Les 10 del matí, 13 minuts.
Avui, bona part de l'atenció informativa
per a molta gent està a París,
sigui o no sigui aficionada al futbol.
Hi ha molta gent avui pendents
de la final de la Copa d'Europa de Futbol
que jugarà a l'estadi de Sant Denis, el Barça i l'Arsenal.
També hi haurà tarragonins.
De fet, també hi ha tarragonins a aquesta hora del matí
en les hores prèvies al partit a la capital francesa.
Tenim ara mateix línia directa
amb un d'aquests tarragonins, que és Francesc Serra,
president de la penya Casal Barcelonista de Tarragona,
la penya que està situada a la plaça dels Carros de la nostra ciutat.
Francesc Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
Sou ja a París?
Acabem d'arribar.
Acabeu d'arribar ara mateix?
Acabem de parcar l'autocat.
Què tal el viatge?
El viatge, home, una mica pesat.
Vam sortir a les 6 de la tarda, imagina't.
Una mica cansat.
A les 6 de la tarda de Tarragona, veu anar a Barcelona
i heu estat viatjant tota la nit, no?
Tota la nit.
Hem fet 6 parades i som els primers d'arribar.
Vull dir, ara hi ha 4 autocars,
que ja ens van dir.
Allò que és la persona ben darrere.
Heu anat tenen un autocar, tota la gent de l'àrea de Tarragona?
Dos autocars.
Dos autocars.
Dos autocars.
I què tal els ànims?
Molt bons.
Ara, el que passa és que estem xafant,
acabem de baixar i estem esperant el representant del Barça,
que ens té d'indicar més o menys el que hem de fer.
Ens té que donar els tickets per metro i un picnic,
i, bueno, una mica d'ajuda necessitem ara.
Heu aparcat molt lluny de l'estadi o no ho sabeu encara?
Sí, sí, sí, a uns 15 quilòmetres.
El que passa és que són els tickets aquests de metro
perquè puguem anar al centre i del centre al camp.
Heu dormit o molt poc?
Sí, no, no, bueno, venien uns quants païsistes
amb ganes de marxa i no s'han deixat dormir gaire.
Però bé.
Quin temps...
Tot sigui per la Barça.
Quin temps fa ara mateix a París?
Està núvol.
Està núvol, fa una mica de fred.
I amb mànica curta no hi podem anar.
Tenim que brigar.
Escolta, què és el que es parla entre vosaltres, entre els païsistes?
Quin ambient? Realment hi ha molta eufòria o no?
Hi ha molta eufòria.
Molta eufòria que guanyarem.
Guanyarem, però, a més a més, per aquí es diu pergulejada.
Ara, clar, això es té a veure.
I aquest excés d'eufòria pot ser contraproduent, creus o no?
No ho crec.
El que passa és que hi ha eufòria
perquè l'equip ens doni la sensació que guanyarem.
Entenc?
Ja sentiu l'ambient que hi ha per aquí.
Sentim tant d'ambient que gairebé no podem entendre ni les teves paraules.
Estan arribant ara, estan arribant molts autocars i estan amplint això de Genpoler.
D'inglès no se'n veu cap encara.
De fet, aquests dos autocars de Tarragona heu format part d'una comitiva de més de 30 autocars de tot Catalunya.
De l'agrupació de Penyes a Tarragona Nord.
No, no, l'agrupació de Penyes a Tarragona Nord.
Però dic que què heu anat més a autocars junts, camí de París?
No, nosaltres dos.
Ah, només vosaltres dos?
Sí.
Francesc, és la primera vegada que viatges amb una final de la Copa d'Europa amb el Barça o no?
No, vam anar a Sevilla, vaig anar a Atenes, a Wembley, i només em va sortir una de bona.
Aviam si aquesta és la segona.
Aquesta serà la segona.
Jo crec que sí.
Quins records pitjors guardes, de la d'Atenes o la de Sevilla?
La d'Atenes, la d'Atenes.
La d'Atenes, perquè anàvem amb una eufòria igual que aquesta, i amb una primera part, desastrosa, ens en van fotre quatre.
A Sevilla, va ser una decepció, també molt grossa, però a la d'Atenes han quedat més tocats.
Perquè anàvem segurs de guanyar.
Estem sentint de fons els grits.
I és que estan arribant cada vegada més a tocar.
Escolta, Francesc, una pregunta.
Vosaltres, que sou penyistes, esteu descontents en com ha anat tot el tema de les entrades?
Com s'han anat repartint entre les penyes?
Home, a la zona nostra ens van tocar 120 entrades.
I què hem fet?
Doncs repartir-les de 4 en 4, doncs cada penya 4 entrades.
I aquí ens han pogut...
Poca representació de cada penya, però al final hi ha cap 4.
De cada penya.
I per les 30 són les 120 que hem repartit.
La resta de la gent de la penya avui que estarà en el local de la plaça dels Carros?
Sí, sí.
Avui hi ha concentració allà.
Cada cop hagi portat a l'Urgina Espanyola.
I perquè sempre veníem quan hi havia el partit del Pallperviu, no?
I encara que veníem tots cap allà.
Hi ha un bon ambient, també.
Acaba la roja per tothom.
I guanyem.
La tornada, quant està prevista? Just després del partit?
Dues hores després d'acabar el partit tornem cap aquí.
Per tant, demà al matí podríeu tornar a ser ja a Tarragona, no?
Jo crec que al migdia, sobre la una.
I amb la copa.
Amb la copa, sobretot.
Molt bé.
Francesc, doncs escolteu, que us vagi molt bé a aquestes hores prèvies.
Suposo que encara tindreu temps una mica de fer turisme, no?
Sí, sí, sí.
No, ara ja agafem nosaltres taxis i cap allà, cap al centre, a donar una volta per aquí.
A la Torre Eiffel, no?
A fer-se alguna foto amb les bufandes i les banderes del Barça.
A la plaça Notre Dame.
També t'he de dir que hi ha bufandes del Nàstic, també, eh?
Sí?
Sí, home, sí.
Sí, home, sí.
Hi ha banderes del Nàstic, del Nàstic, i la bandera de Tarragona també per aquí paries.
Francesc, una última qüestió, ja que em deies això del Nàstic.
Heu notat justament que el bon moment del Nàstic aquest any, doncs potser ha restat una mica d'interès o de passió pel Barça, o no?
No, no, no, el que és el nostre penya, tot són del Nàstic i del Barça.
La prova és que a la feixada han posat la bandera del Nàstic.
L'altra cosa serà el dia que jugui el Barça-Nàstic, perquè qui vol ja el corto una mica dividit.
Però pot ser compatible ser del Barça i del Nàstic?
Sí, tant que sí, home.
És Catalunya, i Catalunya, tal com dient, som una nació, no?
I hem de anar tots al mateix Barça, endavant.
Ara podríem escoltar...
Podem escoltar els crits d'ànima al Barça des de la capital de França.
Francesc, president de la penya que és el barcelonista, que us vagi molt bé,
que pugueu disfrutar d'aquestes hores a París fent una mica de turisme,
i sobretot aquesta nit amb el partit.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Era el so en directe, és el so en directe que ens arriba des d'un punt de París,
on acaben d'arribar, on estan arribant ara mateix els autocars
que aquesta nit, durant tota aquesta nit, han estat viatjant des de Catalunya
fins a la capital francesa.
En un altre punt de París hi ha un altre tarragoní,
però que no ha sortit precisament de Tarragona,
ha sortit des de Praga i s'han anat des de Praga fins a la capital francesa.
Saludem també en directe i a aquesta hora del matí l'Antoni Miquel.
Antoni, bon dia.
Doncs hem perdut aquesta connexió que teníem en directe amb Antoni Miquel,
una persona de Tarragona, l'home que, per cert, no fa gaires setmanes,
penjava una bandera del Nàstic a Praga, a la pavelló,
on s'estava jugant la final a quatre de la Copa d'Europa de bàsquet.
Es va fer, entre cometes, famós per aquesta bandera,
que va col·locar justament darrere de la banqueta del Barça de bàsquet,
i ara aquest tarragoní Antoni Miquel ha viatjat en les últimes hores des de Praga fins a París
amb la voluntat també d'estar aquesta nit en aquesta final de la Copa d'Europa de futbol.
Ara sí, tenim línia directa. Antoni Miquel, bon dia.
Sí, hola, bon dia.
Ja estàs a París?
Estic a París, estic arribant, falta una parada només per arribar a l'estadi de França.
Has viatjat des de Praga, no?
Des de Praga, sí. He sortit a les tres de la matinada,
perquè jo estic a 100 quilòmetres de Praga i he sortit a les tres,
després l'avió sortia a les set del matí des de Praga i he arribat a les nou a París.
Antoni, tu no tens entrada pel partit ara mateix?
No, desgraciadament no, perquè esperava que l'aconseguissin dos amics meus
i amb tot el merder que hi ha hagut amb les entrades ha sigut impossible aconseguir-les,
però jo com que tenia la idea ja, igualment, de vindre a París des de Praga
per després continuar cap a Tarragona,
doncs jo vinc a l'aventura i a veure si aconsegueixo una entrada
que no sigui massa cara perquè tampoc vull pagar cap disbarat.
Per tant, el primer objectiu a aquesta hora del matí és aconseguir una entrada.
Sí, tinc unes quantes hores per davant, per intentar-ho, sí.
Antoni, suposem que aconsegueixes l'entrada, que pots comprar l'entrada
i un cop a dins de l'estadi que vols fer,
perquè no sé si una mica la teva intenció és repetir el que ja vas fer a Praga
en la final a quatre de la Copa d'Europa de bàsquet,
quan vas col·locar aquella bandera del Nàstic que va veure, en fi, pràcticament tot el món.
Sí, com que va tenir tant d'èxit la iniciativa,
doncs també m'agradaria repetir-ho.
El que passa és que el que haig de dir, que primer que tot,
que guanyi el Barça, que és l'important,
i el segon punt important és que el Nàstic també pugi a primera,
que crec que és molt bo per Tarragona, per l'esport tarragoní i pel futbol català en general.
Llavors, és una mica aprofitar aquestes circumstàncies que es donen en aquests moments
i donar-li una mica de publicitat a l'eufòria que s'està visquent a Tarragona amb el Nàstic.
I això és el que vull intentar fer.
Portes alguna samarita, doncs, al Nàstic?
Bé, us porto una samarreta que m'he fabricat jo mateix amb una impremta allà a Praga,
perdó, a Radek Kralove,
i vaig enviar-li amb el Jordi, que l'ha d'haver tindut per aquí,
la fotografia amb la samarreta que porta un acudit del faro davant,
amb el lema per un Nàstic de primera,
i a darrere l'escut del Nàstic gran,
que posa Club Gingàstic de Tarragona, temporada 2005-2006.
Per tant, si vas a l'estadi aquest vespre i pots veure el partit,
la teva intenció és anar amb aquesta samarreta?
Efectivament.
Fer propaganda del Nàstic?
Efectivament.
L'Antoni Miquel...
Al Barça no li cal propaganda.
En canvi, el Nàstic, que som un club modest,
i jo crec que la circumstància actual és per apujar-lo en qualsevol cosa,
en qualsevol ocasió.
Escolta, d'on et ve aquesta falera per seguir el Barça
en les seves competicions europees amb algun element,
sigui una samarreta o sigui una bandera del Nàstic?
No, això va ser una idea que va tindre un amic meu,
que ja ho vaig explicar l'altra vegada,
un amic meu va tindre la idea que promocionés el Nàstic,
el sapiguent que anava a la final fort de Praga,
i com que va sortir així, doncs ara m'hi ha engrescat,
ja l'he fet meva, la idea, i continuo.
La veritat és que estant lluny de Catalunya,
doncs encara sents més els colors, tant del Nàstic com del Barça.
Ara li preguntava...
I m'ha comanat tota l'eufòria aquesta.
Ara li preguntàvem, just abans de parlar amb tu,
conversàvem amb el Francesc Serra,
que és el president del casal barcelonista de Tarragona,
ella ens deia que, en fi,
pràcticament tots els penyistes d'aquesta agrupació
són del Barça i del Nàstic.
És compatible, creus tu, Antoni,
ser del Nàstic i del Barça o no?
Perdona, l'últim que has dit?
Que si és compatible ser dels dos equips, alhora.
Sí, sí, sí, sí, estic absolutament convençut,
perquè, a més a més, a mi em passa,
el meu cor el tinc tant del Barça com del Nàstic.
Tota la vida he sigut del Nàstic
i he jugat inclús a les categories inferiors,
i sempre he sigut del Barça.
I crec que és totalment compatible, perquè ho sento així.
I què farem l'any que ve amb el Nàstic a primera?
I el Barça, evidentment, també a primera.
Jo no tinc cap problema.
Ojalá cada any que des un primer i l'altre segon,
tots dos directes a la Champions,
que tots dos es classifiquessin per la final de la Champions
i aniria a veure el partit amb la tranquil·litat
que guanyaria un dels meus dos equips.
No tindria cap problema.
Escolta, vegis o no vegis el partit,
finalment puguis estar dintre de l'estadi,
tornaràs demà, doncs, i venys cap a Tarragona.
Sí, precisament amb l'autocar de la penya casal barceloní.
És a dir, que tornaràs amb...
Una plaça amb ells, que molt amablement me l'han oferit
per poder tornar amb ells.
I aleshores podràs seguir el Nàstic
en aquestes últimes jornades del campionat.
Tinc demanat ja entrades per anar a Castelló a veure'l.
Això és seguir el futbol...
En fi, de la final de la Copa d'Europa
a una altra final.
A una altra final.
Hem de guanyar el Castelló, eh?
Un resultat per aquesta nit?
Bé, tants hi ha de resultats.
Diguem un 3 a 1 a favor del Barça.
Deia el Francesc Serra, del casal barcelonista,
que hi ha molta eufòria.
Potser massa i tot.
Et preocupa que potser la final d'aquesta nit
s'encarri amb una excessiva eufòria per part catalana?
Sembla que hem perdut aquesta connexió en directe,
tot i que el sentíem perfectament a l'Antoni Miquel,
però sembla que hem perdut aquesta connexió.
Així que ho deixem aquí.
De fet, ja havíem pogut parlar àmpliament amb l'Antoni Miquel.
Avui hem volgut contactar amb París,
amb dues persones, dos ciutadans de Tarragona,
que, en fi, des de llocs diferents,
han arribat a la capital francesa
amb l'objectiu de viure en directe la final de la Champions.
Aquesta nit, a partir de tres quarts de nou,
és, sens dubte, un dels principals elements informatius de la jornada,
també des de la perspectiva tarragonina,
que avui volíem comentar a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Falten tres minuts per arribar a dos quarts d'onze del matí.
Ara anem a la publicitat
i després abordem de seguida altres temes d'actualitat.