Sintonia d'Estaix i sintonia que ens trasllada a terres germanòfiles,
cap a Òstria concretament.
Viatgem allí com cada dia a aquesta hora.
Quim Pons, bon dia i bona hora.
Bon dia, Jordi, des del Hoffen.
Recuperat del ball de fitxatges, o no fitxatges, o el ball de noms,
abans ho comentàvem, si obrim avui tota la premsa esportiva,
la local i els diaris de Barcelona i Madrid.
I comencem a apuntar amb una llista en un paper.
Tots els noms que sonen pel Nàstic, se'ns acaba el paper, eh?
Sí, sí, se'ns acaba perquè, clar, lògicament el Nàstic encara es preu que faci 6-5 incorporacions
i hi ha un ball de noms que va sortint pertot arreu.
Tenim, recordeu, els dos brasilets, Manuel Moraes i Rafael Moura, pendents al Brasil.
Avui sonava el nom de Julio César Cáceres per ocupar-les de la defensa.
Vaja, també sonava el de Macu Cula per la punta d'atac.
També tenim pendent el tema Portillo.
Un munt de noms que segueixen sonant en l'òrbita del gimnàstic de Tarragona.
Però, vaja, veurem què acaba passant amb tots aquests noms,
perquè, d'un moment, el Nàstic no ha fet oficial cap fitxatge encara
i continuem amb els mateixos jugadors que van venir aquí a l'estatiu d'Àustria.
L'única incorporació, de moment, a l'estatiu dels que van venir va ser David Generello,
que va ser l'únic que va arribar un cop ja estava avançant l'estatiu,
que va venir del Saragossa després de la seva sessió.
Jordi, avui l'actualitat del Nàstic, per això passa, per les lesions, perquè...
Abel Boades, potser?
Sí, Abel Boades, que el tenim ja aquí al nostre costat, si et sembla,
i podríem parlar amb ell, perquè acaba d'arribar ara mateix a fer-se proves.
Abel, bon dia.
Bon dia.
Què tens a la cama? Quines proves t'has fet? Com ha passat això?
No, bueno, m'ha fet unes radiografies perquè, bueno,
ahir entrenant vaig tindre un dur colp en la tibia
i ho he m'aixecat i no podia pràcticament ni apoyar-hi.
Teníem una inflamació ahí prou gran
i ja m'ha anat a fer una radiografia per descartar possibles lesions i això.
En principi no hi hauria tancament, que és el que descartem,
però continua l'inflamació important a la tibia.
Sí, bueno, m'ha dit que n'hi ha com una petita idea,
que és el que m'hi ha una funda de la tibia que s'ha despegat
i és el que m'ha produït que tinguera el líquid aquest ahí
i que, bueno, que enxell antiinflamatoris
i que estigui a dos o tres dies de repòs i ja veuré com va tot.
Han dit més o menys quin és el període de recuperació,
que és dos o tres dies, i després ja podràs entrenar?
Sí, home, jo penso que sí, que en el moment
que se me baixa un poc la inflamació,
que és el que no em permetix apoyar el peu,
que quan t'apoye em molesta,
doncs crec que podré entrenar.
Bueno, tindria que posar-me espinillera o protecció
per no tornar a veure ningú colpe ahí,
però jo penso que en dos dies podria estar,
dos o tres dies, estar en condició.
Això vol dir per això que ja s'ha acabat l'estàs?
Sí, bueno, sí, per a mi, en Àustria,
sí, ja m'ha dit el doctor d'allí,
inclús Carles, ja m'ha dit que m'oblidi d'ací i damunt.
Bueno, me beneficiarà en el sentit que baixem
i tindrem dos dies que també beneficia
quan baixem a terra d'una puesta de 100%.
A veure, ja que tenim aquí,
explica'ns una mica quines són les sensacions
en aquest estàs a Terrasol Friacàs.
Home, la sensació, la sensació és que, bueno,
que sí que és les que han vingut a treballar
i intentar acoplar a la gent nova
el sistema que vol el míster,
però, bueno,
pareix que no estigui parlant tot massa bé
en el tema organitzatiu i això.
Com a segon capità,
ahir Pinilla ja parlava que això no estava acabant de funcionar.
Sorpresa rere sorpresa, una mica, aquest estàs, no?
Perquè, per exemple, demà hem d'anar fins a Bitxof
en el Joan Partit davant de la selecció de Kuwait.
Sí, bueno, pues ja veus,
i nosaltres pràcticament ja mos se va regar ben,
com és que diuen,
de Cachondeo,
perquè, bueno,
que te canvien,
que te canvien els partits
i ara que tinguis que fer 200 quilòmetres
per a jugar un partit a mis tocs,
penso que el nàstic no mereix
vindre a Austria a fer això.
Però, bueno,
pareix que mos han enganyat a tots
i ara n'ha d'acceptar-ho així
i passar-ho de la millor forma possible.
Gràcies, Abel.
Gràcies.
Doncs, Abel Boades,
el protagonista de la jornada,
ahir es lesionava en aquesta sessió preparatòria de tarda.
Bé, de fet, revió un cop, simplement,
el que passa és que durant la nit
s'empeta inflamant aquesta zona de la tíbia.
Com explicava ell mateix,
a l'aixecar-se no podia ni apujar el peu a terra
ni recolzar el peu
i, per tant,
doncs,
la imatge d'Abel Boades és amb el peu amb una xancleta,
amb aquest mig jopro desprotector de la tíbia,
amb una crossa,
ajudant-lo a caminar al segon capital del gimnàstic de Tarragona
i no és l'únic lesionat,
perquè avui a la sessió del matí,
la sessió que encara dura ara mateix,
aquí al camp d'entrenament del Hoffen de la Sequetraibach,
es lesionava també David Generello.
Pateix una petita contractura a la seva cama dreta,
una contractura al quadriceps.
Veurem què passa,
suposem que aquesta tarda també li faran proves.
Generello volia descartar qualsevol trencament de lligaments
a la zona del quadriceps i haurem d'esperar què passa
amb el jugador seguit per part de Saragossa.
Sembla, Jordi, com pots veure,
que les coses no acaben de funcionar pel tema lesionats
ni pel tema partits.
Ara l'Abel Boades tornava a reconèixer
que això d'anar a salta de mata, per dir-ho d'alguna manera,
tampoc acaba de ser el millor per aquest equip
per acabar-se d'acoplar en aquest estàs a Terras Austríacas.
Home, de moment, la manca de lesionats
era l'única nota positiva d'aquest estàs, no?
Hi havia hagut els problemes d'Oscar Álvarez,
que ja ha recuperat.
En qualsevol cas, bones notícies pel que fa a l'Abel Boades,
haurem d'estar pendents de les proves d'avui a Generello,
però m'agradaria, Quim, que m'expliquessis exactament
com ha estat la seqüència que ha propiciat
que demà, finalment, el Nàstic jugui a Kuwait,
perquè em sembla que hi ha el Valladolid...
Un moment, un moment, a Kuwait no anem, eh?
Amb la selecció de Kuwait...
Jo amb la Wittgenhofen, crec que sigui al poble.
I, a més a més, pel mig hi havia el Valladolid,
un problema d'horaris.
A veure, explica'ns què ha passat.
Aviam, si recordeu la pel·lícula,
començava quan el Nàstic, al principi,
el dia 2 d'agost, havia jugat contra la Lazio,
el Jack Lemann Arena de Sant Vaid.
Aquest era el partit que havia jugat el Nàstic, eh?
2 d'agost.
La Lazio diu que no,
per tot el problema del Mojigato a Itàlia,
per tot el descens i ascens, finalment, de la Lazio.
Es intenta lligar un partit amb el Palerm,
es lliga aquest partit amb el Palerm,
el Palerm diu també que no, al final,
no es pot jugar amb el Palerm,
i, aleshores, també s'ha de canviar a institució del camp,
perquè el camp, el Jack Lemann Arena,
l'Ajuntament de Sant Vaid,
feia pagar a l'empresa l'organitzadora
60.000 euros per jugar al partit allí.
Es decideix també canviar de camp,
es busca rivals,
s'intenta jugar contra el Valladolid,
que es trobava molt a prop d'aquí,
a Felten, fent el seu estaix de per temporada,
de fer-me dir-liber bastant el partit
d'entra del Nàstic i el Carxo que tenia,
i a Valladolid, per això,
el problema, que Valladolid marxa avui a la tarda,
torna ja cap a Valladolid,
per tant, tampoc es pugui jugar contra Valladolid dijous.
S'intenta jugar contra Valladolid dimecres,
però llavors és TV3 qui té contracte amb el Nàstic
per fer els partits en directe,
qui diu que no, que dimecres no pot donar el partit,
que ha de ser dijous.
Tenim ja data, que seria dijous,
perquè és l'horari que TV3 convé,
llavors s'ha de buscar camp.
Es busca camp perquè Kuwait
està a 500 quilòmetres d'un tren al Nàstic,
està a Alemanya,
i Kuwait diu que només vol fer 300 quilòmetres.
Llavors, com els amics que queden,
quan tu quedes amb algú,
doncs quedes a mig camí,
doncs igual es truquen,
queden a mig camí,
i es decideix quedar a aquesta localitat
de Witschernhofen,
a 50 quilòmetres de Salzburg,
a 200 exactament de l'Andor,
on l'està que s'està fent l'estatge,
i a uns 250
d'on estava concentrada
la selecció de Kuwait.
Aquesta seria una mica la pel·lícula dels fets.
Demà a les 6 de la tarda, en principi,
es va jugar aquest partit de Witschernhofen,
tot i que avui al matí
anaven membres de TV3 i de Futbol Empire
a veure el camp
si reunien les condicions suficients,
com perquè es pogués donar el partit per la televisió
i també es pogués jugar un partit d'allí
pel tema de la gesta,
perquè el camp estava suficientment bé.
Aquesta localitat de Witschernhofen
és coneguda pels salts d'esquí,
té un trompli olímpic,
i vaja, esperem com està el camp,
a veure quin camp trobem
a prop de Salzburg,
a Terres Tiroleses encara,
i molt a prop ja de la frontera Alemanya.
De fet, Salzburg està limitant-se amb Alemanya,
està a 5 quilòmetres només
d'entrages en territori alemany, Jordi.
Déu-n'hi-do, amb tots els respectes,
és que ni la selecció catalana
a l'Esper Nadal
havia jugat amb la selecció de Kuwait.
La selecció de Kuwait, Jordi,
que ocupa el lloc 100 en el ràncing FIFA,
és la pitjor clàssicació que ocupa mai
la selecció de Kuwait en aquest ràncing FIFA,
i una selecció de Kuwait
que potser per aquells la recordeu
segurament a Mundial 82.
Jo crec que la recordo, no,
a Mundial 82 crec que va participar
amb els cromos d'Alanjito.
Allí hi havia la selecció de Kuwait,
que estaven els jeques ara
més allà amb els seus barrets,
bé, amb els seus mocadors lligats al cap,
i jo crec que és l'imàgia
que tinc de la selecció de Kuwait.
No la recordo mai.
Ja t'ho diu tot,
Kuwait i l'Alanjito.
Sí, i si ara, clar,
si ara juguem contra Kuwait,
doncs, bé, serà un partit interessant
perquè, clar, jugarem contra el partit internacional
en la selecció
i veurem què passa amb aquest partit
que jugarem amb el Nàstic a partir de les 6.
Desconeixem jugadors, eh?
Intentarem aquesta tarda documentar-nos una mica
i començar a conèixer jugadors.
El que sí que ja podem assegurar, Jordi,
és que una vegada més,
Football Empire ens deixa sense línia microfònica
perquè, clar, anem canviant de partits
i si hem de ser partits
el tornarem a fer via telèfon mòbil.
Per tant, més dificultats assegides a un estaix
que com ara sentíeu,
tant a més igual és ara
com heu pogut sentir
donant tots els informatius
en Toni Pinilla,
reconeixen jo obertament
que de cara a la incabé
això s'ha de millorar,
ha de canviar alguna cosa
perquè l'equip no està rebent
tot el que podia rebre
en un estaix lluny de Catalunya,
en aquest cas, a Àustria,
per aquest problema,
tant de partits
com també d'organitzatius
com fins i tot
en les instal·lacions
que s'han trobat aquí
a Terres Òstriaques.
Déu-n'hi-do.
Em sembla, Quim,
que com cada dia
ens estàs aportant declaracions,
petites entrevistes
amb les noves incorporacions
del Nàstic,
menys entrevistes de les que voldríem
perquè no són totes
les incorporacions que voldríem.
Avui tanquem, eh?
Avui tanquem.
Avui ja no hi ha més.
Avui acabem el tema ja.
Em sembla que ahir a la tarda
vas tenir l'oportunitat
de parlar amb Campano
i que ens pots oferir
el resultat d'aquesta conversa.
Vinga, va, som,
escoltem què ens explicava
Alejandro Campano,
l'eixudador de Mallorca
amb el qual vam poder parlar
obertament
de com es presenta
aquesta nova etapa
al Ginec de Tarragona.
Comencem lògicament saludant
Alejandro Campano.
Alejandro, bon dia.
Bon dia.
Després d'una etapa larga
en el Mallorca
ha jugado al nivel más alto,
ha jugado en competició
europea con el Mallorca,
ha disputado
en la primera edición
con el equipo balear
y ahora llegas al Nastic
y no sé qué espera
Alejandro Campano
esta temporada
de conseguir con este Nastic.
Bueno, yo creo que el reto
que todo el mundo
se quiere marcar,
que mantenga la categoría.
Así que yo creo
que un reto bonito
como el que también
estoy manteniendo allí
en Mallorca
que he mantenido,
así que bueno,
trataremos
este este año también.
Hasta ahora,
que es lo que has podido
captar,
las sensaciones que tienes
desestad
entre los compañeros,
el ambiente se respira
en el Nastic.
Bueno, el ambiente
ya se sabe,
de mucha ilusión
y de muchas ganas.
Los compañeros
pues no paran
de hacer las cosas bien
y de trabajar
durante este tiempo
que llevamos aquí
y con esa ilusión
de empezar ya la liga
y ya ganar de empezar
y de hacer las cosas bien.
¿Conocías algo
antes de llegar
a Tarragona
desde el Nastic?
Bueno,
conocía lo del año pasado,
yo creo que
fue una vivencia bonita
para ellos
y como ya te digo
pues trata de mantener eso
ya que tienen
esa ilusión
y esa ganas
y ese esfuerzo
que han hecho
en subir
la categoría
pues bueno,
a ver si somos capaces
de mantenerlo este año.
¿Y de la ciudad
de Tarragona
que es lo que conoce
Alejandro Campano?
Bueno,
conozco un poco
porque bueno,
no más a tiempo
que no sé nada,
así que así
poquito a poco
ya iré viendo,
pero sí que bueno,
algo que he visto
de la Rambla
y algo del Mirador
pues sí que estaba
bastante bonito.
¿Tenemos piso ya?
No,
ahí andamos,
estamos esperando
a ver si encontramos algo.
¿Te han dicho la zona
más o menos
en la que vas a buscar el piso?
No,
no lo sé todavía,
todavía según
vaya viviendo
y lo que la familia
vaya necesitando,
¿no?
¿Llega solo,
acompañado
o como llega Campano a Tarragona?
No,
oye,
pues yo he acompañado
con la familia
como ya te digo
para ver si soy capaz
de encontrar algo rápido
y adaptarme
que yo creo que
es lo más importante
ahora mismo,
¿con niños?
Sí,
¿cuántos?
Uno, uno.
Un niño.
Un niño.
Un niño,
niño.
¿Y a qué va a dedicar
el tiempo libre
en Tarragona
Alejandro Campano?
Pues al niño,
eso está claro,
¿no?
A Abel no se lo voy a dedicar.
¿Todo el día
con el niño,
por la tarde?
Sí,
sí,
todos los días
porque bueno,
yo creo que es lo que
te llena.
Después de una buena
carga de trabajo
y todo,
pues llega a casa
y ve a tu hijo,
yo creo que es una alegría,
¿no?
¿Estás de menos
a Andalucía,
a Sevilla,
después de estar
un tiempo en Mallor
que era en Tarragona?
Sí,
eso es imposible
no echarlo de menos,
la verdad que sí,
que bastante porque,
bueno,
no quería aquí
servir más
ni ningún otro lado más,
¿no?
Pero sí que nos cuesta
a los andalusios
y a los sevillanos
salir de nuestra casa
y sí que se echa de menos,
pero bueno,
espero no echarlo
porque me han hablado
muy bien de Tarragona
y de la gente,
como ya te digo,
quiero adaptarme rápido,
¿no?
¿Y en este stage
qué es lo que más
estás echando de menos
o qué es lo que
dices?
Ostras,
si pudiera,
cambiaría todo
por tener esto aquí.
Hombre,
sobre todo la familia,
¿no?
Como ya te digo,
es lo que más echas de menos,
¿no?
Aunque sean 3, 4
o los 11 días
que vamos a estar
o 13,
pero bueno,
como ya te digo,
es el trabajo
lo que nos lleva esto
y hay que hacerlo,
¿no?
Tú que has jugado en primera,
cuéntanos un poco
a los que somos novatos
en esto,
¿cómo es esto
de la primera división?
¿En qué se va a diferenciar
sobre todo la segunda
que hemos visto este año?
Bueno,
se puede diferenciar
muchas cosas,
¿no?
Pero,
como ya te digo,
si se hace con ganas
y con ilusión
cómo está siendo este equipo,
hay muchas cosas
que se pueden tapar
y que no habría
tanta diferencia,
¿no?
Pero sí es cierto
que, bueno,
ya se sabe la categoría
que se va a jugar,
de las mejores que hay
del mundo
y que en España
sin que hay que hacerlo fuerte
para no llevar
a tener una sorpresa,
¿no?
¿Algún campo en especial
que digas,
quiero volver a ese campo
porque me encanta?
Hombre,
son muchos,
¿no?
Los que se tasifasen
ahí al jugador,
¿no?
Pero,
bueno,
el campo del Madrid
yo creo que
sí que si hay muchos
que no han jugado
pues le va a impactar
un poco,
¿no?
Alejandro,
que muchas gracias,
que iremos hablando
durante la temporada
y que acaben de pasar
lo mejor posible este año.
Muy bien,
gracias.
Aquest és el resultat
de la conversa
que en Quim mantenia
ahi a la tarda
amb Alejandro Campano,
l'exjugador del Mallorca
ara ja a les cidades
del Nassi,
Quim,
un jugador que el podríem
definir com un pedràs,
no?,
una devoció total
pel seu fill.
Sí, sí,
un jugador que ja reconeix
que el temps llibre
el dedicarà
a cuidar del nen,
a cuidar el seu fill,
com és l'Alejandro Campano,
que arriba a Tarragona
acompanyat
en casa de la família
que encara no té pis,
Jordi,
vull dir que a l'hora
de buscar just a l'arribada
a la ciutat de Tarragona
el jugador Andalús,
que haurien de fer una prova
i qui parla més Andalús
tancat?
Si Miguel Ángel Llera
o Alejandro Campano.
Home,
Campano té molts números, eh?
Sí,
però haurien de comparar,
perquè no sé,
no sé,
estaria allí entre
Alejandro Campano
i Miguel Ángel Llera,
Miguel Ángel Llera
que també deixarà anar
quan si fica a parlar ràpid,
costa entendre fins i tot
el jugador Andalús
del gimnàstic de Tarragona,
Juli,
Alejandro Campano.
Jordi,
dir-te que aquí
es continua entrenant encara,
que ara estan fent estiraments,
que s'ha fet un partidet,
dos partidets s'han fet diferents,
un han jugat
al llarg del camp,
l'altre l'han fet
a l'ample del camp,
avui s'havia d'anar al gimnàs,
estava programat també
avui fer sessió de gimnàs,
finalment no s'ha fet
perquè estava ocupada
les instal·lacions,
ja que hi ha hagut aquest canvi
de darrera hora.
Vinga, vinga, vinga.
Digues, digues.
No, no,
que una altra,
una altra que...
Sí, sí,
és igual,
és que ja és una darrera d'altra
i ja no hi podem fer res.
Fica que l'equip demà al matí
farà sessió d'estratègia,
serà el que es va dir
que l'Aluís César
com sempre abans d'un partit,
per tant,
còrners,
filetes parades,
etcètera,
i que a la tarda
suposem que allà
les dues,
les quarts de dues,
l'equip sortirà
amb autocar cap a
Mitjofen,
on ha de jugar aquest partit
davant la selecció
de Kubait,
un partit que veurem
què surt,
veurem què passa,
veurem si juga,
veurem si no juga,
però que en principi
a partir de les 6 de la tarda
us l'intentarem explicar
com bonament puguem
el partit que jugaran
gimnàstic a Tarragona
i la selecció
del Kubait,
Jordi.
I mentrestant,
d'entrada,
tant es jugui com si no es jugui,
l'expedició del nazi
que estarà allà
on Cris va perdre
les desperdèngues.
Sí, sí, sí,
m'agradaria comptar
tots els quilòmetres
que hem fet
des que estem aquí,
entre esdevenir
des de l'hotel
de concentració
fins a les pistes d'entrenament,
els més de 250
de nà i 250
de tornada
que es va fer
quan vam anar a Villabassa.
Els 200 que farem demà
per anar
cap a la localitat
de Wittgenhofen,
vaja,
que una autèntica quilometrada
és el que porta
l'expedició
d'un nazi
a les seves cames
i ja comptem els dies
en aquesta compta enrere
per tornar cap a Tarragona
on, com deia l'Abel Boades,
a més,
gaudiran de 3 dies de festa,
per tant,
quan es torni dissabte
com diumenge
com dilluns
l'expedició de Granada
no entrenarà,
gaudiran de 3 dies de festa
i serà dimarts
quan tornin els entrenaments
ja a Tarragona,
ja situats a casa
i esperant
aquests possibles fitxatges
que puguin arribar,
aquests fitxatges
com us comentàvem,
dels dos brasilers.
Avui dia clau,
avui el Fons Muñoz
té billet de tornada
cap a Tarragona,
per tant,
si estem que avui ve,
si no,
els dos jugadors brasilers
deixaran de ser
possibles,
futribles jugadors
de la gimnàstia de Tarragona
i també el nom
de Julio César Cáceres,
l'excentral del Nantes
encara que ha jugat,
s'ha dit
aquesta passada temporada
al River Plate
a la Lliga Argentina
i també la possibilitat
amb el Cucula,
l'altre nom que s'ha fegit
aquesta llarguíssima llista,
igual que el de Javi Portillo
i sinó i tot
el de Jonathan Soriano
que sempre, sempre,
sempre sona
com a futur i ple
del gimnàstia de Tarragona,
Jordi.
És aquell titular típic
de premsa esportiva
cumbre per moure.
Quim Pons,
moltíssimes gràcies,
ànims i a queda menys.
Vinga, xus.
A reveure.