La una del migdia, nou minuts, com els dèiem,
tanquem avui al matí de Tarragona Ràdio parlant de música,
parlant d'òpera.
Aquest divendres, demà divendres, a dos quarts de deu de la nit
i diumenge a les set de la tarda,
representarà el Teatre Metropol de Tarragona
l'Òpera Barroca d'Antonio Caldera i el Piu Bel Nome.
És una experiència realment important i destacada.
Primer, per l'òpera, en ella mateixa, que és magnífica,
però també és important per la vinculació
que té a les nostres comarques
aquest treball absolutament professional del que parlem avui
amb dues de les persones molt implicades en el que fa un quant temps
era un projecte i ara és una realitat.
Ens acompanya d'una banda el David Magrané, director musical.
Bon dia, David.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos i ens acompanya en Josep For,
que és tenor, si no m'equivoco.
Sí, sí.
Bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
És una òpera que...
Diuen que és la primera òpera barroca catalana, no?, de la història.
Sí, de fet, és la primera òpera italiana feta a Catalunya.
Feta a Catalunya.
Exacte.
I que tenia com a escenari Catalunya, també.
La primera representació va ser a Barcelona, efectivament.
És la primera...
Aquesta òpera va representar l'avinguda, diguem,
del gènere de l'òpera en el nostre país.
En quines circumstàncies es va fer?
Perquè tinc entès que quan passava molt en l'època
era una òpera feta per encàrrec, no?
Per commemorar algun esdeveniment important.
Sí, sí, efectivament.
Va ser una òpera per encàrrec i el context era...
En plena guerra de successió, l'arxiduc Carles, Carles III,
que va ser proclamat rei pels catalans,
tenia la corta a Barcelona.
I en aquells mesos, això va ser a l'agost de l'any 1708,
doncs pocs mesos abans l'arxiduc s'havia casat per poders
amb l'Elisabet Cristina de Brunswick.
I a l'agost l'Elisabet Cristina de Brunswick venia a Barcelona
i l'òpera es va fer per encàrrec per festejar,
per honorar a la reina i el casament dels reis, diguéssim.
Per a aquells que són experts i per a aquells que no ho són tant
però poden gaudir-ne perfectament d'aquesta òpera,
és una òpera, diguem-ne, barroca-barroca,
és a dir, que compleix amb bona part de les característiques
del gènere i de l'època.
Si és que hem de posar etiquetes, que això sempre és lleig i perillós,
però dic una mica per situar els oients.
Sí, tot i que, a veure, el barroc, ara tampoc no farem cap lliçó,
però el barroc, és a dir, els períodes històrics com més propers són,
ja sabeu que són més curts i el barroc és, de fet, el barroc és molt llarg
i agafa des del naixement de l'òpera, de fet, l'òpera és un gènere
que s'inventa pràcticament en el barroc i arriba fins als nostres dies.
Per tant, parlar d'òpera barroca vol dir parlar de moltes menes d'òperes.
En tot cas, aquesta seria l'òpera, el tipus d'òpera que practicava,
per exemple, en compositor tan conegut com Händel.
És a dir, és el tipus d'òpera que alterna recitatius i àrees
i, d'entant en tant, hi ha algun número de conjunt.
Però, bàsicament, el gruix d'una òpera estàndard barroca
solia durar tres hores i mitja aproximadament
amb una alternança de recitatius i d'àrees.
I amb aquests recitatius era on s'esdevenia l'acció dramàtica,
on hi ha el moviment, on s'explica les trames,
el que hi hagués, les passions, els amors, els enganys, les intrigues.
I en les àrees són les reflexions poètiques,
que és allà on hi intervé normalment l'orquestra
o l'acompanyament més complex,
reflexions poètiques sobre aquell argument que passa.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
musicalment, l'òpera compleix exactament així.
No tant en el format, que sí que és un format una mica més comprimit.
És a dir, el mateix Caldara no ho titula òpera,
sinó com composició de cambra per música,
perquè és una òpera més curta.
O sigui, no és tan llarga com aquestes òperes que parlo.
I l'acció és una mica més comprimida
i també és una acció més de circumstàncies,
perquè és una òpera de lluança,
pràcticament d'aquesta reina,
que va ser l'Elisabet von Brunswick.
D'aquí el títol, i el più ve el nome,
és el nome d'Elisa, que és el nom d'ella.
És a dir, aquí s'homenatge.
I aleshores l'argument no tracta tant d'això,
d'un fil argumental que s'hagi de desenvolupar molt,
sinó que simplement és una discussió
entre la deessa de la bellesa i la de Venus,
la deessa de la virtut Juno,
que puguen per veure qui és millor,
i apareix un personatge que és el Fat, el Destí,
que és el que canta el Josep Maria,
que diu que ni l'una ni l'altra,
sinó que és aquesta Elisa la que ho té tot,
la té la bellesa i la virtut,
i per tant que totes les...
que elles ja poden plegar les deesses de l'Olim
perquè aquesta és millor que les altres.
Per tant, és una obra feta per lluar aquesta persona.
Es va buscar per això també el llibretista
de la Corte de Viena,
la persona més important en aquell moment.
És a dir, es va buscar els millors professionals especialistes
en el seu camp en aquell moment per fer això,
i va representar per la ciutat de Barcelona
una despesa tremenda,
perquè es van haver de...
Primer, la gent que ho van fer,
és a dir, llibretista i compositor,
i segona, que es devien haver de portar cantants d'Itàlia,
músics per completar la plantilla orquestral,
que és prou variada,
i des d'aquest punt de vista,
doncs sí que és una òpera,
que em deies, dintre de l'estètica del barroc,
però una mica més comprimida.
Tot i que hi ha aquest argument mitològic
de deus, deeses, del destí tot plegat,
a mi m'ha cridat l'atenció,
mirant la informació que ens heu facilitat,
que fa referències al riu i a les terres de l'Ebre.
I aquestes coses, doncs,
la gent d'aquí sempre ens fa gràcia, no?
Sí, sí, sí.
Entesa en un sentit ampli.
L'obra es refereix explícitament a la terra de l'Ebre.
Vull creure que referint-se
en aquest territori ample,
que podria ser Catalunya,
però fins i tot podria ser la Hispània, no?
I sí, sí, sí.
En un moment determinat
es demana al Fat
que expliqui,
quan ja ha explicat qui és aquesta persona,
i li demanen, doncs, on la podem trobar, no?
On reina aquesta persona.
I llavors ell explica
que regnen en un lloc
meravellós, paradisíac,
on tot és fantàstic,
que és la terra que banya el riu Ebre.
Això es diu explícitament en el text.
Veus, és el que deia,
que fa com a gràcia.
Deia fa un moment,
el David,
que en aquell moment,
en aquella època,
doncs es van mobilitzar
molts artistes,
llibretistes, etcètera,
en la representació
que es fa ara
i que podrem gaudir
al Teatre Metropol,
s'han mobilitzat artistes,
intèrprets i entitats,
tots d'aquí del Camp de Tarragona,
i això, bé,
és una fita,
o era una fita,
quan us vau plantejar el projecte,
m'imagino que complicada,
tot un repte,
i ara que ho veieu ja,
en marxa,
jo m'imagino que la sensació és dir,
era complicat,
però ho hem aconseguit,
no?
Sí, sí,
efectivament.
Sí, sí,
era un plantejament,
el plantejament era
fer un producte,
una obra artística,
de qualitat,
i comptant amb una base
de la gent,
dels artistes del territori,
diguéssim.
Llavors, bé,
inicialment va ser un projecte
de l'orquestra,
de la jove orquestra de Cambra
de la Ribera d'Ebre,
van plantejar,
bé,
el David,
és que ara ho hem d'explicar tot,
oh, explica,
no,
tenim temps per explicar-ho.
El David
li van encarregar
d'editar aquesta obra,
aquesta obra estava escrita
en un manuscrit
a la Universitat de Brussel·les,
i el senyor Antoni Negra
li va demanar
que posés en marxa
la feina
perquè això es pogués arribar
a tocar i a representar,
no?
David va fer aquesta feina
i quan la va tenir feta,
ell dirigeix l'orquestra de,
la jove orquestra de Cambra
de la Ribera d'Ebre
i evidentment va dir
doncs ara la tocarem
i la cantarem
i per això vam fer
l'obra en versió concert
a l'església de Flix
el juny del 2005.
Clar, un cop vam veure
com sonava,
vam dir,
ep,
això pinta molt bé
i potser val la pena
que ens plantegem
portar-ho a l'escena.
I allà vam iniciar
les gestions
i en fi,
tot el projecte
de portar això a l'escena
que s'acabarà
doncs si tot va bé
divendres,
eh?
Demà, no?
Demà és l'estrena,
doncs, eh?
De l'espectacle.
I per tant,
doncs això,
tenim com a base
del projecte
la jove orquestra de Cambra
de la Ribera d'Ebre
i participa també
al Cor Ciutat de Tarragona.
Això va ser una incorporació nova
que hem fet
per la posada en escena
i els cantants,
doncs també,
tant jo mateix
com la Maite Pérez
com la Mercè Baiget
som tarragonins
o de les terres
que banyen l'Ebre.
I després,
hi ha algunes incorporacions
que no són d'aquí
perquè ho necessitàvem,
doncs,
per, en fi,
pel càsting
i per tot plegat, no?
Doncs,
hi ha dues cantants,
doncs,
que són de Sabadell,
el director d'Escenes,
el Josep Maria Mestres.
Més que conegut, també.
Més que conegut,
que li van plantejar el projecte
i des del primer moment
va dir que li interessava
i s'hi ha posat,
doncs,
amb moltes ganes.
I, per tant,
doncs,
diguéssim,
la base és del territori
però tenim suports puntuals.
Voldria afegir,
també,
que he parlat
de la part interpretativa
però també
la part de muntatge,
escenografia,
vestuari,
etcètera.
És una cosa
que també
ens van plantejar
des del primer moment
que volíem fer-ho des d'aquí
i, evidentment,
doncs,
escenografia i vestuari
s'en encarrega
la Núria Baixeres,
la il·luminació,
l'enton,
Baixeres
i la construcció
de la escenografia
s'ha encarregat
amb una empresa de Tarragona
que hi han estat treballant
també amb moltes ganes
i amb un resultat
que ja veuran
les persones
que assistiran a l'òpera
però crec que és bastant
maco,
diguéssim,
impactant.
És una llàstima
que ho tractem
com un fet excepcional
el fet
que aquí hi hagi
una capacitat
des de totes les perspectives
de la creació
de muntar una òpera
i d'aquestes dimensions
com aquesta,
estem donant-li
un toc d'excepcionalitat
perquè ho és
quan tenim prou capacitat
i això ho demostra
i professionals
de tots els àmbits
des de com deia
ara
el Josep
des de la sonografia
la il·luminació
la música
i diem que és excepcional
quan hauria de ser
alguna cosa
més habitual
no?
Sí
la veritat
és que
som un país
que tenim
tota la seva
geografia
segur
gent capacitada
i prou interès
per tirar coses endavant
a vegades
doncs falta
això
unir una mica
voluntats
aquí en aquest cas
era molt clar
que
a veure
demà
això es tornarà a veure
representat
després de quasi 300 anys
és a dir
aquesta òpera
no s'ha tornat a fer
perquè com us deia
era una cosa
per encàrrec
per tant
això
evidentment
aquesta òpera
consta en tots els llibres
a tots els catàlegs
de música de Caldara
això és
i és
llistats d'òperes
de tota la història
de l'òpera
doncs passa
que el 1708
es va fer aquesta òpera
o sigui
això és una cosa
coneguda
però clar
no s'ha tornat a fer més
aleshores
clar
aquest cas
també
tenim
l'avantatge
de comptar
amb un material
inèdit
que també li dona
molt més interès
és molt més difícil
voler representar
potser
ja no parlem
d'una òpera
barroca
sinó per exemple
si es vol fer una cosa
més romàntica
això ja necessita
d'uns mitjans
i d'unes infraestructures
que evidentment
estan molt fora
de l'abast
de la majoria
de la gent
i necessiten
de produccions
com fan
altres
a Sabadell
o altres coses
però
dintre d'aquest marc
doncs
sí que és possible
de
recuperar
en aquest cas
repertoris
o abordar-ne
d'altres
i de gent
ni de capacitat
n'hi ha
ara
falta
manera de canalitzar
en aquest cas
hem comptat
vaja
això
nosaltres
jo des de la part musical
però vull dir
amb ells
tant amb el Josep Maria
com la Núria
tenim contacte
de fa temps
i hem fet
altres coses
prèviament
i bueno
cada vegada
potser l'anem fent
una mica més grossa
però
que sí que
comptem
amb tota la
és a dir
en tot cas
hem demostrat
que sí que comptem
amb tots els contactes
o la infraestructura
necessària
per tirar endavant
aquest projecte
que l'únic que cal
és això
el suport
i el lloc
per fer-ho
Josep
nervis
molts nervis
teniu
o ja arribaran
no especialment
és un projecte
que ve de lluny
ja us he dit
està molt reposat
sí
està molt reposat
i fet
diguéssim
en cert
com en fases
per anar consolidant
evidentment
n'hi ha nervis
perquè fins a última hora
sempre hi ha coses
d'última hora
afegides
sempre es vol perfeccionar
una mica més
i això fem-ho millor
i llavors
hi ha coses
que són
més improvisades
però vull dir
el projecte
és ja et dic
bastant llarg
ha tingut temps
d'anar-se consolidant
i d'anar
quallant
i vaja
ahir vam fer l'asset general
i vam quedar tots
bastant contents
o sigui
que pensem
que l'estrena
doncs anirà molt bé
i el futur
d'aquest projecte
es podrà anar
materialitzant
amb noves representacions
altres teatres
sempre és incert
això
però bé
el desig
m'imagino
per part vostra
en la mesura del possible
seria que no es quedés
amb aquestes dues representacions
de fet
ja n'hi ha una altra
de concertada
per el dia 24 de febrer
el Teatre Bertrina
a Reus
i esperem
poder-la fer
algunes altres vegades
en tot cas
també ha servit
per sotregar
una mica
molta gent
està descobrint
que aquesta obra
existeix
a través d'això
que era una
evidentment
no amaguem
que era un dels elements
que ens feia també gràcia
des del principi
és a dir
estem en un país
doncs que
alguns fets culturals
importants
com són aquest
són desconeguts
i potser també
no cal que sigui
una cosa només
coneguda
per especialistes
que aquí
en un moment determinat
va haver-hi una gent
que van impulsar
la introducció
d'un gènere
que avui dia
és prou popular
hi ha molta gent
que li agrada
l'òpera
fins i tot gent
que no van a veure
concerts regularment
però van a veure òpera
és a dir
l'òpera és una cosa
que té un cert
un públic
molt interessat
per tant
doncs
també el fet
de conèixer
la història
de l'òpera
en el nostre país
doncs també
ens interessava
o sigui
que si tota la divulgació
que en puguem fer
naturalment
ens interessava
sí
en aquest sentit
he de dir que l'òpera
ha generat
expectació
és a dir que
a veure
evidentment
el fet de poder-la
arribar a fer
ha estat
perquè hi ha hagut
suports
molt diversos
però alguns
de bastant importants
començant per l'Ajuntament
de Tarragona
que va veure
el projecte
de seguida
amb bons ulls
i
ens van donar
el Premi
Ibeca Metropol
i per tant
ha posat a disposició
a part d'una
aportació econòmica
posat a disposició
el teatre
que és indispensable
en aquest cas
després també
hem tingut
suport
de la Generalitat
esclar
suport econòmic
però no només econòmic
sinó suport
pel projecte
és a dir
que hem vist
que el projecte
valia la pena
i explico això
perquè té relació
amb la possibilitat
de fer després
representacions
en altres teatres
a la mesura
en què
el projecte
tira endavant
i es consolida
i es veu
que és realitat
i que funciona
tenim portes
obertes
a poder
plantejar
la possibilitat
de fer
la representació
en altres teatres
i estem treballant
en això
el que es faci
en altres teatres
ja ho veurem
vostès ja saben
que si volen assistir
a l'estrena
és demà divendres
al Teatre Metropol
a partir de dos quarts
de deu de la nit
el diumenge
a partir de les set
de la tarda
i com fem sempre
tota la programació
del Teatre Metropol
els hi regalem
sis localitats
a les tres primeres
persones que ens truquin
a partir d'aquests moments
el 977 24 47 67
però jo no sé
per què dic el telèfon
si ja s'ha produït
la primera trucada
hola bon dia
hola bon dia
amb qui parlem?
amb l'Anna Bullet
què tal Anna?
bé molt bé
t'agrada l'òpera?
sí
i havies sentit
de parlar mai
de Caldara?
no
només ho he sentit
de dir ara
amb aquests dies
que estàveu anunciant-ho
i t'ha cridat l'atenció
de dir calla
que anirem a escoltar
aquesta òpera
i tant
doncs Anna
aquí tens les entrades
a la ràdio
desigiem que t'agradi moltíssim
molt bé
moltes gràcies
a tu
adeu-siau
bon dia
l'Anna molt ràpidament
ha marcat el 977 24 47 67
és natural
ho deia
el Josep
ha despertat molta expectació
és lògic
tenim un públic
aquí a Tarragona
que li agrada molt
el teatre
li agrada molt l'òpera
i és una ocasió
no única
esperem que no sigui única
i que es pugui representar
molts teatres
però de moment
anar a l'estrena
a més fa com a gràcia
bon dia
bon dia
amb qui parlo?
Assumpció Robert
Assumpció
què tal
Assumpció?
bé
també ets una amant
de l'òpera
fent el dinar
amb música
que això està molt bé
sortirà boníssim avui
m'agrada més la Sarsuela
però
t'agrada més la Sarsuela
ara els direm a aquests senyors
que el proper projecte
sigui una Sarsuela
això
molt bé Assumpció
jo crec que t'agradarà
i quedaràs més que satisfeta
segur que sí
molt bé
gràcies per trucar
adeu-siau bon dia
adeu-siau
ja ho heu sentit
li agrada més la Sarsuela
l'Assumpció
tenim una altra trucada
977 24 47 67
que s'ha de produir
gairebé
en els darrers 3 minuts
del programa
si volen anar-hi
truquin ràpidament
perquè s'està
exhaurint
el temps
per regalar
aquestes dues localitats
per l'estrena
d'aquesta òpera
Il Piu Bel Nome
demà
al Teatre Metropol
a partir
de dos quarts
de deu
de la nit
Josep
David
ha estat un plaer
de veritat
la vostra companyia
enhorabona
gràcies
i bé
esperem que tot surti
com espereu
que hi hagi molts més projectes
i que es consolidi
aquesta col·laboració
entre diferents artistes
del territori
gràcies
bon dia
bon dia
bon dia
gràcies