D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
En aquest matí de divendres, 36 hores després de l'escrutini
de les eleccions del passat dimecres,
ens disposem a iniciar tota una tanda d'entrevistes,
de converses a nivell polític per analitzar justament el panorama
que s'obre a Catalunya després de les eleccions del passat dimecres.
Com serà el futur govern de Catalunya?
Quina valoració fan els caps de llista,
els responsables polítics dels partits a les comarques de Tarraona?
Això és el que farem durant els propers minuts,
sense deixar de banda alguns aspectes de l'actualitat local,
perquè avui hem convidat el cap de llista
i ara diputat un altre cop al Parlament de Catalunya
per Convergència i Unió,
i alhora alcalde de la ciutat, el senyor Joan Miquel Nadal.
Senyor Nadal, bon dia.
Bon dia.
Començarem analitzant el panorama polític,
ara que han passat 36 hores,
que les coses es poden analitzar una mica més calmadament
després de la nit electoral.
Com analitza vostè el panorama de pactes possibles
que s'obre amb les primeres converses,
amb els primers contactes que hi ha hagut a les últimes hores
entre Convergència i Unió,
el Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana?
Bé, s'ha tractat de veure quines possibilitats
de proveir a Catalunya d'un govern estable,
i això necessita requerir-hi una certa tranquil·litat.
Jo en aquells moments no m'atreveixo a parlar
d'una manera exhaustiva i, sobretot, jo diria que no tinc
els suficients arguments avui encara, arguments o raonaments,
per dir-li com seran les coses.
Tothom sap que hi ha tres possibilitats,
i a partir de les tres possibilitats veurem la que es configura finalment.
Però li he de dir la veritat, honestament,
jo no estic en aquests moments per explicar-li més coses
de la que vostè pot haver llegit, jo puc haver llegit.
Però quina és la seva preferència?
Jo en aquells moments crec que solament n'hi ha una de preferència,
que solament n'hi ha d'haver una de preferència,
que és l'estabilitat de Catalunya.
Vull dir, nosaltres aquí hem sigut tocats
per una cosa molt greu, que és l'abstenció,
i l'abstenció és com a conseqüència
d'aquesta dinàmica política que es porta
de l'acció darrere de l'acció, una darrere d'altra,
i l'any que ve dos més, etcètera.
Vull dir, hi ha un cansament polític a la societat
i hi ha un rebuig de la societat a anar a votar.
I, per tant, m'adona la sensació que es ha de configurar
totes aquestes coses, així com l'aparició
dintre de l'escenari polític d'un partit nou,
Ciutadans per Catalunya, que no oblidem mai,
que és una agenda semiesquerra, per entendre'ns,
molt pròxima al Partit Socialista
i amb un caire molt, diguéssim, partidari
de l'espanyolisme dintre de Catalunya.
Per tant, hi ha moltes dades,
s'han de fer algunes reflexions
i probablement sigui Convergència i Unió
la que tingui que fer menys reflexió,
però també està obligada a fer una reflexió general
sobre, insisteixo, el tema de l'abstenció.
Diu que la seva preferència és que hi hagi un govern estable.
Un govern estable vol dir un govern presidit per Artur Mas
amb coalició amb els socialistes?
Aquesta seria...
Pot ser una de les solucions,
però ha de ser un govern estable.
És a dir, jo m'he passat tota la campanya electoral
dient-ho i ho repeteixo,
i sempre he cregut que aquesta és la solució
per la vida política, i és la que he tractat de donar
des de la meva petita posició a la ciutat de Tarragona,
estabilitat institucional i política.
Jo crec que qualsevol altra cosa que es mogui,
ha de ser amb molta garantia de seguretat i de tranquil·litat,
perquè és que, si no, arribarà un moment que la ciutadania
farà una esquena important a la societat política.
No es pot continuar amb el nivell d'eleccions que hi ha hagut.
És a dir, anem a dues eleccions per any a Catalunya
i l'any que ve n'hi haurà dos més,
i l'any 2008 n'hi haurà un altre.
I a més, com que hi ha la televisió i la ràdio,
doncs hi ha una elecció endològica i sembla que estigui aquí mateix.
Al final el país ja només viu que del dictamen i el debat polític.
I això s'ha de frenar
i els polítics han de passar en un segon termini dintre de la societat,
perquè, si no, és que acabarem cansant, no acabaran,
perquè jo ja no intentaré, acabaran cansant el públic.
S'imagina la reedició del tripartit?
Sí, sí, que me l'imagino, clar que me l'imagino, però...
Creu que és la primera opció per Esquerra Republicana?
No ho sé, no, és que no estic a la pell d'Esquerra Republicana.
No ho sé, Esquerra Republicana, no ho sé.
Esquerra Republicana, doncs, suposo que deu voler moure les seves fitxes
des de la possibilitat d'estar dintre del govern
de la Generalitat?
No ho sé, no ho sé.
I m'adona la sensació que en aquests moments
tot aquell que vingui aquí li digui això, tal,
escolti, miri, les enquestes, per exemple,
és que no ha encertat ningú.
Ningú, eh?
És a dir, avui sortia la vanguardia que vostè la té aquí,
no?
I hi ha una nota a veure qui se va aproximar més, no?
I al final, doncs, ni hi ha per aproximació,
perquè el que s'aproxima per dalt...
Bé, el panorama és complex,
perquè la societat, quan vota,
amb independència que voti en un sentit o en un altre,
també el que fa és votar o no votar,
i això distorsiona tot el que són en l'àmbit d'anàlisi polític,
i aquí hi ha hagut una distorsió del resultat.
Per exemple,
si a Convergència i Unió no se li haguessin,
no hagués tingut una extensió de 70.000 votants
respecte a les eleccions anteriors,
per exemple, eh?,
hagués sigut un resultat d'escàndol.
Amb 70.000 vots hagués sigut un resultat d'escàndol.
Home, si al Partit Socialista no se li estenen 250.000 persones
respecte a les eleccions anteriors,
doncs hagués...
Però ha passat així.
I tothom analitza el que és la tendència,
però li costa molt a l'encastador i al dictaminador polític
o al pèrit polític dictaminar si la societat anirà o no anirà a votar.
Fer unes eleccions a l'1 de novembre
és, com a mínim, acceptarà vostè,
que és una mica estrambòtic, no?
Convergència i Unió obtenia dimecres 48 escons
a la Càmera Legislativa,
per sota del que deien algunes enquestes,
ara que vostè citava els sondejos pre-electorals.
Convergència i Unió, senyor Nadal,
creu que ha de fer algun tipus d'autocrítica
de la campanya,
de com s'han portat les coses en les últimes setmanes?
No, no.
La campanya és una campanya moderna
i a partir d'ara totes les campanyes seran així,
perquè, escolti'm, vull dir,
el que es veu a Europa o el que es veu a Estats Units
acaba reflexant-se aquí,
com el bàsquet o com el...
Vull dir, això és normal.
Per tant, les noves tendències són aquestes
i a partir d'ara ho farà tothom.
Nosaltres, amb què ens tenim d'autocríticar?
Doncs en que de les eleccions del 2013,
aquestes eleccions,
nosaltres hem perdut al voltant de 50 o 60 mil electors.
Aleshores, pots fer dues coses.
Home, que content que estic,
que només he perdut 50 o 60 mil,
a tota Catalunya estic parlant,
i els socialistes n'han perdut 250.
No, la tristesa és que s'hagin perdut aquells 50 o 60,
i això és el que es té a valorar i es té a analitzar.
I el que munt del cas és que no han anat amb una altra opció política,
sinó que s'han quedat a casa,
o estaven de vacances,
o han anat a on sigui.
I això és el que s'ha d'analitzar.
I el que és evident és que tinc fet un escrit
parlant de l'abstenció,
que presentaré la setmana que ve,
però, efectivament,
el que no pot ser és una elecció al Parlament Espanyol cada 4 anys,
una a l'Ajuntament cada 4 anys,
la tendència moderna és eleccions per 6 anys,
s'ha de suavitzar el que és,
i a partir que allargues l'extensió dels regidors,
regidores, diputats, etc.,
el que estàs fent és també suavitzar la vida política.
Jo diria que el primer pas és extendre el mandat dels electors,
el segon pas és començar a conscienciar la societat des de l'inici
i, finalment, home,
donar-se'n compte que Catalunya s'està italianitzant,
és a dir, el que vostè veu avui a Catalunya
ja és un escenari amb més partits polítics,
en fi, és italiana la situació, no?
Espanya és bipartidista,
Catalunya és cada cop més multipartidista.
Bueno, però estem parlant de...
Per exemple, el Partit Socialista té dues marques,
Ciutadans pel Canvi, Partit Socialista,
Convergència i Unió té dues marques,
té dues, ja som quatre.
Iniciativa, ja no sé quantes marques té,
però diguéssim que solament té una, ja som cinc.
El Partit Popular té una marca, ja som sis.
Els Ciutadans pel Catalunya ja és una sèptima marca,
o sisena marca.
Clar, això és italianitzar la política
i, per tant, a partir d'aquí, amb els pròxims anys,
ningú veurà un escenari de majoria
o proper a la majoria amb aquest escenari,
perquè la llei de Horn justament obre aquest sistema.
Per tant, tinc en compte que l'Ajuntament de Tarragona,
doncs, així de simple,
les properes eleccions,
si les coses se mantenen
o si no hi ha alguna situació que ho defineixi,
doncs pot entrar Ciutadans per...
Per Catalunya.
Per Catalunya pot entrar
i quan entres en un Ajuntament com Tarragona,
entres en dos de cop.
Dos que merma la majoria.
Per tant, totes aquestes coses
impliquen que amb els propers 10 anys,
si la tendència no s'acorregeix d'una manera ràpida
i tot indica que no es farà així,
bé, italianitzem la política.
Ara que ha citat el cas de Ciutadans
i de la ciutat de Tarragona,
creu que Ciutadans es presentarà
a les eleccions municipals d'aquí mig any
i que podrien obtenir representació,
tenint en compte que dimecres
van assolir el 5% pràcticament dels vots
a la nostra ciutat?
Que es presentaran segur.
Que es presentaran segur,
com també se presentarà a la plataforma per Catalunya.
Vull dir, que es presentaran segur.
El que és evident és que
el problema que ells tenen
és que per sortir necessiten una baixa votació
perquè no és el mateix el 5%
segons el 5% dels electors
segons el nombre d'electors.
I per tant,
aquell 0-3 que es plantejava a Barcelona
era en el fons,
no s'avaluava el seu nivell de votació
sinó l'estirada que es podia produir.
Si hagués tingut Catalunya un 4-5% més de votació
no haguessin sortit.
Però bé, però escolti'm...
Però han sortit.
Han sortit.
I creuen que poden tenir representació a l'Ajuntament
en el proper mandat municipal?
No, home,
si l'escenari fos molt similar a l'actual,
si l'escenari fos molt similar a l'actual
i només traguessin un 0-2 més,
m'assembla que han quedat 4,8, no?
Tinguin en compte que l'Ajuntament és el 5%,
si no recordo malament.
Bueno, escolti'm,
això es pot produir en un escenari com aquest.
I clar,
el resultat implicaria, per exemple,
que guanyaria les eleccions Convergència i Unió,
si traslladéssim el model,
guanyaria les eleccions Convergència i Unió
i tindria un escó més que el Partit Socialista,
però que per sota hi haurien canvis, no?
Per exemple,
potser no sortiria iniciativa.
No ho sé,
no és tan senzill, eh?
Com valora l'entrada de ciutadans al Parlament de Catalunya?
Pot ser un element de distorsió o no?
Jo en democràcia...
Jo soc profundament demòcrata
i ho tinc a la sang, això.
I amb democràcia jo he de valorar positivament
qualsevol persona que s'incorpora en un Parlament.
És a dir,
qualsevol persona que s'incorpora en un Parlament
ha de ser benvinguda.
Que t'agradi o no et deixi d'agradar,
doncs amb alguns els agradarà més
i amb uns altres ens agradarà menys,
però tota persona que s'incorpori en un Parlament,
i perdoni la comparació,
sigui ciutadans de Catalunya,
ciutadans per Catalunya,
o sigui,
perdonant la comparació,
sigui arribat a Suna,
o sigui qui sigui,
el que d'una manera democràtica s'incorpori a un Parlament
s'hauria de donar la benvinguda
i s'ha de valorar que els ciutadans ho han volgut així.
Parlant dels resultats de dimecres,
està especialment satisfet dels de la demarcació de Tarragona?
Vostè encapçalant com a cap de llista de Convergència i Unió
en aquestes eleccions?
Home, sí, sí, sí.
Sí, perquè és la meva última elecció,
com ja els he dit,
i me fa molta il·lusió
i estic molt agraït
que m'hagin donat l'oportunitat
d'un bon resultat, sí.
Com valora els resultats de la ciutat de Tarragona,
on Convergència i Unió ha guanyat els socialistes?
Bé, jo crec que...
jo crec que s'aperfila
una situació complexa
dintre del que és la política municipal,
i jo diria que, home,
que totes aquelles expectatives
i seguretats
que intenten transmetre els socialistes,
que guanyem, que guanyem,
que guanyem, cuidado, cuidado, cuidado,
que no...
la societat no acaba de donar-los la raó en tot.
Bé, jo no...
la política municipal,
com vostè pot imaginar-se,
la política,
me refereixo a la política,
la vida municipal,
el dia a dia,
és una altra cosa, no?
Me la miro una mica ja més de lluny
i m'adona la sensació
que tanta seguretat,
tanta seguretat
d'això del Partit Socialista
en què guanyarà les eleccions municipals,
jo no la veig.
Jo no la veig.
No la veig de cap de les maneres.
I fixi's vostè
que possiblement,
a part d'un bon resultat de Convergència,
que és indicatiu d'alguna cosa,
però ja no d'això,
observi una cosa,
que és clàssica,
que el Partit Popular,
el denostat Partit Popular,
jo tampoc tinc per què anar a la defensa
del Partit Popular,
però estic davant de vostè
i constatant realitats.
El Partit Popular,
està en el poder,
va treure 15 escons a Catalunya.
I el Partit Popular...
Està en el poder, eh?
Madrid estava,
venia a l'Aznar.
i estan fora del poder,
n'atreu 14.
Això vol dir que,
com diuen ells,
han aguantat l'estrupada
i això,
des de l'anàlisi polític,
sí.
I escolti'm,
observi també,
és per fer-s'ho mirar,
que portant el Partit Socialista
al Zapatero,
a Tarragona,
és a dir,
el president del govern
i amb tot el recolzament
de l'aparell del govern
i fent que el seu candidat
fots conseller de governació
per poder preparar millor
les eleccions aquí,
que són coses que,
en fi,
que d'algun dia
se'n tindrien que parlar,
però fent això,
a la província de Tarragona
punxen estrepitosament
els socialistes,
és a dir,
portant tot un Zapatero.
Així que,
anem amb cuidado
amb els anàlisis polítics
que fem
perquè m'adona la sensació
que la onada socialista
doncs potser no és tan gran
com fa una temporada.
És un fracàs,
especialment els resultats
dels socialistes
aquí a Tarragona
encapçalats per Javier Sabater,
tenint en compte
que, en fi,
ha estat el seu rival
en aquestes eleccions?
Jo ja passo
de buscar el fracàs dels altres.
Jo felicito el senyor Sabater
per l'èxit obtingut,
el senyor Sabater el felicito,
felicito també el senyor Balart
i felicito també
la gent d'Esquerra Republicana,
el Rossell i el Santi,
tots han treballat el que han pogut
i tots han sigut capaços
de tindre un bon èxit
i ja està.
Hi ha hagut molta abstenció
a tot arreu,
a Tarragona d'Unidó,
algunes dades
de les taules electorals
de la ciutat de Tarragona
demostren que en alguns barris
en algunes zones
hi ha hagut més abstenció
que participació,
és una dada realment
molt preocupant.
Vol dir que hi ha molta gent
encara en aquest país
que, en fi,
no s'identifica
amb aquestes eleccions
o considera que no són prou importants
elegir els diputats
al president de la Generalitat?
Miri,
si considera que no és important
i per això s'ha abstingut,
doncs,
escolti,
val.
Però m'adona la sensació
que el problema
és la tendència,
no?
La tendència
i que la gent
que s'ha abstingut
d'una manera important
en aquestes eleccions
era la gent
del Partit Socialista
i això pot ser símptoma
d'un desencant.
Tinc en compte
que les taules
d'allà on hi ha hagut
més extensió,
per exemple,
les taules de Camp Clar,
Bona Vista,
Torreforta,
etcètera,
bé,
aquell,
el vot allà,
el que guanya les eleccions allà
és el Partit Socialista.
Porten el Zapatero aquí,
no voten.
Cuidado que això,
a lo millor,
no és un problema
que aquestes eleccions
no són les nostres,
sinó que ve apareixent
com una certa tendència.
El fet
que el senyor Montilla
no mobilisi
els seus barris
del,
diguéssim,
de l'entorn metropolità
de Barcelona
amb els alcaldes
metropolitans
i socialistes
no mobilitzin.
Cuidado,
cuidado que
me permeto insistir
i recordar-los
i als periodistes
i a nosaltres mateixos
i a gent de la classe política,
cuidado que me dóna la sensació
que estem en una situació
diferent
i que el futur
és diferent
i que
totes aquestes
promeses
que aniran sortint
d'independents
per aquí i per allà,
cuidado que
me dóna la sensació
que el que és
el partit clàssic
no,
possiblement
no sigui,
que hi hagi
alguna variació.
Me permeto
pensar-ho
o me permeto
sugerir
que s'analisi.
I com veu ara
les eleccions municipals
a Tarrona
de la propera primavera?
Això,
a partir d'avui,
benvolgut amic,
jo votaré
Joan Aregio
i estaré al costat
de Joan Aregio
per tot el que ell vulgui.
Però a partir d'avui
vostè ja no m'afagui
més a aquesta pregunta
que ja no li contestaré
mai més.
No vol opinar
sobre
el panorama polític?
Jo estic a favor
del Joan Aregio,
votaré Joan Aregio,
crec que és la millor
solució per Tarragona,
però ja no m'afagin
més preguntes
perquè a partir d'avui
ja no li contestaré cap.
Una última pregunta
en relació
al que es deriva
de les eleccions
el passat dimecres.
Sortirà un govern
d'aquí poques setmanes.
La ciutat de Tarragona,
i aquesta ja li pregunto
com a alcalde,
què espera
del futur govern
de Catalunya?
El mateix
que de l'anterior,
de l'altre,
de l'altra,
col·laboració.
Col·laboració.
En algun tema
o en algunes qüestions
que vostè considera
prioritàries?
Per exemple,
és que potser
anem sempre als tòpics,
no?
Però home,
jo per exemple
espero el desenvolupament
del riu Francolí
fins dalt,
vull dir,
espero coses d'aquestes,
però home,
puc recorrir els tòpics,
no?
Però vaja,
jo diria que
ajuda perquè nosaltres
ara tenim
que oferir
a l'estat
la tabacalera
perquè faci
el Gran Museu Nacional
de Tarragona,
ajuda perquè l'oferta
que fem nosaltres
d'aquest territori
sigui una bona oferta
i es treballi,
ajuda per a aquelles coses
que necessiten
en temes de mobilitat
i els tòpics
de sempre
que pel fet
de ser tòpics
no deixen de ser
tan importants
com la façana marítima,
per exemple.
Serà de totes maneres
un període important
en què Tarragona
necessitarà això,
el suport del govern
en temes fonamentals
pel seu desenvolupament futur.
Sí.
I caldrà compromisos clars.
Caldrà compromisos molt clars
i caldrà donar-se en compte...
Escolti'm,
és que m'adona la sensació
que sí,
que estem parlant de Catalunya
i potser és veritat.
Parlen de Tarragona
i potser és veritat,
però és que
el que vostè està dient ara
i que per lògica
és una pregunta
és la pregunta
que tots els periodistes
fan a tota Catalunya.
És a dir,
nosaltres en aquests moments
necessitem estabilitat
a la política catalana
i això vol dir
estabilitat a Tarragona,
a Reus,
a Tortosa,
a Sant Carles de la Ràpita,
a L'Ampolla,
a l'Ametlla
i a Emposta,
al Vendrell i a Valls.
I per tant,
això vol dir
estabilitat a tota Catalunya.
No pot continuar-se
amb la situació
de pèrdua de temps
que hem tingut
durant aquest temps
que hi ha hagut a Catalunya
un govern del tripartit.
Per tant,
això o canvia
o anirem enrere
d'una manera molt trista.
Per tant,
què necessita Tarragona?
Estabilitat
amb les seves relacions
amb la Generalitat.
Però això no és únic
de Tarragona.
És tot el territori.
Parlem de tres o quatre qüestions
en clau estrictament local.
Ja que havíem abordat
ara preguntes ja
en qualitat
d'alcalde de Tarragona,
aquest mitjà
han convocat
un ple extraordinari
i urgent
per parlar
d'un parell
de temes urbanístics,
Hostal del Sol
i Camp del Nàstic.
Hostal del Sol?
Això sobre en l'ordre del dia.
Ah, sí, sí, perdó.
Creia que deia...
Perdó, m'he equivocat.
M'he equivocat, m'he equivocat.
L'ordre del dia posava
o posa Hostal del Sol
i tema del Camp del Nàstic.
A què es refereixen?
Al Camp del Nàstic
hem tingut una apreciació,
una nota
amb la que
ens estan dient,
ens estan dient,
ens estan dient
cuidado
que el tema
de la construcció
no és el que era.
I això és una obvietat,
això ha fluixat.
I amb aquest cuidado,
aleshores,
perquè no quedi deserta,
nosaltres hem dit
el nostre objectiu
és aquest
i el mantenim,
però si veiem
que no hi ha empreses
que ens cobreixin aquest objectiu,
també admetrem aquest altre.
Així de senzill, eh?
No hi ha modificació de cúbic,
no hi ha modificació de territori,
no hi ha modificació de camp,
no hi ha modificació
de res, de res, de res.
No hi ha modificació
ni del número de persones
que hi ha d'haver al nou estadi, res.
És a dir,
amb el conjunt de l'oferta,
nosaltres diem
aquesta és l'oferta inicial,
però
si vostès ens diuen
que amb aquest programa
que nosaltres hem fet
no es pot,
doncs aquí oferim
aquesta
o ofereixins
un tipus d'alternativa
que signifiquem
i els hi donem 15 o 20 dies més.
Que tenen dificultats
per poder adjudicar les obres?
Home,
tenim por
que es quedi desert
i abans que es quedi desert
diem, bueno,
si es queda desert
tens que convocar
un nou concurs
i al convocar
un nou concurs
dius,
torno a començar,
dic, cuidado,
us donem 15 dies més
perquè el que digui
que ja ho pot fer
amb les condicions,
perfecte,
però si veiem
que no hi ha ningú,
ui,
que tinguem obert
una altra possibilitat
per no equivocar-se.
I el punt de l'hostal del Sol
és algun acord important?
Sí,
hi ha una sentència
que diu
que l'hostal del Sol
té que enderrocar-se.
L'hostal del Sol
és de dos propietaris,
que no s'han posat
d'acord entre ells.
Molt bé,
nosaltres el que hem fet
l'Ajuntament
és comprar-li,
permutar-li,
perdó,
amb un d'ells.
I ara
el propietari,
un dels propietaris
se trobarà
que en comptes
de tindre de soci
amb un altre privat,
tindrà de soci
a la part pública.
Això és una,
diguéssim,
una operació
d'aquestes tranquil·les
i sossegades
però que fan
que quan no hi ha acords
i que intervingui
l'administració
perquè se'n doni en compte
que les coses
s'han de conciliar més
i s'han de treballar més.
Per exemple,
vostè sap
que a la baixada de peixateria
hi havia una casa
amb dificultats
en què hi havia
cinc propietaris.
Doncs bé,
em sembla que l'Ajuntament
és propietària
de les tres quintes parts
o les dues quintes parts,
no ho recordo.
Això significa
que els que queden
en comptes
de tindre socis particulars
tenen de soci a l'Ajuntament
i tindre de soci a l'Ajuntament
doncs ja implica un respecte.
Aquí amb el tema
de l'hostal de sol
no s'aclarien,
bueno,
però si no s'aclareixen
n'atrec un,
poso a l'Ajuntament
amb tots els drets urbanístics
i totes aquestes coses
i ara el propietari
que quedi
que sàpiga
doncs que
ha de negociar
amb l'Ajuntament
si vol.
I amb l'edifici
què passarà?
Amb l'edifici
doncs miri,
ja en parlarem
a partir de la setmana
que vi de l'altra,
vull dir,
a lo millor
doncs
hi ha canvis
o a lo millor
hi ha una decisió definitiva
per part de l'Ajuntament
d'Expropiació,
no ho sé,
però de moment
nosaltres hem posat
un peu dintre
la propietat
i el peu dintre
de la propietat
l'altre propietari
doncs
ja haurà d'anar
amb les cartes
amb apps
com que no dic
que no ho hagi fet
però haurà de ser
molt transparent
tot, no?
Ja que estem parlant
de qüestions urbanístiques
i estem en aquesta zona
de la ciutat,
com està el pàrquing
Jaume I?
El pàrquing de la catedral?
Estem treballant,
estem treballant.
Estem treballant,
les obres han estat bé,
estan reiniciant-se.
Vostè sap que hem tingut
dificultats amb els socis
i jo el que voldria dir-li
ara...
Encara hi ha socis
o no hi ha socis ja?
Socis encara hi són.
Deixaran d'haver socis
quan hi hagi
una decisió arbitral.
No és un problema
de jutjats,
és arbitral,
és decisió arbitral.
El que passa
és que
efectivament,
jo em sembla
que queda molt clar.
nosaltres
vam obrir
una primera tongada
d'inscripcions
i hi ha persones
que es van inscriure
i que tenen
una carta meva
que parla
de 12 o 14.000 euros.
Fagi vostè memòria
després i recupero,
que jo en aquests moments
no la tinc.
Bé,
que aquestes persones
se'ls respectarà
com és lògic.
Però hi ha unes altres
que es van apuntar després
i que no tenen la carta.
Nosaltres el que volem
saber exactament
és totes aquelles persones
que tenen la primera carta
que és la real
i els que es van apuntar després
perquè ara tothom
diu que té la carta
i la carta
jo només n'hi he vist una...
Jo sé les que hi ha
més o menys
però voldré confirmar-ho.
Hi va haver una primera tongada,
una segona tongada
i ara evidentment
els que vulguin apuntar-se
ara el preu del pàrquing
serà diferent.
Però s'ha de respectar
els de la primera tongada
i els de la segona tongada
però sobretot
els de la primera tongada
que tinguin la carta
perquè...
No sé,
sempre hi ha qui diu que...
Explica,
és molt fàcil anar al diari
i dir tinc la carta.
El que va anar al diari
o el que va vint d'aquí
i diu tinc la carta
té el pàrquing
per 12 o 14.000 euros
i ve inclòs.
Que no trenguin les paraules
que dic ara de context,
el que digui la carta.
Però és que hi ha molta gent
que no la té la carta
i ho vull saber ara
per saber quin...
Allò ho diuen
tots moros o tots cristians.
I pel que fa al projecte
veu ja la sortida del túnel o no?
Sí, sí, sí.
És un tema conflictiu.
Escolti,
a l'empresa li ha anat malament,
a la seva direcció
li ha anat malament,
jo ho lamento molt
però l'Ajuntament
no en té la culpa.
Per acabar,
Josep Maria Andreu
continuarà com a president del Nàstic,
ho decidia ahir
el Consell d'Administració.
Finalment ha acceptat
el que d'alguna manera
molta gent li demanava
de l'entorn,
vostè mateix,
l'Ajuntament,
en fi,
els propis membres
del Consell d'Administració.
com valora aquesta decisió
del president del Nàstic?
Home,
el primer que hi ha que dir
és que s'ha trobat
la millor de les sortides
perquè el novell consens
s'ha trobat la millor
de les sortides
i per tant
és una bona decisió.
La segona
és que hi ha que dir-li
que el president,
hi ha que dir-li
que això té un cos personal,
és que la gent se pensa
que això no té cos personal
i això té un cos personal
i familiar
i això s'ha de respectar
i s'ha de valorar,
no?
Per tant,
i finalment,
home,
aquí del que es tracta
és que tothom
se n'enrecordi
que això és una societat
anònima
i que a partir
de les properes eleccions
no és un vot
una persona
sinó que els vots
són per accions,
no?
Així ho va voler
l'Assat amb el seu dia,
vull dir,
o l'obligació
que estableix la Lliga Professional
i que no és l'elecció
del Club Zignàstic,
aquesta sí que va per vot,
sí que voten els socis,
etcètera.
Jo el que li volia dir
és que el que sobretot
ha de conformar-se
en aquells moments
i amb això
l'Ajuntament serà intolerant,
és a dir,
que no ho admetrem,
aquí no hi pot haver
com si diguéssim
un president
i després
cinc i quatre
o quatre i tres,
no?
Aquí no hi poden haver
tres parts,
la part del president,
la part d'una
i la part de l'altra.
Aquí solament hi ha d'haver
un Consell d'Administració,
i que cadascú
prepari les seves
decisions electorals
de futur
el dia que li convingui
i quan li convingui.
Però si greu era
que hagués
un cinc a quatre
o un quatre a tres,
l'Ajuntament no entra,
no vota,
més greu seria ara
que hi hagués un U,
que és el president,
carregat de bona fe
i carregat
de responsabilitat
i un cinc a quatre,
és a dir,
amb una divisió
entre el Consell.
Senyors del Consell,
o això és un tot
o abans que un tot
sigui una part,
el que no estigui conforme,
no estigui d'acord,
no s'hi trobi bé
no sé què
o no sé quantos,
abans de crear un problema
allí dintre,
sàpiga
que aleshores
sí que intervindria
l'Ajuntament.
És a dir,
que el que vulgui
crear un problema
allí dintre,
que marxi del Consell
d'Administració
i que des de fora
faci el que vulgui,
el que vulgui
crear un problema
allí dintre.
Els que no el vulguin crear,
que jo espero
i desitjo
que siguin tots,
que per favor
que actuïn en unitat.
si l'Ajuntament
veiés que allí dintre
hi ha divisió,
aleshores
hi tindríem
que intervindre.
Per tant,
no sé,
no és cap advertència,
però és dir...
Demana unitat.
unitat.
I si hi ha algú
que no la vol,
que surti
del Consell d'Administració
i que...
I les eleccions
arribaran d'aquí un any
i que es presenti
qui vulgui.
En fi,
acabem, doncs,
així,
parlant del Nàstic
i de la continuïtat
de Josep Màriandreu
al capdavant
de la Societat Anònima Esportiva.
Senyor Joan Miquel Nadal,
alcalde de Tarragona,
diputat al Parlament
per Conversència i Unió.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Adéu, adéu.