El senyor Josep Manel Ricard, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Abans d'entrar en valoracions, li sembla així a grans trets
que expliquem als oients aquests canvis que proposa la reforma?
En què consisteixen?
Bé, es tracta d'una adaptació general
al que coneixem per procés de Bolònia
i que ja han adoptat la majoria dels països europeus,
d'estructurar l'ensenyament universitari en tres grans cicles,
que són el grau, el màster i el doctorat.
El grau consisteix, segons la proposta, en uns estudis de quatre anys.
Són uns estudis, podríem classificar-los com a generalistes,
encara que poden contenir una especialitat
que les aproparia a les carreres actuals.
Donen sortida professional a l'estudiant
o bé pot continuar especialitzant-se més en el seu àmbit
o en un altre àmbit amb els estudis de màster.
Si es vol seguir la carrera universitària,
dedicar-se a la investigació,
continuaria amb els estudis de doctorat.
Per tant, estem en un esquema de quatre anys pel grau,
màsters d'un o dos anys
que poden estar encavalcats amb el grau
i després la realització de la tesi doctoral.
Per tant, el que entenem ara com una llicenciatura
amb aquesta reforma seria el grau.
Bé, el grau futur no és exactament equivalent
a la llicenciatura que tenim ara mateix,
és algo menys.
Diguem que la llicenciatura actual estaria a cavall
entre els estudis de grau i de màster.
Però és l'estructura que s'ha adoptat a molts països
en què, bé, a diferència dels quatre anys,
la proposta més adoptada per molts països
és de tres anys per un grau i dos anys per un màster.
Justament aquí està una miqueta la crítica,
o un molt la crítica de part de les universitats catalanes,
el fet que es parla de l'adequació europea
quan bona part dels països europeus
aquest grau el tenen en tres anys i no pas en quatre,
com es proposa aquí, no?
Sí, exactament.
És una proposta que, en principi,
hauria de donar molta autonomia a les universitats,
hi ha molts aspectes, la dona,
però en aquest cas és rígid
en el sentit d'establir els graus aquests de quatre anys.
Sí que hi ha algunes explicacions,
hi ha països europeus en què els estudiants
tenen un any més de batxillerat, per exemple,
i per tant diuen que al final
el termini d'acabament en edat és el mateix,
però és una restricció, naturalment és una restricció.
En definitiva, el que ara,
quan jo li comentava i li preguntava
si era el mateix una llicenciatura que un grau,
amb el grau i després, posteriorment,
aquests estudis que s'han de seguir aquests dos anys més,
als màsters, que comentava vostè,
clar, en definitiva una persona
que només tingui aquest grau
per entrar al mercat laboral estarà molt limitada,
per tant són uns estudis inacabats
tenir aquest grau només, no?
Bé, no és exactament així,
perquè depèn del tipus d'estudis en quatre anys,
ara mateix algunes carreres ja són de quatre anys,
i per tant no significarà un canvi molt important.
A més a més, hem de tenir en compte
que actualment, encara que algunes carreres siguin,
per exemple, de quatre anys,
els estudiants en tarden cinc o més en acabar,
i es pretén, amb el nou sistema,
que aquests quatre anys siguin de duració real,
al màxim, de l'estudiant.
La ministra apuntava que aquesta remodelació,
entre altres coses, el que fa és flexibilitzar
la competitivitat de les universitats
i també la rotació dels alumnes
i possibilitar que els alumnes desenvolupin
part de la seva formació acadèmica
en altres universitats del país o de fora.
Sí, aquesta és una part positiva
i és aquesta idea de la mobilitat,
que és un dels esperits del procés de Bolònia,
que els estudiants coneguin altres sistemes,
altres universitats,
altres mètodes,
i això és positiu.
Nosaltres animem els nostres estudiants
a que realitzin un estat d'Erasmus
o un estat d'Escènica
amb una altra universitat espanyola.
I amb aquest sistema
es pot veure afavorit
perquè els plans d'estudis
també poden ser en moltes carreres
molt més lligats amb altres països.
El fet que els títols de grau
tinguin una part comuna
en el primer any
també s'explica,
sempre apuntant a fons del Ministeri,
que és perquè hi ha un abandonament important
de les carreres
en el primer i segon curs d'universitat
dels alumnes.
Bé, de vegades podem parlar d'abandonament,
de vegades és un canvi de carrera.
Els estudiants joves
quan entren a la universitat
algunes vegades
o no han escollit bé
la carrera que ells pretenien fer
o hi ha hagut alguna errada
o veuen una altra cosa
que els atreu més.
I en aquest sentit,
aquest curs comú,
que seria la transició
entre el batxillerat
i la universitat,
jo ho valoro en principi
com a positiu.
No totes les carreres
tenen el mateix tractament.
Tinc entès que alguna
que s'emmarca dins
de les ciències de la salut
com ara Medicina
sí que s'allarga més en el temps.
Té un tractament diferent, no?
Sí, aquestes tenen directrius europees,
específiques
i per tant sortirien
una mica fora del bloc
de les carreres usuals
com els altres països europeus
i com aquí també ha sigut sempre.
Hi ha alguna més
a banda de Medicina
que tingui?
Arquitectura.
Arquitectura, també.
I digui'm una cosa,
des de la universitat
en Rovira i Virgili,
com valoren tot aquest canvi
tenint en compte
que cada universitat
òbviament té la seva particularitat
i el seu perfil?
Bé, nosaltres valorem positivament
que s'hagi abandonat
la idea de catàleg tancat
de titulacions,
que es doni flexibilitat
al sistema
introduint aquest registre.
Les universitats
poden proposar
les seves titulacions,
fer un mapa adequat
en funció de la demanda social,
reestructurant
algunes de les carreres antigues
i en aquest sentit
sí que disposem d'autonomia.
intentarem que dintre
del sistema universitari català
en moltes ensenyaments
hi hagi uniformitat
en el sentit
que no hi hagi discrepàncies
entre titulacions
que poden tenir el mateix nom
i a més a més
permet que les universitats
dissenyin plans d'estudis
diferents o nous
o nous ensenyaments
i no limita
com semblava
que deia algun rumor
que carreres com enologia
poguessin estar fora del sistema.
Amb aquesta proposta
una carrera com enologia
estarà ben integrada
en el sistema
com la resta d'ensenyaments.
I en quina àrea
de coneixement,
en quina gran àrea
ubiquem?
Perquè, clar,
es parlava d'allò d'enologia,
allò de ciències de l'alimentació,
no sé exactament
com es definia
aquella titulació
que es proposava
i que vostè,
com bé sap,
va crear
tota aquella polèmica
i en renou.
Finalment,
enologia està garantida
tal com la coneixem ara
diguem-ne
quant a continguts?
Entenc que sí.
I aleshores,
en quina àrea
s'emmarcaria?
Imagino que podria estar
dintre d'aquestes àrees,
a dintre de l'àrea
de ciències.
En realitat,
tot aquest document
que se'ns ha presentat,
aquesta proposta,
es presenta
com un document
de treball
per a que serveixi
de discussió
en les universitats
i després
en les comissions
de coordinació acadèmica
del Consejo
de Coordinació Universitària.
Per tant,
entenem que és
un procés obert,
encara,
tot i que
hi ha un calendari
que pensem
que pot ser
una mica ajustat,
però que estàvem
esperant
des de fa molt temps,
perquè portem
ja
diversos anys
necessitant,
esperant
que hi surtissin
aquestes idees,
aquestes directrius,
aquesta proposta.
Perquè finalment,
senyor Ricard,
ara que esmentava
el calendari,
aquesta reforma
es començaria
a aplicar
en quin curs?
Segons aquest calendari
present,
podríem començar
els nous graus
al curs 2008-2009.
per tant,
els alumnes
que estan fent
ara primer de batxillerat.
Els alumnes
que estan fent
ara primer de batxillerat
els hi podria afectar.
Ara bé,
soc una mica
escèptic,
perquè fa anys
que diem
aviat
tindrem
noves directrius,
aviat
estarem
dintre del procés
de Bolònia,
aviat
començarem
noves carreres
i això no ha passat.
Doncs per tant,
amb molta prudència
podria
que s'apliqués
en aquesta data.
En fi,
seguirem
molt atents
l'evolució naturalment.
Li agraïm molt
que hagi atès
la trucada en directe
de Tarragona Ràdio.
Recordem que
en Josep Manel Ricard
és vicerrector
de Política Acadèmica
de la Universitat Rovira
i Virgill.
Senyor Ricard,
moltes gràcies
i molt bon dia.
A vosaltres,
moltes gràcies
i salutacions
a les oients
i els oients
de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau,
bon dia.
Bon dia.