, els territoris del nord tan valorats,
ara que es parla d'autoestima,
a l'Empordà, la gent...
Per què la gent se sent tan orgullosa de l'Empordà?
Perquè és més bonic.
L'altre dia sortia en una enquesta,
que em sembla que va fer un programa de Catalunya Ràdio,
la gent de l'Empordà era la que més orgullosa
se sentia de pertanyar a la seva pròpia terra.
En canvi, aquí a Tarragona, cap comarca tarragonina
sortia entre els llocs de l'entès.
Exacte. Què és el que passa?
D'on ve això?
És un tema, jo penso, que interessantíssim
i que seria molt profitós entrar-hi.
I jo penso que hi té molt a veure
que aquí ens han faltat més escriptors,
més pintors, més cultura.
Probablement l'agricultura,
les nostres mitjans de vida
no han estat tan esplendurosos com en altres llocs.
Però de totes marxes,
tenim un dèficit en com mirem el nostre paisatge.
Tampoc no reneguem, em sembla.
No, jo crec que l'estem descontent.
Excepte, hi ha un cas una mica estrany
de les Terres de l'Ebre.
Però fixa't, mira, un detall només.
Amb polèmiques i amb problemes que tenim ara
respecte, per exemple,
a la implantació massiva de centrals eòliques,
la seva afectació sobre el paisatge,
la posició que hi ha al nord del país, a Catalunya,
a la línia d'alta tensió,
ve encapçalada per les poblacions dels pobles
amb l'alcalde al capdavant,
per torres que tenen 60 metres d'alçada.
Els molins de vent en tenen 120.
I en els nostres territoris són,
no tots, però bona part dels alcaldes
els que van a buscar els parcs eòlics.
És a dir, les diferències entre el nord i el sud
en aquest sentit són completament diferents.
I no estic fent cap judici de valor.
Senzillament...
Cadascú la seva raó.
Exacte, mostrant que la manera
en què percebem les coses
és completament diferent.
I després, això, aquesta autoestima,
creus que es reflexa?
Es reflexa en que encara ens falta
madurar en la manera en què mirem
els nostres paisatges.
És a dir, el paisatge no és tan l'objecte
com la manera en què el mirem.
La naturalesa és indeterminada,
no és ni bonica ni lletja per si mateixa.
Són els nostres ulls
els que la fan més o menys bonica,
més o menys interessant,
més o menys valuosa.
I crec que ens falten.
És a dir, ens falten bons llibres
dels nostres territoris.
Quants llibres hi ha del Pirineu,
de Montserrat, de l'Empordà?
Segur que tots tenim les prestatgeries plenes.
Com a mínim els has vist,
tens imatges.
Quants llibres hi ha de la Terra Alta,
de gran format?
O del Priorat, en comença a haver algun,
de la Conca,
o de tots aquests territoris.
Això és una mostra
que encara no hem construït les imatges,
no hem enriquit les imatges d'aquests territoris.
No les hem enriquit prou,
evidentment que estem en procés.
Estem en camí, estem en procés.
Clar, evidentment, hi ha molta gent treballant
i s'estan fent, jo crec,
coses interessantíssimes.
Avui m'arribava,
per part del Ferran Aguilar,
un fotògraf,
l'exposició que inaugurarà
Caixa de Tarragona
amb ell i amb el Mariano Cebolla
sobre el Delta,
i era excel·lent.
Aquí estem construint imatge de territori,
a partir de coses com aquestes,
o de programes de ràdios,
o d'articles,
de llibres.
És a dir,
és la cultura,
la que fa,
la que enriqueix les mirades,
la que crea
la manera de mirar.
Què et va impulsar?
Fer primer aquests articles,
ara després anar-los recopilant
en aquests tres volums de llibres?
Doncs suposo que és el fet
que m'ho passo bé,
que m'agrada,
i quan trobes gent
que també li agrada
el que fas
i que està en sintonia amb tu,
i trobes gent
que compra el llibre
i t'ho agraeix
i que s'ho ha passat bé,
doncs clar,
això és fantàstic.
I realment hi crec,
crec en què és una manera interessant
de donar a conèixer
la teva visió
de casa teva.
Parlaves que en aquest tercer volum
d'aquestes excursions
a peu per les comarques
de Tarragona
t'havies permès
la llicència,
entre cometes,
de parlar,
d'estendre't
sobre els horitzons
de les nostres comarques.
Què tenen de singular?
Doncs que estem en un territori
amb una gran quantitat de serres,
i el que vol dir
que tenim uns skylines,
unes línies d'horitzó
molt variades,
molt entretallades,
i que no som territori
de grans extensions.
És a dir,
això no és la manxa,
en el sentit
de grans horitzons
més que en el mar.
Però a l'interior
tenim un munt
de petits horitzons.
Serres molt petites
i molt desconegudes,
en moltes ocasions.
Desconegudes,
molt interconnectades.
El Camp de Tarragona
està tot rodejat de muntanyes.
Al cap vespre
se't dibuixen
aquests skylines.
La mola de coll de jiu,
per exemple,
és molt fàcil de veure,
perquè té aquesta forma.
i si te'n vas
a les Terres de l'Ebre,
el mateix.
Passa amb els ports,
amb les muntanyes
de Tibissa,
de Vandellós,
etcètera.
Territoris molt petits
on penso jo
que hem d'anar molt
en cura
amb el que fem,
perquè tot es veu molt,
tot es nota moltíssim.
És a dir,
els territoris
amb grans dimensions
poden arribar a absorbir
grans infraestructures,
perquè les harmonies,
si es fa ben fet,
es poden recomposar.
En territoris tan petits
i tan rics
i tan variats
com el nostre,
són molt més delicats
amb el que fem.
Què ens suggereixes,
Rafel,
en aquest tercer volum
de les excursions
a peu per les nostres comarques?
Hi ha algun guió,
algun tret diferencial?
Respecte a les altres,
no,
segueixen la mateixa tònica
i estan publicades
en funció de com van sortir
a la vanguardia
i per tant
l'ordre és el mateix.
Però,
com a suggerències,
per exemple,
per aquests dies de festa,
jo,
qualsevol de les excursions.
La primera,
per exemple,
es proposa una excursió
de Cabrafeixet.
La serra de Cabrafeixet
és la serra
que està al costat
del Parelló,
aquí, per exemple,
tenim un parc eòlic
però que no està situat
al capdamunt de la serra
sinó que estan els turons
adjacents
i això conforma
que l'impacte
sigui molt diferent,
per exemple,
i en aquesta serra
hi sobresurt
un punt fonamental
que és Cabrafeixet.
És un faralló rocós
molt contundent
i el que per mi
era molt interessant
era pensar que
sota hi ha unes pintures
rupestres
que són patrimoni
de la humanitat
i era pensar
que la gent
que va pintar
aquelles pintures
hi ha vella
aquí a la muntanya
i que segur
que en algun moment
o altre
segur que no era
per contemplar
el paisatge
en la mateixa manera
que nosaltres l'entenem
però per divisar
per controlar
etcètera
algú va pujar
en aquella muntanya
i va estar mirant
amb els seus ulls
un territori
que avui
l'estem mirant nosaltres
i a mi aquest fet
em feia molta gràcia
de mostrar-lo
aquestes pintures
com pot ser
possiblement
va lligat
amb el que comentàvem abans
com pot ser
que Tarragona
a escassos 50-60 quilòmetres
del Parelló
no es tingui la constància
o possiblement
no siguem prou conscients
que tenim
aquest patrimoni
tan elaborat
a les nostres comarques
possiblement
aquí a la ciutat
en els últims anys
amb el patrimoni
sí que cada vegada
la gent d'aquí
se sent més orgullosa
i ho va descobrint
els monuments
amb els quals
feia anys
que hi convivia
però més a menys
deixant-los de banda
però tenim coses meravelloses
amb un ràdio
molt curt
en els quals
no ens prestem
la més mínima atenció
la raó
de per què passa això
no ho sé
el que sí que sé
és que la cultura
no és mai gratuïta
hi ha d'haver gent
que la vulgui impulsar
des de programes de ràdio
al que sigui
però que en canvi
la gent sí que és curiosa
i que ens divertim
aprenent
coneixent
veient
etc
i per tant
que s'han de favorir
les tendències
que portin cap aquí
cap al descobriment
de tot això
a mi
jo penso que és fonamental
el que la gent
estigui
coneixi les seves arrels
i estigui arrelada
en un territori
que no és ni millor
ni pitjor que els altres
però que és el teu
i penso que això
és fonamental
per tindre
cartes
amb les que jugar
tota la pressió
que ens arriben
de la mateixa
societat nostra
que construïm
molt mediàtica
on els temes
de consum
són molt potents
és a dir
quan tu saps
on estàs
com saps
d'on vens
és més fàcil
poder decidir
cap on vols anar
és a dir
ets una mica
més lliure
i per això és important
el coneixement
del patrimoni
no és una idea romàntica
sinó que és una idea
més pràctica
del que ens pensem
hi ha molta gent
que aquests dies
de Setmana Santa
segurament ja deu tenir
els bitllets de vio
per anar-se'n
ben lluny
en alguna capital europea
tampoc els dies
no donen per tant
com per fer grans viatges
però segurament
aquestes excursions
que ens proposes aquí
no en coneixen
ni una
i no és que ni hagin fet
les excursions
és que ni coneixen
aquests indrets
possiblement falla
alguna cosa aquí
que la gent
els tarragonins
qui diu
de Tarragona
Barcelona
Girona
Xerez
es coneguin
Praga
Estocolm
París
Londres
i no es coneixen
l'ermita
del costat
de casa seva
falla alguna cosa aquí?
Ui, no ho sé
no m'atreviria a dir tant
si falla o no falla
el que sí que sé
és que
com més coneixes
d'on vens
més plaent
resulta viatjar a fora
perquè tens més elements
de contrast
perquè pots dir
mira, amb això s'assemblem
jo me'n recordo molt
d'algunes cerimònies
budistes
a un temple
al Nepal
al temple dels Mikus
un temple molt interessant
i van pujar molt
molt de matinada
abans que sortís al sol
i estava ple
de pagesos
que feien les seves oracions
i quan anaven al temple
es posaven americana
i recordo
que eren
bé, que eren
els mateixos pagesos
que tu podies veure
a Constantia
o qualsevol dels nostres pobles
el diumenge
i dius
no som tan diferents
però en canvi
si ho veus
per primera vegada
et semblarà
que has descobert
la Sopadall
i a 5 quilòmetres
tens una situació
similar
molt humana
i per això deia
que com més coneixes
el teu entorn
i d'on vens
penso que és
més interessant
poder viatjar fora
abans de començar
aquesta entrevista
li donàvem un cop d'ull
a la guia
veiem que hi ha una cosa
que està molt bé
una guia
aquest llibre
suposo que neix
amb la voluntat
de ser una guia
de poder-se-la
ficar a la butxaca
darrere dels pantalons
arrogar-la
doblegar-la
en el bon sentit
de la paraula
i hi ha un quadre
que resumeix
les excursions
se les anomena
i a més a més
a nivell de colors
també et resumeix
les dificultats
les distàncies
tot de manera molt visual
perquè
escolta'm
tinc un dia
dos dies
vaig amb la família
no vaig amb la família
on puc anar
sí, sí, sí
perquè et sigui
molt fàcil escollir
doncs ara estic
a la zona
les Terres de l'Ebre
què hi ha
a la guia d'aquí
doncs aleshores
ho pots escollir
molt més fàcilment
a més hi ha un petit resum
de l'excursió
dels trets així
que són més interessants
de què va l'excursió
i penso que és molt útil
aquest tipus de quadre
que els lectors
l'agraeixen força
ara ho heu dit
molt a la valenta
però suposo que
no sé si et molesta
veure la gent
amb la guia
mig d'oblegada
a la butxaca
darrere del seu pantaló
no, no, no
en absolut
vull dir que
cadascú
utilitza la guia
com creu convenient
abans parlàvem
de la guia
hi agrada més
llegir la casa
i llavors
apuntar-se
per on ha d'anar
i no endur-se
hi ha gent que se l'endur
i la cuida molt
hi ha gent que s'estima més
doncs no preocupar-se en tant
i si convé
comprar-se en un altre
per tindre la casa
això és a gust
del consumidor
parlàvem abans
dels llibres
de gran format
a la prestatgeria
aquest no necessàriament
té aquesta finalitat
no, el que passa
és que està
molt cuidat
però
perquè penso
que en funció
de com cuides
les coses
allò que parlàvem
dones una imatge
a una altra
del que vas a veure
a Marola
això ho tenim molt clar
amb els editors
que la fotografia
l'edició
els textos
les correccions
tot estigui al màxim
bé que som capaços
hi ha una qüestió
a la qual no hi havíem
fet referència
fins ara
a les fotografies
i si parlem
amb Rafa López Montnés
és una qüestió
obligadíssima
a més a més
dels textos
de les descripcions
la fotografia
òbviament
hi té un pes
preponderant
sí perquè és un llenguatge
i és un dels grans
llenguatges
creadors
de mirada
en els nostres temps
en el segle XVIII
quan comença
a funcionar més
la paraula
és la pintura
en aquests moments
els grans creadors
d'imatges
jo crec que considero
que és el cine
i la fotografia
a banda també
de la literatura
etc.
i per tant
com a fotògraf
li atorgo
una importància fonamental
que les guies
estiguin molt ben il·lustrades
i en el cas
de les nostres comarques
que són
que com deia
no tenen una sèrie
de dèficits
penso que és fonamental
perquè
tenim gairebé
el deure
de desmentir tòpics
i de
fer-les brillar
d'ensenyar
el que maques
que arriben a ser
per un llibre
d'aquestes característiques
com d'aquesta guia
de peu
per les comarques
de Tarragona
quin plantejament fas
a l'hora
de fer les fotografies
que il·lustren
les diferents excursions
aquestes diferents cròniques
dels 25 indrets
que proposes
aquí es barregen
les fotografies
que jo faig
en el moment
que faig l'excursió
en alguns casos
a més
hi he tornat
dues vegades
en alguna
fins i tot
alguna més
amb les fotografies
que jo tinc
de la zona
que hem anat fent
al llarg dels anys
aleshores
en la guia
es permetem
el posat
el millor
que puguem tenir
és a dir
barrejar
el que has fet
en el moment
de l'excursió
amb fotografies
de paisatge
que ja tens
i penso
que el resultat
és prou interessant
prou ric
ja per anar acabant
Rafel
són 25 rutes
totes altament
recomanables
ho hem dit abans
de característiques
diferents
de dificultats
diferents
de durades
diferents
cadascú pot escollir-se
el que més vulgui
segons les seves possibilitats
però així
per anar acabant
abans ens comentaves
un primer itinerari
quina escapadeta
podríem fer
aquests dies
Rafel
doncs mira
ara una molt senzilla
molt senzilla
perquè a veure
hi ha excursions
per excursionistes
més consegrats
però sobretot
són excursions
per gent
que no necessàriament
sigui aventurera
ni gran esportista
una per fer amb nens
anar a fer un tomb
per Sant Magí de la Profeganya
ara que el blat comença
a créixer
i que tot comença
a estar verd
verdíssim
amb flors
amb aigua
aquesta de Sant Magí
penso que és
és una passejada
que hi ha un amic meu
que diu que són de perruqueria
perquè són per anar a xerrar
tranquil·lament
des d'on sortim
podem enfilar-nos directament
des del mateix
santuari
des de les fonts
sí, és un tomb
per a cap a vida
de perdius
un parell de camins
sí, sí, per unes pistes
per pistes
no, camins de carro
que a vegades està molt bé
són molt còmodes
sí, és un problema
cap problema
molt bé
per cert, ara comentàs
aquesta és una excursió
per nens
les excursions
per a excursionistes
més o menys consagrat
la figura del dominguero
entenguem-nos
per a dins del col·loquialisme
pot també
fer aquestes excursions
allò veus la persona
que no han anat mai a la muntanya
el divendres demà
se va
el coronel Tapio
que ja es vesteix
d'una mena de camuflatge
estrany
i es presenta
és bo també
que aquesta gent
vagi habituant-se
cadascú al seu nivell
a les seves possibilitats
sí, jo no faig aquesta distinció
perquè no m'agrada
perquè tinc molt de respecte
a tothom que vol sortir
o que vol fer alguna cosa
etc
i perquè
jo no sé quina pinta tenia
fa 10 anys
fa 20 anys
saps?
és a dir
cadascú està en l'estadi
o està en el moment que està
i fa el que li agrada
per tant
ja et dic
el que sí
les excursions
estan pensades
per gent
que com tu bé deies
no necessàriament
ha de ser un experta
excursionista
és a dir
que no tingui
grans
una gran experiència
i en tot cas
les que
les que poden tindre
alguna dificultat
s'especifica molt
però
però sí
o sigui
aquesta gent que descrivies
que comença
i que comença
a agradar-li el caminar
etc
trobarà
unes quantes
unes bones propostes
per fer
i els altres també
hi ha una excursió
per exemple
a l'espina
que és un dels
cems culminants
del massís dels ports
que és fantàstica
a més va ser un dels llocs
des d'on es va mesurar
el meridià de París
el meridià de París
va ser la
la medició del meridià de París
ens va permetre
obtindre el metro
com a mesura universal
ara quan traiem un metro
està connectat
amb una sèrie de científics
que van estar mesurant
quan media un meridià
de l'esfera terrestre
i part de les medicions
es van fer fins aquí baix
i un dels cims
on hi van estar
va ser
a l'espina
a peu per les comarques
de Tarragona
25 rutes
25 propostes
de la mà
i dels peus
si em permets
de Rafel López
de Montné
una bona guia
un bon llibre
per tenir a mà
aquesta setmana santa
una bona proposta
també per aquest dia
de Sant Jordi
que sempre cal
sempre cal recordar-ho
en Rafel ens ha vingut
aquest matí
a presentar-nos
al matí de Tarragona Ràdio
Rafel moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a aquesta estona
moltíssimes gràcies a vosaltres
i que facis una bona setmana santa
gràcies